AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Bernardus de Aversone, mandato regio. Expedita ut pro curia .

226 .

1323 (Enc. 1322), febrer 16. Barcelona.

Jaume II a Vidal de Vilanova, amb ordres d’abandonar Avinyó si el papa no atén les seues peticions, tret que li demane que hi romanga (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 338, fol. 124r.

En Jacme, et cetera . Al amat conseller nostre en Vidal de Vilanova, 400salut e dilecció. Havem reebuda vostra letra que ara derrerament nos havets tramesa, e havem entès cumplidament ço que·s contenia en aquella, a la qual vos responem que, segons que és breu lo temps que l’infant, segons que vós sabets, ha a partir, e segons que·l papa 401entén en los affers, segons que vós nos havets fet saber, par-nos que·l fet no tenga via ne deja fer negun fruyt lo vostre estar. Per què volem que, si doncs depuys que·ns tramesés la dita letra los fets no són entrats en altra mellor via de tractament, que vós, a la primera vista que pugats haver del senyor papa, li digats les paraules que·s seguexen: «Sant pare, vós sabets con mon senyor lo rey m’à tramès a la vostra sanctitat, e sabets que per affers qui són molt grans e qui toquen molt a la Esgleya de Roma e a la casa d’Aragó, per les paraules que vós tramesés a dir a mon senyor lo rey per en Simon de Belloch. Ara, sant pare, no veig que la vostra sanctitat hi entena segons que·ls fets requerrien, segons lo breu temps que l’infant ha a partir de Cathalunya ab l’estol e ab la cavalleria del rey d’Aragó. Per què, sant pare, és mester que, si vós entenets que·ls dits affers per què yo són vengut puxen haver per aquella via que vós dixés a·n Simon de Belloch alcun bon cap, que·y entenats en altra manera que no havets fet tro ací. Si veets que no, plàcia-us que, ab vostra gràcia, yo me’n vaja, que mon senyor lo rey e l’infant, son fill, han donat dia de recúller a totes les gents per tot març qui ve.» E si·l papa vos respon que vol e conseyla que vós que romangats, seguits-ne la sua volentat, dient-li que quant a vós bé romandrets aytant con a ell plàcia, mas que no faça compte que·l partir del infant se puxa alargar .I. dia. E si·us diu que li par, per rahó de la breutat del temps o per altra, que·ls fets no tenguen via, volem que, ab la sua gràcia, que·us en vingats; e si·us havets a partir del papa, segons que damunt és dit, no és nostre enteniment que per los altres tractaments que devíets haver ab lo rey Robert ne per àls vos cayla romanir. Si·us demanava el papa si ço que li direts havets de manament nostre, responets-li que no, mas que vós, veent que ell no entén en los affers ne los fets se enanten, ne·y estats a honor nostra ne a bé dels affers, sots-vos mogut a dir açò. Dada en Barchinona , dimercres a .XVI. dies de febrer, en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XXII.

Bernardus de Aversone, mandato regio, dictata per eum et expedita ut pro curia .

227 .

1323, maig 19. Portfangós.

Ordre de l’infant Alfons als proveïdors de l’armada que en la setmana vinent hagen portat a Portfangós tot el material que hom els ha encarregat, per a seguir-lo a Sardenya (Bernat Joan) .

ACA, C , reg. 395, fol. 170r-v.

De nós, infant do Alfonso, et cetera . Als fels seus tots e cada uns patrons e altres qualssevol qui viandes ne altres coses ajats a portar per nós a obs del viatge de Cerdenya, salut, et cetera . Con nós, ab la volentat de Déu, per tota la primera setmana qui ve entenam a partir de Portfangós e anar e fer vela envés Cerdenya ab tot nostre [navi]li, per ço a vós e a cada un de vós deÿm e expressament manam, sots pena de nostra gràcia e amor, que encontinent, vistes les presens, cada u de vós, ab tota aquella diligència que mellor porets, reculla e meta les dites viandes e, aquelles viandes e altres coses recollides, encontinent siats ab nós apparellats de seguir-nos. En altra manera, fem-vos saber, e per cert, que a nós desplauria fort e, en defalliment vostre, auríem-nos anar ab aquell navili e viandes que aquí en la dita setmana ab nós seran. Data en Portfangós, a .XIX. jorns del mes de maig, et cetera (anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio) .

