Paul Preston - España en la guerra civil europea

D’entre els rellevants mèrits que fan mereixedor al Dr. Preston d’aquesta distinció atorgada pel Consell de Govern, no són sols les seues nombroses obres i el seu merescut reconeixement en la comunitat acadèmica sinó també la seua àmplia projecció entre el gran públic, que ha pogut gaudir de la lectura de la nostra història recent, una difusió de la història sense perdre mai el màxim rigor intel·lectual, que ens ha permès conèixer una part del nostre passat que durant molts anys ens havia estat silenciat i, també, manipulat.

El seu magisteri, en el sentit més elevat de la paraula «mestre», amb la capacitat per proporcionar entorns de treball, per «crear escola», i la seua capacitat per obrir espais de diàleg, de trobada i de debat són característiques de Paul Preston que, possiblement, estan estretament relacionades amb els seus orígens i amb la seua experiència en tots els nivells del sistema educatiu, com ha explicat en la seua lectio el nostre nou honoris .

En la història recent d’Espanya, la necessitat de canvi social ha estat lligada, profundament, a les necessitats de formatives en general i d’alfabetització, en particular. Els esforços de la Segona República, sobradament coneguts per totes i tots vostès, foren trencats per una guerra civil, pròleg d’una guerra mundial, que va acabar amb els drets i les llibertats d’un poble que, des de l’endarreriment de la seua economia i la manca de democràcia havia avançat fins situar-se en les primeres avantguardes internacionals pel que fa als drets civils.

Uns drets civils que havien estat reclamats des de les primeries del segle, també, en l’entorn acadèmic. La Federació Universitària Escolar, la FUE, fundada el primer terç del segle XX, organització activa en defensa dels drets dels estudiants contra la política universitària de la dictadura n’és un exemple que aquesta Universitat va reconèixer atorgant-li la seua Medalla.

La Guerra Civil no només va trencar anhels de llibertat i acabà amb una democràcia.

A més dels milers de morts va suposar un abocament a l’exili de milers de ciutadans i ciutadanes.

Exili i repressió interior com el rector Peset, però també una autèntica crisi humanitària la d’aquells que hagueren de fugir per les fronteres, deixant les seues trajectòries professionals, les persones estimades i els seus somnis, convertits en refugiats, i acabaren en una Europa pre-bèl·lica.

L’exili dels que fugiren per mar ha estat recordat recentment en una exposició en aquest edifici: «Stanbrook, 1939. L’exili republicà cap al nord d’Àfrica». D’altres fugiren cap Amèrica, particularment a Mèxic, convertit en terra d’acollida.

Hui dia, en veure la greu crisi humanitària d’emigració a què s’enfronta Europa, hem de pensar en el nostre passat recent, hem de tenir present eixa memòria, i també veure com contribuïren els exiliats al progrés de la ciència i al desenvolupament d’aquells països que els acolliren.

Als universitaris que lluitaren contra la dictadura la nostra Universitat dedicà també una exposició que contribuí a recuperar la seua memòria.

Perquè, i em permetran que empre les paraules del cantautor de Xàtiva, medalla de la nostra Universitat, al llarg del franquisme «a escola, ens furtaven la memòria, feien mentida del present».

Perquè, després de la mort física, hi ha una segona mort, la de la manipulació de la veritat i del passat. Però encara n’hi ha una tercera: l’oblit.

Hem d’evitar l’oblit, hem de recuperar una memòria de vegades perduda, d’altres soterrada sota capes de construccions de relats interessats al servei d’idees dominants.

El Dr. Preston ha contribuït a eixa justícia i a eixa memòria. Ho va fer en vida del dictador, quan ací encara es prohibien alguns llibres pel seu contingut.

La relació del professor Preston amb la Universitat de València és intensa, i ho és també mitjançant la col·laboració de la Fundació Cañada Blanch, un referent fonamental en la presencia de les cultures espanyola i valenciana en el Regne Unit.

