AAVV - Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna

Encara que la majoria de les obres artístiques eren quadros, també hi havia làmines, tapissos, escultures i una talla de fusta. En total, i pel que fa a l’any 1668, s’inventariaven setanta-set representacions artístiques que es repartien per les diferents estances de la casa. Aquests espais condicionaven, en part, la temàtica i la dimensió dels quadros. Per exemple, en la sala de la casa es trobaven els quadros més grans i segurament els més importants pel que fa a la qualitat artística. El valor d’aquestes obres ve referendat pel testament d’Enric ja que, mentre el seu retrat passava al vincle, la resta de quadros era un llegat, com a béns lliures, per a l’hereu.

En concret, totes les pintures de la sala, llevat del retrat d’Enric de Miranda, eren de temàtica religiosa. Hi havia dotze de la Mare de Déu, una Puríssima, un Naixement i un Davallament de la Creu. Les dimensions de les obres eren importants: al voltant de cinc pams d’amplària i vuit d’alçada assolien el retrat, les dotzes verges i la Puríssima. El quadro més gran era el del Davallament de la Creu que abastava els dotze pams d’alçada i deu d’ample i, segurament, era l’obra que presidia l’estança. L’elecció d’aquesta escena bíblica, com hem dit, responia a l’existència, gairebé davant de la casa, del convent del Peu de la Creu i a la intenció del patrici d’exercir una mena de patronatge entre el veïnat a l’altura de la seua categoria. Tots els quadros tenien el mateix tipus de guarniment per la qual cosa formaven un conjunt. D’altra banda, el gran nombre d’obres dedicades a la Mare de Déu, repartides per tota la casa, responia a una devoció mariana molt acusada per part del matrimoni. No debades, el senyor de Guardamar deixava diners en el testament perquè es realitzaren diferents oficis religiosos durant l’onomàstica de Maria.

Respecte dels quadros de tema profà, la majoria estaven al menjador principal i, entre aquests, en destacaven un total de vint-i-quatre dedicats a diferents emperadors romans. Relacionats amb la funció dels dos menjadors, hi penjaven quatre quadros de flors i de fruita. L’any 1710, els emperadors romans havien estat substituïts per 18 llenços de personatges de la casa d’Àustria, moda decorativa que també veiem en la casa del comte de Parcent o en la del comte d’Olocau. 18

Les escultures, làmines i talles es concentraven sobretot a l’oratori. L’inventari no ens indica l’obra que presidia l’altar però podria ser un Crist de talla de fusta de noguera, una creu de bronze o una Maria Magdalena emmarcada entre dos columnes d’Asp. La capella comptava amb dos nens Jesús d’alabastre i tres quadros amb relleu: un de Maria, un de Jesús i un altre de la faç de Nostre Senyor. Tenim una imatge més concreta d’aquesta capella durant l’inventari de l’any 1710 ja que en aquest temps estava presidida per un retaule al centre del qual, una imatge de la Mare de Déu al Peu de la Creu, i a les portes, sant Miquel i sant Jeroni.

La col·lecció artística durant l’etapa del senyor Josep Mercader i Miranda (1668-1710) experimentava un augment sobretot pel que fa al nombre de tapissos i retrats. En total, es comptaven 147 obres –92 quadros, 21 retrats, 20 tapissos, 7 escultures, 6 làmines pintades i 1 retaule. La presència d’obres de caràcter sacre continuava sent important, però s’incrementava el nombre de representacions profanes. Per exemple, tenim tapissos amb escenes de caça, de diferents personatges o de «praderia». En la galeria de la casa, que es convertia en la sala d’art per antonomàsia, 19penjaven «...43 lienzos pequeñitos de diferentes payses y imágenes...». L’escena que presidia l’estança eren 7 llenços de la història del Fill pròdig, de vuit pams d’alçada i deu d’amplària. Pel que fa als retrats, a banda del d’Enric de Miranda, la col·lecció familiar es veia augmentada amb un de Francesc de Miranda, un de Vicent Mercader i els 18 personatges de la casa d’Àustria.

