David Ballester Muñoz - Vides truncades

Dos inspectors de treball intentaren negociar amb els concentrats, però no hi arribaren a cap acord. La direcció tampoc s’avenia a reunir-se amb els manifestants, que corejaven «¡Readmisión, readmisión, que baje dirección!». Atès el caire que prenien els esdeveniments, els efectius policials foren reforçats per una tanqueta llançadora d’aigua i tres esquadres més d’«agressius químics». Quan els treballadors devien ser-hi vora una hora i mitja concentrats, cap al migdia, la megafonia de l’empresa requerí els treballadors a reincorporar-se al seu lloc de treball en quinze minuts o bé a abandonar les instal·lacions. Si no ho feien, tenien a sobre l’amenaça que la policia els desallotjaria. Davant la negativa dels treballadors a deixar la concentració, la policia s’hi desplegà: tres seccions en línia i una quarta al darrere, en reserva. A un quart d’una s’inicià l’acció policial. Els treballadors, davant l’avanç policial, abandonaren la plaça pacíficament. La policia tornà a replegar-se a la porta, però una secció va romandre dins de la fàbrica. Molts treballadors aprofitaren la treva per marxar, encara que un contingent important seguia concentrat al taller número 1, tal com s’havia escampat que s’havia de fer durant la concentració. Consol Moreno recordava aquest moment amb les paraules següents: «I nos vam quedar poca gent. […] i al quedar-se poca gent […], a la Seat podria haver 3.000, 4.000 o 5.000 persones, això és la poca gent». En aquella situació arribaren, amb els autobusos de l’empresa, des de la plaça d’Espanya, els treballadors del segon torn, que havia d’entrar a les dues de la tarda, i que foren immediatament retornats al seu punt d’origen.

En aquell moment feren acte de presència a les instal·lacions el cap superior de Policia i el tinent coronel Apestegui, cap de la 4a circumscripció de la Policia Armada. Amb ells arribaren més reforços: un escamot, tres esquadres d’agressius químics i dues esquadres de cavalleria. A dos quarts de tres de la tarda es donà l’ordre de desplegar la força i desallotjar la fàbrica. Dues seccions es dirigiren cap el taller número 1, sota el comandament del capità Melero, on entre dos mil i quatre mil treballadors, segons les fonts, continuaven l’assemblea. S’intentà negociar una sortida col·lectiva de la fàbrica, però la policia exigia que els ocupants s’haguessin d’identificar al sortir. Això feu que s’increpés la policia al crit de «!Sinvergüenzas!, ¿No os da vergüenza atacarnos?», «!Y todo por un salario de miseria!». Al respecte, l’esmentat butlletí extraordinari, Asamblea Obrera posa especial èmfasi en la «tasca pedagògica» que es va voler fer amb la policia, que era interpretada «com una constante en nuestra actitud»:

el esfuerzo político para neutralizar su función represiva explicando (sobre todo a los policías sin graduación, pero también a los oficiales) PORQUE HACÍAMOS HUELGA, QUÉ QUERÍAMOS, CUÁLES ERAN NUESTRAS REIVINDICACIONES, preguntándoles SI TENÍAMOS O NO RAZÓN, explicándoles que CONTRA ELLOS NO TENÍAMOS NADA si ellos (la policía) no nos atacaba. Pero a su vez explicándoles también que si nos atacaban NOS DEFENDERÍAMOS (majúscules i subratllat en l’original).

Encara que també s’assenyala en el text que una minoria de treballadors eren partidaris de l’enfrontament. 21

A les quatre de la tarda, la policia va començar a pressionar llançant cada quart d’hora un ultimàtum perquè s’abandonés el taller, o bé en serien desallotjats. Vora les cinc de la tarda, van rebre ordres taxatives del governador civil: «Desalojar como sea». 22En aquell moment, un escamot de la policia va entrar en formació a la nau i se’ls va intentar tornar a convèncer que

los ladrones y fascistas del gobierno intentan convertirles en asesinos del pueblo, les decimos vosotros también tenéis mujer e hijos, también sabéis lo que cuesta vivir, vuestras mujeres también van al mercado, si estuvierais en nuestro sitio haríais lo mismo [ … ] NO OBEDESCÁIS LAS ÓRDENES de los que intentan enfrentaros con el pueblo! pasan cabizbajos, no contestan [….] y salen por la otra puerta [en majúscules a l’original]. 23

També entraren els policies a cavall, de poca utilitat en un taller ple de màquines i amb els corresponents passadissos. Tot seguit, la policia es va equipar amb màscares antigàs, senyal inequívoca que preparava l’assalt al taller.

