AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

G(uillelmus) Augustini, mandato regio .

244 .

1325 (Enc. 1324), febrer 24. València.

Informació donada per Jaume II i l’infant Alfons a Bernat Sespujades en la seua missatgeria al rei Frederic [II]. Li prometen una força naval de vint galeres per a la defensa de Sicília d’un atac de Robert de Nàpols, les quals enviaran encobertament amb el fals pretext de la conquesta de Còrsega (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 338, fols. 168r-169r. 426

Legatio comissa per dominum regem et dominum infantem Alfonsum, suum primogenitum, ad dominum regem Fredericum, Bernardo de Podiatis, scutifero antefati domini regis .

Sequitur forma littere credentie domini regis, quia illa domini infantis in sua scribania fuit expedita .

Excellenti principi Frederico, Dei gratia regi Trinacrie, karissimo fratri nostro, Iacobus, per eandem rex Aragonum, et cetera, salutem et cum fraterne dilectionis abundantia votivorum successuum incrementa. Ecce mittimus ad presentiam vestram dilectum scutiferum nostrum Bernardum de Podiatis, huius littere delatorem, plene informatum a nobis super quibusdam pro nostra parte vobis per eum presentialiter exponendis. Potest, igitur, vestra fraternitas dictis suis fidem firmam et indubitabilem adhibere plenarie sicut nostris. Et, quia scimus animum vestrum ad gaudium renovari quotiens de felici continentia status nostri letos rumores suscipitis, vobis ad gaudium presentibus intimamus nos, cum tota domo nostra, tribuente Illo qui actor salutis est, votiva perfrui sospitate. Rogantes ut de vestro statu, quem prosperum iugiter affectamus, nos reddatis sepius certiores. Data Valentie, .VI.º kalendas martii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º quarto .

Bernardus de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta. Expedita ut pro curia .

Informatio tradita predicto Bernardo de Podiatis .

En nom de Déu.