Les obres d’art que decoraven la casa de Josep Mercader i Carròs, inventariades l’any 1755, seguien la tònica de l’etapa anterior, sobretot pel que fa a l’adquisició d’obres d’art de caràcter profà. En concret, es registraven 132 obres artístiques: entre quadros, tapissos, cinc làmines, sis escultures, una talla i un retaule. La proporció de tapissos augmentava i la seua temàtica era diversa: de gitanos, d’un paisatge nevat, d’una marina i de pastors. La col·lecció de retrats, indispensable per a preservar la memòria familiar es veia enriquida amb un llenç de don Josep Mercader i Miranda (al viu) i un altre d’Antònia Carròs i Blanes (difunta). Per a finalitzar, tenim un quadro de flors, una marina i un llenç, mapa de l’illa de Malta.

Malauradament, els inventaris no fan cap referència a l’autoria de la col·lecció pictòrica; tot i això, una notícia molt tardana ens dona idea de la qualitat d’algun dels pintors que la família havia triat per a decorar la seua llar. Així, durant la partició de l’herència de Vicent Palavicino i Vallés, marqués de Mira-sol, realitzada l’any 1870, un acadèmic de Sant Carles de València va certificar que els quadros de Sant Francesc, Santa Maria Magdalena, Sant Joan Baptista, Sant Francesc de Paula i el Cap del Salvador, pertanyents al vincle Mercader Miranda, havien estat pintats per Joan de Joanes. 20

LA BIBLIOTECA I ELS HÀBITS DE LECTURA

Gràcies a l’inventari realitzat el 4 de juliol de 1668, coneixem els llibres que posseïa la família, encara que el document no indica en quin lloc de la casa s’ubicaven. Tal vegada s’arrengleraven en un pany de paret de la sala, si tenim en compte que la col·lecció bibliogràfica contenia manuals relacionats amb les ocupacions professionals del propietari. Devia ser un espai concret perquè el registre notarial consignava una esfera guarnida de bronze amb una funda, un element decoratiu clarament lligat a una col·lecció de llibres.

La biblioteca del senyor de Guardamar estava conformada per un total de 59 títols i 65 volums. Hi havia més d’un exemplar d’un mateix títol o diversos volums pertanyents a una mateixa obra. En concret, existien tres exemplars de l’obra Efemèrides des de l’any mil sis-cents trenta-set... i també tres exemplars del llibre Generabilis et admirabilis metodes ad omnes... Per últim, del llibre Exercicio de perfección y virtudes christianes es registrava el volum primer i el tercer. Durant l’inventari, l’escrivà va anotar de manera sistemàtica els títols dels llibres i només, en alguns casos, va consignar l’autoria. De vegades, el títol que apuntava era una traducció feta a corre-cuita de llatí original o un resum d’aquest si era molt llarg. Al costat del títol de cada llibre, apareixien dades referents a les característiques físiques del volum: si era en quart o en quartilla, si tenia unes cobertes especials que destacaven o si, per exemple, era manuscrit o imprés. Segons la classificació realitzada per Víctor Infantes per a les biblioteques del segle XVI i XVII, ens trobaríem davant d’una biblioteca professional, és a dir, aquella lligada a l’ocupació del seu propietari i que oscil·lava entre els 15 i els 60 títols. 21

Pel que fa a la temàtica dels llibres, els gustos d’aquest generós valencià eren bastant diversos encara que s’endevinen algunes preferències. No ens trobem davant la biblioteca d’un erudit sinó davant la biblioteca d’un cavaller que necessita, d’una banda, millorar la seua activitat professional amb diferents manuals i repertoris i, d’altra banda, omplir les hores d’esplai amb la lectura de llibres que eren del seu gust. De fet, sembla una biblioteca especialitzada en el camp de l’astrologia i de les matemàtiques i, en segon terme, una biblioteca tècnica.