AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Enaprés, l’infant n’Amfós parlà ab ell per manament del rey, e clamà-li mercè estant agenolla[t] denant ell que·s partís d’aquest enteniment e que volgués regnar, que ell lo serviria en tal manera que jamés senyor no fo mils servit per germà con ell seria, e que no·l cabria treballar, que ell soferria tot l’afany dels regnes, mas tampoch no poch neguna cosa acabar ab ell.

Depuys, ordonà lo senyor rey que l’archabisbe de Çaragoça e los richshòmens d’Aragó, que allí eren ajustats tots, e bons hòmens de les ciutats, que parlassen ab lo dit infant, los quals o faeren molt bé e molt cumplidament e li promeseren moltes coses, les quals no eren tenguts de fer; e con açò no·ls bastà, dixeren-li paraules molt aspres, mas finalment no pogren àls acabar, sinó que dix que no·l enujassen, que no·n poria àls esser.

Aprés d’açò, ordonà lo senyor rey que s’ajustassen l’archabisbe de Tarragona e tots los demés prelats de Catalunya, e los richshòmens e bons hòmens de les ciutats, e aytambé del regne de València, e manà que parlassen ab lo dit infant en Jacme. E si aquells d’Aragó dixeren moltes coses e bones per retenir-lo al món, aquests enadiren quant pogren, obligants-se a ell a moltes coses, a aquelles que ells entenien que li serien a plaer, jassia que a ells eren greus de fer; mas no pogren altra resposta haver d’ell sinó aquesta: que ço que no havia volgut fer per lo rey, son pare, ne per amor de la infanta, ne per los aragoneses, a qui ell era més tengut que a ells per ço con lo havien jurat, e ell a ells, que no ho entenia a fer per ells, que eren presents.

E molts altres bons hòmens, grans clergues, religioses e altres en especial parlaren ab ell, faén-li consciència que errava e peccava, e dién moltes bones rahons, mas paria que con més li parlaven d’aquella rahó més se enfortia en son enteniment.

E ell rey aytambé li parlà molts plets, e vench a punt alcunes vegades de penadir-se de ço que comensat havia, jassia que havia partit tot quant tenia e gitada la companya de si; mas finalment no s’i poch altra cosa fer, mas que près l’àbit del Espital, jassia que havia dit que pendria l’àbit de monges blanchs, sinó per ço que no se atrevia que pogués soferir la dita orde.

E així, diga que bé entén lo rey que desplaer deu haver la reyna d’aquest fet, però pus altra cosa no s’i ha puguda fer, que aja per bé ço que Déus ha ordonat e volgut, car si per desplaer se pogués destorbar, assats ne mostraren lo rey e tots aquells de la sua terra, que jamés .I. senyor no fo més plant, sens rahó que ell no dava a les gens, guardant qui era ell. Però, així cové que se’n conort hom con si era mort.

E ofresca de part del dit rey que, con ell sia molt tengut a la infanta dona Elenor per molts deutes que ab ell ha e per lo bé que és en ella, que és apparallat de fer en lo fet de la dita infanta e de tractar e treballar aytant e molt més que si era sa filla, e no entén escusar neguna cosa que per ell pusca esser feta en bé e honor de la dita infanta, que sab Déus que més se té 367per pus dampnificat del fet de la infanta que no fa dell fill.

Sia informat lo pebordre que si, per aventura, per la reyna o per altra persona era rahonat o posat en dupte si les covinences han compliment segons que·l fet és passat, que respona e mostre con clarament e manifesta són cumplides, que les covinences no foren fetes, ne les rahons no·s donaren, sinó per fer lo matrimoni acabadament en fas de Esgleya, axí con se féu, e mostre les paraules de les covinences si mester hi faran.

Ítem, si per aventura la reyna o altres dehien per què lo rey no féu saber aquest enteniment del infant abans, per ço que s’i presés alcuna altra manera a partir aquest fet, que no li calgués ohir missa, a açò respona que, jasia que·l dit infant hagués mogut ja pessa ha aquest enteniment, però tolt l’avia lo rey d’ell, axí con ja ho féu saber a la reyna, e pochs dies havia que li havia fet saber que pendria muller al temps que emprès era, mas que li clamava mercè que no·s feés ab neguna ufana, mas simplement e no en ciutat ne en gran vila.

E així lo rey, volent que·l fet vengués bé, seguia sa volentat e atorgava-li so que volia en aquesta rahó, e majorment consentia aquesta manera, que·s feés simplament, per rahó d’aquesta desaventura que era esdevenguda de la mort dels infants. E ab aquestes paraules e ab semblants lo passà enganosament tro al temps que les covinences se devien cumplir, e, con ell descubrí 368sa volentat, no romania temps que hom ho pogués fer saber a la reyna, ne s’i pudia pendre negun remey, segons les covinences, si·l matrimoni no se solempnizàs en fas de Esgleya, e·ncara que fossen presents la reyna e los damunt dits infants, que eren ja morts.

