AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Idem ut supra (Bernardus de Aversone, mandato regio). Expedita ut supra (Expedita suo mandato, absque cancellario) .

206 .

1320 (Enc. 1319), gener 13. Tarragona.

Jaume II al noble Bernat de Cruïlles, persuadint-lo a fer ingressar el seu fill a l’orde de Montesa, encara que no tinga els deu anys (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 338, fol. 37v.

En Jacme, et cetera . Al noble e amat nostre en Bernat de Cruïlles, salut e dilecció. Remembre’ns con vós nos havets pregat de .I. fill vostre que endreçàssem que fos reebut en la orde de la cavalleria del monestir de Montesa. On vos fem saber que a nós plau e volem que·ns trametats lo dit fill vostre, e nós comanar l’em e fer l’em reebre al maestre del dit 374monestir qui ara·s deu fer novellament. E no·l duptets de trametre si·us aja .X. anys, o aquèn entorn, que ab altres fadrins que·y aurà, fills de honrats hòmens, se nodrirà e serà bé pensat e nodrit e no·l farà fretura res que ops aja, e valrà’n tots temps més, pus sia .I. temps nodrit en la orde ans que reeba l’àbit. E entenem que deja partir de vós per trametre-lo a nós en la segona setmana de febrer qui ve. Dada en Tarragona, .XIII. dies anats del mes de gener, en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XIX.

Bernardus de Aversone, mandato regio facto per Vitalem de Villanova .

207 .

1320, abril 17. Montblanc.

Ambaixada de Jaume II al papa Joan [XXII], a càrrec de Guerau de Rocabertí i de Juan Lopes, ardiaca de Calataiud. Sol·licita que la dècima recollida als seus regnes es destine a la conquesta de Sardenya, en lloc d’aplicar-se a una intervenció contra Granada (Francesc Sabastida) .

ACA, C , reg. 338, fols. 40r i 41v-42v.

Legatio comissa nobili Geraldo de Rochabertino et Iohanni Luppi, archidiacono Calataiubii, ad dominum papam .

Sanctissimo et beatissimo in Christo patri et domino domino Iohanni, divina providentia sacrosancte Romane et universalis Ecclesie summo pontifici, Iacobus, et cetera, pedum oscula beatorum. Nobilem virum dilectum consiliarium nostrum Geraldum de Rochabertino et discretum Iohannem Luppi, archidiaconum Calataiubii, clericum et familiares nostros, presentis littere exhibitores, super quibusdam negotiis honorem et servitium sancte Romane Ecclesie atque vestrum ac nostrum et regni nostri statum plurimum respicientibus et tangentibus vestre clementie exponendis, informatos a nobis plenarie, ad pedes sanctitatis vestre providimus destinandos, humiliter supplicantes quatenus dictos nostros nuntios benigne recipere, clementer audire suisque relatibus fidem plenariam adhibere vestra beatitudo dignetur. Universorum Conditor et mirificus reparator beatissimam personam vestram ad eius sancta servitia conservare dignetur incolumem plenis annis. Data in Montealbo, . XV .º kalendas madii anno Domini . M .º CCC .º XX .º

Franciscus de Bastida, mandato regio .

.................................................................. 375

Açò és ço que·l noble en Guerau de Rochabertí e en Johan López, artiache de Calatayú, han a dir al papa de part del rey d’Aragó.

Primerament, ab deguda reverència, lo saluden e li recomanen lo rey e los infants.

Aprés, li diguen con la sua sanctitat sab con lo regne de Cerdenya e de Còrsega és donat al rey d’Aragó e als seus qui aprés ell regnaran en Aragó, e aquells regnes deu tenir per la sancta Esgleya sots certes condicions, les quals la sua sanctitat bé sab, e entén lo rey d’Aragó que no és honor del papa ne profit de la Esgleya, ne encara honor del dit rey, que la cosa romanga pus en aquest estament, ans quasi és derrisió e escarn; e el dit rey, beneÿt sia Déu, és guarit de la enfermetat que ha haüda, e ha bon fill e bon hereu, que ha tal persona da qui·s pot molt ajudar. Per què sopplica, ab aquella reverència que pot, que li sia feta ajuda per lo dit papa a la dita conquesta de la dècima que és collida e justada per manament del papa dels regnes e de les terres del dit rey, e si açò volrà fer lo papa graciosament e en do a la bona ventura; si no, lo rey d’Aragó pendrà aquella ab les condicions que devall se seguexen.

