En lo qual dit consell fon proposat per en Johan Barbarrosa que com a ell fossen stades fetes alcunes vendes de béns per en Jacme Vives, peyter de .IIII. sous, .VI. diners per lliura, et \de/ aquelles dites vendes || 13va ell fetes per lo dit peyter per ço que·l seu compte de sindicat li sie reebut haje a revendre aquells dits béns que són de la dita vila. Et lo seu sindicat sie finit, per ço supplicà al dit honrat consell que a aquell fos donat plen poder de fer les dites vendes ab ço que en fer aquelles hic sie necessari, ratifican e conferman tot ço que per aquell ere estat feyt après que·l dit seu sindicat fonch finit. Lo consell donà e atorgà \plen poder/ al dit en Johan Barbarrosa que ell axí com a síndich ratifican e confermant tot ço que per aquell ere estat feyt e enseguit, puxe vendre tots los béns que són de la dita vila los quals a aquell per lo dit peyter li són estats venuts e reebre los preus e fer àpocha e altres 149coses necesàries a fer les dites vendes tan solament.
Ítem, fon proposat per en Guerau Canet axí com a parent e conjuncta persona d’en Johan de la Torre, que com al dit en Johan de la Torre sien degudes quantitats diners per les marques e penyores que són executades feytes per los montadors del sòl de Teroll \de les ovelles de aquell/ e lo dit honrat consell hagués pagat alcuns e a ell non hagués alcuna cosa pagat, per ço supplicà al dit honrat consell que fos llur bonea que fos manat fer albarà al síndich \de ço que degut li fos/. Lo consell acordà que sie vist e regonegut per los dits jurats ço que sie degut al dit en Johan de la Torre \de les dites penyores/ e de ço que 150atrobaran que li sie degut que li sie feyt albarà al síndich.
Ítem, fon proposat per Pere Polo, balester de mont, que com ell hagués cerquat gran tes tot lo terme de la dita vila e veés que tenie a prop molons de altre terme e que quasi pochs cervos se porien ferir o matar dins lo dit terme, per ço supplicà al dit honrat consell que 151si ell li volie fer gràcia dels dits .V. sous dels cervos que mourie en lo dit terme jatsie que·ls nafràs o matàs dins altre terme \e farie/ 152sagrament que aquell 153per aquell que mourie \dins lo dit terme de la dita vila/ e matarie, portarie a la dita vila, que ell hic treballarie en tal manera que los dits cervos los hic farien pocha nosa, e les plantes serien ben guardades. Lo consell acordà que si·l dit Pere Polo farà sagrament que·l cervo o cèrvia del dit temps a ensús de mig any ja per lo dit consell ordenat lo qual \nafrarà o/ matarà dins || 14raltre terme \serà aquell per aquell lo qual/ haurà mogut o treyt del terme de la dita vila, 154e aquell portarà a la dita vila, que per cascuna cabeça dels dits cervo o cèrvia haje .V. sous.
Die sabbati, .XXIXª. mensis iulii, anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo .
Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la dita vila per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e Bernat Mut, jurats de la desús dita vila. Consellers: en Johan d’Alçamora, Bernat Miralles, Guillem de Ripoll, Jacme Roig, Pasqual Franch, Guillamó Cat[alà], Nicholau Squerre, Berenguer Gilabert, Berthomeu Pèriz, Miquel Gascó, Domingo Bataller, Bernat Bosch, Pere Oliver, Berenguer Solà, Guerau Canet, Bernat Pelegrí, Ramon Johan, Arnau de Peralta, maestre Domingo Rodrigo, Berenguer Marçal, Pere Strader e en Berenguer Miró.