Sia membrant en Bernat Cespujades que, aprés que haurà dit al senyor rey en Frederic de part del senyor rey e del senyor infant que ells lo saluden molt, que li diga, de part d’ells, que ells han entès, per fama publicha e per moltes letres que han ahudes del procurador del rey Frederic en cort de Roma, e per moltes altres letres de companyies, que·l rey Robert fa major aparellament que peça ha fos fet, axí de galees com de cavalleria com de cases de fusta e de calç mòlta, per passar en Sicília e posar setge a Messina e fer defora una gran pobla, per tal que puga durar los affers dels quals s’esforça a haver son enteniment. De les quals coses, jassia que·l senyor rey e el senyor infant no hagen puguda haver altra certenitat per ço com són luny, en lo regne de València, on no vénen ne poden venir tan sovén novelles d’aquelles parts, emperò per sol ço que·n han 427ohit, axí com aquells qui són molt geloses de la honor e bon estament del dit senyor en Frederic, axí com aquell del qual lo bé és lur e, ço que Déus no vulla, lo contrari axí meteix, han volgut trametre lo dit en Bernat a ell per saber d’ell què sent ne sab d’aquest fet, cor ell, qui és tant prop e a qui tant toquen los affers, ne deu saber la veritat; e maravellen-se fort d’ell com no·ls en ha res fet saber, ne encara cor, per algú qui ab ell sia, no és estat res significat d’açò a alcuns deçà, si res és. E que lo senyor rey e el senyor infant han molt pensat sobre açò, e veen que, jassia que en los temps passats lo rey Robert haja fet altres aparellaments contra lo rey Frederic, emperò, no veeren nuyl temps tant perillós lo fet com ara, per tal com en los altres temps la illa de Sicília era fornida de molta bona gent de nostra nació, e ara ha-n’i fort pochs, e per lo poder e per l’aparellament del rey Robert, qui és, segons la fama, major que anch no fo. Per què ells, veents que si el rey Robert devallava ab son poder en Sicília poria esser al rey Frederich gran perill, e que la sua deshonor e vergonya e dampnatge, los quals Déus vulla esquivar, seria d’ells pròpria, han pensada manera, aquella que per ells se pot fer en ajuda d’ell, a esquivar açò. Però, fa mester que sia açò secret sobiranament, axí per bé del rey Frederic, cor si açò era sabut, lo seu fet se’n poria molt afollar e al senyor rey e al senyor infant ne vendria gran càrrech, e de part del rey Robert e de part del senyor papa, qui pren los fets axí com ell sap; per què deu esquivar lo rey Frederic, e açò li carreguen en la sua fe, e per lo deute e amor que ha a ells e per bé de si enleix, que d’aquesta rahó no parle a persona del món, ne a cathalà ne aragonès ne sicilià ne a altre vivent, cor lo senyor rey e el senyor infant, veents que és sobrenecessari que açò sia secret, han fet fer sagrament e homenatge al dit en Bernat Cespujades que d’aquest fet no·s rahon ne parle nuyl temps ab pressona, sinó ab lo dit rey Frederic. E diga-li que ells han molt pensat sobre aquest fet e no hi són venguts leugerament, ans han bé vists e pesats, d’una part, los perills que d’açò pot venir a ells, et, d’altra part, la deshonor e el dampnatge que poria seguir al rey Frederic, lo qual seria d’ells; e pensat tot e pesat ab gran acort, vénen conortats que, abans que·l rey Frederic no perdés Sicília a tan gran deshonor e dampnatge seu e d’ells, faran tot quant poran per esquivar-ho, tota vegada com pus cubertament poran, mentre esquivar-ho poran. La manera de la ajuda que ells han en açò pensada és aquesta, és a saber, que lo senyor rey e el senyor infant, per esforç e ajuda del rey Frederic, entenen armar .XX. galees e que hi munt en Francesch Carroç, almirayl seu, lo qual és bon cavaller e provat en mar e en terra, e qui ha gran volentat de servir a ells e al rey Frederic, e entenen-les armar de bona gent e eleta, axí que puys, segons que·l rey Frederic veuria son avantatge, se captengués dels fets, havén en sa ajuda les dites .XX. galees. La manera del dit armament és aquesta: que ells han les galees moltes e bones e noves, exarciades e ab lur armament per la major partida, que és la major part de la messió, axí que no·ls fayl sinó la paga dels mariners e galiots e la panàtica; e con ells aadés no agen moneda, per les grans messions del fet de Sardenya, han acordat trametre al rey de Portogal, 428lur nebot, qui ara és rey per mort de son pare, e entenen-lo aemprar d’alguna moneda que·ls prest, la qual li entenen bé assegurar, e daran fama que armen per conquerre Còrcega, en la qual partida dels barons lus han fet homenatge e·ls han regoneguts per senyors. E si lo rey de Portogal fa lo dit préstech, armaran encontinent e trametran la armada en Sardenya, on serà lo dit almirayl, que ja hi trameten ara, e si lo rey Frederic sab que·l rey Robert li venga desús, trameta al almirayl per aemprar-lo, que li venga valer, e d’açò li faça fortment protestar, axí com a natural de son pare e de son frare, e d’ell per rahó d’ells; e l’almirayl escusar-s’à d’açò com més porà, al·legant 429que a ell seria gran perill fer açò sens manament del senyor rey e del senyor infant, lo qual no ha, e que no li va àls en açò sinó perdre el cors e l’aver. E que·l missatge del rey Frederic lavors li protest pus fort, dién que en colpa del dit almirayl, si no hi anava, se poria perdre el rey Frederic e la reyna e sos infants e la terra, e que guart, si açò esdevenia, ço que Déus no vulla, com n’exirien lo senyor rey e el senyor infant, senyors del dit almirayl, ne quant los hi va. E lavors l’almirayl respondrà que ell se n’irà al rey Frederic per escusar-se ab ell d’açò, e que creu que·l n’aurà per escusat, com d’açò no haja negun manament; e pus l’almirayl sia là, farà tot ço que·l rey Frederic vulla. E en aquell cas que·l rey Frederic haja obs la armada desús dita, segons l’ardit que haurà dels affers, serà rahó que, pus ell se servirà de la armada, que pach ço que·l senyor rey haurà manlevat del rey de Portogal, son nebot, per fer la dita armada. Esters, si el rey Frederic serà cert que·l rey Robert, segons l’ardit que·n ha, deja venir aquest any en Sicília, tenen per bé lo senyor rey e el senyor infant, e consellen de tot en tot, que per ço com ells no saben si el rey de Portogal volrà fer lo dit prest, que, en tot cas, lo rey Frederic trameta secretament tantost .XXV. millia libras deçà per persona secreta, qui pach les messions de la armada. E con açò haja dit lo dit Bernat Cespujades, esper la resposta del dit rey, e si ell diu que és cert que·l rey Robert li deja venir desús, faça tantost ab ell que complescha ço que dit és com abans puscha, perquè·s puga per temps aparellar la armada. E si lo dit rey responia que ell és cert que·l rey Robert no fa negun aparellament quan a aquest estiu, diga-li que d’açò seran molt pagats lo senyor rey e el senyor infant, axí com aquells qui·n viuen en gran ànsia e pensament, e, axí, que se’n tornarà a ells, e que·s tenga per dit que, tota vegada que ell sàpia que·l rey Robert se moga contra ell, que·ls ho faça saber, que per cert aquesta ajuda en aquesta forma, e encara de més galees si les vol, porà haver.