AAVV - Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383)

Et acordat lo dit conssell, vengren en presència de aquell l’onrat en Domingo Miró, en Berenguer Miró, en Francesch Miró, en Ponç Miró, n’Anthon Gallén, Jacme Polo per llur part, et los dits jurats explicaren l’acord del dit conssell. Los quals responeren que plagués al conssell mils millorar llur acord, haüt esguart als treballs, dans et afans, et encara que per no qüestionar ab la vila eren apparellats de estar-ne a conexença de savis o de persones abtes. Et enteses les dites rahons, aquells presens, fon acordat que aquells donassen censals tro en quantitat de cent et .XX. mília sous, et que açò sie comanat als jurats et diputats ja ab aquells, et que aquells tots concordans facen et fer puxen aquells contractes que·ls plaurà ab aquells et necessaris seran. Però que los contractes primers fets sien et romanguen en sa fermetat et valor devés la una et l’altra part, e que cascuna part estie en llur dret.Testimonis: n’Antoni Esteve, n’Arnau Sala et Bonanat Torrafrer.

|| 13v Dilluns, a .XVII. dies de juliol .

Fon ajustat et congregat consell en lo palau de la vila de Castelló per veu de P(ere) Guiam, crida públich, ab so de trompeta segons que és acostumat, \en lo palau de la dita vila/, en lo qual consell foren presents los honrats en G(uillem) Tovarç, justícia de la vila; e P(ere) Moster, Bernat Albert et en Johan d’Alçamora, jurats; en P(ere) Tolsà, Royç Pèriç, Francesch Ballester, Guillamó Trullols, Ramon de Torrafrer, P(ere) Strader, A(rnau) de Roselló, Domingo Balaguer, Berenguer Serra,Andreu Sala, Miquel de Pegueroles, Johan d’Alors,A(rnau) Real, P(ere) Pintor, Berthomeu Berguet, Berenguer Matheu, Pascual Ferrando, P(ere) Garcia, Ramon de Paüls, Johan Mas, Domingo Çaera, consellers de la dita vila.

En lo qual consell fon proposat per los dits honrats jurats que com ells, sobre lo feyt del compte de les peytes dels Mirons, aguessen parlat ab aquells diverses vegades, et specialment ara de present. Finalment, que·ls dits jurats avien dit a aquells que ells que deguessen quitar per los .XL. mília .DCCXX. sous que avien a tornar a la vila quatre censals, et que la vila quitar n’ie .VIII. mília .D. sous dels cent .XX. mília sous que, de dos anys esdevenidors, avie la dita vila a pagar als Mirons; emperò, que·ls dits Mirons fossen tenguts pagar dels dits .II. anys los annuals censals et pensions. Enaxí, que·ls dits Mirons responeren que no u farien, per tal, meteren lo dit feyt en consell et que·l consell que y acordàs ço que li plagués. Lo consell acordà que·ls dits Mirons fossen apellats en lo dit consell et que hoïssen la rahó de aquells.

Aprés de la qual proposició, los dits Mirons vengren et foren en lo dit consell, et per part de aquells et dels altres companyons lurs en Domingo Miró féu || 14rla proposició sigüent, ço és, declaran et dihén que ell ne sos companyons no quitarien, per ço, que ells aguessen a tornar a la dita vila los dits .IIII. mília sous; ne pagarien, en cars que la vila pagàs los dits cent .XX. mília sous dels dits dos anys, los censals annuals, com 50ell et sos companyons entenen que la vila los és tenguda tornar gran quantitat. Emperò, que ells eren apparellats, la dita vila donan los .X. mília sous per cascun mes, quitar ço que avien a quitar et pagar dels dits dos anys los annuals \aytant com los ne pertangue pagar/. 51Et si açò la dita vila fer no volie, o·l consell per aquella, que ell et sos companyons eren apparellats de star-ne a conexença de dos savis ho de .I. prohom 52per la lur part, et d’altre per part de la dita vila. Et que plagués al consell de del·liberar en lo dit feyt, per tal manera que pleyt ne qüestió no fos enseguit per la dita rahó entre les parts desús dites. Lo consell acordà que per la dita rahó sien trameses dos prohòmens a la ciutat de València ab lo contracte init entre la dita vila et los Mirons, et que sobre aquell, et sobre alcuns capítols que·ls dits dos prohòmens portaran ho ordenaran, sie demanat de consell a aquells pus sol·lempnes savis que·ls plaurà; et al senyor duch demostrat, a son canceller et a la sua audència, al·legan lo dret de la universitat et ço que per los Mirons és stat dit et respost al consell, et aguessen aquelles provissions del dit senyor duch que fossen necessàries als dits afers, segons que trobarien de consell; et que ço que provehit hi serà sie servat, tengud et complit \ab volentat del consell/. Et de present elegiren-hi, ço és, los honrats en Royç Pèriç et en Johan d’Alçamora, et que sobre ço que y serà provehit ho trobat de consell que·n degen certificar lo consell, et ladonchs lo consell provehir hia segons que ben vist li serà.

