AAVV - Cartes de poblament valencianes modernes

Però la majoria de les cartes d’aquest període són ja modificacions de les primeres atorgades, bé perquè no arribà a quallar la primera, bé perquè els nous veïns reclamaven una baixada de rendes i censos per la pobresa que patien, fins arribar alguna a tenir tres documents successius en el temps, com és el cas de l’esmentada Corbera de la Ribera, Guardamar de la Safor o Anna, en el comtat del mateix nom. Aquestes modificacions, a més, afecten tot tipus de senyories, des de petits llogarets com Gaibiel o Benicolet, a grans senyories com ara el comtat de Bunyol (Bunyol, Iàtova, Macastre i Alboraig), o el marquesat de Llombai i les seues localitats (Llombai, Catadau, Alfarb i Alèdua). I també amb la geografia més diversa, des de zones de muntanya de l’interior, cas de Navarrés, Xest o Petrer, a les situades en zones més costaneres, com ara Gata de Gorgos o Pedreguer, en zones de regadius significatius, com Carlet, Faura o l’esmentada Corbera, fins arribar a les rodalies de la ciutat de València, en el cas de Picassent.

El tercer període que podem identificar s’estén durant bona part de la segona meitat del segle xvii, la principal característica del qual és la dràstica reducció en l’atorgament de cartes pobles, la qual cosa indica el canvi de tendència en les possibilitats d’assentar més gent però també en l’estabilització del procés. Així, a partir de la modificació d’Almedíxer de l’any 1659 i durant quasi trenta anys, fins a la modificació de la de Guardamar de la Safor el 1687, no ens consta cap altra carta pobla llevat de la de la refundació de Benidorm el 1666.

Tanmateix, podem identificar un quart període a partir de la darrera dècada del segle xvii, que perdurà al llarg de tot el segle següent i al qual corresponen un poc més de trenta cartes pobles. Allò ressenyable ja no és la seua intensitat, a més del fet que perdure el seu mecanisme jurídic després de l’abolició del Furs, sinó que responen en part a uns nous criteris de colonització rural. Tot i que en aquest període encara hi hagué algun cas de modificació de les rendes i condicions senyorials (Petrer, Anna, Alboi), de vegades després de llargs anys de plets judicials a la Reial Audiència de València (cas de Navaixes), la majoria foren noves fundacions de petites comunitats rurals, especialment a les comarques d’Alacant i amb el rerefons d’aconseguir convertir-les en senyories de vassalls per via de l’obtenció de la jurisdicció alfonsina, tal com expliquem més avall. El cicle el clouria, per ara que sapiguem, la modificació i ampliació de la carta pobla de la Barraca d’Aigües Vives, datada el desembre de 1796, com un intent de consolidar el poblament d’una petita comunitat rural vora el monestir alzireny d’Aigües Vives.

TIPOLOGIA

Atenent la llarga tradició d’estudis sobre el repoblament del segle xvii i especialment sobre el sistema senyorial en aquella època i en l’Antic Règim en general, així com les continuïtats i ruptures que comportà en el funcionament de les senyories i el nivell de rendes, en aquesta introducció no anem a endinsar-nos en un estudi detallat a partir d’aquestes cartes de poblament, la qual cosa desbordaria les possibilitats d’espai d’aquesta obra. Tanmateix, sí que podem enumerar de forma més succinta els diferents tipus de cartes de poblament atorgades entre els segles xvi i xviii que hem identificat. I una primera característica és que, tal com hem explicat més amunt i, a diferència de l’època medieval, la immensa majoria de les atorgades a època moderna anaren dirigides a comunitats rurals. Però una cosa és que tinguen aqueix primer perfil rural i senyorial, i una altra que totes elles respongueren a una mateixa causa o patró. I és que si bé la gran majoria tenen relació amb el repoblament de viles, pobles i alqueries arran de l’expulsió dels moriscos l’any 1609, hi hagué altres tipus de documents relacionats amb les condicions de poblament de les viles i pobles valencians de l’època.

