AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

|| 22vEt com segons forma de furs e privilegiis del regne de València sie provehit e ordenat que cascun any axí com ere ordenat elegir mustaçaf en lo dita del benaventurat sent Miquel arcàngell en la ciutat de València e viles del dit regne, la dita elecció és mudada e ordenada fer la vespra del benaventurat sent Miquel. Et com lo present dia de huy que és dijous sie vespre de la festa del benaventurat sent Miquel, per tal lo dit honrat consell enantà a fer elecció del officii de mustaçafia qui en l’any esdevenidor regisque lo dit officii, segons orde dels dits furs e privilegiis. Et fon rebut ans e primerament de tots los consellers sobredits sagrament per les scrivà del honrat consell e jurats. 259Enaxí que feta la elecció sobredita foren atrobats de més veus en Pere de Reus, Bernat Cabeça, Arnau Sala, Bernat de Belda, Bernat Miralles e Domingo Cestret, los noms dels quals per si e de separadament foren meses e interluses en sis redollins de cera vermella, los quals dits redollins tots ensemps en presència dels dits consellers foren meses en un bací d’aygua per lo honrat en Guillem Miró, batlle de la dita vila. Et dels quals dits redollins foren preses .III. redollins per lo fill de n’Arnau Roselló, de pocha edat, e donats per aquell. Et liurats al dit honrat batlle en les mans de aquell. Et uberts per aquell, lo dit honrat batlle nomenà e donà al dit honrat consell per mustaçaf de la dita vila en l’any esdevenidor, ço és, n’Arnau Sala, vehín de la dita vila.

Die mercurii, .XVIIIª. octobris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo .

Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la desús dita vila. En Pere Moster, Pasqual Ferrando, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats. Maestre Domingo Rodrigo, en Guillem Ripoll, Bernat Pelegrí, Berenguer Miró, Romeu Bonet, Ramon Johan, Berthomeu Bosch, Arnau Sala, Berenguer Guillabert, Guillem Johan, Jona d’Alçamora, Miquel Gascó, Pere Muntanyà, Bernat Cavaller, Bernat Cabeça, Miquel Marbruscha, Guillemó Català, Guillamó Gomar, Berenguer Guitard, Jacme Roig, Guerau Canet, consellers. 260

En lo qual dit consell fon proposat per los honrats en Pere Miquel e en Guillem Trullols, diputats a reebre lo quitament de .XXX. sous per lliura, dients que segons forma del privilegi e carta del dit || 23rquitament, ells fossen tenguts donar compte e rahó al .XXII. dies dels dos meses segons que en la dita carta és contengut per vigor del sagrament e homenatge per ells feyt, prestat e donat, per ço dixeren que volien donar 261compte e rahó de les reebudes que havien fetes del .XXII. dia del mes de agost pus proppasat tro al present dia \de huy/, que·s comptava .XVIII. dies de octubre, lo qual dit compte los dits honrats diputats en presència del dit honrat consell donaren, e fon atrobat que aquells havien reebudes del dit temps ençà tro al present dia de huy, ço és 262mil .CXXV. sous, .IX. diners. los quals 263com no se’n pogués fer quitament romangueren en poder del dit honrat en Pere Miquel mil .CXXV. sous, .IX. diners.

Ítem, fon proposat per lo honrat en Guillem Miró, batlle de la vila de Castelló, que com ell hagués entés que alcuns entenien impetrar del senyor rey letra o carta que poguessen ésser justícia de la dita vila, per ço notificà e intimà al dit honrat consell que y degués fer alcuna provissió 264contra aquells qui volien haver o impetrar les dites carta o letra pus que j·avien per ordenació de furs e privilegiis com la 265ordinació de justícia cascun any fahedora se devie fer e que puix ell havie jurat servar e tenir furs e privilegiis que aquells entenie tenir e servar, e que si alcuna carta o letra del dit senyor rey per alcun de la vila li 266serie presentada, que no la obehirie parlant ab humil reverència del dit senyor, sinó que farie e servarie ço que per furs e privilegiis del regne de València ere tengut tenir e servar, la qual proposició requès que fos per mi, dit notari e scrivà, scrita en lo present libre de consell. Lo consell respòs a la dita proposició que com ell de present no sabés ni entenés que alcú presumís de impetrar la dita letra de ésser en lo officii de justícia, e encara no fos lo temps de fer la 267elecció, que si en lo dit temps \o abans/ podie ésser sabut que alcú hagués impetrada semblant letra que prestament lo dit consell scriurie al dit senyor rey que plagués a la sua altea que degués revocar la dita letra com fos contra furs e privilegiis del dit regne, e en cars que·l dit senyor rey no la volgués revocar, que y provehirien segons que per fur e rahó atrobarien ésser fahedor, e procehirien semblantment contra lo impetrant en manera que altres volents semblants letres impetrar hic prenguessen eximpli.

