AAVV - Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer

Una altra font d’ingressos que presumiblement li devia produir certs guanys degué provenir de la possessió dels seus animals de tir. Efectivament, la seua dedicació al subministrament de blats a la capital del regne, però també a altres viles, com ara la seua, Alzira, i atenent que en aquells temps per al transport d’aquesta mercaderia no s’empraven carros, sinó rècues de muls, i pel volum de cafissos que subministrava a l’almodí de València, i tenint en compte, segons Agustín Rubio Vela, que les bèsties menors (ases o rucs) transportaven unes vuit barcelles i les bès-ties majors (segurament muls) un cafís, açò és, els rucs 100 quilograms i els muls 150 quilograms en sàries, no és descartable creure que era el propietari d’un grapat d’animals de tir que quan no transportaven mercaderies ni feien tasques agrícoles pròpies de l’estació de l’any eren llogats a altres camperols menys afortunats.

No hi ha cap dubte que no sols la sort, sinó també la riquesa somrigueren Barberà. Tot just l’any de la seua mort trobem un indici de la fabulosa fortuna que acumulà al final dels seus dies, sens dubte a través d’unes estratègiques inversions, i pel seu treball com a mercader formenter i en la seua participació en companyies d’arrendament d’impostos. Efectivament, en el moment de redacció del llibre de la col·lecta de la peita de 1432, ell ja era mort i per això és la seua dona la que apareix: «la muller d’en Guillem Barberà», amb un patrimoni taxat en 35.000 sous, i pel qual pagà aquell any de peita 122 sous, 6 diners. 111La seua fortuna era la primera de la seua comunitat local, i la desena de tot el districte de la contribució particular d’Alzira. 112

CONCLUSIÓ

En resum, hi ha tres tipus diferents de «riberencs» que sota la denominació de mercaders formenters amb què els qualifiquen les fonts municipals de la ciutat de València, corresponen a diverses realitats socioeconòmiques. D’una banda, a part del mercader de gra professional, tenim una sèrie d’«emprenedors» o negociants que poden acostar-se a la figura de l’especulador, i en un terme mitjà hi ha aquells camperols, que esperonats per les possibilitats de guany econòmic que ofereix el mercat de queviures veuen una oportunitat interessant per treure uns beneficis econòmics extres més enllà dels produïts pel seu treball, que fan que en alguns casos actuen com a intermediaris entre els camperols productors de cereals i els mercaders professionals que viuen a València.

1Arxiu del Regne de València (ARV), Protocol notarial de Vicent Saera de l’any 1413; 2.414, ff. 131v-132r.

2María Milagros Cárcel Ortí i José Vte. Boscá Codina: Visitas pastorales de Valencia (siglos XIV-XV) , València, Facultat de Teologia San Vicente Ferrer, 1996, p. 90.

3M.ª M. Cárcel Ortí i J. V. Boscá Codina: Visitas pastorales ..., p. 91.

4És un fet de la vida de Jesús de Natzaret recollit pels quatre evangelistes canònics, tal volta per mostrar-nos un Jesús encoleritzat contra els assumptes mundanals i pel poc respecte pel terreny sagrat (Mt 21, 12-17; Mc 11, 15-18; Lluc 19, 45; i Jn 2, 13-25).

5Juan Vicente García Marsilla: «El elemento humano en el abastecimiento de la ciudad de Valencia. Los mercacaders formenters a fines del siglo XIV e inicios del XV», II Congreso de Jóvenes Historiadores y Geógrafos. Actas. Valencia, octubre 1992 , Madrid, csic, 1993, pp. 124-131.

6Vicente Pons Alós: El fondo Crespí de Valldaura en el archivo condal de Orgaz (1249-1545) , València, Universitat de València, 1982, pp. 286-291.

7Agustín Rubio Vela (ed.): Epistolari de la València medieval I , València, Institut de Filologia Valenciana - Universitat de València, 1985, vol. i, p. 104.

8Libià s’aveïnà a la capital del regne l’1 de febrer de 1369 per a un termini de deu anys. Vegeu María Desamparados Cabanes Pecourt (ed.): Avecindados en la ciudad de Valencia en época medieval. Avehinaments en época medieval (1308-1478) , València, Ajuntament de València, 2008, p. 36.

9Juan Leonardo Soler Milla: «Relaciones comerciales entre Valencia y el norte de África en la primera mitad del siglo XIV», Miscelánea Medieval Murciana , XXVII-XXVIII (2003-2004), pp. 125-157 (p. 136).

