AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

Ítem, fon proposat en lo dit consell per los dits en Bernat Albert et en Johan d’Alçamora, que com sobre la qüestió et contrast que de present és entre la vila et los Mirons et lurs companyons, per rahon de les peytes per aquells plegades, de les quals havien a quitar certs censals et violaris tro en .XL. mília sous, aquells fossen trameses per lo dit consell a la ciutat de València ab lo contracte init entre la dita universitat et los dits Mirons; et ells aguessen mostrat lo dit \contracte/ als assesors de la dita vila, et aguessen haüd de consell de aquells que aguessen comissió a .I. hom no sospitós a la .I. ne a l’altra part, et aguessen \suplicat que y fos assignat/ l’onrat en Gizpert Renart sobre la dita qüestió \et lo canceller no u volgués fer/, perquè meteren en consell 66que·ls consultassen què y farien. Axí mateix, com per part dels dits Mirons fos empetrat en jutge en P(ere) de Begues sobre la dita qüestió, si volie lo dit consell que aquell fos jutge ho no. Lo consell acord àque per part de la dita vila sien assignats, et de present assigne, a hoir lo dit compte et hoir la qüestió que és entre la dita universitat et los Mirons, ço és, los discrets en Francesch Granyana et en G(uillem) Trullols. Et que·ls dits Mirons que n’i assignen altres .II., et que dins .VIII. dies agen dit sobre·l dit feyt \e que·ls sie feyt compromís/. Et si los dits Mirons no voldran estar a la determenació de aquells, que·l dit feyt sie mès et determenat en la audiència del senyor duch. Et que·ls dits en Francesch et Guillem Trullols no puxen demanar alcun salari ne haver sinó ço que al consell plaurà. 67

|| 17vÍtem, fon proposat en lo dit consell per en Bernat Albert, síndich, que com ell agués venuts al honrat en Matheu Palau de .II. migs censals, et de .CCC. sous censals a la dona na Caterina, quondam muller d’en Jacme Ferrer, habitadriu de València, ço és, los dits dos migs violaris per .VII. mília sous de preu, et los dits .CCC. sous censals per preu de .III. mília sous, et aquells volguessen cartes de ratifiacions, per ço, mès en consell què y farien. Lo consell acordà que fossen feytes cartes de ratificacions, les quals reebés en R(amon) Spàrech, notari públich, et les quals lo dit síndich dix que durie dictades de València a volentat dels dits compradors. 68

Ítem, fon proposat per aquells mateys que com ells, sobre lo vet que an gitat sobre·l justícia et jurats de la dita vila, per ço com tragueren maestre Johan del monestir de Sent Agostí per les nafres que·s deye haver feytes en la persona de Guerau Corrioll, aguessen demanat de consell als assessors de la dita vila, et fos donat a aquells de consell per aquells que lo justícia, segons fur, l’agués pogut traure del dit monestir; emperò, que com lo dit mestre Johan fos eclesiàstich, que parlassen ab los frares del dit monestir et ab l’oficial de la Plana et si·ls volie levar l’entredit; si no, que el senyor duch que·n fos suplicat.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per la muller d’en Domingo de la Cuba, que com a son marit fos deguda per la dita vila certa quantitat de diners, et de açò fos cert en Guillem Trullols, que·l consell que·ls li fess pagar. Lo consell acordà que fos regonegut per lo dit en Guillem Trullols et mostrat als jurats desús dits què li ere degud, et que li’n fos feyt albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich. 69

|| 18r Dijous, a .X. dies d’agost any mill .CCC.LXXª.IIII .

Fon ajustat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Climent, crida et [cor]redor públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats en Guillem Tovarç, justícia; en P(ere) Moster, en Bernat Albert et en Berenguer Miró, tinent loch d’en Berthomeu Garriga, jurats de la vila desús dita; en Roiç Pèriç de Cella, en Michel de Pegueroles, P(ere) Tolsà, Andreu Sala, Ramon de Torrafrer, Francesch Ballester, Arnau Merí, Johan d’Alors, Berenguer Serra, Johan Mas, Berenguer Moliner, Pascual Ferrando, P(ere) Coll, Arnau Merí, Arnau Real, P(ere) Garcia, Bernat Marquo, P(ere) Pintor, Berthomeu Berguet, Francesch Granyana, Ferrer Maçana, Berthomeu Maçana, Domingo Nadalies, P(ere) Strader, Domingo Balaguer, consellers de la dita vila.