L’actuació va començar amb el prolífic llançament de gasos lacrimògens, i alguns d’aquests pots els hi tornaren els treballadors que es protegien la mà amb un drap. Tot i que hagueren de trencar els vidres de la nau i s’haguessin de tapar la boca, el nas i els ulls amb mocadors humits, l’ambient aviat es feu irrespirable. Segons Jaume Font:

Finalment la policia va entrar al taller. I ho feu sobtadament, buscant l’efecte sorpresa, en massa i carregant sense miraments. Es produí un gran terrabastall. Les bombes de fum i els gasos lacrimògens esclataven per tot arreu […] molts companys s’hi tornaven llençant a la policia una veritable pluja de barres, politges, pinyons, vàlvules, cargols i tot allò que tenien a mà. Tot era fum, soroll, cops i crits. 24

El relat dels fets que fa Consol Moreno afegeix més detalls al que ben segur degué ser una veritable batalla campal d’inusitada violència. Reproduïm literalment el seu testimoni:

I la policia a hòsties amb nosaltres […]. Madre mía! A tiro limpio. Va ser molt bèstia. […] La policia a cavall, con las bergas donant al cavall. Ens pegaven a nosaltres. Entrar després al taller, com que hi havia greix es queien els cavalls, pobrets, em donaven una pena els cavalls. Es fotien cada hòstia els cavalls, bestial. I després la gent, com que allò era rodamientos de motor, la gent des de dalt [de les cadenes de muntatge] tirava això, això anava rodant així i com eren rodamientos que tenien dents, molts policies van sortir ferits, bastants policies […] Sobretot [van pujar] troscos, trostquistes, que normalment eren molt més violents que la gent de Comissions o del PSUC u otro tipus de gent. Sobretot los del MC i los trostquistes van ser los que van pujar cap a dalt a les cadenes i van començar a tirar engranatges de motors. 25

Quan l’ambient ja era completament irrespirable, els treballadors es plantejaren abandonar el taller número 1 per dirigir-se al número 4, on hi havia un dipòsit de pintures, i per això creien –erròniament– que la policia no s’atreviria a disparar per por a provocar, com a mínim, un incendi. En el camí d’un taller a l’altre, passaren per un magatzem de ferros, on pogueren apoderar-se d’estris per augmentar la seva capacitat de defensa. Però el trajecte estava barrat pel desplegament d’un fort destacament de la cavalleria. En aquells moments la policia ja estava emprant tots els seus efectius, incloent-hi els reforços que s’havien sumat al dispositiu inicial: un helicòpter i una secció de la 42 bandera, amb seu a la caserna de la Verneda. Tot seguit, els treballadors travessaren cap al taller 4, alguns d’ells ja equipats amb barres de ferro i altres estris de defensa, i així tingué lloc el xoc més contundent de la jornada. Jaume Font ho recordava així: «Obreros a pie y policías a caballo mantenían una batalla que no había visto ni en el cine. La habilidad de algunos para meter la barra entre las patas del caballo y hacer saltar éste y al jinete por los aires era asombrosa. Me pareció oír un disparo». Probablement fou en aquest context, quan Antonio Ruiz Villalba va rebre els vuit trets que li costarien la vida, procedents de l’arma de policies de les unitats a cavall. Segons la versió oficial dels fets, dos policies havien estat a punt de ser linxats, després d’haver estat descavalcats, i havien hagut d’emprar-hi les armes de foc, abans de ser rescatats pels companys. Segons Consol Moreno, el tret fatal procedí d’un policia que havia estat ferit i que es va espantar, situació que feu que fes ús de la pistola. 26I seguint amb el seu testimoni, quan van començar a escoltar-se trets, «la gent se va començar a dispersar, i llavors cada vegada érem menos, entre ellos estava jo. De noies van quedar poquíssimes». En aquest mateix context, un altre treballador va rebre un tret que li travessà la galta, i a un altre li arrencaren el cuir cabellut més que probablement en ser arrossegat per un cavall. Tots els ferits foren evacuats en ambulàncies.