10Pau Tutusaus i Casals: Un mal any a la ciutat de Barcelona (1374-1375) , Barcelona, Universitat de Barcelona, 1986. Tesi de llicenciatura, inèdita. Pere Verdés i Pijoan: «La carestia de blat de 1374-1376 a Cervera», Miscel·lània Cerverina , 12 (1998), pp. 5-23. Marc Torras Serra: «La carestia de blat de 1374-76», Miscel·lània d’Estudis Bagencs , 9 (1994), pp. 99-138. Núria Canyelles Vilar: «L’any de la fam al Camp de Tarragona (1374-1376)», en Maria Barceló Crespí i Antoni Riera Melis (eds.): XIV Jornades d’Estudis Locals: la Mediterrània, àrea de convergència de sistemes alimentaris (segles V-XVIII) , Palma, Institut d’Estudis Balears, 1996, pp. 263-283.

11Arxiu Municipal de València (AMV), Claveria comuna de l’any 1374-1375, I-8, f. 18r.

12AMV, Claveria comuna dels anys 1374-1375, I-8, f. 11v.

13José Hinojosa Montalvo: Privilegios, órdenes y donaciones de Alfonso IV en el Archivo Municipal de Valencia , València, Ajuntament de València, 2011, pp. 181-182.

14AMV, Processos de Corts Generals del regne dels anys 1375-1376, yy-1.

15AMV, Lletres missivess dels anys 1374-1375, g3-3, f. 175r.

16AMV, Claveria comuna dels anys 1374-1375, I-8, f. 36r.

17Arxiu Municipal d’Alzira (AMA), Notal de Bernat Llorenç de l’any 1377, 040/4, ff. 54r-65r.

18Agustín Rubio Vela: «Valencia y los aragoneses en la baja Edad Media: la ruta del trigo», Caplletra. Revista Internacional de Filologia , 32 (2002), pp. 95-110 (p. 97).

19AMV, Claveria comuna dels anys 1384-1385, I-14, f. 23v.

20AMV, Claveria Comuna dels anys 1383-1384, I-13, ff. 43r-44.

21J. V. García Marsilla: «El elemento humano...», p. 128.

22Mateu Rodrigo Lizondo (ed.): Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349) , València, Publicacions de la Universitat de València, 2013, pp. 154-155.

23Es tracta de Bernat Albert i Francesc Celma el 1383, Joan Boïl, Antoni Marí, Antoni Vila, Joan Romeu, Nicolau Armengol el 1384 i Francesc Celma en 1385; María Desamparados Cabanes pecourt (ed.): Avecindados ..., p. 36.

24AMA, Pergamins comuns, 011/46 (18 de desembre de 1371).

25Carmel Ferragud Domingo: Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d’Aragó, 1350-1410) , Madrid, csic, 2005, p. 493.

26AMA, Notal de Bernat Llorenç de l’any 1403, 040/12, f. 167r-v.

27AMA, Protocol notarial d’Antoni Garcia de l’any 1416, 040/23, f. 52r-v.

28ARV, Protocol notarial de Vicent Saera de l’any 1404, 2.406, s.f. (1 de novembre de 1404).

29A. Rubio Vela: «Valencia y los aragoneses...», p. 110. Vegeu també AMV, Claveria comuna dels anys 1374-1375, I-8, f. 8r.

30AHN, Nobleza. Osuna. Protocol notarial d’Esteve Corts any 1401, lligall 1.137, núm. 7 (6 de setembre de 1401).

31ARV, Protocol notarial de Vicent Saera de l’any 1415, 2.416, f. 484r-v.

32ENRIC Guinot Rodríguez: Els fundadors del regne , València, Tres i Quatre, 1999, p. 445.

33ACA, cr, reg. 1577, ff. 135v-136r.

34M.ª M. Cárcel Ortí i J. V. Boscá Codina: Visitas pastorales ..., pp. 122-113 i 117-118.

35A. Rubio Vela (ed.): Epistolari ..., p. 209.

36ARV, Protocol notarial de Vicent Saera de l’any 1414, 2.415, ff. 140v-141r.

37AMA, Notal de Bernat Costeià dels anys 1385-1390, 040/17, f. 119v.

38AMA, Llibre d’actes dels jurats i consell de l’any 1402-1403, 03/8, f. 27v.

39ARV, Protocol notarial de Vicent Saera de l’any 1415, 2.416, f. 134r-v.