David Ballester Muñoz - Vides truncades

empezó una batalla campal, digámoslo así, entre la gente, la policía y la Guardia Civil. Es de los entierros que más me han impresionado por el volumen y la cantidad de días que vinieron por el compañero Manuel. Aquello era impresionante […]. Antiguamente todas las lápidas pasaban censura, pero esta más. La familia quería poner en la lápida que había sido asesinado por la policía, con lo cual, no le dieron permiso ni autorización para colocar esa lápida.

Davant d’aquests esdeveniments, la Permanent de la CONC va editar ràpidament, el mateix dia dels fets, un full volant, a dues cares, on s’informava de la mort de Manuel Fernández Márquez, «caído bajo las balas asesinas de las fuerzas represivas», de les ferides de Serafín Villegas i del conflicte de la Tèrmica. 68I rememorant altres treballadors morts per trets de bala durant intervencions policials durant els anys anteriors a Granada, El Ferrol o a la Seat, plantejava els punts reivindicatius del conveni collectiu del ram de la construcció, en curs de negociació, que englobava «En la lucha de todo el pueblo por el PAN y la LIBERTAD», i denunciava «este nuevo crimen de la dictadura», al temps que animava a fer accions de protesta com ara assemblees, manifestacions, vagues, ocupacions, aturades, minuts de silenci, així com a portar braçalets negres en senyal de dol.

També el mateix 3 d’abril es va reunir la comissió obrera del barri del Besòs i s’hi va elaborar un full on es denunciava la mort de Manuel Fernández i les condicions laborals a les obres de la Tèrmica, a més de començar a preparar una manifestació de protesta per l’endemà, amb la cura que permetien les circumstàncies. Paga la pena reproduir aquest episodi:

La manifestación fue preparada y planificada con todo cuidado en cuanto a su recorrido, su duración, sus consignas (tanto gritadas, como pintadas y en pancartas), sus servicios y su seguridad. Su recorrido, unos 400 metros; su duración, un máximo de 12 minutos, el tiempo que tardaba la policía en llegar al barrio, etc. Montamos pisos francos con servicios médicos y enfermería para esconder personas heridas, coches preparados para sacar personas del barrio, etc. Teníamos un coche con una radio que cogía la emisora de la policía y transmitía al centro de la manifestación la situación de la policía en cada momento. Cortamos el barrio con una cadena y dos candados en los extremos y, por la otra entrada, estaba preparada una cortina de fuego y barricada para entorpecer la entrada de la policía. Empieza la manifestación a la hora acordada, saltando una chica en medio de la calle Alfonso V, en el punto acordado, dando una pitada, y todo el mundo salta al medio de la calzada y empieza la manifestación: más de mil personas, en bloque, como una sola persona, rodeado todo el entorno por jóvenes armados con barras, como piquetes de defensa de las manifestaciones. Se llega al final del recorrido y de nuevo suena el pito y se disuelve rápidamente, desapareciendo todos sus componentes. La policía llegó pocos minutos después pero sólo encontró octavillas, pintadas y pancartas por todo el recorrido de la mani aludiendo al motivo de la manifestación. Este fue el homenaje que el barrio del Besós hizo tanto a la lucha de la Térmica como a Manuel Fernández Márquez. 69

Igualment, l’endemà, un gran nombre d’estudiants es va mobilitzar a Barcelona, on diverses facultats van sortir al carrer. També van arribar les mostres de solidaritat a les universitats de Madrid, Granada i València. Molts professors universitaris s’hi van pronunciar, també els metges, un grup de dos-cents quinze intel·lectuals de l’Assemblea Permanent d’Intellectuals Catalans i representants de comissions de barri de Terrassa, Gràcia i Casc Antic, entre moltes d’altres mostres de solidaritat que s’hi van produir. Aquesta també es feu present en forma d’aturs a nombroses empreses, entre les quals cal esmentar, si més no, Seat, Cros, Siemens, Pegaso, Gincar, Fecsa, Esesa, Bultaco, Carrocerías Catalanas, Aiscondel, Hispano Olivetti, Pirelli, Soler Almirall, Laforsa, Terlenka, Philips, Uralita, Montesa, Ariel, La Maquinista Terrestre y Marítima. Hi hagué aturades importants al ram de la construcció: Dragados y Construcciones, Cubiertas y Tejados, Huarte, Bosch,… Segons Lluita Obrera , l’òrgan de la CONC, en pocs dies es feren accions diverses en unes dues-centes empreses i s’hi mobilitzaren més de cent trenta mil treballadors, 70en el que Sebastian Balfour valora com «la acción de solidaridad más generalizada que había tenido lugar en Barcelona desde la Guerra Civil». 71Cal afegir altres actes de solidaritat a empreses de Madrid, Galícia i Andalusia.

