G(uillelm)us de Rivo, mandato domini infantis .
Similes infrascriptis locis:
Fideli suo armentario Do[m]us Nove. Est portarius P(etrus) de P[ina] predictus .
Fideli suo armentario de Conesa. Est tamen portarius Bernardus Borraz .
Fideli suo armentario loci de Colonge. Est tamen portarius dictus P(etrus) de Pina .
Fideli suo armentario loci de Celiquo. Est tamen portarius dictus P(etrus) de Pina .
Fideli suo armentario ville Bareque. Est tamen portarius dictus Bernardus Borraz .
Tenor vero preconitzationis de qua fit mentio talis est .
Ordona e mana lo senyor infant que tot hom, cathalà o aragonès, de cavall o de peu, o de qualque estament o condició sia, qui són fora de la host, en qualque loch sien, vinguen encontinent a la host a Vila d’Esgleyes, sien sans o malalts. E si d’aquest dia a avant aprés la crida los hòmens a cavall seran trobats fora la host, perdran la quitació primera, e los hòmens de peu perdran les orelles sens tota mercè. Encara, mana lo senyor infant a tots los armentaris de cascun loch que, si de .III. dies a avant aprés la crida hom de peu algú serà trobat dins l[ur] jurisdicció, que·l prenguen mantinent e pres e ligat e ben guardat lo aduguen al senyor infant. E los dits armentaris facen ma[namen]t als sarts habitadors dels lochs de la lur jurisdicció, sots pena de .LX. solidos , que no tinguen d’aquell dia a avant nuyl hom en lurs cases, exceptats los cam[inan]s (?).
233 .
1323, desembre 27. Setge d’Esglésies.
L’infant Alfons al seu almirall, Francesc Carròs, reprenent-lo per la disputa mantinguda amb el noble Guerau de Rocabertí, capità de l’exèrcit, per una qüestió de competència (Guillem Coper) .
ACA, C , reg. 396, fol. 74r-v. 406
Inffant n’Amfós, et cetera . Al noble e amat en Francesch Carròs, almiraill del dit senyor rey, salut e dilecció. Almiraill, gran desplaer havem haüt perquè havem entès que l’altre dia hagués paraules desordonades ab lo noble en Guerau de Rochabertí, per .I. hom de mar que ell tenia pres per alguna injúria que deia a ell esser feta; e crehem, almiraill, que vós volíets guardar lo mal e el perill qui, no solament entre vós e el dit noble, mas encara entre les gents de la nostra host qui aquí és, de la qual gent vós e ell, ja departidament, sots caps, se poria seguir, que vós tals coses ne axí mogudament, per .I. hom ne per altres cases, guardan honor e serviy nostre no assajaríets de fer. Mas par, si axí o devets o·u volets fer, que més tingats en vostre cor de fer-nos desplaer que plaer, con ben vos podets pensar que tota vegada nos cové aver greuge si entre tals .II. persones con sots vós e el dit noble, mayorment stans en nostre serviy e tinents en poder tota nostra host, se seguia desamor ne brega alguna, con no poria esser sens don nostre e vostre e de tota la host que aquí és. Per què, almiraill, volem e·us deÿm e·us manam, axí con pus fortment e pus expressa podem, que vós d’aquí a avant, si a nós havets en cor de servir, no fassats ne assagets tals coses, ne ajats paraules desordonades ne altra brega ab lo dit noble ne ab altra persona de què don se puscha seguir ni departiment posar entre les gents de la nostra host, con de res e·l món nós aadés tan gran greuge no poguéssem aver. E siats cert que si nostra host nos volets metre en brega, ne fer departiments entre les gents de mar e de terra, ens en farets desamor e asenyalat desplaer, per què·us manam e volem que·us guardets de tals coses. E sobre açò crehets en Ramon de Pinell, lo qual vos dirà sobre aquest fet algunes coses de nostra part. E en aquest fet e en los altres, fets a volentat e a plaer nostre, si servir-nos volets. Data ut supra (Dada en lo setge de Vila d’Esgleyes, . VI.º kalendas ianuarii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio) .
Idem (Guillelmus Coperii, mandato domini infantis) .
234 .
1323, desembre 30. Setge d’Esglésies.
L’infant Alfons a les universitats de les viles i llocs de la Gal·lura, felicitant-los per haver-se passat a la seua obediència i prometent la tramesa d’ajuda militar (Guillem Coper) .
ACA, C , reg. 396, fol. 77r-v.
