AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Ítem, tot 332cruÿller, e el terz banch de proha, degen haver spatleres e capell d’armar, cuyraces e guargera e capell de ferre, e lança e .II. darts. E tot cruÿller sia tengut de donar e levar volta al prohís.

Ítem, que tot remer deja metre espatleres e capell d’armar, e espaha e coltell gran, e .I.ª lança e .II. darts, e cascun dels remers deja aver .I. caçot a senyal de Tortosa e .I. strep de cuir.

Ítem, que null hom, de qualque condició sia, que vaya en la dita armada, no gos dir mal de Déu ni de nostra dona sancta Maria, ne dels sants ne de les sanctes, a joch de diners ne en neguna altra manera. E qui contra açò farà, que estia a mercè del senyor capitani.

Data Terrachone, . VI .º idus martii anno Domini millesimo . CCC .º XV .º

Idem (Bernardus de Fonte, mandato domini regis) .

Similis fuit missa probis hominibus civitatis Terrachone, absque tamen adiectione mandati, set in aliis omnibus et singulis ut supra. Idem .

187 .

1316, juny 3. Montblanc.

Ordre de Jaume II al justícia de València de detenir Jaume del Mas, antic frare del Temple, acusat de pirateria en la persona d’un mercader francés. El mateix manament és adreçat al veguer de Girona i a fra Dalmau de Timor (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 251, fol. 116r.

De nós, en Jacme, et cetera . A la justícia de València. Manam-vos que, vista la letra, que cerquets diligentment e cautelosa Jacme del Mas, qui fo frare sargant del Temple, lo qual és hom poc e feble e ha barba negra, e dien que pren provisió en les rendes de la comendaria de València, e aquell prenets e recaptets, per ço cor és denunciat a nós que ha robat .I. mercader de Sent Xan[t]oni 333en les mars 334de Torrela, lo qual trasc de .I. leny armat de Torrela, e al qual tolc dues bales de draps de França e torneses tants que tot munte .X. millia solidos ; e aquell, pres e sots bones guardes, trametats a nós, e les dites cose[s e a]ltres que aja robades ensercats bé e diligentment ab ell, [e] les f[e]ts racaptar e salvar tro a altre nostre m[a]nament. E açò sapiats fer bé e sàviament. Data [u]t s[up]ra proxime (in villa Montisalbi, tertio nonas iunii anno Domini . M .º CCC .º XVI .º) .

Similis fuit missa vicario Gerunde, verbis compet[en]ter mutatis . 335

De nós, en Jacme, et cetera . A frare Dalmau de Timor. 336Con a nós sia denunciat que en Jacme Desm[à]s, qui fo frare del Temple sargant, armà .I. leny en les parts de Sicília, ab lo qual ha feyta .I.ª roberia ara n[o]veylament en l[e]s mars de Torrela, treent .I. mercader de Sent Xantoni de .I. leny armat de Malorcha, ab .II. bales de drap e ab tants torneses que munten entre tot .X. millia solidos , e puys tornà ab lo dit leny en les mars enfre Casteldefels e Garraf, e aquí desarmà e esfondrà el leny de nits, e és romàs dins la terra nostra ab la roberia; e és-nos donat a entendre que és vengut a vós, per ço cor vós lo feés frare. Hon vos manam, axí 337con vós havets cara la nostra gràcia e la nostre mercè, que si aquest hom és ab vós, que vós lo recaptets e bé guardat lo trametats a nós, ho, si sabíets altre loch hon fos, secretament nos en certificats, 338per ço que nós lo puxam haver. E en açò farets gran saviea e gran plaer a nós, e so que fer devets; e, si·l contrari feyets, faríetsnos-en gran greuge e gran despleer. Data in villa Montisalbi, tertio nonas iunii anno Domini . M .º CCC .º XVI .º

Predicte littere, non ad instantiam alicuius, fuerunt misse per cursores, mandato regio. Nichil . 339

188 .

1317 (Enc. 1316), gener 8. Alcolea [de Cinca].

Requeriment fet per l’infant Alfons al batle i jurats de Saidí, que no impedesquen la pastura del bestiar dels homes de Vall-llonga en una partida del terme d’aquell lloc (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 404, fol. 69r.

