AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

216 .

1321, juliol 20. Girona.

Respostes donades per Jaume II als capítols presentats per l’infant fra Jaume, de l’orde de Montesa, fill seu, sobre alguns escrúpols de consciència d’aquest i peticions que vol dirigir al papa (Francesc Sabastida) .

ACA, C , reg. 348, fols. 45v-46v. 389

Iacobus, et cetera. Venerabili et religioso fratri Iacobo, karissimo filio nostro, salutem et benedictionem paternam. Vidimus Petrum Eximini d’Iranço, quem nuper nobis cum quadam credentie litera destinastis, et intellectis hiis que nobis ex parte vestra retulit et in capitulis obtulit, eisdem capitulis responsiones nostras fecimus, prout in eisdem, quas vobis in presenti interclusas transmisimus, plenius videbitis contineri. Sane quia scimus quod desideratis de nobis et liberis nostris, fratribus vestris, felices audire rumores, vobis ad gaudium nuntiamus quod, favente Deo, feliciter agimus et valemus, mandantes vobis ut statum vestrum nobis quotiens vobis opportunum fuerit describatis. Data Gerunde, .XIII.º kalendas augusti anno Domini .M.ºCCC.ºXX.º primo .

Franciscus de Bastida, mandato regio .

Sequitur tenor sedule misse intercluse in litera predicta .

Respostes que·l senyor rey fa als capítols que don Pero Eximenis li dix de part de frare Jacme, son fil.

Al primer capítol, del vot de pendre àbit de Cistell en lo monestir de Sentes Creus, respon lo senyor rey que moltes vegades li·u ha dit e tramès a dir que no·n cal trametre al papa ne li’n cal aver consciència, que el àbit près en lo monestir de Sentes Creus, e àbit del orde de Cistell, per què par que asats complí lo vot; però, si alcun scrúpoll n’à de consciència, son confessor, donant-li’n alcuna penitència, lo’n pot absolvre, e d’açò és cert lo senyor rey per conseyl de bons clergues. E si trametia al papa per ço que no cal, parria ignorància e leugeria e faria son escarn.

Al segon capítol, de la absolució de .II. vots fets en dues cartes, la .I. de eleger sa sepultura a Sentes Creus, l’altre que féu de estar en aquel mateix loch, respon lo senyor rey que aquests .II. vots pot él molt bé servar, ço és a saber, que totavia on que vaja sia son enteniment de tornar al dit monestir, que gens los monges qui són reebuts en lo dit monestir no·y són encativats, 390ne senten lo vot que jamés no·n puxen exir, per què él estan on que sia e anan on que vaja, demanada licència a son maestre, axí con ver religiós deu fer, asats fa compliment a son vot. Del vot de la sepultura no veu lo senyor rey per què sia necessari de mudar-lo, que no entén que en nuyl loch del món, quant que a Déu plàcia de fer d’ell ses volentats, puxa jaer 391mils ne pus honradament que ab son pare e ab sa mare; però, si no li plahia e vol jaer al monestir de Muntesa, d’on és frare, ho en alcuns dels altres lochs del dit orde, fer-ho pot, que no li’n cal aver scrúpol de consciència.

Al tercer capítol, que·l papa li perdó ço que à haüt de les esglésies per qualque rahó, respon lo senyor rey que, segons que ell ho faya bé e justament, no li par que li’n calgués aver consciència, mas, però, per satisffer-ne a ell, lo senyor rey ne trametrà al papa e creu qu·ell ho farà volenter.

Al quart capítol, del fet d’Ulldecona, respon lo senyor rey qu·és dupte que·l papa ho vula fer, per ço cor no veu que volenters tolga als ospitalers, con que·ls do e·ls enadescha tots dies, però no romandrà per ell que no·u asatg e·y farà son poder.

Al quint capítol, que·l papa li do ço que·l monestir de Calatrava ha en lo regne de València, respon lo senyor rey que·u veu fort diffícil d’acabar, que·l papa no volenter toll a negun orde per donar a altres ço d’él, mas, però, lo senyor rey ho assajarà e·y farà son poder.

Al .VI. capítol, no·y cal resposta.

