Antoni Ferrando Francés - Fabra, Moll i Sanchis Guarner (2a ed.)

BIBLIOTECA

LINGÜÍSTICA CATALANA

_______

35

Direcció

Antoni Ferrando Francés

Ángel López García

Comitè científic

Germà Colón (Universitat de Basilea, Suïssa)

Joseph Gulsoy (Universitat de Toronto, Canadà)

Philip Rasico (Universitat de Vanderbilt, Estats Units d’Amèrica)

Beatrice Schmid (Universitat de Basilea, Suïssa)

Max W. Wheeler (Universitat de Sussex, Gran Bretanya)

Curt Wittlin (Universitat de Saskatchewan, Canadà)

_______

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial .

© 1a edició: octubre, 2018

© 2a edició, corregida i ampliada: octubre, 2019

© Antoni Ferrando Francés, 2019

Coordinació editorial : Maite Simón

Maquetació i disseny interior : Inmaculada Mesa

Correcció : Elvira Iñigo

Coberta

Disseny: Maite Simón

Tractament gràfic: Celso Hernández de la Figuera

ISBN: 978-84-9134-554-1

ÍNDEX

PRESENTACIÓ

INTRODUCCIÓ

1. La dimensió nacional del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906): Teodor Llorente, Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra

1. Cap a la recuperació d’una llengua literària comuna: el mestratge d’Aguiló, l’exemple de Verdaguer

2. Teodor Llorente: el llegat viu de la Renaixença

3. El Congrés de 1906: l’obra d’Alcover, la mà de Prat de la Riba, l’ombra de Fabra

4. Lo Rat Penat i València Nova a Barcelona

5. La projecció del Congrés a València

6. Llengua i dialectes al Congrés

7. La qüestió de la codificació al Congrés: cap a la creació d’una institució acadèmica de la llengua catalana

8. Alcover vist per Llorente i, sobretot, un examen crític del patriarca de la Renaixença sobre la situació de la llengua al País Valencià

Bibliografia

2. Pompeu Fabra: la reconstrucció d’una llengua nacional

1. La dimensió històrica del lingüista

2. La transcendència d’una codificació ben feta

3. El procés de reconstrucció d’una llengua nacional

4. La codificació ortogràfica

5. La codificació morfològica

6. La codificació del lèxic

7. El triomf del fabrisme

8. El compromís nacional de Fabra

9. Vigència i problemes de l’ideari fabrista

Bibliografia

3. Fabra i el País Valencià

1. Els primers contactes amb valencians

2. La primera visita al País Valencià (1915)

3. La segona visita al País Valencià (1930): cap a la normalitat cultural

4. El tercer viatge al País Valencià (1935): el reconeixement de l’autoritat moral de Fabra

5. El quart viatge al País Valencià (1937): el compromís per la cultura nacional

6. El mestratge sobre Josep Giner i Carles Salvador

7. Les relacions entre l’Institut d’Estudis Valencians i l’ IEC

8. Els darrers contactes amb valencians

9. Fabra, en el record dels valencians

10. L’ideari fabrià sobre l’articulació nacional dels Països Catalans

Bibliografia

Apèndix

4. La presència dels dialectes territorials en l’obra de Pompeu Fabra

1. El concepte i l’ús del terme «dialecte» en Fabra

2. L’evolució de l’actitud de Fabra quant a la presència dels dialectes en el corpus normatiu

3. Abast i límits de la integració dels dialectes en la llengua literària

4. La presència concreta dels dialectes en el corpus gramatical fabrià

5. La presència concreta dels dialectes en la codificació lèxica: el Diccionari de la llengua catalana (1932)

6. Valoració de l’actitud de Fabra sobre els dialectes

Bibliografia

5. L’occitanisme des d’una perspectiva valenciana: un panorama històric

1. València, terra de promissió per als occitans (ss. XIII i XIV

2. La determinació desoccitanitzadora dels valencians a l’època dels Trastàmara (1412-1516)

3. La troballa terminològica de «llemosí», reflex de la profunda crisi cultural als inicis del segle XVI: el Blaquerna

4. El «llemosí» com a recurs defensiu davant el prestigi del castellà a l’època de Carles I

5. La justificació històrica de la naturalesa llemosina de la llengua valenciana en temps de Felip II de Castella

6. Les raons de la primacia de la «llengua valenciana» als inicis del barroc

7. Cap a la dilució lingüística en la plenitud del barroc

8. La incomoditat de la Il·lustració davant una denominació impròpia

9. Les dificultats valencianes en la recuperació de la consciència lingüística unitària durant la Renaixença

10. De l’oblit del llemosinisme a la solidaritat política amb Occitània (1906-1939)

11. Per un occitanisme cultural solidari en temps contemporanis

Bibliografia

6. La construcció històrica de la «norma lingüística» al País Valencià fins a les Normes de Castelló

1. Una proposta de periodització

2. El període de 1238 a 1479: la Cancelleria reial com a factor d’unitat lingüística

3. El període de 1479 a 1707: la impremta i la llengua administrativa com a transmissores del model culte de la llengua

4. El període de 1707 a 1859: desorientació ortogràfica i marginació legal

5. El període de 1859 a 1913: entre la reivindicació elitista d’una llengua literària compartida i les necessitats comunicatives locals

6. El període de 1913 a 1932: formulació i difusió de la codificació normativa fabrista

7. A tall de cloenda: recapitulació i corol·lari

Bibliografia

7. Les Normes de Castelló: desplegament i consolidació (1932-1983)

1. Els precedents immediats i els límits de l’acord: el paper d’Adolf Pizcueta

2. La praxi ortogràfica i gramatical als anys republicans: el mestratge de Carles Salvador (1932-1939)

3. El desplegament gramatical i lexicogràfic durant el primer franquisme: el paper de Lo Rat Penat i de l’Editorial Torre (1939-1962)

4. L’aportació singular de Josep Giner

5. A la recerca de la màxima convergència normativa: la influència de Sanchis Guarner, Joan Fuster i Enric Valor (1962-1977)

6. Socialització del valencià i flexibilització gramatical i lèxica (1977-1983)

7. La persistència del problema de l’autoritat normativa

8. Conclusions

Bibliografia