Enric Bou Maqueda - La invenció de l'espai

La invenció de l’espai

Ciutat i viatge

Assaig 34

La invenció de l’espai

Ciutat i viatge

Enric Bou

Universitat de València

© Enric Bou, 2013

© D’aquesta edició: Universitat de València, 2013

Publicacions de la Universitat de València

Arts Gràfiques, 13 - 46010 València

Disseny de la col·lecció: Inmaculada Mesa

Il·lustració de la coberta: Daniel Muñoz, Traces (2012) Maquetació: Communico, CB

ISBN: 978-84-370-9304-8

Edició digital

A Jon Knudsen, in memoriam

Le immagini della memoria, una volta fissate con le parole, si cancellano… Forse Venezia ho paura di perderla tutta in una volta, se ne parlo. O forse parlando d’altre città, l’ho già perduta a poco a poco.

Italo Calvino, Le città invisibili

Índex

Ciutat i viatge. Caminant per la ciutat (des)coneguda

1. Llegir la ciutat

Teories de la Ciutat

La ciutat-llibre

La ciutat des de dalt (i des de fora)

Experiència interior de la ciutat

2. Sobre rius i mapes. Aproximacions ibèriques al comparatisme

Dibuixant rius

Llegint mapes

3. Fronteres a la ciutat: reescrivint les separacions

Frontera i ciutat

Creu i cercle

Heterotopies: cementiri, bordell, Rastro

4. «Decrèpita i teatral»? Exploracions literàries de Barcelona

Caminant a la ciutat

Una visió crítica

5. Les llums i els noms de París: Bearn de Llorenç Villalonga

Problemes de lectura i escriptura

Els usos de l’espai a Bearn

París, ciutat mítica

Dues visites a París i dues òperes

París, les « lumières» , Bearn

6. Exili a la ciutat: La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

Cases i carrers

Quatre elements

Alliberament de l’espai

7. Construcció literària: el cas d’Eduardo Mendoza

Una trilogia de novel·les urbanes

Pastitx i paròdia

Contemplació de la ciutat

8. En trànsit: Explorant els llibres de viatges

Viatge i llibres de viatge

Viatgers

Tipologies

9. «Back from the USSR». Viatgers al país dels Soviets

Allunyats del país

10. «Mitja vida condormida». Viatge i exili

Barreja de passat i present

Viure en els marges

Final

11. «Benvinguts enlloc»: viatges a no-llocs

Els no-llocs i l’infraordinari

Llibres de viatge a no-llocs

Anar a la seva

Bibliografia

Ciutat i viatge. Caminant per la ciutat (des)coneguda

Aquesta exploració s’inicia a partir d’una actitud a mig camí entre l’obsessió i la consciència plena: la barreja de sensacions que experimentem en viatjar per la ciutat o en passejar per ciutats desconegudes quan som de viatge. En la nostra ciutat ens deixem anar, perdent el temps, en un matí de lleure, o entre dos encàrrecs burocràtics, que ens deixen una estona de llibertat inesperada, i anem a la recerca de l’incert per carrers ben coneguts que, de sobte, ens fan girar el cap, talment com si fóssim en un viatge en un país llunyà. Caminar sense direcció fixa. Deixar-se perdre. Perdre’s i trobar. Trobar-se a un mateix. Trobar l’altre. Escriure la ciutat en caminar. Walter Benjamin distingeix entre equivocar-se de carrer en la pròpia ciutat, cosa que ell considerava poc interessant i banal, i el concepte de perdre’s, com en un bosc, una cosa molt més complexa: «requereix un entrenament molt diferent. Llavors, rètols i noms de carrers, els transeünts, sostres, quioscos, bars, han de parlar al caminant, com el cruixit d’una branca sota els seus peus quan som al bosc» ( Reflections , 7-8). Viure diverses vides en una ciutat que no és la nostra, però en la qual passem dies com a no turista. Poder-la veure des dels ulls del turista, fer-se fotos de turista, guiat i acompanyat per algú nadiu. Aprendre els petits secrets del botigueig per a la vida quotidiana. No buscar souvenirs. Fer les maniobres que fa la gent del lloc. Tornar de treballar amb cara de cansat, amb passes lentes. Observar una realitat aliena que ha esdevingut quotidiana. Per un temps breu. O, a l’inrevés, deixar-se perdre per la nostra quotidianitat amb els ulls del visitant, (re)descobrir els escenaris de la nostra vida. Escriure una nota sobre les nostres experiències. Escriure i viatjar. Observar. La ciutat desconeguda que es fa amiga. Sentir-se a casa en un paratge estrany. Aquestes, i més, són algunes de les impressions que constata l’habitant de la ciutat o el viatger que viu en una ciutat desconeguda durant un temps breu, entre el viatge i el coneixement que té el nadiu de l’espai urbà. El viatge a la ciutat integrat en la vida quotidiana. Descobrir la ciutat mentre el viatger es descobreix ell mateix. Una manera d’inventar-se l’espai, d’apropiar-se’n.