Ítem, fon proposat per en Pere Miquel que com la 268parròquia \en la qual ell habitave e stave/ hagués a rebre los decorriments de les més aygües que cahien en la dita vila, que no || 23vles altres. Et per les aygües que entraven lo vayll de la dita villa per les boteres les torres de la dita parròquia leument se poguessen destrovir e descalçar, per tal intimà e notificà al dit honrat consell ans del dan donador, que y degués fer alcuna bona provessió en les dites coses en manera que les boteres fossen stretes per manera que solament poguessen per aquelles discórrer les aygües que sich deven discórrer, e que per aquelles alcuna persona no·n pogués passar, e les fonaments de les dites torres fossen perservats e conservats. En altra manera protesta que no fos imputat a la dita parròquia. Lo consell acordà que les dites boteres sien stretes en manera que solament ne pusche passar 269una filla de aygua, e no persona alcuna. E que allí hon han romput sie adobat o feyt adobar per lo síndich 270e que sie regonegudes les torres e 271que hic proveïssen en manera que les dites torres no puschen venir a menys per los descalçaments que fa la dita aygua que entre en lo vayll.

Ítem, fon proposat per lo honrat n’Arnau Sala, mustaçaf en l’any present de la dita vila, que com 272a Déu e al dit honrat consell hagués plagut ell regir lo officii de mustaçafia, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués segons que ere acustumat de donar a aquell licència que pogués fer gràcia o gràcies aquella o aquelles que a ell ben vist fos. Lo consell donà licència al dit musçaff que puxe fer gràcia o gràcies segons que ben vist li serà.

Ítem, lo dit honrat consell eligí per administrador e regidor del spital de la dita vila, ço és, en Berthomeu Fonoll, vehín de la dita vila.

Ítem, fon proposat en lo dit honrat consell per lo discret en Ramon Johan, notari, en nom de la dona na Rosellona, muler ça enrere d’en Arnau Rosselló, deffunct, que com ella no tingués lo bestiar que ere en lo libre de vàlies scrit, ni alcun moble ans de aquell cascun any havie pagades les meales com hagues guitat aquell, per ço supplicà al dit honrat consell que·l dit bestiar li sie levat del 273nombre de les liures de la sua peyta. Lo consell acordà que pus la dita dona ha quitat lo dit bestiar e no té aquell, que li sie tolt e levat de la sua peyta.

|| 24rÍtem, fon proposat per en Johan Barbarrosa que pus a Déu havie plagut que ell havie donat son bon compte de la administració que havie feta en loch de la dita vila del temps que 274ere estat clavari e síndich de la desús dita 275segons que al dit honrat consell ere cert, per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués fer dues coses, la primera que li fos feta sa absolució e diffinició; la segona que de la quantitat que havie albarà de manament, 276la qual la dita vila li devie, que li fos pagada ans que·n fes requesta al lochtinent de governador, o que·n fes cessió alcun hom de València e de açò li farie gran plaer. 277Et axí matex que alcunes vendes que li eren stades donades en paga 278com de aquelles possehions no·n pogués haver diners, e ere apparellat aquelles notificar al dit honrat consell que de la quantitat que muntaran les dites vendes que li sie manat fer albarà. Lo consell acordà que pues lo dit en Johan de Barbarrosa havie donat son compte que li fos feta absolució e finició, la qual per mi, Pasqual Bataller, notari fonch reebuda en lo present dia de huy.