AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Idem .

239 .

1324, setembre 21. Barcelona.

Ordre de l’infant Alfons al batle d’Alcolea [de Cinca] que tinga a punt 300 moltons i 50 vedells, per als convits que es proposa oferir a Lleida al rei i els magnats i síndics dels seus regnes (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 397, fol. 228r.

Infant n’Amfós, et cetera . Al feel nostre en Miquel de Pomar, batle d’Alcoleya, salut e gràcia. Fem-vos saber que nós, ab la volentat de Déu, entenem a esser en la ciutat de Leyda lo dia de sent Luch primervinent ab lo senyor rey, qui ha manat esser en la dita ciutat tots los prelats e richshòmens e síndichs de les ciutats de tota la sua senyoria. On com nós, per la dita rahó, entenam a tenir gran casa, axí com a nostra honor se convé, manam-vos espressament que percassets, axí de vostres com de compra com en altra manera que millor puxats, trescentos moltons bons e quinquaginta vaques, los quals tingats en la orta o terme d’Alcoleya plegats e ben guardats, enaxí que al dit dia de sent Luch o alguns dies abans los puxam haver en Leyda sens tota falla. E en açò metats vostra diligència, en tal manera que per res fallir no puxa. Data en Barchinona , .XXI. dia del mes de setembre anno Domini millesimo .CCC.ºXX.º quarto .

240 .

1324, octubre 1. Barcelona.

Informació donada per Jaume II a l’infant Pere, comte de Ribagorça, en la seua missatgeria al papa Joan [XXII]. Demana una reducció del cens i servei degut a la Santa Seu per Sardenya, així com la dècima dels seus regnes per vint anys, al·legant els grans dispendis de la conquesta de l’illa (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 338, fols. 154r-155r.

Quando dominus infans P(etr)us, filius domini regis, comes Rippacurcie, fuit missus per dominum regem ad dominum papam .

Littera credentie .

Sanctissimo ac beatissimo in Christo domino Iohanni, divina providentia sacrosancte Romane et universalis Ecclesie summo pontifici, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone ac predicte sancte Ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, suus devotus et humilis filius, pedum oscula beatorum. Ad apostolicam sacram presentiam inclitum, karissimum et amabilem filium nostrum infantem P(etru)m, Rippacurcie comitem, de latere nostro pro quibusdam nostris expressis et arduis negotiis fiducialiter destinamus, quem super eis plene mittimus de nostro proposito informatum. Quesumus, igitur, et intrinseca affectione vestre clementie supplicamus quatenus de vestra solita bonitate procedat memoratum filium nostrum benigne recipere, clementer audire et gratiose remittere, ut nostra tenet fiducialis intentio, feliciter expeditum. Qui universa disponit sua propria potestate personam vestram, ad sua sancta servitia merito preelectam, eam ad illa conservare dignetur incolumem plenis annis. Data Barchinone, kalendas octobris anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º quarto .

Bernardus de Aversone, mandato regio .

Sequitur informatio tradita predicto domino infanti P(etr)o .

Aquesta és la informació donada per lo senyor rey al infant en P(ere), fill seu, de ço que ha a parlar ab lo papa de part sua.

Primerament, deja recomanar al senyor papa lo senyor rey son pare, e l’enfant n’Anfós son frare, e l’archabisbe de Toledo, e si mateix, e son frare en R(amon) Berenguer, e la reyna e tots los altres de la casa del dit senyor rey.