Un matí de diumenge del mes d’octubre de 1998 vaig visitar la magna exposició de trens que la RENFE i el Ministerio de Fomento havien instal·lat a l’estació de França de Barcelona per commemorar el 150 aniversari de l’arribada del ferrocarril a Espanya. Ho feia en qualitat d’acompanyant del meu fill Víctor que llavors tenia cinc anys. Els nens tenen una habilitat sorprenent per formular les paradoxes del viure i deixar-nos emmudits, sense resposta davant dels grans interrogants ontològics. Em va sorprendre, tan bon punt vam començar la visita, amb un comentari que a mi em semblava una confusió que, en formular-la ell, em despistà i vaig intentar de corregir inútilment: els trens de rodalies són metros, els altres, en especial els de gran velocitat («lo morrut», tal com li diuen a Tortosa a l’Euromed), són trens. Aquesta distinció, tan òbvia, entre metros i trens em féu pensar sobre quin deu ser el punt de tangència entre la cultura local, i la cosmopolita, entre el viure urbà més sedentari i el viure en trànsit, en la mobilitat, i com el mitjà de transport ens pot afectar les actituds i activitats. No anem d’excursió amb metro (ni amb el Metro-Vallès), sinó a la feina, o de passeig. Quan decidim anar d’excursió, o de viatge, ho fem amb tren (auto, avió, vaixell). El metro té la familiaritat de la vida quotidiana i ens aboca a una recorregut rutinari, durant el qual ni mirem les cares dels veïns de trajecte. El tren obre les portes a la il·lusió de l’aventura, és un desplaçament a territoris desconeguts amb companys de vagó que poden obrir-nos portes a altres mons. Els trens, d’acord amb la definició de l’antropòleg francès Marc Augé, ens fan arribar a «llocs», és a dir indrets en els quals un nom defineix tota una sèrie de relacions històriques i d’identitat. El talgo de París, l’Orient-Exprès, el més castís Shangai Exprès (que anava a Vigo) o el Transiberià, molt més exòtic i de pregones ressonàncies literàries, suggereixen mons, records imaginats, lectures, desigs. No cal dir que els noms de les línies de metro (la groga, la verda, etc.), o els de les estacions (Vallcarca, la Guineueta, Meliana) no desvetllen el mateix ordre d’emocions. Jo solia pensar que els viatges a llocs llunyans produïen una literatura excel·lent, de gran qualitat literària, mentre que les exploracions urbanes no tenien el mateix pes literari, però he descobert que l’exploració de la vida quotidiana pot ser tan interessant o més. Sortim de les nostres ciutats per explorar paisatges exòtics llunyans i mai no arribem a saber el que hi ha sota aquelles realitats llunyanes, tornant amb les mans buides a la nostra vida quotidiana.

M’interessen, doncs, dos tipus de fenòmens ben típics del segle XX i la repercussió literària que han tingut. En primer lloc el coneixement literari de la ciutat, entès en part com un viatge per, o una exploració de, la quotidianitat. En segon lloc, les diverses fases del viatge literari al llarg del segle XX, un tipus d’experiència que s’ha fet progressivament més fàcil i assequible, i que ha obert les portes al contacte amb l’alteritat. Moltes de les idees i plantejaments d’aquest llibre tenen un mateix origen: aquell punt en el qual viatgem per la quotidianitat com si ens trobéssim en una jungla farcida de perills; o, a l’inrevés, passegem per les jungles de l’Amazònia com si estiguéssim en un indret ben conegut, a la cantonada de casa. L’espai ens el fem nostre a través del passatge, l’acció de passar, i tant en un paisatge urbà com en un espai que es és lluny de casa, ens trobem amb un descobriment, la sorpresa final del passatge, que és l’endinsament en nosaltres mateixos. Són maneres complementàries de la invenció de l’espai que exploro en aquestes pàgines.