AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló III

Datum Castilione, die .XXIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº . XCº. primo .

Dilluns a .XXV. de setembre any .XC. hun, l’onrat en Guillem de Ripoll, notari, jurà per lochtinent de jurat del honrat en Guillem Trullols, jurat, en poder del honrat en Guillem Miró, batlle de la vila de Castelló.

Testimonis: Pere Miquel e Pasqual de la Espasa.

|| 21r Die iovis, .XXVIIIª. septembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo .

Fon ajustat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa crida, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la desús dita vila. En Pasqual Ferrando, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats. Berenguer Miró, Pere Muntanyà, Bernat Andreu, Berenguer Gillabert, Miquel Marbruscha, Arnau Sala, Guillamó Palau, Berthomeu Giner, Berthomeu Pèriç, Bernat Mirales, Bernat Bosch, Guillamó Català, Salvador Penafell, Ramon Ferrer, Bernat Pelegrí, Guerau Canet, Guillamó Gomar, Pasqual Franch, Lorenç Tauhenga, Pere Strader, maestre Domingo Rodrigo, Nicholau Squerre, consellers.

En lo qual dit consell fon proposat per n’Alleot de Lach, maestre de gramàtica, que com a ell fossen deguts de la derrera paga del primer any ja finit per la dita vila 238per legir gramàticha e lògica en la dita vila, del salari a aquell promès donar per cascun any per la dita vila, cent sous, per ço supplicà al dit honrat consell que de aquells li manàs fer albarà de paga. Lo 239consell acordà que li sie feyt albarà dels dits cent sous.

Ítem, fon proposat per en Ramon Miquel que com la villa se prengués de la sua terra 240ultra les fites que y eren posades, que plagués al dit consell que aquella terra li degués comprar per ço que no·n vingués en desgrat ab aquells qui la se’n portaven. Lo consell acordà que la dita terra sie fitada e enaprés feta crida pública per la dita vila e per los lochs acustumats.

Ítem, fon proposat per aquell matex en nom d’en Miquel Giner, qui ere exit de catiu e ere natural de ací, que li plagués de fer alcuna gràcia en adjutori del seu rescat.

Ítem, fon proposat per n’Arnau Agramunt que com ell hagués acaptat per un any e pus a la obra de la dita vila e hagués plegat per lo dit temps la quantitat 241de diners que ere en una bossa que portà denant lo dit honrat consell, e aquella fos apparellat de delliurar 242al dit honrat consell, per ço supplicà lo dit honrat consell quey fos elet altre home qui acaptàs a la dita obra. Lo consell acordà que·l dit n’Arnau Agramunt don e delliure la quantitat que té en son poder de la dita obra a·n Ramon Ferrer, lo qual per lo dit honrat consell és estat assignat que acapte a la dita obra.