El nostre honoris és Príncipe de Asturias, Professor of Contemporary Spanish History i director de la Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies a la prestigiosa institució acadèmica London School of Economics and Political Science.

Als president, vicepresidents, Junta Directiva i patrons de la Fundació Cañada Blanch els agraïsc la seua intensa col·laboració que tan valuosa i incondicionalment sempre atorguen a la nostra antiga Universitat des de fa ja tants anys, i ara especialment la seua distingida presència en aquest acte.

Aquest reconeixement a la Fundació no estaria complet sense, al menys, un breu record a la figura del seu fundador, don Vicente Cañada Blanch.

La seua magnífica biografia recentment publicada ens permet aproximar-nos més encara a un emprenedor, un visionari, una persona que tenia clara la sendera de futur: la formació i la internacionalització. La seua generositat ha de ser un exemple de mecenatge, especialment en els temps actuals en què es produeix una acumulació de riquesa i una desigualtat sense precedents. Un esperó per a tenir nosaltres el mecenatge que existeix en altres cultures i que, juntament amb els recursos públics propis d’un model social europeu en què tots creiem, ens permeta assolir les més altes fites intel·lectuals.

Professor doctor Paul Preston, moltes gràcies per honorar-nos amb la seua presència i magisteri, i per incorporar-vos com a doctor honoris causa amb plenitud de drets i obligacions al Claustre de doctors i doctores de la nostra institució. Enhorabona.

Els agraïm la seua assistència a aquest acte i la seua amable atenció. Moltes gràcies.

BIOBIBLIOGRAFÍA DEL DOCTOR

PAUL PRESTON

NOTA BIOGRÁFICA

Nacido el 21 de julio de 1946 en la Liverpool obrera de la inmediata posguerra en el seno de una modesta familia, hubo de afrontar muy pronto la larga enfermedad y fallecimiento de su madre. No fue una infancia fácil e incluso, por las circunstancias familiares, tuvo que hacer grandes esfuerzos y sacrificios solo para asistir al colegio. Fue seguramente este cúmulo de circunstancias el que contribuyó a forjar un carácter en el que espíritu de sacrificio, capacidad de trabajo y un profundo sentido de la generosidad marcarían su futura trayectoria profesional.

Cursó sus estudios superiores en la Universidad de Oxford, aunque fue en la Universidad de Reading donde un máster sobre historia contemporánea de Europa le puso en contacto con Hugh Thomas y, con él, con la Guerra Civil española, de donde arrancaría una feliz pasión por la historia de la España y Europa de aquella época. De nuevo en la Universidad de Oxford, pudo desarrollar su tesis doctoral sobre los orígenes sociales de la guerra de España. La publicación de esta tesis y de otros trabajos coetáneos y establecerían las bases de su posterior labor investigadora así, como las de su creciente importancia en la historiografía española.

Fue profesor en la Universidad de Reading y, sucesivamente, en el Queen Mary College de la Universidad de Londres, de donde pasó a la London School of Economics como profesor de Historia Internacional. En esta misma universidad, es, desde 1994, Príncipe de Asturias Professor of Contemporary Spanish Studies, así como director del Cañada Blanch Centre for Contemporary Spanish Studies.

A lo largo de su trayectoria, más allá de las publicaciones que se reseñan a continuación, ha impartido conferencias plenarias y participado en congresos de numerosas universidades británicas, españolas, europeas y americanas. Ha dirigido seminarios en el Institute of Historical Research de la Universidad de Londres y sucesivamente en la Cátedra Cañada Blanch por los que ha pasado lo mejor de la historiografía española, así como numerosos profesores en periodo de formaciónúm. De su capacidad formativa da idea el hecho de que muchos de sus doctorandos se hayan ido consolidando sucesivamente como reconocidos especialistas en la historia contemporánea de España. Todo ello le acredita como continuador excepcional de la mejor tradición del hispanismo británico.