Infant n’Amfós, et cetera . Als devots e feels seus los bons homes e les universitats de las viles de Orisey, de Galtelli, de Brize, de Onifay, de Lochule e dels altres lochs e vilas de Gallura qui ara novellament són vengudes a la senyoria del dit senyor rey 407e nostra, salut e gràcia. Fem-vos saber que dins nostre cor havem gran pagament e gran alegria con vosaltres, conexén la errada que feita havíets tro ací stan sots servitut dels pisans, rebel·les nostres, sots vengut novellament a la senyoria reyal e nostra, e molt havem per agradable la vostra devoció e feeltat, con axí voluntàriament avets fet ço que feels vassalls e sotsmeses deuen fer. Per què nós, volens que tan feels vassals e devots con vós sots, e que tots temps tenim per ferm que serets en ferma feeltat e leyal devoció, sintats e hajats de la dolçor de nostra senyoria, la qual tots temps és benigna e misericordiosa als seus feels sotsmeses, entenem a fer e a donar a vós libertats e francheas e aquelles gràcies que vostra leyaltat mereix, en guisa que coneixerets vós aver elegida mellor via de venir a man nostra que no esser en captivitat ne misèria dels dits pisans, e serets guardats de lurs oppressions e servituts; e perquè pus tost sintats de les gràcias que·us avem en cor de fer, volem que encontinent nos trametats, per nom de totes les dites universitats, dos bons hòmens qui reeben les cartes de la gràcia e franquea nostra. Encara, vos fem saber que avem manat al amat nostre en R(amon) de Sentmenat que, de part nostra, diga e man als jutges de feret (?) e armentariis de las ditas vilas que vos tracten benignament e favorable, axí con specials sotsmeses nostres. E siats certs que, nós entenén que hauríets obs ajuda e esforç de nós e de nostra companya, vos trameserem tal ajuda e secors que vós ne serets ben pagats. Mas nós, dins breus dies, havem a dar bataylla a Vila d’Esgleyes, e per ço que pus poderosament la donem no·ns podem aadés desexir de la companya, mas encontinent, finida la batalla, per la qual sens tot dupte entenem aver lo dit loch, ab la volentat de Déu, vos trametrem tal ajuda que no tan solament dels enamichs vos porets deffendre, ans a aquells porets fer cavalcades e donar don cell que·us vullats. E pregam-vos, jassia que a açò sapiam vós esser apparellats, e encara vos manam, que entretant siats curoses de opposar e de contrastar los enamichs nostres de Terranova, e que·us parets als passes de la terra e que·ls enbarguets e·ls donets aquell don que dar puscats, con en res aadés no·ns podets fer tan gran plaher. E sobre aquestes coses e altres que·l dit en R(amon) de Sentmenat, alcayt o castellà de Guciano, vos dirà per nós, creets a ell sens tot dupte. Data in obsidione Ville Ecclesie, tertio kalendas ianuarii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio .
G(uillelm)us Coperii, mandato domini infantis .
235 .
1324 (Enc. 1323), gener 4. Setge d’Esglésies.
L’infant Alfons a l’almirall Francesc Carròs, explicant-li els darrers preparatius per a l’assalt d’Esglésies (Guillem Coper) .
ACA, C , reg. 396, fol. 78v.
Infant n’Amfós, et cetera . Al noble e amat en Francesch Carroç, almirayl del senyor rey, saluts, et cetera . Fem-vos saber que, per aquestes pluges e per lo temps que fet ha, no havem pogut complidament acabar los ponts ni ells castells que fèiem fer per la batalla a donar a Vila d’Esgleies, per què és mester de alongar lo dia de la batalla per alsquns dies, fort breus, per ço que pus complidament los apparellaments e les altres coses sien ab mellor acabament endreçades. Per què volem e a vós dehim e manam que vós vos sofirats de venir ab los hòmens de la mar aadés, tro que nós vos ho façam saber, cor nós no volem que·ls dits hòmens fossen ni staguessen ací per molts dies a lur messió e que l’estol fos molt menys d’ells. Emperò, estats apparellat que, encontinent que nós vos façam saber que vingats, tantost puscats partir d’aquí ab los dits hòmens. E, vista la present letra, trametets-nos decontinent .L. bons hòmens de mar qui ajuden a endreçar aquests ponts e aquests castells, e sien hòmens sperts e bons e veats d’aytals coses, perquè en l’endemig nós façam espehegar los dits castells e ponts, e en açò no haja falla nenguna. E per la present manam al amat nostre en P(ere) de Libià que, no contrastant que vós hajats a romanir per la dita rahó, ell ab los sarts decontinent venga, axí que hic sia lo dia que ya li havem fet saber, e açò no mut per res e venga apparellat segons que ya li havem scrit. Data en lo setge de Vila d’Esgleyes, 408. II. enonas ianuarii anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º tertio .
Читать дальше