AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

Ítem, semblantment lo dit honrat consell, haüda relació del discret en Ramon Johan, síndich en l’any pus proppasat, 279que en Berenguer Miró li havie donat compte e rahó de la peyta de .IIII. sous e .VI. diners per lliura, e de la col·lecta de les meales a rahó de .XII. diners per lliura, feu al dit en Berenguer Miró, peyter en l’any proppasat, absolució e diffinició.

Testes: discretus Raymundus de Pauls, notarius, et Iacobus Villamanya, cerdo, vicini ville Castilionis .

Ítem, lo honrat consell ordenà sobre la proposició feta per los honrats jurats sobre lo adobament del camí del Coyll de la Garrofera, que aquell sie adobat per lo síndich e clavari 280encontinent que haje ben plogut es puxe ben cavar lo dit camí lla hon mester serà.

Dilluns, 281a .III. de deembre anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo .

Fon ajustat e plegat consell en lo palau \comú/ de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, \saig e/ crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia || 24vde la vila de Castelló. Pere Moster, Pasqual Ferrando, Bernat Mut e en Guillem de Ripoll, lochtinent del honrat en Guillem Trullols, jurats. Consellers: Berenguer Miró, Berenguer Gillabert, Arnau Sala, Pere Pintor, Berenguer Guitart, Bernat Cabeça, en Guillem Johan, Pere Strader, Nicholau Squerre, Domingo Bataller, Berthomeu Pèriç, Bernat Bosch, Berthomeu Bosch, Ramon de Tous, Salvador Penafell, Berthomeu Giner, Pere 282Muntanyà, Bernat Ribalta, Bernat Cavaller, Lorenç Tauhenga e maestre Domingo Rodrigo, Miquel Marbruscha, Bernat Pelegrí, Arnau de Peralta.

En lo qual dit consell fonch proposat per lo honrat en Pere Moster, jurat, síndich e clavari de la vila de Castelló, que com ell hagués bestreytes e pagades en profit e utilitat de la dita vila a diverses persones moltes e grans quantitats de diners e de aquelles no hagués albarans \però que·n havie/ 283feyt de manament del dit honrat , per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués de manar-li fer los 284dits albarans per ço com de diverses quantitats que ell havie pagades volgués fes 285diverses albarans. 286Et les quals quantitats per menut eren scrites en dues cèdules de paper les quals al dit honrat consell exhibuí e en lo libre de la sua claveria per mà pròpria del scrivà dels dits honrats jurats e consell. Lo consell acordà que li sien feyts los dits albarans de les quantitats per lo dit síndich bestretes e pagades, e manà fer aquelles. 287

Ítem, fon proposat per lo honrat n’Arnau 288Sala, mustaçaff en lo present any, que com los pescadors de la dita vila 289no portassen sinó un cove de peix a la dita vila, e lo altre venesen a mercadés, e de aquell havien tant com de dos covens venent a vull, e lo peix que no·s devie vendre almenys sinó a dos diners la lliura se venia a .IIII. diners la lliura e més, e que ere gran dan de la cosa pública, per ço supplicà al dit honrat consell que y degués provehir e fer per manera que·l peix se venés a pes, e cascú haurie son dret si entenie que vendre a pes fos pus profitós que vendre a vull, almenys en lo temps del Carnal. 290\L’onrat consell/ stablí e ordenà \sobre lo feyt del peix de vendre a vull/ segons que és escrit en lo libre || 25rdel dit mustaçaff, en lo present dia de huy de mà pròpria d’en Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, que la ordenació ja feta per aquell dit consell en temps passat sobre lo fors dels pexos a .XXVI. de abrill del any .M.CCC.LXX. quatre, del temps del Carnal, sie servada aytant com al dit consell plaurà \e no pus/. Et que l’establiment e ordenació del peix ja feta prima die febroarii en lo present any, e altres, sien servades salvu que los dits peixs se venen e hajen a vendre a pes, e no a vull, dins lo dit temps de Carnal.

