AAVV - Liber ordinum de la diòcesi de València (1463-1479)

DESCRIPCIÓ DEL MANUSCRIT

El Liber ordinum , custodiat des del moment de la seua redacció en l’Arxiu Diocesà de València, es conserva actualment amb altres llibres procedents del dit arxiu, per causes que desconeixem, en l’Arxiu del Baró de Llaurí a València, Fons documentació eclesiàstica , caixa XVIII/2.

Està escrit sobre paper: 302 × 230 mm. Sense foliació; 176 folis; estan en blanc des del f. 61r fins el 63v i el f. 108r-v. Consta de 3 quaderns de 25 folis i un de 13 folis. Es poden observar les filigranes de la mà, la columna senzilla i el clavell. El primer foli fa de fulla de guarda.

L’escriptura es humanística rodona, cursiva i corrent, que correspon a cinc mans, la mà A intervé des del principi fins el f. 22v; la mà B des del f. 23r fins el f. 60v; la mà C des del f. 64r fins el f. 107v; la mà D sols escriu el f. 109r i v; des del f. 110r fins la mitat del f. 122r tornarà a aparèixer la mà C; la mà E des de la mitat del f. 122r fins la mitat del f. 129r; des d’aquesta meitat fins el final torna a intervindre la mà B, que correspon al notari de la cúria Mateu Cirera. Els 21 documents relatius a lletres dimissòries inserits al llarg del registre ho estan en escriptura humanística rodona per una mà diferent de la resta del full.

L’enquadernació és en pergamí grogenc (305 × 235 mm). El tancament es fa mitjançant dues tires de cuir blanc. En el llom duu dos reforços rectangulars de cuir obscur cosits a la tapa amb fil de cànem en el qual es veuen els fils corresponents als quadernets que composen el manuscrit. En el llom es pot llegir la següent inscripció en escriptura gòtica rodona: Ord. 1463 usque 1479 i un teixell de paper amb sanefa en roig que porta la signatura antiga: Y-409 .

Tots els fulls estan escrits a les dues cares a línia tirada i en columna les llistes dels ordenats. La tinta es de color sèpia obscura. El text està escrit en llatí i tan sols alguna paraula en valencià referida a l’ofici del pare del jove ordenat.

El títol del registre està en el primer full on s’indica el començament, que diu Liber tonssurarum et aliorum ordinum incipiens sub anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo tercio . Al f. 64r, coincidint amb un nou quadernet, apareix un altre títol al marge superior, ben separat de la resta del text, amb la lletra R de gran mòdul, que diu: Regestrum tonsurarum et aliorum ordinum incipiens in anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº.LXVIIIIº. factum tempore reverendissimi in Christo patris et domini, domini Roderici, miseracione divina Sancti Nicholai in Carcere Tuliano diaconi cardinalis et episcopi Valentini .

En el centre del foli es situa entre dos calderons un títol que indica cada orde impartida. Les lletres majúscula s’empren per mitjà d’una D uncial engrandida corresponent a la paraula Die al començament de cada registre, de la mateixa manera es fa amb la A del començament dels títols Ad tonsuram , Ad iiiior minores ordines , Ad ordinem subdiaconatus , Ad ordinem diaconatus i Ad ordinem presbiteratus , amb la T del títol Tonsura i amb la A d’ Anno Domini a l’inici de cada any, emprat segons l’estil de la Nativitat. L’any està indicat en números romans sent la M i la L de mòdul major que els altres números. Altres majúscules s’empren per a registrar els noms dels ordenats i el lloc de procedència. Només en un cas el títol referit a l’any s’ha escrit en el marge esquerre (f. 30v).

Es respecta l’ordre cronològic. Si hi ha hagut una equivocació en algun registre ho solucionen escrivint una lletra majúscula A i B al costat d’on corresponga segons l’ordre que ha d’ocupar (ff. 1r i 1v, 11r, 32r i v).