B(ernardus) I(ohannis), mandato domini infantis .

30 de maig 1323. L’armada de l’infant Alfons salpa de Portfangós .

228 .

1323, juliol 1. Setge d’Esglésies.

Ordinacions dictades per l’infant Alfons sobre la disciplina de l’exèrcit en la campanya sarda (sense escrivà: Bernat Safont?) .

ACA, C , reg. 395, fols. 189v-191r.

Die veneris, kalendas iulii anno predicto Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio, in obsidione Ville Ecclesie, dominus infans, convocatis ante sui presentiam richis hominibus et aliis infrascriptis de eorum consilio, fecit ordinationes infrascriptas .

Aquests són los ordonaments que·l senyor inffant ordona a bé de justícia e a bona ordinació de la sua 402host.

Primerament, que null hom, de qualque estament o condició sia, no isque ne partescha de la dita ost, per qualque escusa ne per qualque neccessitat, sens expressa licència d’aquells qui hi són ordonats, és a saber, en R(amon) Boÿl e en G(uillem) Oulomar, o la .I. d’ells, la qual licència se deja scriure per ells en .I. libre en lo [qual] 403sia expressat lo temps per lo qual auran dada licència de partir, e lo qual temps passat, si aquells qui seran ixits no seran presentats als dits en R(amon) de Boÿl e en G(uillem) Oulomar, o la .I. d’ells, per fer scriure que seran tornats dins lo temps a ells atorgat en la licència, que sien punits axí con si eren ixits sens licència. E qui contrafarà, si és hom qui hic sia ixit a cavall, que perda lo cavall e les armes, e si hic ix a peu, de qualque condició sia, que muyra sens tota mercè. En açò, emperò, no sia entès null hom qui vaja a lenya, ayga, erba, palla, rama o altres coses neccessàries a la ost, a les quals coses negú no gos anar oltra .V. milles luny de la ost ne en loch poblat sens la dita licència, e si ho fa, que sia caygut en la dita pena e punit axí con damunt és contengut.

Ítem, que tothom qui barragerà ne pendrà res que null hom port a la ost, encara que fos ixit ab licència, sinó aytant con se’n fos avengut ab aquell qui·u portàs, que muyra sens tota mercè, de qualque condició o estament sia.

Ítem, que tothom qui tocarà ne levarà res de loch on serà posat penó reyal o de persona qui·l port o d’altre qui sia vengut a obediència del senyor infant, sinó aytant con se’n porà avenir ab aquell de qui serà la cosa, encara que fos exit de la ost ab licència, que muyra sens tota mercè, de qualque condició o estament sia.

Ítem, que tothom qui barragarà o tolrà bestiar o altres coses a aquell qui ho agués de cavalcada que haurà feyta, que muyra sens tota mercè, de qualque condició o estament sia.

Ítem, que tothom qui tolga roba a aquell qui la agués presa en ciutat o en castell o en villa o en altre loch qui fos pres combatén, que li sia tolta la roba que hauria tolta e que muyra sens tota mercè, de qualque condició o estament sia.

Ítem, que tothom qui trencarà o robarà esgleya ne forsarà fembre, sia en presó de ciutat o de vila o de castell o en qualque altra manera, que muyra sens tota mercè, de qualque condició sia.

Ítem, que tothom qui ocia o nafre bou qui sia de carro, que esmén lo bou, e oltra açò, pach .CC. solidos , dels quals age lo senyor infant les .II. esparts e la tercera l’acusador. Et si esmenar no·l porà, o pagar los dits .CC. solidos , perda lo puny.

Ítem, que null hom no gos metre foch a cases ne a blats ne a arbres ne a erbes entorn la ost per .XXV. milles, e qui contrafarà serà cremat sens tota mercè.