Ítem, li deja dir e supplicar, ab deguda reverència, que con lo rey son pare, e l’enfant n’Anfós son frare, qui personalment ho à fet e·y ha molt trebaylat, per la volentat e gràcia de Déu hagen conquest lo regne de Sardenya a gran honor e a serviy e a profit de la Esgleya de Roma, per qui·l dit regne se té, e, segons que tot lo món sap, ab gran trebayl e ab gran pèrdua de nobles persones e d’altres e ab molt grans despeses, per les quals han ahut a vendre e enpenyorar molts castells e locs seus e rendes e jurediccions, e, segons lo rescrit papal de la donació del dit regne, lo dit rey sia tengut de donar certa quantitat per cens cascun any a la Esgleya de Roma, e encara és tengut de fer cert serviy sots certa forma, que plàcia a la sua sanctitat, havén esguart a les rahons damunt dites, fer gràcia al dit senyor rey e als seus que li torn la quantitat del cens a .D. marchs d’argent, e que del altre serviy d’òmens a cavayl e de servents e de galeres que·n remeta la meytat a tots temps, e, axí lo dit cens de .D. marchs con la dita meytat del altre serviy, vulla lexar de gràcia e enfranquir-ne lo senyor rey e l’infant n’Anfós a lur vida. E con en açò hagués fet son poder, si àls no·n podia acabar, soplegàs que almenys fos lexat a vida del senyor rey, e si no podia acabar que fos tornat lo cens a .D. marchs d’argent, soplech que almenys sia tornat a .M. marchs d’argent, e en açò puny de tot en tot. E diga l’infant al senyor papa, certanament, que·l dit regne de Sardenya no val ne pot valer a la casa d’Aragó ço que la Esgleya de Roma e el rey d’Aragó e tothom altre se cuydava, per ço con lo rey d’Aragó, e l’enfant per ell, ha ahut a lexar tot ço del lur a aquells qui han obehit, segons la forma del rescrit —e obehiren tots al començament, salvant lo comú de Pisa—, e encara, que·y ha aadés a fer molt grans messions, axí en tenir-hi soldaners 415con en moltes e grans obres e necessàries a reformació e salvament del regne.

Ítem, li diga que l’enteniment e la volentat del rey d’Aragó e del infant fo principal e major al fet de la conquesta de Sardenya, e açò sap Déus, que ab lo dit regne poguessen mils e pus fortment ordonar e fer lurs enantaments contra los enemics de la fe, a honor e a serviy de Déu e de la sua sancta Esgleya e de la Christiandat. E és ver que·l senyor rey, havent lo cor a la dita conquesta de Sardenya, ja abans que descubrís los aparellaments que·n féu, consentí e volch que treva se pres entre ell e el rey de Granada a certs anys, per tal que·l dit rey de Granada no·l embargàs faent-li guerra, dels quals anys romanen d’ací al mes de maig qui ve e depuys .I. any, lo qual temps passat, entén lo senyor rey de enantar e de fer son esforç a guerra e a don dels moros. E a açò haurà mester sos ricshòmens e sos cavallers e ses gents, entre·ls quals seran aquells qui ara són tornats del viatge de Sardenya, als quals són degudes per lur sou e per esmenes de cavalls grans quantitats de moneda, a les quals bonament lo rey d’Aragó no pot cumplir per les grans despeses que ha fetes en la dita conquesta, segons que és dit damunt en lo primer capítol; e si no·ls era satisfet, no·y porien tan bé esser ne tan bé servir ne de tan bon cor. Per què soplech al senyor papa l’enfant que, guardant lo bon enteniment del rey e del infant n’Anfós, li vulla acórrer de la dècima de sa terra tota a .XX. anys, e que·s pach en .X. anys, e que·l terç ne haja el rey d’Aragó en ajuda de pagar los dits deutes, e les dites parts que sien convertides en l’enantament contra·ls sarraÿns. E pot bé pensar lo senyor papa quantes són estades les messions de la conquesta de Sardenya e en quina manera són fetes, e la conquesta e les messions, a gran honor e a gran profit de la sancta Esgleya, e no cal vuymés al senyor papa haver consciència de ajudar en açò, segons que·s dehia que havia al començament, per ço con los fets eren contra crestians, cor vuymés, beneÿt sia Déus, la guerra és passada e fenida en pau.

Faça son poder l’infant que al fet de la dècima sien assignats los bisbes de Barchinona e de València, o la .I. d’ells.

Ítem, que atorgàs als enantaments dels moros los benifets ecclesiàstics vagants per tota la terra del senyor rey a .X. anys.