AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Ítem, que comanàs a alcuns prelats de la terra del senyor rey que puguen absoure aquells qui són tenguts per temps passat per lo fet de Alexandria e de la terra del soldà, e, de ço que·n exirà, que·n sia respost al rey d’Aragó e convertit en aquests affers per man d’aquells que·l senyor papa hi ordonarà.

Ítem, que·l senyor papa do les indulgències, segons que acustumades són de donar e foren donades per lo fet de Almeria, de tota Espanya.

Ítem, sia membrant l’infant del fet de frare Ferrer d’Abeyla, archabisbe de la Pàtria, 416que·n soplech al senyor papa que·l deliure graciosament e li do licència de anar a son archabisbat. E en açò porà tenir aquella manera que·l cardenal en Napolió 417tendrà per bé. E sia curós d’açò, cor l’archabisbe ho mereix bé al senyor rey.

Lo capítol dejús escrit fo donat a part al senyor infant.

Sia informat l’infant que, con sia en cort, que·s veja ab lo cardenal en Napolió, lo qual és íntim e special amich del senyor rey, e diga-li con lo senyor rey, no guardant con en lo fet de Sardenya lo papa ajuda ne secors no li haja fet, ne encara justícia no·n haja puguda haver ne favor alguna, ans hi ha fet ço que·l cardenal sap, però considerant a la dignitat papal e a la sancta Esgleya, con ell rahó no agués de trametre a ell aytal missatge con és lo dit infant son fill, e aytambé cor sia necessari al senyor rey per haver gràcia d’ell en rahó del trahut e del serviy que·s deuen fer per lo regne de Sardenya, per los quals, segons la tenor del rescrit de la donació, ha molt grans penes, e spirituals e encara temporals, ço és, que feta la conquesta de la isla o de la major partida, sia tengut lo senyor rey a pagar lo cens, qui és .II. millia marchs d’argent, dins .IIII. meses, e si no que ell sia vedat, e si no l’ha pagat dins altres .IIII. meses, lo regne de Sardenya sia entredit, e si a altres .IIII. meses no era pagat, que caja lo senyor rey del dret del regne, per aquestes rahons vol lo senyor rey que sàpia lo cardenal que ell s’és mogut a trametre lo dit infant, e atressí, lo dit infant qui·y ha a fer alcuns affers a bé e creximent seu. E prega’l lo senyor rey que consell e endreç l’infant en totes aquelles bones maneres que puga, jassia que ell és cert que·u faria menys de precs.

241 .

1324, octubre 28. Lleida.

Ordinació de l’infant Alfons sobre la forma, pes i llei de la moneda menuda de Sardenya (Bonanat Sapera) .

ACA, C , reg. 408, fols. 1v-2r.

Infans, et cetera. Fideli suo Nicholosio Ros, magistro monete que in Villa Ecclesie cuditur, salutem et gratiam. Litteram per vos nobis 418 missam noviter simul cum .V. esolidis [a]lffonsinorum minutorum recepimus, et eius tenorem pleno collegimus intellectu, e[t c]erte placuit nobis id quod per vos ordinatum extitit super moneta predicta, quia, considerata eius qualitate, ipsam [nostr]e curie satis utilem fore comperimus. Verumtamen, habito de hoc colloquio cum seren[is]simo domino genitore nostro, deliberavimus de suoque beneplacito ordinavimus quod dicta moneta minuta fiat prout in cedula positum est presentibus interclusa, quodque moneta argenti adaptetur eo modo quo in eadem cedula continetur. Quocirca, vobis dicimus et mandamus quatenus super moneta minuta iandicta vos habeatis prout ordinavimus nunc et in cedula pretacta videbitis denotari, cuius tenorem inconcusse per vos servari iubemus. Data Ilerde, .V.º kalendas novembris anno Domini millesimo .CCC.ºXX.º quarto .

Bo(nanatus) de Petra, mandato domini infantis .

Tenor vero cedule supradicte sequitur in hunc modum .

Ordona lo senyor infant, ab volentat del senyor rey, que la moneda menuda que·s bat en Vila d’Esgleyes sia a ley de .II. diners .XXI. gra a asaig d’Espanya, e a taylla de .XXVII. solidos lo march de Barchinona , e que sia de major compàs que la mostra qui és estada tramesa al senyor rey e al senyor infant, e seran-ne pus bells los diners e pus corribles, e que vagen a .XVI. diners menuts per .I. diner d’argent, e que diguen les letres en la part del escut: « Iacobus Aragonum », e en l’altra part diga: « et Sardinie rex ». Encara, en los diners d’argent digen les letres de la una part: « Iacobus Aragonum et Sardinie rex », e de l’altra part ço qui ja s’i és, e axí conèixer s’à la moneda d’on és. E age nom la dita moneda, axí aquella d’argent com aquella menuda, alfonsins d’argent 419de Sardenya.