Ítem, fon proposat en lo dit consell per en Johan Ferrer, menescal, que com la vila per pensió de aquell a tres anys li agués constituïts per cascun any .CCC. sous; et del any pus proppassat, ço és del mes de octubre tro al dia de huy, li sien degudes dues terces dels dits .CCC. sous; per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar les dites dues terces. Lo consell acordà que li fossen pagades, vist quant pujaven segons lo contracte del afermament, et fon li’n manat fer albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich. 53

|| 14vÍtem, fon proposat en lo dit consell per los \justícia/, dits jurats, que com per l’oficial de la Plana de Burriana sie stada tramesa letra a aquells, que sots pena de vet degen tornar maestre Johan Çatria, lo qual lo dit justícia avie treyt del monestir de Sent Agostí et mès en la presó de la dita vila, per rahon de la nafra per aquell, segons que·s diu, ésser feta en la persona de Guerau Corrioll. Et los dits justícia et jurats duptassen que ells poguessen tornar lo dit maestre Johan en lo dit monestir sens dan lur et lesió o fracció de furs et privilegis del regne de València. Per tal, requeriren lo dit consell que l[i] plagués provehir com ne per qual manera se aurien en lo dit feyt. Lo consell acordà que fos comanat lo dit feyt als dits en Roiç Pèriç et a·n Johan d’Alçamora, et que aquells que·n agen consell dels advocats de la vila per qual manera se auran en lo dit feyt.

Ítem, fon mès en lo dit consell per en Domingo Miró et Francesch Miró, per si et per sos companyons, que com per occasió et rahó \del contracte/ 54que de present és entre aquells et la dita vila per rahon de les peytes per aquells reebudes de la dita vila et quitació dels censals per aquells quitadors, aquells no puxen a present plegar la peyta que plegar són tenguts, per la qual rahó los porie enseguir gran dan en pagar les pensions et censals annuals sens lur culpa; per ço, suplicaren lo dit consell que li plagués relevar a aquells lo dit dan et guardar aquells de dan de la dita rahó. Lo consell acordà, volch et li plau que·n sien guardats de dan \de les dites pensions tan solament et censals/ durant lo temps 55del dit tracte, ço és, de .XXV. dies de juny proppassat et del present any tro que sobre·l dit tracte sie finat; et que a la .I. ne a l’altra part, en son dret, prejudici no·n sie feyt ne engenrat, los contractes feyts entre les parts desús dites romanents en sa força, fermetat et valor. 56

|| 15rÍtem, fon mès en lo dit consell per n’Arnau Real, que com lo maestre de gramàtica age estat en son alberch per cert temps, et li sie degud loguer certa quantitat, que plagués al consell de fer-li pagar aquella. Lo consell volch que, feyt compte del dit loguer, que li fos pagat; et manà-li’n fer albarà de paga a·n Bernat Albert, síndich. 57

Ítem, fon proposat per na Marieta d’en Serra que com a aquella fossen deguts .XXXVI. sous, axí per rahon de cabaços com per claus que prengueren en Pere Stader et en Johan d’Alçamora a obs de la dita vila; per ço, suplicà lo dit consell que li plagués fer pagar aquells. Lo consell acordà que li fossen pagats, feyt sagrament per aquella que heren deguts, et manà-li’n fer albarà a·n Bernat Albert, síndich. 58