AAVV - Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna

La identificació bibliogràfica dels llibres i del seu contingut s’ha realitzat a partir, principalment, dels catàlegs digitals existents a la xarxa, com ara el Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español, el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic Català i el Catàleg del Patrimoni Bibliogràfic Valencià. L’estructura de la biblioteca, pel que fa al camps temàtics, i seguint els criteris dels catàlegs esmentats era:

TAULA I

La biblioteca d’Enric de Miranda, 1668

Si analitzem el repertori bibliogràfic per fons temàtics, el més important era el relacionat amb les disciplines científiques, un grup que representava aproximadament el 39% del total amb 42 volums. Destacava en aquest conjunt Euclidia Elementorum , una obra que apareixia en el temari oficial de l’assignatura d’aritmètica i geografia de la Càtedra de Matemàtiques de la Universitat de València. Segons l’historiador F. Mayordomo, els fills dels mercaders valencians més notables cursaven els estudis de batxiller en Arts i aprenien els fonaments de l’aritmètica en aquesta càtedra. 22Un altre llibre de referència en les universitats de l’època i que estava present en la biblioteca era Aritmética práctica y especulativa de Pérez de Moya, considerat un text bàsic d’àlgebra i aritmètica mercantil. A més a més, hi figurava un altre autor clàssic com era Joan Antonio Maginio Patavinio. També es registrava en el recompte un autor fonamental en el camp de la física com era Nicolo Tartaglia amb la seua obra La noua scientia . Per últim, abundaven les obres de cosmografia, els almanacs i les efemèrides, textos destinats a descriure les característiques dels cels i els astres per tal d’aventurar vaticinis.

Relacionats amb l’ofici de prestamista, home de negocis, tresorer de la Batllia i mostassaf de la ciutat de València, Enric havia adquirit llibres tècnics de comptabilitat, de comerç, de mesures, de navegació, d’agricultura i d’idiomes (francès i italià). Destaquen un Llibre de regles de contar , Almotasssen o Fiel de la medida y peso de pan, vino y otras mercaderias o el Formulari de Terrasa , una obra, aquesta última, en què es descriuen els instruments jurídics més comuns així com la manera de fer testaments. També, en aquesta línia temàtica, l’obra Julbi artis notaris . Aquest subfons comptava amb un total de 10 títols.

El segon bloc en importància era el que reunia les obres de caràcter religiós. En total s’hi inventariaren huit títols que representaven el 15,51% del total. La majoria d’aquests corresponien a obres de devoció popular encara que també hi havia algun llibre relacionat amb l’ensenyament de la doctrina cristiana com, per exemple, un catecisme; o els conduents a dur una vida de moral irreprotxable. Alguns títols eren l’ Ofici parvo de Nostra Senyora, Exercicio de perfecciones y virtudes cristianes , Theórica de las tres vías de la vida espirituales i Trabaxos de Jesús . La biblioteca contenia dos hagiografies: la vida del beat Pasqual Baylón i l’obra Margaritas preciosas de la Iglesia . Aquests llibres podien pertànyer o correspondre al gustos lectors de Maria Assuey. Així, la Vida del beato fray Pascual Baylon , editada a València l’any 1655, figurava en l’inventari d’una col·lecció de llibres de la noble valenciana Laura de Alagón y Cardona. 23Segons els estudis publicats, les lectures preferides de les dones, des del segle XVI fins a finals del segle XVIII, eren els llibres de mística i devoció, les obres espirituals, les vides de sants i els tractats sobre els atributs marians. 24. Pel que fa a la secció d’història, la biblioteca albergava 7 títols entre els quals el conegut Defencio fidei del valencià Jaume Bleda, 25sobre l’expulsió dels moriscos valencians, o Cinco libros de la Historia de Portugal y conquista de las Islas Açores... , obra que també estava en la biblioteca del dietarista català Jeroni Pujades, 26a l’igual que un altre llibre, el Generalis et admirabilis methodus ad omnes scientias facilius et citius addiscenda sobre el filòsof Ramon Llull.

Els llibres relacionats amb la milícia i la guerra, un total de 7, devien per tànyer al pare del propietari, el mestre de camp Francesc de Miranda. Es tractava de títols molts coneguts com Cuerpo enfermo de la milicia española , Tratado de la cavalleria de la Gineta , La Guerra de los Estados Baxos o Discursos del capitán Christóbal de Lechugas . La data de publicació d’aquestes obres coincideix amb el període vital de Francesc de Miranda. En concret, el Tratado de la cavalleria de la Gineta de Pedro Aguilar va ser publicat l’any 1572, De la guerra y de la campaña de Roma y reyno de Nápoles , l’any 1589 i Theórica y práctica de guerra , el 1596. Relacionat amb aquest grup i amb les aspiracions de la petita noblesa, existia l’interés pels llibres de genealogia i heràldica i, en aquest cas, l’obra Tratado de nobleza, y de los títulos, y Ditados que oy día tienen los varones claros y grandes de España . Per últim, només hi havia un llibre de ficció, la famosa Les metamorfosis d’Ovidi que, si era el mateix exemplar que tenia el besnebot, el senyor Josep Mercader i Carròs, l’any 1756, era en italià.

Dissortadament, durant l’inventari de béns de don Josep Mercader i Miranda (1710) no apareixen registres de llibres. Tanmateix, degué conservar la biblioteca familiar perquè alguns dels títols de la d’Enric de Miranda estaven presents en la biblioteca de l’any 1755, propietat de don Josep Mercader i Carròs. 27D’altra banda, els 21 llibres, tant impresos com manuscrits de Matemàtiques, que eren consignats en l’inventari de 1755, sense especificar el títol o l’autor, també podrien provenir de la biblioteca d’Enric. A més a més, tant Josep Mercader i Miranda com els pares devien ser lectors perquè durant l’inventari de la casa que tenia la família a l’Alcora apareixien 35 llibres de diferents impressions sense que s’indicaren els títols. 28