El dia 4, hi hagueren manifestacions de protesta a Barcelona, a la zona de la Rambla, a l’esquerra de l’Eixample, i a les 7 del vespre en va haver una força nombrosa, la dels estudiants que començà a l’inici del passeig de Maragall i va poder avançar fins la cruïlla dels carrers Còrsega i Dos de Maig. Igualment el dia 5 de matí una altra mobilització baixà pel carrer del Capità Arenas. També se’n feren a Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sabadell, Cornellà, l’Hospitalet de Llobregat i Terrassa. A la capital egarenca, se celebrà una assemblea a la parròquia de l’Esperit Sant i el capellà va fer lectura d’un text en què es protestava contra la repressió del règim, acte que fou seguit d’una manifestació. El 6 d’abril es convocà una jornada de lluita i solidaritat a Sant Adrià de Besòs, i hi feren acte de presència senyals de dol en alguns balcons i finestres, i rams de flors a les portes de les esglésies, entre d’altres iniciatives. Aquestes protestes tingueren el seu punt més àlgid en la vaga general de Cerdanyola i Ripollet, també el 6 d’abril, que culminà amb una manifestació que, segons algunes fonts, arribà a aplegar al voltant de vuit mil persones. 72Una mobilització d’una suficient amplitud i contundència, com per arribar a ser valorada per part de l’oposició, de forma excessivament optimista, com un assaig d’una futura vaga general contra el règim.

En aquest context, tres joves militants de les JCC van decidir realitzar unes pintades de protesta per la mort del treballador a primera hora del matí del dia 6. Josep Maria Corral, de 19 anys, Ignasi Subirana, de 19 anys, i Joaquim Alsina, de 21, pintaren les parets de les escales d’accés de l’estació de metro de Torras i Bages. En sortir al carrer, avançaren pel de Palomar, en sentit Gran de Sant Andreu, i s’aturaren per fer unes noves pintades a l’alçada del carrer Eiximenis: «A la huelga general» i «Han matado a un obrero», però l’acció fou interrompuda per una patrulla de seguretat del Regiment d’Artilleria número 72 que, provenint de l’altra banda del carrer de Palomar, els detingueren a ells i també a una noia, María Dolores Jiménez Ruiz, de 20 anys, que els havia intentat avisar de l’aparició de l’escamot. 73Els militars els retingueren fins l’arribada d’unitats de la Policia Armada, que en procediren al trasllat a la Prefectura Superior de Policia, on foren lliurats a membres de la BPS, que els maltractaren al temps que es feia, en paral·lel, la instrucció de les diligències. A més, en la corresponent nota policial es podia llegir que a Josep Maria Corral se li havia ocupat «un bolso conteniendo un martillo, una llave inglesa y dos botes de spray negro, un rotulador rojo y un par de guantes de goma». 74Després de setanta-dues hores a les dependències policials, els traslladaren a la presó Model, d’on sortirien el 24 de juliol pendents d’un judici al TOP sota l’acusació d’associació il·lícita i propaganda il·legal, per les quals els hi demanaven tres anys de condemna. 75

El diumenge dia 8, centenars de treballadors es van concentrar al migdia a Badalona davant la tomba de la víctima, atès que, tal com hem vist, ni el dia de l’enterrament ni els següents, se’ls havia permès retre un darrer homenatge a Manuel Fernández. Se li va fer una ofrena d’una corona de flors i es va cantar La Internacional , amb el puny clos. La Guàrdia Civil i la policia van actuar, subfusell en mà, i obligaren els assistents a baixar de forma ordenada del cementiri, mentre els fotografiaven. Però no van aconseguir detenir Pérez Ezquerra i altres membres de la comissió obrera, que aconseguiren escapolir-se. Un cop els assistents van arribar al barri de Pomar, un oficial de la policia els va amenaçar, megàfon en mà, de carregar si intentaven forçar el desplegament policial, que en forma de cordó els estava esperant.