AAVV - Aproximació històrica a la Ribera del Xúquer

Pere dez Torrents ja era mort el 1402, però abans del seu traspàs instituí a l’església parroquial de santa Caterina d’Alzira un benifet a l’altar de sant Domènec i sant Francesc que tenia 10 lliures de renda. El beneficiat era el clergue Ginés Torrent i com a patrons del dit benifet tenim el dit Ginés i Joan Torrent, laic i notari. 64El mateix Pere dez Torrents, major, també instituí un altre benifet, ara, però, en l’altra parròquia de la vila, en santa Maria, en l’altar de santa Maria Magdalena i de les 11.000 Verges, essent patrons els ja esmentats dos fills: Joan i Ginés dez Torrent. 65

Joan dez Torrent fou regraciat, a mitjan agost de 1385, per sa mare Benecàsia, vídua del notari Pere dez Torrent, major de dies, en el temps del contracte del seu matrimoni amb Isabel, filla del també notari Bernat Safàbrega, amb la donació de diversos immobles: unes cases a Alzira, un tros de terra mallol al territori de Cabanyes i, després, amb la meitat proindivisa del molí fariner que ella posseïa, juntament amb Bernat Domingo, al riu dels Ulls, un afluent riberenc del riu Xúquer, el domini directe del qual l’exercia l’almoina de la seu de València, i pel qual es pagava un cens anual de 100 sous. El seu futur sogre li donà al jove Dez Torrent, que en aquell temps devia tenir al voltant de vint-i-cinc anys, una important suma pecuniària en concepte de dot: 4.400 sous (dels quals 3.400 eren en diners comptants i els altres 1.000 sous en estimació de l’aixovar que aportava la núvia en raupis et iocalia ). 66Per aquells anys, el llinatge dels Dez Torrent ostentava les més altes magistratures de la vila, així, el 1385, el seu parent Pere dez Torrent era el justícia d’Alzira i un altre familiar, Francesc dez Torrent, exercia de lloctinent de justícia. 67Aquest darrer, el 1387, ocuparia el càrrec de justícia. 68Uns anys més tard, Isabel Sàfabrega morirà, i el novembre de 1410, veiem el nostre protagonista juntament amb una nova esposa, Gentil, vendre ambdós al carnisser Alamany Casalills una heretat integrada per una terra i cases anomenades la Thora de na Impèria , al territori de l’Alquenència. 69

Joan dez Torrent seguirà els passos professionals dels seus majors i esdevindrà notari. Professió aquesta, la de fedatari públic, que juntament amb l’ajuda de la família paterna i la del seu primer sogre, també notari, fou objecte d’una interessant promoció i ascens social i polític que farà que ocupe diversos càrrecs representatius de la seua localitat: a finals de 1388 el veiem com a lloctinent del batlle d’Alzira, Ramon Sa Morera. 70En l’any 1394-1395, el seu nom apareix en les nòmines de conseller municipal. 71El 25 de juny de 1394, és nomenat missatger de la vila (conjuntament amb Bernat Falcó) per anar a València per veure si poden cercar composició entre la ciutat i la universitat d’Alzira sobre el fet de les usures i lleixes pies. 72En l’any de juraderia de 1399-1400, actuà de lloctinent del justícia Joan Serra i del jurat Francesc dez Torrents. 73Altres missions de missatger les exercirà en gener de 1404 74i a mitjans de 1410, 75en les dues ocasions defensant el privilegi d’embotigament dels blats que tenia Alzira. Lloctinent del jurat i metge Joan del Miracle en 1395-1396. 76Jurat en l’any 1412-1413. 77Sens dubte, però, l’empresa política de major projecció i importància que degué efectuar fou la d’assistir al parlament de Vinaròs durant l’interregne (1410-1412), on el veiem el 4 de novembre de 1411, en representació de la vila d’Alzira. 78Això ens testimonia la seua filiació política, degué ser un fervent partidari del pretenent a la corona aragonesa Jaume II d’Urgell (1380-1433).