El marge esquerre, entre els ff. 23v i 31r, i entre els ff. 122r i 129r, s’aprofita per a anotar el lloc de procedència de l’ordenat i l’abreviatura de Facta , que indica que se li ha expedit la littera corresponent en forma pública. Quan hi ha una llista de tonsurats, al marge dret es dibuixa una clau que comprén diversos noms i s’acompanya de una nota referida a la localitat d’on provenen i al fet que són idonis per a rebre la tonsura, amb frases com aquestes: litteratos et legitimos; Valentine diocesis, litteratos et legitimos; civitatis Valencie, legitimos et litteratos; omnes legitimos et de legitimo matrimonio procreatos; Valencie, omnes legitimos et naturales; civitatis Xative, litteratos et legitimos ; en el cas dels religiosos, que solen ocupar l’últim lloc de la llista, la nota al costat de la clau que els comprén es refereix al convent, al monestir o a l’orde a què pertanyen, amb frases com aquestes: monasterii Porte Celi, ordinis cartusiensis; conventuales monasterii Vallisdigne, ordinis cisterciensis; conventuales monasterii Sancti Francisci conventus Murcie, de licencia .

En el marge esquerre dels ff. f. 13v, 18r, 27v, 40v, 59r, 120v, 160v, 161v, 165v, 167r es veu una maneta amb el dit índex apuntant cap a un registre assenyalant el nom d’una persona que apareix en les diferents ordes que ha rebut; altres vegades és un dibuix de dos línies paral·leles amb un cercle al mig.

Els escrivans de la cancelleria empraven algunes referències per a indicar que una persona ja havia estat registrada, anul·lant el registre mitjançant una línia trencada i escrivint en el marge esquerre les següents notes: Est super registratum in anno .M.CCCC.LXVIII . (f. 52r) o Est supra registrata in principio anni .M.CCCC.LXXVI . (f. 133v). En el f. 139r la nota fa al·lusió a l’existència d’un procés per a rectificar l’errada comesa en el nom d’un jove, que diu Vidi in huiusmodi processum reparacionem litterarum tonsure dicti Baltazaris Claramunt , i el procés, escrit en fulls a banda, es guarda entre els ff. 139 i 140. Aquestes notes han estat fetes pel notari de la cúria Joan de Carcí.

CRITERIS D’EDICIÓ

La transcripció i l’edició han estat fetes segons les normes internacionals establertes, per l’edició de documents medievals, per la Comissió Internacional de Diplomàtica.

Si per una errada manifesta l’escrivà ha omés cap lletra o mot indispensables per al sentit, ha estat restablerta entre parèntesis angulars (< >).

Els mots o frases interlineats corresponents al text van entre parèntesis angulars (< >); quan són d’una altra mà és indicat; aquells que són aclariments de l’escrivà, també interlineats van en nota al peu del document.

Les notes al marge són indicades com a nota a peu de pàgina amb la crida al punt del text on correspon.

Els espais en blanc s’indiquen amb l’expressió: [ en blanc ].

La lectura dubtosa d’algun mot s’adverteix mitjançant un signe d’interrogació entre parèntesis.

Un breu catàleg dels 28 documents inserits al llarg del registre estan situats abans de l’edició del mateix, ordenats cronològicament i tractats com una unitat documental.

Cada unitat documental està integrada per la data (any, mes, dia i lloc on s’ha expedit el document), el regest o resum objectiu del contingut documental i el número del foli on es troba.

BIBLIOGRAFIA

BANDEIRA, A.; M. LEITÃO i A. QUEIRÓS: «Catálogo de pergaminhos de cartas de ordens (séc. XVI-XVII)», Boletim do Arquivo da Universidade de Coimbra , XIII-XIV (1993-1994), pp. 241-323.

BARROW, J. S.: «Grades of Ordination and Clerical Careers, c. 900-c. 1200», en Cristopher P. Lewis (cur.), Anglo Norman Studies. XXX Proceedings of the Battle Conference 2007 , Woodbridge, 2008, pp. 41-61.

BAUCELLS I REIG, J.: Vivir en la Edad Media: Barcelona y su entorno en los siglos XIII y XIV (1200-1344) , Barcelona, 2004-2007, 4 vols.