AAVV - Cartes de poblament valencianes modernes

Així mateix, en cada carta de poblament hem indicat les edicions que se n’han fet. Pensem que hem pogut localitzarne la gran majoria i donarne notícia, tot i que sempre és possible que en alguna edició local se n’haja inclòs alguna que desconeixem. Demanem disculpes per això, però, tal com pot constatarse a la bibliografia, la recerca ha estat considerable. Tanmateix, també caldria dir alguna cosa sobre les cartes de poblament editades prèviament. Algunes ho han estat només de manera parcial, freqüentment limitantse als capítols i evitant tota la part de clàusules que usualment era feta més aviat en llatí. Les raons, en part dels casos, són d’estricta utilitat dels historiadors que han fet aquestes edicions, en el sentit d’incloure només la part més útil pel que fa a les dades aportades. Però en altres casos, tot cal dirho, respon a les limitacions d’alguns autors respecte a les seues habilitats tècniques, tant en paleografia com en coneixement del llatí i, fins i tot, del valencià. Hi ha casos d’edicions d’alguna carta pobla que, com hem apuntat en el lloc corresponent, «mereixien una millor edició». I deixem la qüestió de si aqueixes edicions no han rebut finançament públic. Però en altres casos caldria ser més exigents amb els autors, no sempre historiadors, i reclamar una major seriositat en el seu treball.