Ítem, fon proposat per en Pasqual Franch que com a la bonea del dit honrat consell hagués plagut ell haver regit per .I. any l’officii de la mustaçafia e durant lo dit temps hagués preses dels terces de la dita [mustaçafia] tro en quantitat de .XXII. sous, e de aquells hagués fets fer || 21vfer 243landes per a la pescateria, per ço supplicà al dit honrat consell que dels dits terços que pertanyen e són de la dita vila que són en son poder li plagués fer gràcia segons que als altres mustaçafs fehien. Lo consell acordà que li sie feta gràcia dels dits terces.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per lo religiós frare Pere Ponç, lector de sent Agostí, que com per honor de la dita vila ell entenés romanir en lo dit monestir jatsie que en altra vila a aquell fessen majors avantatges, emperò que quant ere en lo loch que estaven ara de present, que no y entenie romanir com açò 244fos verdaderament sinó quod en loch de pressó, hoc encara que en aquell dit monestir sich eren fetes morts, e que entenie que Déu les permetie de fer, per ço que aquell dit monestir fos mudat en altre loch. Per ço supplicà al dit honrat consell que li plagués donar e assignar loch on pogués ésser construhit lo dit monestir, com ell entenés haver gràcia e licència del senyor rey, ho allí on 245ja ere estat construït e dedificat fora los murs, ho en l’alberch hon està n’Oller, asaunador, prenén 246l’alberch d’en Libià. Et que de açò hagués llur resposta com ja sich fore partit si no sperant la dita resposta, per ço \que/ 247pogués notificar al provincial com tinguessen capítol per manera que fahent ço que desús ell vos provehirie de .IIII. o de altres frares millors e pus abtes de mi, jatsie la mia insuficiència sie fort pocha. Lo consell 248elegí les persones sigüents que anassen veure los dits lochs ensemps ab lo dit frare Ponç, e vistes aquelles que·n fessen relació al dit honrat consell per ço que y pogués mils ésser acordat e \fer/ 249la resposta que sich meresqués, les quals persones elets són ut sequitur , primerament en Berenguer Miró, en Bernat Pelegrí, Pasqual Franch, Lorenç Tauhenga, Guerau Canet, Bernat Andreu, Ramon Ferrer e n’Arnau Sala.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Casanoves per si e per los altres qui anaren 250de manament del justícia e dels jurats ab dos laüts ab lo senyor duch per descobrir les mars 251a aquell dit senyor qui anave en una galiota per mar, que com ell e sos companyons haguessen navegat tro a la ciutat de Tortosa ab lo dit senyor duch e la dita vila los hagués promés pagar, que plagués al dit honrat consell de pagar-los de sos trebaylls e afanys. Lo consell acordà que·ls hòmens dels dits dos laüts sien pagats de la anada tro a Pa- || 22rníscola e de la tornada tro que són estats ací. Et ço que·ls serà taxat per los jurats 252e que de allò los sie feyt albarà al síndich. Foren taxats per los dits honrats jurats de volentat del dit consell, ço és als .VI. hòmens que anaren ab lo 253laüt d’en Pasqual del Mas, cinquanta e cinch sous, e als .IIII. hòmens qui anaren ab lo laut d’en Domingo Belsa, trenta-huyt sous e .VI. diners. 254

Ítem, fon proposat per en Linynà que com la villa li fes pagar .I. lliura per la terra que té lo fill d’en (en blanc) del qual són pare ere stat tudor, e ell no tingués en la dita villa sinó les casetes en que stà, per ço supplicà al dit honrat consell que li fes justícia. Lo consell acordà que sie vist per los jurats e que li sie feta justícia.

Ítem, fon proposat per en Joha Barbarrosa que com diverses vegades haguessen regonegut lo seu compte de la claveria e sindicat del temps que ere estat síndich, de ço que havie reebut e pagat per la dita vila. Et ara ultimament fos estat aclarit ço que havie a cobrar de la dita vila, per ço supplicà al dit honrat consell que, haüda relació dels jurats qui han hoyt lo dit seu compte de la quantitat que faran relació que la vila 255li deurà, que li plagués fer albarà \e que li fos feta a par absolució e diffinició/. En lo qual dit consell l’onrat en Pasqual Ferrando, jurat, feu relació que·l dit en Johan Barbarrosa havie a cobrar de la dita vila per ço com serie stat atrobat que haurie més despés 256per la dita vila que reebut, mil huyt-cents .LXXXV. sous, .II. diners mealla. Per què lo dit honrat consell, 257hoyda la dita relació, acordà que li fos feyt albarà de la dita quantitat.

Ítem, fon proposat per en Bernat Bosch que com ell hagués entés que del açut s’ere trenquat bon troç e feyt bon portell en manera que per la céquia no venie aygua. Et per la dita rahó hic hagués tramés en Guillamó Manoller qui veés si ere ver ço que li ere stat dit. Et lo dit en Guillamó, retornat, dix que gran portell sich ere feyt en lo dit açut en manera que si no·s adobave que no vendrie gens de aygua per la dita céquia. Lo consell acordà que·l 258dit açut sie adobat al pus cost que pusche en manera que la vila haje aygua la qual ha de gran necesitat per sembrar e per les venemes.