AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

Die sabbati, secunda marcii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. secundo .

Fon tengut e ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Guillem Feliu, lochtinent del honrat en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Ba-taller e || 37rBernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: en Bernat Miralles, Berthomeu Giner, Ramon Johan, Bernat Bosch, Guillamó Català, Pere Strader, Nicholau Squerre, Berenguer Solà, Miquel Marbruscha, Berenguer Gilabert, Pere Oliver, Salvador Penafell, Miquel Gaschó, Guerau Canet, Romeu Bonet, Berthomeu Pèriç, Guillamó Palau, Jacme Roig, Ramon de Tous, Berenguer Guitart, Berenguer Miró, Bernat Cavaller e Arnau Sala, maestre Domingo Rodrigo e en Bernat Pelegrí, notari.

En lo qual dit consell lo honrat mossén Pere d’Artés, maestre racional de la cort del senyor rey, presentà al dit honrat consell e jurats una letra del 372molt alt senyor rey, closa e sagellada ab lo segell menor del dit senyo, la tenor de la qual és ut sequitur , la qual per mi, Pasqual Bataller, notari e scrivà del dit honrat consell e jurats, fon lesta en plener conseyll:

Lo rey. 373

Pròmens. Sapiats que nós havem manat al amat nostre mossén Pere d’Artés, maestre racional de la nostra cort, que·n faça fer alcuna obra qui és fort necesària en lo nostre reyal de València, la qual obra nós havem e tenim fort acor, e en special car sens aquella nós com fossen allí no poriem posar en manera alguna en lo dit reyal. Et com nós prestament, si plau a Déu, hi entenam ésser e no hajam diners al present de que·s puxa fer la dita obra, per ço vos pregam afectuosament que en tot ço e quant lo dit maestre racional vos dirà e us explicarà de part nostra, conullats dar plenera fe e complir-ho per obra, si de res nos entenets a servir e complaure. Certificants-vos que·l servey que ara nos farets haurem en son cars e loch a memòria.

Dada en Barchinona, sots nostre segell menor, a .VII. dies de febrer del any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.XC. dos.

Rex Iohannes .

Et lesta e presentada la desús dita letra, encontinent los dits honrat consell e jurats dixeren que eebien la desús dita letra ab humil deguda reverència e honor, supplicant al dit mossén en Pere d’Artés que sobre aquella serie haüda delliberació, e aquella delliberació haüda, resposta a la dita letra e creença de e per part del senyor rey per vigor de la dita letra explicada.

Paulo post dicta die , lo dit honrat consell explicà la resposta al dit molt honorable mossén en Pere d’Artés de la dita letra e creença [per a]quell explicada en la forma següent:

|| 37vÇo és, que com les rendes e dret del senyor rey de la vila de Castelló fossen empenyorades, et salva al altea del dit senyor rey e honor del dit mossén en Pere d’Artés, maestre racional, fos contra los pactes e promissions del empenyorament de les dites reendes, supplican a aquell en persona del dit senyor rey que hagués per scusats los dits consell, justícia e jurats en no enseguir la 374explicació e requesta per aquell feta.

