AAVV - Cartes de poblament valencianes modernes

SOBRE ELS ATORGANTS

Com és lògic i atenent la realitat social i política de les senyories valencianes de l’època moderna, la gran majoria de les cartes de poblament foren atorgades per la noblesa laica, començant per les grans cases senyorials en el patrimoni de les quals es localitzaven nombroses poblacions de moriscos. En aquest sentit destaquen els ducs de Gandia, els ducs de Sogorb, els marquesos de Guadalest i els comtes de Cocentaina. El primer, Carles de Borja i Centelles, és qui va atorgar més cartes de poblament per al conjunt del regne entre 1610 i 1611: el raval d’Oliva, Torís, Rugat, Castelló de Rugat, Aielo de Rugat, el Realenco, Almoines, Benieto, Alcòdar, l’Alqueria de la Comtessa, Beniopa, Llombai, Alfarb, Catadau, Rafelcofer, Benipeixcar, la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar, Orba, Miramar, Benumea, Favara i Atzeneta a Pego, Xella, les primeres de la Vall de Cofrents i posteriors modificacions d’algunes d’elles. Quant al duc de Cardona i Sogorb, Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, entre 1611 i 1613 repoblà Benaguasil, Geldo, la Serra d’Eslida, Aín, Veo, l’Alcúdia de Veo, Fanzara, Leuxa, l’Alcúdia, Suera, Castro i Fondeguilla, i la Vall d’Uixó. El marqués de Guadalest, Sanxo Roís de Liori, repoblà les Valls de Seta, Travadell i la mateixa de Guadalest en abril de 1611, però també Riba-roja de Túria, Betxí i Ondara. I en referència al comte de Cocentaina, Gastó Roís de Corella, aquest va repoblar part de dit comtat durant l’any 1611: el raval de la vila del mateix nom, Muro del Comtat, l’Alcúdia i Gaianes, mentre l’any anterior havia repoblat el lloc de Benavites, al Camp de Morvedre.

La resta de la noblesa titulada de l’època la trobem repetidament, sempre en funció del nombre de senyories de moriscos que tinguessen. Així, el comte de Bunyol, Gaspar Mercader, conjuntament amb la seua muller Laura de Cervelló, repoblaren el seu comtat (Bunyol, Alboraig, Macastre i Iàtova), a més de la localitat d’Orpesa el 1589, i el seu successor encara modificà les del comtat bunyolenc el 1634. Quant al comte d’Elda, Antonio Coloma Calvillo, atorgà les de Petrer i Elda així com les seues repetides modificacions, i els seus successors encara ho tornaren a fer. També n’atorgà diverses Ferran Pujades, comte d’Anna, en part per ser senyor de llocs com Anna, Pedreguer i Matoses, Piles, Palmera i Rafalsineu, però també perquè hagué de modificarles en diverses ocasions: en el cas de la vila d’Anna fins a tres vegades. Al seu torn, el comte de Sinarques i vescomte de Xelva també repoblà part de la comarca dels Serrans durant l’any 1610 com a senyor de Benaixeve, Domenyo i els ravals o barris de Xelva; i el comte del Real, Pere Sanxes de Calataiud, òlim Guillem Ramon de Bellvís, que repoblà Salem, Elca, Benigerví, el Ràfol de Salem, l’Alcúdia, Beniatjar, Pedralba, Bugarra, Montserrat i Real de Montroi.

D’altres nobles titulats no destaquen tant perquè tenien poques poblacions de moriscos, com en el cas del comte d’Aranda, Antoni Ximenes d’Urrea, que només atorgà les pobles de Mislata i Benilloba; del comte de Carlet, Jordi de Castellví, amb les de Carlet, Benimodo i Tous. El comte del Castellar, Lluís Castellar de Vilanova, les seues senyories de Manuel i Bicorb, completades per la seua successora, Joana Eslava, quan modificà el poblament de Rafelguaraf i de Faldeta el 1626, i Bicorb, Benedrís i Quesa el 1635. Per la seua banda, el duc de Villahermosa, Carles d’Aragó, només apareix amb la pobla d’Artana, el duc de l’Infantado amb el cas d’Alberic l’any 1612, i els marquesos d’Aitona, Gastó de Montcada i Caterina de Montcada, amb les pobles de Beniarjó i Tàrbena a les darreries del 1610; o els marquesos de Dénia amb el Verger (1610 i 1612) i Poble Nou de Benitagell (1698).

