AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

195 .

1318, juliol 7. Barcelona.

Justícia dictada per l’infant Alfons en un cas de ruptura matrimonial. Ordena al veguer d’Urgell la restitució al marit, Jaume de Comes, de Barcelona, de la filla i els béns trets de la casa familiar per la muller (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 363, fol. 31v.

De nós, et cetera . Al amat nostre en G(uillem) de Puigvert, veguer d’Urgell, o a son loctinent, salut e dilecció. Entès avem per en Jacme de Comes, ciutedà de Barcelona, que na Margarida, muller sua, se n’és anada, sens licència e voluntat d’ell e a força sua, al loch de Boczènich, de la jurisdicció a vós comanada, e à-se’n menada na Phalipona, fiyla del dit Jacme e sua, e à-se’n portades furcívolment e amagada algunes robes que trasch del alberch del dit marit seu, les quals coses, segons que diu, à confessades en poder vostre, per què à soplicat a nós lo dit Jacme que la dita fiyla sua, ensems ab les coses e robes damunt dites, faéssem tornar a ell. On, com sia cert a nós que la dita fiyla, pus ha passada edat de .III. ans, deu mils estar en poder del pare que de la mare, pus que ell o require, e com sia presumpció que tots béns o robes qui en l’alberch del dit Jacme fossen, en temps que la dita muller sua se·n anà, fossen d’ell e no d’ella, per les quals rahons ell deu esser tornat en possessió de la dita fiyla sua e de les robes desús dites, per ço volem, e a vós deÿm e manam, que encontinent forcets la dita Margarida, on que sia dins vostra jurisdicció, a retre e tornar al dit Jacme o a son procurador la dita fiyla sua e les robes que trobat avets ho trobarets que la dita Margarida se·n hage portades del alberch del dit Jacme. E puys, si, aprés de la dita restitució, ella entén aver acció contra·l dit marit seu per rahó de les dites coses ne per nuyl altra, ell és apareylat d’estar-li’n a dret en poder de son jutge. E si per ventura la dita Margarida negava o absentava la dita fiyla sua, destrenyets la dita Margarida ab força deguda a mostrar-la e deliurar-la al dit pare seu o a son procurador, en tal manera vos avén sobre açò que, per falta de justícia en vós trobada, lo dit Jacme no aja a tornar denant nós per la dita rahó. Data ut supra ( Data Barchinone, nonas iulii anno Domini millesimo . CCC .º XVIII .º ). 347

196 .

1318, agost 19. Barcelona.

Jaume II al seu escuder Guillem de Santa Coloma, amb ordre de continuar la seua mediació, de part del sobirà, en el conflicte mogut entre el comte d’Empúries i el vescomte de Rocabertí, a l’espera que hi intervinga el rei de Mallorca (el vicecanceller) . 348

ACA, C , reg. 245, fol. 14r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera . Al amat escuder nostre en G(uillem) de Senta Coloma, et cetera . Fem-vos saber que nós, per espeegament del fet per què nós vos tramesem als nobles comte d’Ampúries 349e vescomte de Rochabertí, escrivim ara per nostra letra al rey de Malorques que él, per bon espeegament del dit fet, escriva per sa letra al dit comte d’Ampúries pregan e aconsellan-lo que deja tornar a les tenences de .X. dies, segons que d’abans ere, ab lo dit vescomte, e que deja retre les postats dels castels les quals avia reebudes del dit vescomte. Per què volem e·us manam que, si per aventura lo dit comte no volia e·s mostrava deffícil a retre les dites postats e a tornar en les dites tenen[c]es, no·us en partiscats, ans estats sobre los prechs nostros per alcuns dies entrò que la letr[a] del dit rey de Malorques sia venguda al dit comte. Dada en Barchinona , . XIIII .º kalendas septembris anno Domini . M .º CCC .º XVIII .º

Idem (Vicecancellarius, mandato domini regis) .

197 .

1318, setembre 4. Vic.