En la dita manera vol lo senyor inffant que·s fassa la dita moneda menuda, no contrestant que, per ventura, no serà ligada ab aquella d’argent, cor aquella d’argent val més de .XVI. diners menuts per cascun diner d’argent.

242 .

1324, octubre 31. Lleida.

Crida manada publicar per l’infant Alfons, oferint terres franques i passatge gratuït a tothom que vulga anar a poblar Sardenya (Bonanat Sapera) .

ACA, C , reg. 408, fols. 3v-4r.

Infans, et cetera. Egregio viro Ugoni, vicecomi[t]i de Basso, iudici Arboree , 420 salutem et dilectionis affect[u]m. Cum nos dilecto consiliario nostro P(etr)o de Libiano quedam comiserimus nobilitati vestre ore[te]nus explicanda, id[c]irco fidelitatis vestre c[o]nstantiam deprecamur quatenus, relatibus d[icti] P(etr)i fidem prebendo indubiam, curetis ea opere adimplere. Data Ilerde, pridi[e] kalendas novembris [anno Domi]ni millesimo .CCC.ºXX.ºIIII.º

Bo(nanatus) de Petra, mandato domini infantis .

Similis fuit missa ancianis et consilio universitatis civitatis Sasseri .

Similis fuit missa nobili et dilecto Berengario Carrocii, generali gubernatori Sardinie et Corsice regni mandando .

Forma autem dicte preconitzationis de qua supra in litteris esse decreta fit mentio talis est .

Ara ojats què·us fa saber lo senyor infant: que tothom qui vula anar en Sardenya per poblar sia cert que li serà donada terra en quantitat, covinentment francha de loïsme per tots temps. E d’aquesta rahó, con seran en Sardenya, denant 421en P(ere) de Libià e n’Arnau de Cassà, o la un d’ells, qui·ls assignaran 422de les terres en la forma desús dita. E aquells qui anar volran, 423si seran en Barchinona apparellats de recullir per tot lo mes de noembre, trobaran aquí lo dit P(ere) de Libià qui·ls farà levar sens nòlit; e, si no·y trobaven en P(ere) de Libià, venguen denant en Felip Sentceloni, ciutadà de Barchinona , qui·ls en darà recapte.

243 .

1324, desembre 8. València.

Jaume II al seu primogènit, l’infant Alfons. Li desaconsella acceptar propostes d’aliança matrimonial amb el rei d’Anglaterra, que provocarien recels en la casa de França (Guillem Agustí) .

ACA, C , reg. 339, fol. 357r-v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera . Al molt alt e molt car infant n’Amfós, primogènit e general procurador nostre e comte d’Urgell, salut e benedicció de pare. Fill molt car, havem entès que·l noble en Bernat Jordà de la Isla deu anar a vós, o és ja ab vós, per fer-vos reverència, e han-nos dit alcuns que·us parlarà de tractaments de matrimonis entre la nostra casa e la casa d’Anglaterra, dels quals, segons que ja sabets, és estat parlat. E fill, volem que sapiats, jassia que sóm certs que vós vos ho pensats, que al temps de ara, guardats los affers nostres e vostres, e aquells qui són ja e poden esdevenir a avant proïsmament entre·ls reys de França 424e d’Anglaterra, 425no·ns és semblant que nós ne vós dejam entendre en neguns tractaments ab lo dit rey d’Anglaterra, que podets veer que·l rey de França ne pendria gran suspita, la qual ha ja, segons que vós sabets, e de la qual nós e vós devem guardar, e majorment que no veem tan gran profit ne tan gran avantatge en los dits tractaments que·ns en dejam nós ne vós posar en suspita ab lo dit rey de França ne perdre ab ell. On, fill, si·l dit noble en Bernat Jordà vos ha parlat o·us parlarà d’aquesta rahó, vós ab bones e covinents paraules e agradoses podets respondre que per vós meteix clarament no li podets res dir, mas que·ns ho farets saber, o que·n parlarets ab nós, ab qui devets esser en breu, e que·y darets tot loc que porets. Esters, havem entès que, partent de vós, lo dit noble deu venir a nós, e, si·ns parla d’aquesta rahó, nós li respondrem segons que·s covendrà. Dada en València, dissapte a .VII. dies del mes de deembre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XXIIII.