AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

En lo qual dit consell fon proposat per en Apparici Merlo e per Domingo Torres, guardians del terme de la vila de Castelló, 217per ells e per sos companyons que com a ells fossen deguts cent .XVI. sous de la primera terça qui finí en lo mes de agost proppasat del prsent any, per ço supplicaren al dit honrat consell que·ls manàs fer albarà al síndich. Lo consell acordà que·ls sie feyt albarà de la dita quantitat de la dita primera terça ab modificació que per lo honrat síndich e clavari sie feta fer 218crida pública en la plaça de la dita vila que dins cert terme tot hom a qui los dits guardians sie tengut 219per feyt de esmenes que vingue per pagar-se com lo dit síndich los 220farà taula.

Ítem, fon proposat per en Guillem Barberà que com ell 221fos ignorant de la forma e manera per la qual cascun vehí de la vila de Castelló aprés que per los montadors del termenal de Terol lo y ere penyorat e marquat lo bestiar pasturant e pexent les erbes en lo dit termenal. Et ara hagués entesa e sabuda la dita forma, per ço supplicà al dit honrat consell que pus ell és nomenat en lo nombre dels altres vehins qui lladonchs semblantment foren marcats e hagués feta resposta al síndich semblant que feren los altres, e és apparellat jurar e fer sagrament e donar informació de testimonis si mester serà segons forma dels privilegiis, que·ls plàcie de fer-li manar albarà al síndich de ço que li és degut del nombre del bestiar que li prengueren los montadors. Lo 222consell acordà que sie reebut sagrament del dit en Guillem Barberà del nombre del bestiar e de la valor e reebut lo dit || 19vsagrament que de ço que li sie degut \per la dita vila/ 223servada la taxació feta per lo dit honrat lochtinent de governador 224sobre lo dit bestiar que li sie feyt albarà.

Ítem, fon proposat per en Johan Barbarrosa en lo dit consell que com 225ell hagués donat compte de la administració que feta havie axí com a síndich, jurat e clavari de la dita vila en temps passat 226als elets e diputats per lo dit honrat consell a hoir lo su compte e [...] mostrat a aquells totes les cauteles, axí de dates com de reebudes, e aquell dit compte no li volguessen finar ans lo passaven per noves de dia en dia, per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur bonea 227e li plagués de fer-li fer finar lo seu compte com ell ere apparellat si alcuna cosa havie a tornar de restituhir ho decontinent, e que si la vila li havie a tornar que lo y resituhís semblantment, en altra manera greu que li serie, dix, que haurie recors al senyor rey. Lo consell acordà que de feyt que·l honrat en Pere Moster, síndich sie vengut a la dita vila que·l justícia si request ne serà, forç e constrengue lo dit síndich 228e als altres elets e diputats a hoir lo dit compte \ab manaments penals/ en manera que sie vist si lo dit en Johan ha a tornar o a cobrar e que li sie feta justícia.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com a ells sie estada tramessa una letra per part del noble en Roger de Muncada, portantveus de governador en lo regne de València, en la qual los mane que vista la present letra tramtessen .I. hom de la dita universitat per explicar a la universitat del que per lo dit noble mossén en Roger serie informat. Et la qual dita letra en presència del dit honrat consell fon lesta. Et lesta aquella, requeriren al dit honrat consell que eligís un hom qui anàs a la ciutat de València per misatger segons sèrie de la dita letra, e per fer ço que en aquella dita letra ere contengut. Lo consell, hoyda la dita proposició per los dits honrats jurats feta, eligí per misatger per qui anàs al dit noble mossén en Roger, ço és, lo discret en Pasqual Ferrando, notari, al qual manaren que decontinent sich degués partir.

|| 20rÍtem, fon proposat en lo dit consell per los honrats jurats que com alcuns pescadors trahents en lo terme de la dita vila no portassen a la dita vila tot lo peix que trahien sinó un covenet fort chich e venien l’altre peix a revenedors 229e aquells dites revenedors se’n portassen lo dit peix que compraven 230fora la dita vila per la qual rahó la dita vila no podie ésser basta de peix, per ço supplicaren al dit honrat consell que hic degués fer stabliment alcú 231contra los dits pescadors en manera que no gossassen vendre lo peix a revenedors si dochs los dits revenedors no·l portaven 232a vendre a la dita vila e açò sots certa pena majorment pus los dits pescadors podien vendre a bon for los dits pexos.

L’onrat 233consell de la vila de Castelló per profit e utilitat de la cosa pública, stablí e ordenà que nengun pescador qui trasque 234peix en lo terme de la dita vila no \gos ni presumesque/ 235vendre lo peix que traurà dins lo desús dit terme a la mar ne en altre loch del damunt dit terme a revenedor o revenedors sots pena de .LX. sous partidors en aquesta forma, ço és lo terç al senyor rey, lo terç a la vila e lo terç al acusador. Relevats e exceptats aquells revenedor o revenedors qui compraran lo dit peix e portaran aquell a vendre a la \pescateria/ 236de la dita vila, los quals en la pena del present stabliment no vol lo dit consell que encorreguen, servant emperò la forma e manera desús dita.

Die veneris, .XXIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo .

Fon feta la letra certificatòria infrasegüent:

Al molt honorable e molt savi mossén en Pere d’Artés, cavaller e conseller del molt alt senyor rey e maestre racional de la sua cort, de nós los jurats de la vila de Castelló, salut ab aquella honor e reverència que·s pertany. Com en lo compte a vós donat e retut per part de la universitat de la dita vila de les dues || 20vannades de les rendes del dit senyor rey regides e administrades per en Pere Moster, les quals finiren en lo mes de deembre proppassat, sien stats feyts duptes al dit compte, lo primer que·l dit en Pere Moster, administrador o regidor de les dites rendes e drets, tunch haurie donat compte de reebuda del censal en diners e de certs blats que cascun any fan de cens al dit senyor rey de una annada, per què ab la present vos certificam que·l dit en Pere Moster tunch reebé lo dit censal e blats de una annada com l’altra annada, la qual devie ésser collida en la festa de Nadal proppasat, haje collit e reebut lo discret en Pasqual Ferrando, regidor e administrador aprés [or]denat per lo consell. Et de aquell censal e blats darà compte e rahó de la dita col·lecta e reebuda del dit censal de diners e blats e del arrendament de blat del molí soterrani, lo qual lo dit en Pere Moster havie arrendat en son temps a dos anys. Encara sie estat per vós dit maestre racional posat en dupte que sie donada rahó de aquelles duo milia .C.XIX. sous, .V. diners, mealla, los quals del dit compte de les dites dues annades egualades reebudes ab dates serien més les dites reebudes que les dates qui habia reebuts los dits .II M.C.XIX. sous, .V. diners, mealla o en poder de qui ere, per què ab la present certificam que la dita quantitat ha reebuda del dit en Pere Moster lo dit en Pasqual Ferrando, qui aprés de aquell dit en Pere Moster és regidor e administrador de les dites rendes, e aquella quantitat té en son poder, la qual reebé del dit en Pere Moster en dues pagues o solucions, la una paga fon de .DCCCC.XIII. sous mealla. Et l’altra paga de mil .CCVI. sous 237.V. diners, de la qual resta lo dit en Pasqual feu àpocha al dit en Pere Moster e cautela, com de la solució dels dits .DCCCC.XIII. sous mealla ja hagués feta cautela de reebuda al dit en Pere en la absolució del compte per en Pere Moster donat als jurats e consell de la administració de les dites reendes. En testimoni de les quals coses fem-vos la present certificació ab lo sagell del nostre officii sagellada.