AAVV - Teixir revoltes. El Bloc d'Estudiants Agermanats

TEIXIR REVOLTES

EL BLOC D’ESTUDIANTS AGERMANATS

30 anys per la universitat pública,

democràtica i valenciana

EDUARD RAMÍREZ COMEIG (ed.)

TEIXIR REVOLTES

EL BLOC D’ESTUDIANTS AGERMANATS

30 anys per la universitat pública,

democràtica i valenciana

UNIVERSITAT DE VALÉNCIA

Col·lecció Cinc Segles

Coordinador de la col·lecció :

VICENT OLMOS

Edita:

Servei de Publicacions de la Universitat de València

© els autors, 2013

© d’aquesta edició: Universitat de València, 2013

Publicacions de la Universitat de València

http://puv.uv.esPublicacions@uv.es

Il·lustració de coberta: Adhesiu amb el logo original del 78A (curs 1985-86) Fotocomposició i maquetació: Arts Gràfiques Soler, S.L. Edició digital

ISBN: 978-84-370-9351-2

Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial .

Pròleg, per Laia Mas Climent

Eduard Ramírez Comeig, Allà on renaixen les cendres del meu País Valencià

PROTAGONISTES

Helena Malonda Júdez, El camí de la participació i el pas pel BEA

Alícia Villar Aguilés, El repte de l’educació per a la participació i les actuals transformacionsen la universitat

Joan Carles Bernad i Garcia, Participar per a transformar

ENTREVISTES (per E. Ramírez Comeig i V. Solbes Bou)

Jordi Peris, Àngel Juan, Josep Balaguer, Joan Carles Martí, Ximo Bosch, Vicent Martínez, Alfons Puncel, Rafael Company, Ximo Cádiz, Joan Sanchis, Rosa Peris, Lucrècia Centelles, Guillem Chismol

TESTIMONIS

Jordi Peris Orero

Rosa Roig Celda

Rosa M. Yagüe Perales

Jordi Sebastià i Tala-vera

Toni Gisbert Sempere

Abel Garcia Bernabé

Joan Mansanet Mansanet

Núria Sendra Marco

Joaquim Cádiz Ródenas

Teresa Sanchis i Labiós

Natxo Costa Pina

Francesc Vera Espallardó

Gemma Avellan Bisbal

Rosa Pérez Garijo

Joan Alonso i Usero

Vicent Sanxis i Alcanyís

Artur Vélez i Castellanos

Francesc Palanca i Máñez

Kepa García de Latorre Pérez

Joan Josep Pastori Rubio

Dolors Gimeno i Valero

Vicent Anyó Andrés

Inés Andrés Devesa

Vicent Pastor

Illa Llinares

Lluís Hurtado Gil

Marc Xelvi Pérez

Anna E. Andrés

Joan Colomer Bea

Andrea Kruithof Ausina

Laura Peris Bolta

EPÍLEG, Marc Xelvi, Anna Andrés, Joan Colomer i Andrea Kruithof

ÍNDEX ONOMÀSTIC

L’actual llibre és fruit de la dedicació i les ocasions oferides per moltes persones, i a cadascuna d’elles els ho volem reconéixer i agrair. Comencem per totes les persones que hi han col·laborat, amb els seus textos, les seues paraules o els seus ànims. De seguida, l’anterior director del Servei de Publicacions, Antoni Furió, i l’actual, José Luis Canet, còmplices necessaris per la seua invitació i la seua exigència. També a tots els treballadors del mateix Servei, que l’han fet possible.

Gràcies a totes les persones que s’impliquen, agafen compromisos i fan seua la responsabilitat de millorar una institució pública, per a elles i per a tothom. Durant la seua època d’estudis universitaris i cada dia, ja que la formació és contínua. I és clar, mercés principals a la Universitat de València, casa nostra, que ha estat una fita cabdal en la nostra evolució personal per a convertir-nos en ciutadans conscients de la nostra indefugible responsabilitat cívica i social.

