David Ballester Muñoz - Vides truncades

VIDES TRUNCADES

REPRESSIÓ, VÍCTIMES I IMPUNITAT A CATALUNYA

(1964-1980)

HISTÒRIA I MEMÒRIA DEL FRANQUISME / 50

DIRECTORS

Ismael Saz (Universitat de València)

Julián Sanz (Universitat de València)

CONSELL EDITORIAL

Paul Preston (London School of Economics)

Walter Bernecker (Universität Erlangen, Núremberg)

Alfonso Botti (Università di Modena e Reggio Emilia)

Mercedes Yusta Rodrigo (Université Paris VIII)

Sophie Baby (Université de Bourgogne)

Carme Molinero i Ruiz (Universitat Autònoma de Barcelona)

Conxita Mir Curcó (Universitat de Lleida)

Mónica Moreno Seco (Universidad de Alicante)

Javier Tébar Hurtado (Universitat de Barcelona)

Teresa Mª Ortega López (Universidad de Granada)

VIDES TRUNCADES

REPRESSIÓ, VÍCTIMES I IMPUNITAT

A CATALUNYA (1964-1980)

David Ballester

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l’editorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

© Del text, David Ballester Muñoz, 2018

© Del pròleg: Javier Tébar, 2018

© D’aquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2018

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.es

publicacions@uv.es

Il·lustració de la coberta: Disseny basat en una fotografia de Mela Theurer

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera

Correcció: Xavier Llopis

Maquetació: Guada Impressors

ISBN: 978-84-9134-323-3

Al meus pares

ÍNDEX

ABREVIATURES

PRÒLEG. LA NEGACIÓ DE L’OBLIT, de Javier Tébar Hurtado

1. INTRODUCCIÓ. DE VÍCTIMES I IMPUNITATS

2. LA DEMOCRÀCIA ES GUANYÀ AL CARRER. LES VÍCTIMES A LES MANIFESTACIONS

‘L’obrer de la Seat’, Antonio Ruiz Villalba

Mort al Besòs. Manuel Fernández Márquez

Vitòria a Tarragona. Juan Gabriel Rodrigo Knafo

L’oblidada víctima de la vaga de Sabadell. David Wilson

La taca negra de la ‘Diada del milió’. Carlos Gustavo Frecher Solana

Una bala assassina. Gustau Adolf Muñoz de Bustillo Gallego

3. L’ÚS I ABÚS DE LES ARMES DE FOC: EL ‘GALLET FÀCIL’

Vídua i set fills. José Luis Herrero Ruiz

Es perillós estimar en una dictadura. Francisco Gallego García

Una nit amb els amics estroncada per una bala. Adolfo Bárcena López

Trobar la mort al ball. Roque Federico Peralta Sánchez

No fou per la pistola. Martí Marcó

Spain is different . Jean Michel Clabecq

4. LES TRAMES NEGRES: ELS MORTS PER L’EXTREMA DRETA

Als feixistes no els agrada la sàtira. Juan Peñalver Sandoval

Un 20-N de dol al Maresme. Juana Caso i José Muñoz

5. EL PERILL D’ESTAR SOTA CUSTÒDIA DE L’ESTAT. ELS MORTS A LES PRESONS I COMISSARIES

La impunitat institucionalitzada. Lluís Benito Embid

Malaltia vol dir mort. Luis Martínez Delso

Contra l’enemic tot val. Cipriano Martos Jiménez

Suïcidi? Diego Navarro Rico

Malgrat les eleccions. Agustín Rueda Sierra

6. ELS MORTS QUE NO HO VAN SER

FONTS I BIBLOGRAFIA

ANNEXOS

ABREVIATURES

PRÒLEG

LA NEGACIÓ DE L’OBLIT

Javier Tébar Hurtado 1

A la presentació de l’obra Història de la columna infame 2 d’Alessandro Manzoni, 3 l’escriptor i periodista italià Leonardo Sciascia sostenia que: «Los errores y los males del pasado no son nunca pasado, y es preciso vivirlos y juzgarlos de continuo en el presente si queremos ser de veras historicistas. Decir que el pasado ya no existe –que la tortura institucional ha sido abolida, que el fascismo fue una fiebre pasajera que nos ha vacunado– es de un historicismo de profunda mala fe, cuando no de profunda estupidez. La tortura sigue existiendo. Y el fascismo sigue vivo». Certament han passat molts anys des que Sciascia va escriure aquesta nota introductòria. La seva contundència en afirmar l’existència de la tortura i del feixisme cap a finals dels anys setanta, si es vol sempre pot discutir-se, en realitat cal pensar que per això es va formular d’aquesta manera taxativa. Tanmateix, el context actual que vivim i la mateixa tossudesa de la realitat, ens alerten que aquests fenòmens poden tenir mutacions en les seves formes de manifestar-se, i perviuen en el temps i en altres contextos històrics. Això semblaria indicar-ne, per exemple, les declaracions, el 26 de gener de 2017, del flamant president dels EE.UU. Donald Trump sobre l’eficàcia de determinades tècniques de tortura –en termes eufemístics: «els interrogatoris forçats»– per combatre el que erròniament s’ha anomenat «terrorisme islàmic»; les expressions de nous moviments neopopulistes i xenòfobs a Europa o la consolidació del que pot ser és el nou fenomen totalitari que no és un altre que el del «totalitarisme de mercat», del que ha vingut parlant des de fa temps l’historiador Enzo Traverso.