Pel que fa a les bases econòmiques en què fonamentava el seu patrimoni, cal dir que posseïa terres. No sabem la superfície d’aquestes, però cal dir que en el llibre de la peita de la vila d’Alzira i dels seus ravals de l’any 1400, que com sabem gravava els béns immobles, és taxat el seu títol possessori amb 128 lliures peiteres. 79

Ja hem assenyalat que exercia la seua professió de fedatari públic i la seua activitat política li proporcionà una sèrie d’havers. 80Però si hi hagué una activitat vertaderament lucrativa a la qual es dedicava, aquesta era l’arrendament de rendes i el cobrament d’impostos.

El 1399 comprà, conjuntament amb Jaume Vicent, la imposició del vi de la vila d’Alzira per 4.610 sous i les rendes i drets de la vila pertanyents al rei en el dit any i també, juntament amb Antoni Falcó, arrendaren el dret del peatge per 600 sous. 81L’any comptable següent, el 29 de maig de 1401, junt al seu soci Jaume Vicent compren als jurats de la vila d’Alzira la imposició de les carns dels mesos de juny, juliol i agost, aquella que gravava els dits queviures amb 2 diners per lliura, per 2.120 sous, i també en el dit dia l’altra imposició sobre el mateix producte, la d’1 diner per lliura, dels dits mesos, per 1.500 sous. 82

El novembre de 1404, veiem que era arrendador dels drets senyorials d’Albalat de la Ribera i de Segairén, propietat ambdós llocs del noble Pere Maça de Liçana, i que en el dit mes pagà 3.500 sous dels 8.000 en què s’arrendà la percepció de rendes. 83Uns anys després, el 1412, arrendava, conjuntament amb el seu soci el també notari, Antoni Boquet, les rendes de la batllia d’Alzira. 84I dos anys després, en agost de 1414 el trobem com a «comprador de les rendes reials de la dita vila [d’Alzira] dels honorables diputats del dit General». 85

Certes actituds en la compra de drets reials i eclesiàstics i la posterior gestió d’aquests fan possible que el puguem considerar com un especulador quasi «professional». Així, per exemple, el 1416 sabem que almenys comprà tres drets per haver-se conservat les compravendes en el mateix registre notarial: el terç delme del vi, oli, pa i figues, i les primícies, ambdós al territori de Sant Bernat, a Alzira i els delmes eclesiàstics de l’esmentada vila. Doncs bé, els delmes eclesiàstics els vendrà per separat, almenys els de l’alqueria de Mulata a dos mudèjars d’Alcosser i a un d’Alàsquer 86i les dites primícies dels llauradors sarraïns a les terres de reialme de Mulata a un moro d’Alcosser. 87

Guillem Barberà, llaurador d’Algemesí (†1432)

No sabem quan el llinatge dels Barberà, molt possiblement originaris del sud de Catalunya, de la comarca de la Conca de Barberà, s’establí a la localitat d’Algemesí. Tot apunta que durant la segona meitat del segle XIV ja estava plenament arrelat en aquestes terres. Així, a començaments del segle XV, veiem diversos veïns d’Algemesí amb aquest cognom a més del nostre Guillem. El 1410, Bernat Barberà era teixidor, i també vivien al lloc Jaume Barberà i Antoni Barberà, teixidor. 88

D’aquesta nissaga destaca un nom, Guillem Barberà, del qual desconeixem qui eren els seus pares, però sí sabem que tenia dos germans, Arnau i Romeu Barberà, a qui veiem, junt a la seua muller Maria, contractant un crèdit el novembre de 1379. 89

No coneixem amb certesa la data del seu naixement. La primera vegada que el protagonista de la nostra història apareix com a conseller municipal, representant a Algemesí, és el 30 de juliol de 1394. 90Aquest component ens dona una pista sobre quan de temps tenia, ja que per participar en els actes del consell municipal havia de tenir la majoria d’edat, i aquesta segons els furs se situava als vint-i-cinc anys, edat que com a mínim tindria quan apareix el seu nom en les actes de les sessions del consell municipal d’Alzira. Això fa que, com a mínim, hagué d’haver nascut al voltant de l’any 1369, com a molt tard, probablement abans.

Per contra, sí que sabem quan fou el seu òbit. Sentint-se greument malalt, atorgà testament davant el notari Innocent de Moya, a qui coneixia de quan aquest havia estat escrivà del consell municipal i ell n’era membre, el 9 d’octubre de 1431. La seua darrera voluntat fou publicada el 18 de gener de 1432, 91la qual cosa ens indica que el seu òbit acabava d’ocórrer.