La llista de noblesa no titulada es fa llarga (quadre 3), però normalment només concediren alguna carta pobla, si bé hi ha casos en què per raons individuals i locals algun cavaller pogué atorgarne més d’una. Entre ells podem destacar algunes famílies per tenir senyories més grans i amb major nombre de poblacions de moriscos fins 1609. Per exemple, aquest seria el cas de Pere Centelles i d’Elionor Onyaz i Borja, senyors de la Vall d’Aiora, els quals atorgaren les cartes pobles de les localitats de Teresa, Sarra, Xarafull i Xalans en setembre de 1611, i en gener següent de 1612 es veieren obligats a modificarles totes. També podem citar Miquel de Vallterra, que va atorgar les d’Alfara de la Baronia, Algímia de la Baronia, Montan, Montanejos i Aranyuel, o Francesc Joaquim Sanç, amb les de Senyera i Benimeixís.

Un altre grup, clarament minoritari, són alguns burgesos i ciutadans que tant al segle xvii com al xviii repoblaren petites alqueries despoblades de moriscos o bé promocionaren poblacions a la fi d’esdevenir senyors de vassalls. Aquests serien els casos de Jaume Pasqual, ciutadà d’Oliva, qui atorgà la pobla de Negrals, a la Marina Alta, el 1611; el d’Alonso de Castro, ciutadà de València, amb l’alqueria d’Annauir, a l’horta de Xàtiva, o el de Pere Escolano, també ciutadà de València, amb les alqueries de Benitandús i Alfara, a la Serra d’Espadà, totes també del mateix any. De les segones podem citar els casos de Roque Camacho, fundador de la Llosa al terme de la Vall de Pop el 1766; Rafael Descals de l’Escala amb les pobles de Penella i la Sarga (1773 i 1774), o de Salvador Català, fundador de Benadressa el 1791 al terme de Castelló de la Plana.

Quant a les atorgades per les institucions eclesiàstiques, la seua proporció és clarament minoritària, però això és lògic atenent el reduït pes d’aquestes senyories al Regne de València durant l’època foral. En la gran majoria dels casos els protagonistes són els afectats per l’expulsió dels moriscos, com ara el monestir de la Valldigna, el de Sant Jeroni de Cotalba, l’orde de la Mercè amb la seua senyoria d’Algar del Palància i el monestir de Sant Miquel dels Reis amb el lloc de Benimàmet i les alqueries de l’Abat i Torreta, al terme de Xàtiva. I també trobem la concessió de cartes per part de l’orde de Santa Maria de Montesa per a les localitats de la seua senyoria que havien estat poblades de moriscos, concretament Xivert, Artesa, Montroi i la Vall de Perputxent, i l’orde de Sant Jaume o Santiago amb les localitats de Sanet i Negrals a la comarca de la Marina Alta. Només uns pocs casos, tot i que rellevants, es relacionen amb un altre context històric, concretament ens referim a les colonitzacions rurals dutes a terme al llarg del segle xviii a la comarca del Baix Segura: les atorgades pel Cardenal Belluga a les anomenades Pies Fundacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri; les dues de Bigastre per part de la Seu d’Oriola, i també les dues del convent d’Aigües Vives al terme d’Alzira a la fi del Setcents.

Així mateix, en alguns casos l’atorgant fou la monarquia mitjançant els co missaris reials com ara al raval de Sogorb amb intervenció del doctor Salvador Fontanet, del Consell Reial i del Suprem d’Aragó, i comissari reial en les causes sobre el poblament del Regne de València, i el mateix comissari en la modificació d’algunes condicions de les cartes pobles del ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat d’Oliva de l’1 d’octubre de 1612. El 1616 era Adrià Bayarte el comissari reial que atorgava en nom de la corona la carta pobla de la vila de Corbera, i aquesta mateixa vila rebria una tercera carta l’any 1644 de mans de Josep Polo i Vallterra que actuava com a comissari reial del capità general del Regne de València. Igualment la intervenció reial es donà en el cas del raval de Sant Joan de Xàtiva per part del comissari Julià Gil Polo, i fins i tot en algun altre cas, per raons més incidentals, perquè just l’any 1609 algunes baronies estaven segrestades per la corona. Concretament és el que va passar amb les senyories de Pere Franquesa, comte de Vilallonga, amb les cartes pobles de Navaixes d’agost de 1610, atorgada en nom de Jaume Beltran, segrestador reial, i també la de Vilamarxant el 1611 i les de Vilallonga i Benimeli el 1612. Per la seua banda, també hi hagué intervenció de representants del poder reial en el cas de plets judicials davant la Reial Audiència de València, tal com va passar amb la carta pobla de Petrés, atorgada el 13 de maig de 1612 pel Melcior Munyós, lloctinent del batle de la vila de Morvedre i administrador del lloc de Petrés en nom de la Reial Audiència de València, entitat davant la qual es dirimia el plet per la seua possessió entre els nobles Jaume Aguiló i Rafaela Jofre Aguiló i de Perpinyà.