1 És el cas de T. MUÑOZ Y ROMERO, Colección de fueros municipales y cartas pueblas de los reinos de Castilla, León, Corona de Aragón y Navarra , Madrid, 1847, i Colección de fueros y cartas pueblas de España, por la Real Academia de la Historia. Catálogo , Madrid, 1852. 2 J. M. FONT RIUS, Cartas de población y franquicia de Cataluña , 3 vols., MadridBarcelona, csic, 1969-1985. 3 M.ª L. LEDESMA RUBIO, Cartas de población del reino de Aragón en los siglos medievales , Saragossa, Institución Fernando el Católico,1991; E. GUINOT RODRÍGUEZ, Cartes de poblament medievals valencianes , València, Generalitat Valenciana, 1991. 4 M. GUAL CAMARENA, Las cartas pueblas del Reino de Valencia , València, Generalitat Valenciana, 1989. 5 M. V. FEBRER ROMAGUERA, Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria. i: 1234-1372. Edición e índices , Saragossa, Anúbar, 1991. 6 E. CÍSCAR PALLARÉS, Tierra y señorío en el País Valenciano. (1570-1620) , València, Del Cenia al Segura, 1977. Posteriorment va tornar sobre la qüestió del règim senyorial i el repoblament del segle xvii a Moriscos, nobles y repobladores , València, Edicions Alfons el Magnànim, 1993. 7 P. J. PLA ALBEROLA, Cartas pueblas del condado de Cocentaina , Alacant-Cocentaina, Instituto Juan Gil-Albert-Ajuntament de Cocentaina,1986. 8 A. GRAU ESCRIHUELA, «Cartes de repoblació castellonenques de la casa de Medinaceli: Geldo, Fanzara, Suera, Castro-Fondeguilla y els llocs de la Serra d’Eslida», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , LXX (1994), pp. 155-194; Domini i propietat a la Marina Alta. Dénia, Xàbia i el Verger, segles XV-XIX , Dénia, Ajuntament de Dénia, 2001. 9 D. BERNABÉ GIL, Tierra y sociedad en el Bajo Segura (1700-1750) , Alacant, Universitat d’Alacant, 1982; «El patrimonio de los Marqueses de Rafal (1639-1736)», Revista de Historia Moderna , 24, 2006, pp. 253-304. 10 A. ALBEROLA ROMÀ, Jurisdicción y propiedad de la tierra en Alicante (siglos xvii y xviii) , Alacant, Ayuntamiento de Alicante-Universidad de Alicante, 1984; «Los señoríos alfonsinos en el sur del País Valenciano. Aproximación a su estudio», en Señorío y feudalismo en la Península Ibérica (siglos xii al xix) , Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1989, pp. 223-240. 11 T. V. PÉREZ MEDINA, La tierra y la comunidad rural de Petrer en el siglo xvii , Petrer, Ajuntament de Petrer, 1995; «Senyoria i camperolat a la carta de poblament de Petrer (1611)», Revista del Vinalopó , 14 (2011), pp. 43-52; T. V. PÉREZ MEDINA y M.ª C. RICO NAVARRO, «La carta pobla de Petrer del 1611. Una còpia del segle xviii», Revista del Vinalopó , 1 (1998), pp. 159-170. 12 G. SÁNCHEZ RECIO, Carta de población y capítulos para su gobierno de la villa y baronía de Monóvar , 1611, Caja de Ahorros, 1977, Papeles Alicantinos, 10; Carta de población de Elda, 1611-1612 , Alacant, Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1979, Papeles Alicantinos, núm. 18; «Monnòver, una villa de señorío en el siglo xvii», Revista del Vinalopó , 14 (2011), pp. 181-189; «Carta de población del señorío de Elda, 1611-1612», Revista del Vinalopó , 14 (2011), pp. 199-201. 13 R. FRANCH BENAVENT, «Las consecuencias de la expulsión de los moriscos en un lugar de realengo: la bailía de Corbera», Anales del Centro de Cultura Valenciana , 63 (19781985), pp. 179-244; «Un caso de señorío eclesiástico valenciano: el convento de Aguas Vivas durante el siglo XVIII», Anales Valentinos , año vi, núm. 11 (1980), pp. 83-117. 14 M. ARDIT LUCAS, Revolución liberal y revuelta campesina , Barcelona, Ariel, 1977; Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles xiii i xix , Catarroja-Barcelona, Afers, 2004; «Una reflexión sobre la expulsión de los moriscos valencianos y la repoblación», Revista de Historia Moderna , núm. 27 (2009), pp. 295-316; «Projecte de població y carta pobla de Vilamarxant», Mirades al Camp de Túria , 4/5 (2013), pp. 82-96. 15 J. CATALÀ y P. PÉREZ, Los moriscos de Cortes y los Pallás. Documentos para su estudio , Cortes-València, Ayuntamiento de Cortes-Universitat de València, 2002. 16 J. J. CHINER GIMENO, Navajas y su Carta Puebla (1610-1776) , Sogorb, Fundación Caja Segorbe-Bancaja, 1993; La Real Audiencia Valenciana y el Alto Palancia: documentos y procesos (1506-1910) , Sogorb, Instituto de Cultura Alto Palancia, 2003. 17 A. GIL OLCINA, La propiedad señorial en tierras valencianas , València, Del Cenia al Segura, 1979; Singularidades del régimen señorial valenciano , Alacant, Universitat d’Alacant, 2012. 18 J. CORBALÁN DE CELIS, La repoblación en la baronía de Torres-Torres. Cartas de nueva población de Alfara y Algimia , Algímia, Ajuntament d’Algímia d’Alfara, 1997; «La Carta de Nueva Población y los Establecimientos de la Vall de Tárbena en 1611», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cul-tura , LXXX (2004), pp. 252-256; «Las dificultades para la repoblación en el Alto Mijares. Carta de nueva población de Cirat, Pandiel y El Tormo», dins J. S. BERNAT I MARTÍ i F. J. GUERRERO CAROT (eds.), Las comarcas de interior. Una perspectiva demográfica , Sogorb, Instituto de Cultura del Alto Palancia-Seminari d’Estudis sobre la població del País Valencià, 2007, pp. 79-90; «Las cartas de nueva población del Valle de Cofrentes: Cofrent, Çarra, Tereça, Xarafuel i Xalanç», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura , LXXXV (2009), pp. 260-305; «Las cartas de nueva población de Quartell y Benavites, en la Vall de Segó», Braçal , 45-46 (2012), pp. 267-291; «La carta de nueva población y los establecimientos de Benicalaf en 1612», Braçal , 47 (2013), pp. 148-154. 19 Veure document núm. 160. 20 Ibidem .

AGRAÏMENTS

Amb un treball d’extensió i de diversitat d’orígens arxivístics com el que ara es presenta, ha esdevingut indispensable l’ajuda de moltes persones que han fet el possible per facilitar-nos la documentació consultada. En primer lloc, cal fer referència al personal dels arxius públics de major entitat, especialment al de l’Arxiu del Regne de València, tant al seu director actual Francesc Torres, qui a més ens va facilitar notícia d’alguna carta de poblament que no coneixíem, com als tècnics i al personal de sala. Igualment ha estat molt valuosa l’ajuda i collaboració de Salvador Ferrando, a càrrec de l’Arxiu de Protocols del Col·legi del Patriarca de València, així com la del personal de l’Arxiu Històric de la Diputació Provincial de València, el de l’Archivo Histórico Nacional, Secció Noblesa, situat a Toledo, i el de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de Barcelona.