Al .VII. capítol, que li perdó con no·l ve veer, respon lo senyor rey que él faça bé ses faenes a la ànima e al cors, que molt li plau que·s repòs e que pens bé de si eleix, e·l té per escusat con no ve a ell.

Al .VII. capítol, en què profer de fer assegurament aquel que·l senyor rey vula de no aver altre enteniment, respon lo senyor rey que, cant a el fet que·l senyor rey e tothom se’n deu tenir per segur, axí con aquell que vuymés, segons Déu e veritat no pot àls fer ne deu, ne li cal aver negun dupte, ans pot estar bé e segurament, que, él perseverant en sa religió a plaer de Déu e a honor de si eleix e de son linatge, tant tart volrria el senyor rey ne l’infant do Alfonso ne negú de sos altres germans que la sua persona agués null mal con lo volrrien per a lurs pròpries persones. E axí, no li cal ymaginar neguna cosa sobre açò, ans pot viure segur e consolat.

217 .

1321, agost 26. Perpinyà.

Jaume II a Simó de Bell-lloc, el seu ambaixador a la cort papal, sobre la millor estratègia per a obtenir la concessió de la dècima (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 338, fols. 56v-57r. 392

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. Al amat conseyler nostre en Simon de Belloch, salut e dilecció. Fem-vos saber que dicmenge, .XXIII. dies del present mes d’agost, reebem letra vostra la qual derrerament nos havets tramesa, en la qual, entre les altres coses, nos feés saber la resposta que·l senyor papa vos havia feta que per res no daria la dècima, per tal car és deputada al passatge d’Oltramar, e aytambé ço que depuys li comensàs al fet de la posa e de la treva, 393en lo qual vós deÿts que·us escoltà molt graciosament e que li plach, e les altres paraules que n’agués ab ell e ab lo rey Robert, e com hi mesclàs depuys lo fet de la ambaxada del infant en rahó d’aquelles dues maneres de la dècima a aver, e açò e tot l’àls que en la dita vostra letra era contengut bé e plenerament havem entès. A les quals coses vos responem, e primerament al fet de la dècima, que, pus vos és estada negada en la primera manera que principalment la demanàvets, que fassats vostra punya que la pugats haver en la una de les dues maneres de què vós agués informació nostra e del infant, o en l’altra que·ns havets feta saber de la imposició de novela dècima, faent vostre poder que nós puscam haver la dècima ya culita e que aquella novella fos tornada en loch de la altra. Quant al fet de la treva, vos responem que, per tal com nós no sabem la volentat ne l’enteniment del rey en Frederich, nostre frare, no·ns pleviríem ne atorgaríem per ell la treva a .V. ne a .VI. anys ne a més, si almenys no era de .X. anys, e encara lavors sí·n volríem assentiment seu; bé, emperò, li consellaríem e hi faríem tot nostre poder, e creem que ell n’estaria a consell nostre al dit temps de .X. anys. Per què havem provist e tenim per bé que vós punyets que la treva sia com a més anys puscats, almenys tro als .X. anys, però que si no podíets pujar de .V. a .VI. anys a amunt, així com vós deÿts que no·us pensats que de més o volguessen per res atorgar, e encara en cas que a més hi consentissen, que vos retingats així com mils e pus sàviament porets los fets en sospès, en manera que no·s rompen, dient que vós tornarets a nós e que cuydats que·ls fets vendran a bé, e desembargats-vos com abans puscats de la cort. E, com vós serets tornat a nós e sabrem los fets pus clarament en què estaran, farem-ho saber al rey Frederich, e en altra manera hi proveyrem com mils nos seria vist faedor. E aquesta letra no veja negú, sinó vós e el escrivà qui la·us legirà. Data Perpiniani, .VII.ª kalendas septembris anno Domini .M.ºCCC.º XX.º primo .

Bernardus de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta et expedita, suo mandato, absque vicecancellario .

218 .

1322, juliol 6. Barcelona.

Jaume II a Bernat Sespujades, capità de les galeres, ordenant-li no allunyar-se de la costa catalana (Bernat d’Averçó) .