Els estudiants som gent de pas, o així ens ho han dit moltes vegades. Però nosaltres, tots els que d’una manera o una altra ens sentim identificats amb les sigles del Bloc d’Estudiants Agermanats, hem vingut per a quedar-nos. Tots vam decidir algun dia, més tard o més prompte, que el nostre pas per la universitat no seria efímer, ni silenciós, ni conformista, ni senzill. Tots nosaltres hem fet molt més que aprendre una professió a les aules. Alguns perquè ho vam decidir, altres perquè ens ho vam trobar així, la resta perquè ens van comboiar. Siga com siga, som ja gent de tres dècades diferents que podem sentir-nos orgullosos de no ser, com ens han volgut fer creure, gent de pas.

Des que vaig entrar al BEA que sent parlar d’aquest llibre. Tindre’l ara a les mans sembla un miracle. Però ací el tenim, gràcies a l’esforç de molts, però especialment a la constància d’Eduard Ramírez, artífex principal d’estes pàgines. Molts hem sigut els que ens hem sentit perseguits per ell per tal d’aportar el nostre granet d’arena, però ara li ho hem d’agrair: sens dubte, ha pagat la pena. «Teixir revoltes» ha resultat ser una construcció col·lectiva, com tot allò que els beatos hem intentat portar a terme des dels nostres inicis. Perquè un llibre sobre el BEA no hauria tingut massa sentit si l’haguera escrit una única persona, amb la seua corresponent visió particular. Com bé sabem tots, a les assemblees d’una associació ja històrica a la Universitat de València com és la nostra, ha acudit gent molt diferent, amb idees distintes i ideologies diverses. No obstant, la lluita per aconseguir una universitat més pública, més democràtica, més valenciana, més igualitària i de millor qualitat és el que ens ha unit a tots, i el que encara a dia de hui, quan ja han passat quasi tres dècades des que tretze universitaris encetaren aquesta aventura, continua unint-nos, a gent de diferents edats i condicions, però amb el denominador comú d’haver passat pel BEA.

A pesar que en un inici pot semblar que aquest és un llibre que tracta exclusivament la història del Bloc d’Estudiants Agermants, cal advertir al lector que no és així. Les pàgines que segueixen aquesta introducció conformen un llibre complet sobre la participació a les universitats, el valencianisme a la Universitat de València i la necessitat de transformació a través de la participació, fita essencial de l’organització d’estudiants que centra l’atenció d’aquestes pàgines. El llibre és una reflexió pràctica sobre la participació cívica i estudiantil, i per tant el tret principal no és que tracta del BEA, sinó més bé que tot en el seu conjunt està escrit per membres i exmembres de l’organització. Uns hi participen de manera directa, amb la seua ploma i la seua manera d’escriure; altres a través de les entrevistes ací transcrites. No pel fet que siga un llibre creat en la pròpia casa hem de pensar que és menys seriós: la primera part, la més històrica i formativa, l’escriuen experts en les seues matèries. Perquè els beatos , a més de participar i transformar, també ens hem dedicat a estudiar, i de les nostres files han eixit alguns dels millors professionals del País Valencià.

Amb tot quan el lector obre el llibre i passa les poques pàgines que ocupen títols, agraïments i aquest pròleg, el primer que troba és la part dels «Articles». Eduard Ramírez, Helena Malonda, Alícia Villar i Joan Carles Bernad en són els autors, cadascun d’ells d’una peça diferent. Ramírez, llicenciat en Filosofia, ha decidit titular la seua part, amb molt d’encert, «Allà on renaixen les cendres del meu País Valencià». D’eixes cendres que l’autor ens explica, d’eixos inicis de mobilització a les universitats i al món del valencianisme, naixem nosaltres, que d’alguna manera som part de l’herència de tot allò.

Del procés d’implicació personal escriu Helena Malonda, llicenciada en Dret, qui fa un repàs del que significa el pas pel BEA per a qualsevol universitari. A través de les lletres de la nostra música, que d’alguna manera remarquen com d’importants han sigut per al BEA la tradició popular i les nostres cançons, Malonda ens porta a fer un recorregut que a la majoria no ens ve de nou: des que u entra a la universitat, decideix apuntar-se al BEA i, sense adonar-se’n, ja està ficat fins les celles i, quan arriba l’hora de marxar sap que mai no se n’anirà per sempre perquè un trosset d’ell ja s’ha quedat a les aules, als claustres, als carrers. I sap que la realitat del nostre entorn reclama més participació, més implicacions.