Jaume II a Vidal de Vilanova, missatger seu a la cort papal, sobre les circumstàncies de l’erecció del nou arquebisbat de Saragossa (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 338, fol. 17r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. Al amat conseller nostre an Vidal de Vilanova, salut e dilecció. Fem-vos saber que·l honrat pare en Christ en P(ere), bisbe de Saragoça, 350és vengut ara a nós a Vich, e és-se rahonat ab nós del fet de la ordinació feta per lo senyor papa de la divisió de Terragona e del noveyl archabisbat de Saragoça, e dix que havia sabut de cort que·ls rescrits papals necessaris al dit novell archabisbat eren ja fets e cumplits, e que ja degren esser venguts deçà, e diu que ha ahuda gràcia que no·l cal anar a cort, mas que·l pal·li li serà tramès. E maraveyla’s com no·u són, e dubta molt d’açò, cor fet li és saber de cort per alcun amic seu que·l senyor papa, rahonant-se familiarment en sa cambra, s’i moch del archabisbe de Terragona 351que fos mudat al archabisbat de Saragoça, per ço com molt temps havia estat aquí en aquella Esgleya, e que és hom antich e qui s’o tendria en gran consolació e en gran bé, e que·l dit bisbe de Saragoça fos posat al archabisbat de Terragona, e que és en edat que mils poria sofferir lo trebayl e ço que hagués a fer aquí, e ha entès que açò és mogut e tractat per l’archabisbe de Terragona. E aquest mudament, si·s fahia, té lo dit bisbe de Saragoça que seria a molt gran don seu e minva e manifest perill per moltes rahons, e specialment que·l capítol de la Esgleya de Terragona se cuyden, e àls no·ls en daria hom a creure, que·l dit bisbe de Saragoça, del començament tro ara, sia estat movedor e recaptador d’aquesta divisió e d’aquesta provisió del senyor papa, la qual lo dit capítol té a gran deshonor e a gran minva e derrochament de la Esgleya de Terragona, e seria-li dura cosa de viure ab aquells qui·l han en aquesta suspita, e les altres rahons vós les podets bé pensar qui serien dampnoses al dit bisbe si açò·s fahia; e soplegà a nós que nós sobre açò vos deguéssem escriure, e nós tenguem-ho en bé. Per què volem que vós sapiats si açò és ver e, si sentits que hoc, que de part nostra sopleguets al senyor papa e procurets que aquest mudament no sia fet, per les rahons que dites són, mas que cascun d’ells s’estien en son archabisbat, axí com se són. Dada en la ciutat de Vich, .IIII. dies anats del mes de setembre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XVIII.

Idem ut supra, et expedita ut supra (Bernardus de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta et expedita absque vicecancellario, suo mandato) .

198 .

1318, setembre 16. Figueres.

Jaume II a Guerau de Rocabertí i Vidal de Vilanova, missatgers a la cort papal, ordenant el retorn del primer. Vilanova, pel contrari, hi romandrà, entenent en els afers de l’orde de l’Hospital i eventualment en altres qüestions amb el rei Robert [II] de Nàpols (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 338, fol. 17v.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó. Als noble e amats conseylers nostres en Guerau de Rochabertí e en Vidal de Vilanova, salut e dilecció. Fem-vos saber que nós, esguardan que, vós amdosos, dies molts són passats sots estats en la cort del papa, specialment esperan la venguda del rey Robert, esguardan encara que la vostra estada tan longa no·ns és honor neguna, per ço avem acordat e tenim per bé, e volem e manam, que vós, dit noble en Guerau de Rochabertí, vista la letra, vos en vingats, reebut primerament comiat del papa en aquella manera bona de què·us parrà; e, entre les altres paraules, porets-li dir com vós, per alcuns grans affers que avets deçà, als quals no podets fallir, vos n’avets a venir, e que de la vostra venguda avets, per la gran necessitat dels dits vostres affers, obtenguda licència de nós. E sapiats que aytanbé aguérem fet semblant manament de venir a vós, dit en Vidal, sinó per los affers del Espital de què vós sots enformat, per lo qual fet volem que romangats e·y entenats, segons la informació que·us havem donada, e encara entretant en los altres fets de què amdoses érets enformats, axí com mils porets. Encara vós, en Vidal, si·l rey Robert venia mentre serets aquí, entendrets en los affers segons les informacions que amdosos havíets, e per nós e per nostres letres. Esters, vós, en Guerau, per la vostra venguda, porets provehir al fet del hostatge que deÿts que avets a tenir al rey de Mallorches. Encara vós, en Vidal, si·l rey Robert ve, porets escusar la tornada del dit en Guerau per la rahó de necessitat de sos affers dessús dita. Dada en lo loc de Figueres, .XVI. dies anats del mes de setembre en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XVIII.