En lo qual dit consell fon proposat per lo honrat en Lop Sànxiz de Dicastiello que com a ell fos degut lo salari dels diornals que fèu lladonchs stant lochtinent de governador a requesta del síndich de la dita vila en diverses lochs per fer marques e penyores de hòmens del termenal de Terol, per integrar alcuns vehins de la dita vila del bestiar que per los montadors del dit termenal a aquells dits vehins pasturan e pexen les erbes 155en lo dit termenal aempran e usan dels privilegiis \atorgats a la dita vila/ los ere stat 156pres, penyorat e marcat, per ço supplicà al dit honrat consell que·l dit salari li fos pagat. Et que axí matex lo dit consell lo degués satisfer dels trebaylls e afanys que havie sostenguts en 157fer venir a perfecció la qüestió dels de Terol e la universitat de la dita vila, la qual, Déu volent, migançant los seus trebaylls e de altres persones lo dit feyt ere vengut a bona perfecció e acabament. Lo consell acordà que per los dits honrats jurats sie feta resposta al dit en Lop Sànxiz de Dicastiello sobre la proposició per aquell denant lo dit || 14vhonrat consell feta.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats que com per lo pexes que porten a la taula de la pescateria \de la dita vila/ podrits, los quals alterats ab d’altres pexos 158se’n seguesquen grans infeccions [de] les quals ixen dels dits pexos podrits, e los ayres se’n corrompen, e per les dites corrupcions 159se enjendren en les gents malalties, per ço supplicaren lo dit honrat consell que y degués provehir e fer alcunes bones ordenacions e stabliments, per ço que les dites infeccions fossen del tot toltes e foragitades. Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, per lo dit honrat consell fon feta la ordenació e stabliment següent:
Lo 160honrat consell de la vila de Castelló, per profit e utilitat de la cosa públicha, stablí e ordenà que tot hom qui portarà peix en la dita vila per vendre 161haje aquell venut ans que en si alterat no sie. En altra manera que·l mustaçaff, vist aquell e conegut per aquell que·l dit peix no sie bo e sufficient, que encontinent puxe fer lançar aquell fora la dita vila axí ab manaments penals com ab altres leguts destrenyments. Enadim encara lo dit honrat consell per ço que la dita vila sie pus denejada de les dites infeccions, que lo mustaçaff o son lochtinent cascun jorn a la esquella de vespres sonant, sie en la plaça per regonéxer los dits pexos e per enseguir ço que·s pertany per vigor del present stabliment, sots pena de .LX. sous, la meytat al senyor rey, et l’altra meytat a la obra del mur e vaylls de la dita vila.
Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo discret en Ramon Johan 162que com a ell stant síndich e clavari de la dita vila fossen estats venuts alcuns béns setis 163per lo peyter del any proppassat de alcuns hòmens de la dita vila qui no havien pagada la peyta de .III. sous e .VI. diners per lliura al dit peyter. Et ell axí com a síndich per lo poder a aquell per lo honrat consell atorgat e donat haje feta alcuna venda de béns setis a·n Guillamó Steve, los quals dits béns fan cens e los senyors || 15r[a]tenens s[...]aturen les fadigues per .XXX. dies e és [...] p[...] haver diners ne expedir lo seu compte tro que·ls dits .XXX. dies sien pasants, per ço supplicà al dit honrat consell que·l hagués per scussat hoc encara degués provehir a les vendes que havie a fer e donar consell per qual manera 164se haurie en fer aquelles. Lo consell acordà per dar spaxament al dit en Ramon Johan que a cascú de aquells 165dels quals les vendes \dels béns sitis/ per lo dit peyter al dit síndich són estades feytes per peytes degudes, vulles que sien propriis de aquell o que sie[...] [tu]dor, curador o procurador de aquell al qual los dits béns setis són estats venuts, sie manat personalment, si atrobats seran 166dins la vila de Castelló, que dins sis dies primers vinents aprés lo manament feyt sigüents hajen pagada la quantitat per la qual les vendes seran fetes. En altra manera que·l dit síndich del any proppassat revene aquells dits béns. Et que per la present gràcia la qual lo consell fa a·quells als quals alcuns béns sien venuts, no sie feyt alcun prejuhí a les vendes ja fetes ne a les ordenacions per la vila fetes de aquells qui no hauran pagat peyta e seran venuts béns seents, ans romanguen en sa força e vallor.
Читать дальше