Efectivament, parlant en proporcions, vora dues terceres parts de les que hem reunit tenen relació amb l’expulsió, i clarament són cartes de refundació dels pobles, d’assentament dels nous colons cristians, de regulació molt detallada, de vegades fins a l’exhaustivitat, de les rendes a pagar i les obligacions amb la senyoria dels nous veïns, i amb un clar objectiu de regular les relacions socials a la senyoria respectiva. Tanmateix, convé recordar que d’algunes relacionades amb la fundació, o refundació per restar abandonat un poble, també se’n donaren en altres moments. Aquests serien els casos de les cartes d’Orpesa, Torreblanca i de Benicàssim-Montornés, de la fi del segle xvi o del principi del xvii, totes elles sense relació amb l’expulsió dels moriscos. I també diverses fundacions de nous pobles a la comarca del Baix Segura, dins el terme general de la ciutat d’Oriola des de les darreries del segle xvii i durant el xviii a partir de grans propietats o dessecant zones de marjal, com en el cas de les Pies Fundacions del Cardenal Belluga.

Però és veritat que el gruix, fins a representar dues terceres parts del total, són les cartes pobles relacionades amb l’expulsió dels moriscos i concentrades molt majoritàriament entre 1609 i 1613. Tot i que de diferent extensió, totes tenen unes característiques bàsiques similars: la qüestió principal a establir en els capítols són les condicions de repartiment i assignació de les terres en explotacions familiars, els mecanismes de control de la residència i del vassallatge i una llarga llista de les rendes que havien de pagar els nous vassalls, sovint individualitzades per conreus, i amb detall de com i on s’havien de pagar. També són usuals les clàusules sobre pastures i usos dels recursos naturals del terme, la regulació dels principals monopolis senyorials, especialment el forn, el molí i l’almàssera d’oli, però també és possible trobar capítols dedicats al mercat i a la venda de productes a nivell local. En part dels casos, igualment, s’hi fa referència explícita a altres obligacions dels veïns, com ara el transport de productes o els serveis a la senyoria. També és molt general explicar la forma i el moment de l’elecció dels càrrecs municipals, si bé en aquesta qüestió se segueix la regulació dels Furs de València, més enllà, en certs casos, de l’adaptació d’alguns detalls a la situació local.

Un segon grup són les cartes que representen un nou pacte entre senyors i vassalls que modifica les anteriors condicions de poblament, per tant sense expulsió de veïns moriscos o existència d’un despoblat. Responen a les tensions socials periòdiques que es produïen en el marc de les senyories de l’Antic Règim i a conjuntures de problemes econòmics per als vassalls, que es rebel·len per no poder fer front a les rendes pactades fins aquell moment. Part de les cartes que hem localitzat anteriors a 1609, com ara la de Carlet, tenen aquestes característiques, però especialment les de la segona meitat del segle xvii, motivades per no poder fer front els nous veïns, passats uns anys, a les condicions pactades quan l’expulsió dels moriscos. Això és el que explica que alguna localitat tinga dues i fins i tot tres cartes de poblament al llarg del segle xvii, cosa que vol dir que les condicions de la primera han tornat a negociarse en tot o en part posteriorment. I és ben indicatiu que tots els casos que aportem impliquen una reducció en els pagaments a la senyoria, generalment d’algunes de les particions de fruits.

Finalment, un tercer grup el podem identificar durant el segle xviii i corresponen a la fundació de petites comunitats rurals, unes vegades potenciades per institucions eclesiàstiques i d’altres per propietaris de terres, sovint amb la intenció d’esdevenir senyors de vassalls, i animades clarament per la restauració de la jurisdicció alfonsina per part del rei Carles III l’any 1772. Llevat de casos més aïllats com la fundació de Benadressa, al terme de Castelló de la Plana, i del llogaret d’Emperador, a l’Horta de València, la majoria tingueren com escenari les comarques d’Alacant. J. Millán, A. Alberola i D. Bernabé, entre altres, han estudiat i explicat amb molt de detall aquest escenari i les seues característiques: limitada extensió del territori a poblar, dessecació de marjals i les elevades despeses que comportava, dificultats per mantenir el mínim de quinze famílies assentades per garantir l’exercici de la jurisdicció alfonsina... Tal com expliquen aquests autors, no sempre s’arribà a atorgar carta de poblament, tal com passa en diversos casos dins el terme general de la ciutat d’Oriola, i el propietari preferí atorgar establiments individuals a cada família en els quals es detallaven extensament els capítols que serien habituals d’una carta pobla.