|| 18vEn lo qual consell fon explicat per los dits jurats que, com en lo dia de ir proppassat, lo senyor duch agués tramés lo discret en Galceran d’Ortigues, scrivà seu, ab carta de creença, la qual en lo dit dia de ir als dits jurats explicà et declarà et a d’altres prohòmens de la dita vila. Et la qual dita creença, en lo present dia de huy fon per lo dit en Galceran en lo dit consell declarada, dient que com la vila de Castelló agués tramés al dit senyor duch lo discret en Johan d’Alçamora, notari, al qual fon feyt sindicat per lo dit consell, sobre la venda per aquell en lo dit nom faedora al noble en P(ere) Boïll de quatre mília sous censals. Finalment, que·l feyt de la dita venda sia en ço, que al dit senyor duch plau que los dits quatre mília sous de les sues rendes, \cenes et censals/ que ha en la dita vila 70fossen pagats cascun any al dit noble. Però que ço que sobrarie de les dites rendes, cenes et censals, pagats los dits .IIII. mília sous per necessitat del dit senyor \duch/, fos de aquell dit senyor et no·s convertís en luïció et quitació dels dits .IIII. mília sous censals. Et açò playe al dit senyor et volie que fos feyt et seguit per lo dit síndich en nom et loch del dit consell.

Et feta explicació de la dita misatgeria et explicad lo feyt de la dita creença, fon mesa et continuada la dita creença en lo present libre de consell, la qual és de la tenor sigüent:

|| 19rLo primogènit d’Aragó.

Com nós, sobre alguns afers de nostra cort, trametam a vosaltres lo feel scrivà nostre en Galceran d’Ortigues, de nostra intenció sobre los dits afers largament informat, per ço, a vosaltres et a cascun de vós, dehim et expressament et vosaltres afectuosament pregam, si jamés nos entenets servir et complaure, que a les paraules del dit Galceran donets plenera fe et creença de ço que us dirà de nostra part, et aquelles vullats complir per obra segons que de vosaltres molt confiam.

Data en València, a .VIII. dies de agost en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCC.LXXª. quatre.

Primogenitus . 71

Et encontinent lo dit consell acordà sobre les coses desús proposades per lo dit en Galceran d’Ortigues. Responén a aquelles dix lo dit consell que, com ja sobre la venda dels dits .IIII. mília sous censals fossen feyts, ordenats et donats certs capítols al dit senyor duch, sobre los quals la dita venda fon atorgada et feta al dit noble, per lo dit en Johan d’Alçamora, \el dit nom/, dels dits .IIII. mília sous; et los quals dits capítols foren atorgats per lo dit senyor duch \o per son tressorer/. Entre los quals capítols, ere en aquells declarat que·l dit senyor duch, per la quitació dels dits .IIII. mília sous et paga annual de aquells, la dita vila tingués penyora les dites rendes, cenes et censals \seus/, tro que·ls dits .IIII. mília sous censals fossen quitats et reemuts. Perquè lo dit consell dix, parlant ab gran et homil reverència del dit senyor duch, que no mudarie res dels dits capítols, pus atorgats eren stats per lo dit senyor duch \o per son tresorer/, et que al dit senyor duch fos respost de la volentat del dit consell per los dits jurats ab letra, segons que·s pertany.

|| 19vEnaprés, fon proposat per los dits jurats, que com ells aguessen haüda letra d’en Berthomeu Garriga, qui ere stat tramés per part de la dita vila en Aragó per comprar forment a obs et provisió de la dita vila, et agués tramés per letra que com ell agués comprat forment en Vilell, aldea de Calatayú, et aquell trametre a la dita vila no pogués com bèsties no agués, per tal que li trametessen bèsties ab les quals pogués trametre a la dita vila lo dit blat. Per tal, los dits jurats demanaren al dit consell què y farien. Lo consell acordà que los jurats que y trametessen bèsties et que·n forçassen aquells que ben vist los serie, ab loguer suficient per tal manera que aquells que y irien no perdessen res, et que si perdien bèsties alcunes sens lur culpa, que·ls fossen pagades.