Ítem, fon proposat per los dits 291honrats jurats que com a ells e a llurs companyons fossen stades fetes moltes clamors dels corredors qui lla on ells se volien 292feyen vendre vi, e que no anaven sinó en loch cert, e que alcuns vehins e naturals de la dita vila li havien dit que serien corredors de bon grat. Et que hostaler ni aquell qui té taverna de vi per a revendre no devie ésser admés en l’officii de corredor. Per tal los dits honrats jurats intimaren e notificaren les dites coses al dit honrat consell per ço que y fes aquella provesió que volgués. Lo consell acordà que a present sien remoguts del dit officii de corredoria solament los hostallés e tavernés, en lo altres que sien feta inquisició segons forma de les ordinacions antiges contra los altres corredors, e si atrobarà aquells haver comés alcuna frau, o feta alcuna collusió, o ésser venguts contra forma e tenor de les dites ordenacions antigues, que leu la pena de .LX. sous de aquells, e ultra açò 293que sien privats del officii de corredoria per a tots temps. Et manà lo dit honrat consell que·l present stabliment e dejús scrit fos scrit e notat en lo libre del mustaçaf, e fermat per lo batlle, e publicat per veu de trompeta per la plaça de la dita vila, lo qual és segons que·s segueix:

Lo honrat consell de la vila de Castelló, per profit e utilitat de la cosa pública, 294stablí e ordenà que 295\los/ hostallers ni taverners de la vila no ussen \ni sien tam osats que gossen usar/ de officii \públich/ de corredoria sots pena de .LX. sous \per cascuna vegada que·n usaran de cap/ donadors e partidors ço és lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila, et lo terç al acusador, e ultra açò 296per lo dit honrat consell per vigor del present stabliment \revoque los stabliments/ 297per lo dit honrat consell feyts e ordenats que stalés o tavernés poguessen ésser corredors. 298

|| 25vÍtem, fon proposat per los dits honrats jurats que com a ells sie donat a entendre que alcuns 299vehins de la dita vila per ço que hajen lo justiciat e que sien justícies en l’any sdevenidor hajen impetrades o fetes impetrar letra o letres del senyor rey. Et de aço deje ésser feta alcuna ordenació o stabliment per lo dit honrat consell contra aquells qui semblants letres hauran impetrades del dit senyor, majorment com aquelles, parlant ab 300subjectiva reverència del dit senyor, sien expresament contra fur, per ço notificaren \al dit honrat consell/ llo que·ls ere estat donat a entendre. Et que y provehís per aquella forma que li plagués com ells eren apparellats de enseguir ço que per lo dit honrat consell 301hic serà provehit e ordenat. Lo consell acordà que sie feyt stabliment 302contra aquells qui semblants letres han impetrades o de aquí avant impetraran \si de fur pot procehir/ 303que en lo dit officii \de justiciat/ per null temps no puxen ésser elets 304ni ésser en aquell, lo qual stabliment sie feyt \per los dits honrats jurats e vist e regonegut per lo/ 305honrat micer Berthomeu del Mas, advocat de la dita vila, per ço que sie feyt per tal forma que per esdevenidor alcun dan a la dita vila no pogués esdevenir. 306

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits honrats jurats e síndich que com per en Pere Strader e en Berenguer Miró, peytés de .IIII. sous, .VI. diners per lliura e de la col·lecta de les meales, los haguesen protestat ab scriptura dients que·ls fos donat compliment de liures ab què poguessen pagar los deutes dels censals que·ls eren estats donats, com les liures de la peyta dels dits .IIII. sous e .VI. diners e de la col·lecta, haüd sguard a·çò que havien a donar cascun mes de la dita col·lecta de meales al síndich, e que les gents se volien quitar e que bonament no restaven mil lliures peyteres 307e que los deutes que·ls eren donats a pagar pujaven a summa e quantitat de dehuyt mília sous, levat lo salari de aquells e les reebudes, ab la dita col·lecta pujaven a .XI. o .XII M. sous, segons que en la dita protestació e scriptura és contengut, als que fos imputat a la dita vila si penes s’i acussaven per a la qual dita protestació se retinguen acord, per ço notificaren la dita protestació al dit honrat consell que y provehís per aquella forma e manera que volgués. Lo consell acordà que fos feta resposta a la dita protestació per los dits || 26rhonrats jurats en aquella manera que fer se degués, ni·s pertangués.