E per ço con hom encara no perdia suspita que no·l tolguessen d’aquell enteniment, ans se cuydava hom que, ohida la missa, que·l tolrien entre tots d’aquell enteniment, segons les maneres dessús dites que s’i preseren.

E encara, que a la infanta no s’i trobaria tan bona ne tan segura carrera que ell fóra romàs e·l segle volenter, ab què no regnàs ne presés muller, e romania la infanta embargada tots temps, que no pogra haver altre marit, ell vivent. Mas, despuys que fo sollempnizat lo matrimoni en fas de Esgleya, covenia que usàs ab la infanta així con ab sa muller, o que entràs en orde, així con féu, e ella era solta per fer de si ço que volria.

E així, lo matrimoni de necessitat se covenia a fer a prou e a segurtat d’amdues les parts, majorment de la infanta per les rahons damunt dites e per ço con guaanyava les sues dots.

Pas lo pebordre per la infanta dona Maria e diga-li la rahó per què va cumplidament, e parle ab la reyna dels fets de la infanta de part del senyor rey, així con la dita infanta lo enformarà.

E si don Johan Manuel sarà là on és la reyna, dirà la missatgeria en presència del dit don Johan; e si·l trobava en camí o loch prop, veja-lo e diga-li la missatgeria damunt dita depuys que la aurà dita a la reyna.

Encara, semble que serà bé que, con dirà la missatgeria a la reyna, que·y deman lo rey, si esser-hi volrà, e aquells bons hòmens del consell de la reyna e del rey.

Encara, si la reyna mostrava despagament 369o dehia alcunes paraules, respona-li ab reverència e la [a]ssuag ab rahó, segons que·ls fets són passats ab veritat.

E si dehia, per aventura, que vol que la infanta torn en Castella, respona que d’açò seguirà lo rey ço que ella volrà.

Fuerunt tradita predicto R(aymund)o de Avinione: rescriptum domini pape originale, missum dicto infanti Iacobo, inter cetera, hortatorium ut procederet ad peragendum matrimonium cum infantissa domina Elionor, hostendendum prout videbitur 370 in dicta legatione sua; item, translatum pactionum matrimonii factarum olim inter dominum regem Castelle et dominum regem nostrum, iniendi 371 inter dictos infantes. Tenor vero dicti rescripti est qui sequitur in sequenti pagina .

205 .

1320 (Enc. 1319), gener 13. Tarragona.

Jaume II al noble Dalmau de Castellnou, oferint-li amb insistència la dignitat de mestre de l’orde de Montesa, vacant (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 338, fol. 37r-v. 372

En Jacme, et cetera . Al noble e amat nostre en Dalmau de Castellnou, salut, et cetera . Ben creem que·us membre ço que nós parlam ab vós enguany a Barchinona sobre·l fet del maestrat del monestir de Muntesa e de la resposta que·ns hi faés. 373Ara·us fem saber que havem vistes alcunes letres les quals l’amat conseller nostre en Vidal de Vilanova nos ha mostrades, que li ha trameses lo noble en Jaspert, vezcomte de Castellnou, per les quals apar que ell se entramet que vós preséssets aquest fet, a serviy de Déu e nostre, més que si anàvets a altra part, e que·l dit en Vidal nos pregàs que perseveràssem en aquella volentat en què érem con vos en parlam, e que·us n’escrivíssem con sahó fos, e que ell faria que vós tota hora faríets e obehiríets a la nostra volentat. Per què nós, fiants de la sufficiència e bonea vostra, vos fem saber que no·ns sóm partits d’aquella volentat que havíem con vos en parlam, ans perseveram en aquella e·ns plauria molt que, primerament per serviy de Déu e puys per lo nostre e per vostre bé, fóssets en aquell estament, cor molts béns vos hi jaen, e specialment a la ànima, que és sobre tot. E nós, per aquesta rahó, volríem-ho per a vós, per ço con nos havets servit e sabem la bona affecció que havets envers nós, e tenim certament que vós hi serviríets principalment a Déu e puys a nós. Per què havem tengut en bé de escriure a vós en aquesta rahó e de fer-vos saber nostra volentat, e axí vós, mantinent, vista la letra, si havets volentat de pendre lo fet, venits tantost a nós aparellat de pendre l’àbit e de enantar en lo fet, cor nós darem obra, Déu volent, cumplidament sobre açò; aytambé, si no n’havets volentat, fets-nos-ho tantost saber, cor no·s poria lo fet allongar per lo gran perill e don que per falta de maestre pren tot dia lo monestir. E d’aquesta rahó metexa havem escrit ara al dit noble en Jaspert. Dada en Tarragona, .XIII. dies anats del mes de gener, en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XIX.