Et feta la dita resposta, encontinent lo dit molt honorable mossén en Pere d’Artés pregà e requerí lo dit consell que, com lla llur requesta no \entenés ésser/ 375dampnosa al dit consell, que per reverència del dit senyor rey e per honor de aquell deguessen lo dit acord o resposta millorar. Lo qual dit consell comanà als dits jurats que responessen al dit mossén en Pere d’Artés per moltes rahons perseverants en la desús dita resposta. Et que d’aquí avant la volentat e ordenació del dit consell no fos pasada.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo honrat en Ramon de Tous que com ell e tots los consellers qui ara són e aprés que fon ordenat lo quitament són estats consellers, justícia e jurats, han jurat e feyt homenatge de donar favor al feyt del dit quitament. Et molts \de la dita vila/ tinguen e posehixen diverses possesions dels quals no porien ni poden mostrar títol de compra ni de establiment, que per los síndichs passats \ni present/ los sie stat feyt, e aquells béns no són estats quitats ni de present paguen peyta alcuna, ans se tenen aquells sens pagar la peyta ordinària ni altra talla imposada per la dita vila. Et de aquells dits béns se porie fer gran quitament e aydarien a les col·lectes de les mealles, per ço notificà al dit honrat consell les dites coses 376que y degués fer alcuna provesió que fos bona. Lo consell acordà que sie feta crida pública que tot hom \o tota dona/ 377strany o privat, de qualsevol ley, condició o estament, sie que tingue terra, vinya o altra qualsevol possesió \la qual/ per los síndichs passats || 38ro present li \sie/ 378stada venuda o establida \que no fos atrobada en taxa de peyta/ que degue 379mostrar la carta de la dita compra o establiment, o mostrar com haje quitat e que tingue en peyta o li sie mès en libre de comptres e vendes, als dits honrats jurats dins cert temps, en altra manera que si no u faran, que la vila s’o puxe pendre e alienar a qui·s volrà, axí com a cosa 380pròpria de aquella.

Disapte, a .IX. de març, any .M.CCC.XC. dos.

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló, per veu de Ramon de Belsa, saig e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Berenguer Moliner, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Domingo Bataller e en Bernat Mut, jurats. Consellers: Guillem de Ripoll, Ramon Johan, Arnau Sala, Ramon de Tous, Berthomeu Pèriz, Guillamó Palau, Salvador Penafell, Nichoalu Squrre, Berenguer Solà, Jacme Roig, Lorenç Tauhenga, Bernat Cabeça, Miquel Gaschó, Berenguer Marçal, Bernat Cavaller, Pere Strader, Berenguer Miró, Guerau Canet, Pasqual Franch, [Arna]u de Peralta, Bernat Pelegrí, Guillamó Gomar.

|| 38vEn lo qual dit consell fon feta relació per los honrats en Pere Moster e Pasqual Ferrando per ells e per en Bernat Cabeça, arbitre ensemps ab lo dit en Pere Moster sobre lo article o qüestió que ere stada romasa a decisir del feyt del montago, ço és que ells eren stats lo dicmenje proppassat al loch de Villaformosa e allí avien trobats Miquel Péreç de Medes, \Johan Arauet/ e Pero Sercolla, qui hic eren per part de la ciutat e aldees de Teroll, e foren tots ensemps en un loch e parlant dels dits affers trobaren que·l compromés que ere stat feyt entre les dita ciutat e aldees \de Teroll/ de una part e ells per part de la dita vila de Castelló de la part altra ere finit. Enaxí que en res no·n havien pogut enantar però que·ls havien dit que de nou fos feyt compromés sobre lo dit article com allí hagués síndich axí per la dita ciutat e aldees de Teroll ab poder bastant de fer atorgar e fermar lo dit compromés e que·l dit en Pasqual 381havie dit que ell ere substituhit d’en Pere Miquel, síndich, e que no havie poder de fermar lo dit compromés però que·n parlarien al consell e qualque cosa lo consell ne acordàs, que de allò ells los trametrien letra e resposta, e per tal forma se partiren del dit loch.

Et feta la dita relació, lo dit honrat consell acordà que fos scrit als desús dits certificats los que per occupació de affers no havien pogut ajustar consell, però que farien son esforch e poder de ajustar aquell, e tengut lo dit consell certificar aquells de ço que per lo dit consell serie acordat. 382

Lo consell dix que desplahie a aquell com lo temps ere finit. Et que per les quantitats les quals la universitat havie a cobrar que altra vegada fos compromés \en les persones desús dites/, e decontinent los dits en Bernat Cabeça e en Pere Moster dixeren que no reebrien càrrech de compromés 383noveyll pus lo primer ere finit. Et per ço lo dit consell acordà que fos scrit per los dits en Bernat Cabeça e en Pere Moster al honrat don Johan Arauet de la intenció e acord del dit consell.