De nós, infant, et cetera . Als amats batle, castlà, justícia, jurats e prohòmens de Çaydí, salut e gràcia. Per part dels prohòmens de Vayllonga és estada a nós mostrada una [letra], la qual vosaltres los havets tramesa, en la qual era contengut que·ls requeríets que no mesessen bestiars lurs en lo terme de la Espartera, si doncs ells no·us aculien lo vostre en terme de Vayllonga de sol a sol, segons fur, e d’era a era; en altra manera, que fossen certs que faríets degoylar .I. cap de bestiar de cascun ramat de dia, e .II. de nit. On, com los dits hòmens de Vayllonga, segons que nós sabem, tinguen lo dit terme o partida d’aquell per lo senyor rey, a cert traüt, axí com vosaltres mateys n’i tenits, e sobre açò sia qüestió entre ells e vós davant lo senyor rey, mareveylam-nos molt de vós com aytal letra havets tramesa. Per què·us requerim e·us dehim que los bestiars dels dits hòmens de Vayllonga lexets entrar e péxer en lo dit terme de la Espartera, e que la dita dagoyla no assagets de fer. En altra manera, fem-vos saber que·l dit loch de Vayllonga és en nostra guarda e guiatge especial, e axí hauríem-i a provehir en aquella manera que semblant nos fos perquè los dits hòmens no presessen tort ni sobres per vós ne per altres. Data Alcolegie, . VI .º idus ianuarii anno quo supra (anno Domini . M .º CCC .º XVI .º) .

189 .

1317, juny 2. Lleida.

Jaume II al visir de Tunis, protestant per no haver respectat la jurisdicció del cònsol dels catalans en ocasió d’una baralla a l’alfòndec dels mercaders de la ciutat (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 244, fol. 8v.

Don Jayme, et cetera . Al savi e discret tinent loc de senyoria en Tuniç, salut com a aquel que volrríem que feés bé. Fem-vos saber que avem entès per lo tinent loc de cònso[l] nostre en Tuniç que dos trompadors catalans de Malorches, qui eren venguts en una nau del ar[r]àyz de [M]àlecha en Tuniç, agren contrast dins nostre fòndech ab mercaders de Malorcha, e puys e[n] altre d[i]a, a ora de vespre, que·ls fòndechs se solen tanquar, vengren aquels trompadors armats acordadament, per atuar 340los dits mer[c]aders, e sobre açò aquels mercaders feeren-los partir de la porta del fòndech, e la .I. d’aquel[s] trompadors, per sa colpa, [f]o .I. poc ferit, ab péra o ab bastó, no emperò en guisa que·n agués gran d[a]n; e per aquesta rahó lo dit tinent loc de cònsol nostre e el cònsol de Malorches vengren denant vós per mostrar-vos aquest feyt, e vós feés-los retenir e metre en presó en loc no acustumat, en gran greuge d’éls, e retengués-los preses per alcuns dies, requirén a éls que·us liurassen los mercaders, e·ls començàs de combatre lo fòndech. De les quals coses nos maraveylam molt, com sien fetes en prejudici nostre e de nostre consolat, contra la forma de la pau qui és entre nós e el rey de Tuniç, cor entre·ls mercaders christians lo cònsol hi deu veer, segons que és acustumat. Per què·us pregam e·us requerim que d’aquí avant vos guardets d’aytals coses a fer e d’altres qui·s fees[se]n en minva e prejudici del nostre consolat damunt dit, e que·l cònsol e son loctinent e els mercaders, ab totes lurs coses, sien salvus e segurs, e que no embarguets lo dit cònsol ne son loctinent que no pusquen usar de son consolat, axí en mercaders com en altres, segons que és acustumat, en guisa que neguna cosa no s’i faça que sia contra custuma ne contra la pau, cor bé creem nós e sóm certs que no plau al rey de Tuniç que negun greuge ne novelletat se faça en lo consolat ne en los mercaders, mas que pusquen estar e usar segons que acustumat és, en guisa que la pa[u] sia e romanga ferma entre nós e él. Escrita en Leyda, .II. dies a la entrada del mes de juny en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XVII.