És a saber, que s’obligarà que, haüda Cerdenya e Còrsega, quant que passatge general se faés passarà e serà en aquell ell ho l’infant don Alfonso, fill e hereu seu, ab aquella gent que·l papa ordonarà, segons la quantitat que reebuda haurà. E par covinent cosa e rahonable que, d’açò qu·és estat collit e levat de les terres e regnes seus, se deja abans la sancta Esgleya servir d’ell ho de son hereu que distribuir ne donar-ho a altre príncep negú.

E si·l papa volrà més que·l rey d’Aragó e l’infant, son fill, aprés la dita conquesta, enanten contra los serreÿns d’Espanya que esser en lo passatge, poran-ho molt bé fer, haüda Cerdenya e Còrsega, ço que ara tant bé no poden fer. E en aquell temps és appareylat lo dit rey de fer lo dit enantament, tot axí con al papa plaurà d’ordonar.

Ítem, puxen proferre al papa, de part del rey d’Aragó, que, ell faent aquesta ajuda, que·l rey d’Aragó li heretarà en Cerdenya e en Còrsega bé e covinentment .II. de sos nebots ho parents, qualque a ell plàcia. 376

Ítem, si el papa atorga les coses damunt dites, ajen una carta en què·l papa man a prelats dels dits regnes e a jutges e a comtes e a vezcomtes e a altres barons, e a totes les gents de qualque condició sien, clergues e lechs, que reeben e ajen lo dit rey d’Aragó per lur rey e per lur senyor, e a aquell obeesquen axí con a senyor e a rey; e una altra de excomunicació a tots los rebel·les e a tots aquells qui enpediment ho enbarc hi daran, de paraula ho de fet, publicament ho amagada. E aquests rescrits e altres qui facen per açò ajen con mellors e pus bastans poran, segons que là trobaran de consell. E que sia ordonat un legat de la terra del rey d’Aragó qui perseguesca aquest fet per lo papa, e seria agradable al senyor rey lo bisbe de Barcelona, 377segons que aquests rescrits ja altra vegada foren atorgats per los predecessors del dit papa.

Ítem, si el papa atorga les damunt dites coses e no·s té per pagat de la segurtat que·l rey d’Aragó profer d’anar en lo passatge ho del enantament de Granada, e volia que les quantitats damunt dites li sien assegurades en altra manera, asseguren-li-ho sobre·l regne de Cerdenya e de Còrsega, axí que·l rey d’Aragó sia tengut de donar la meytat de la renda dels dits regnes tant e tant longament tro el papa fos satisfet de les dites quantitats.

Ítem, sien enformats que si·l papa los deya que vol fer la dita ajuda, mas que és sa volentat que·s convertesca contra los sarrahins d’Espanya més que en lo fet de Cerdenya, que diguen e responen que·l rey d’Aragó ne volrà finalment ço que a ell més ne plàcia, e que sab Déus que major volentat ha en l’anantament contra los enamics de la fe d’Espanya que a negú altre fet del món, mas veu e conex que·l conqueriment de Cerdenya e de Còrsega és fi e acabament de la conquesta de Granada, per les rahons que devall se seguexen.

Primerament, que si l’enantament se fa ara contra Granada, és de molt gran messió e no par que deja fer gran fruyt. Que sia de gran messió se mostra manifestament, cor s’auran a fer dues armades de mar: una qui guart l’estret de Jubeltari contínuament, d’estiu e d’ivern, e ha·y obs almenys .X. galeas; altra armada d’altres .X. galeas armades, per acompanyar la vianda qui irà per mar a la host de terra, e el nòlit de les naus e dels altres vexells per portar la vianda, qui muntarà molt, e l’acorriment e·l sou dels cavallers, qui almenys han a esser .II. millia cavalls armats e de .D. a mil alforrats, qui és de molt gran messió; e, pus los moros se guarden d’exir en camp, ço que sabran bé fer, porà·ls hom fer poc de don, cor en aquestes partides deçà no ha grans tales. Mas si Cerdenya e Còrsega eren conquestes, lo rey d’Aragó, axí con aquell qui haurà ab què, porà continuar la guerra per mar e per terra totavia ab covinent ajuda de la Esgleya, axí con aquell qui serà molt poderós en la mar, e encara haurà de què sostenir la guerra e·ls anantaments de la terra. E, encara, que al papa no deu plaer que el rey d’Aragó estia axí, que haja lo títol e el dret del regne de Cerdenya e de Còrsega; deshonor li és e minva que no aja los dits regnes, axí con haver-los deu, ne és honor ne profit de la sancta Esgleya ne del papa.