AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Dominus rex mandavit michi, et ipse vidit et legit .

180 .

1315 (Enc. 1314), març 28. Lleida.

Informació donada per Jaume II a Jaspert, vescomte de Castellnou, en la seua missatgeria al rei Sanç de Mallorca, demanant la mediació d’aquest per a obtenir del rei de Granada l’alliberament dels pastors i el ramat capturats per genets granadins al camp de Cartagena. Inclou un esborrany de la carta que el rei de Mallorca hauria de firmar a aquesta fi (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 242, fol. 116r-v.

Legatio comissa per dominum regem nostrum nobili Iazperto, vicecomiti Castrinovi, ad regem Maioricarum .

Illustri principi Sanctio, Dei gratia regi Maioricarum, c[o]miti Rossili[o]nis et Cer[i]tanie, ac domino Montispesulani, karissimo consanguineo suo, Iacobus, per eandem rex Aragonum, et cetera, salutem, et cetera. Quia super quodam negotio nostro et regis Granate quedam comisimus n[o]bili viro Iaçpert[o], vicecomiti Castrinovi, vobis exponenda, rogamus serenitat[e]m vestram quatenus relatibus dicti nobilis in negotio pretacto credatis et ea compleatis effectu. Data Ilerde, quinto kalendas aprilis anno Domini millesimo . CCC .º quintodecimo . 319

B(ernardus) de Aversone, mandato regio .

Memo[ri]ale traditum dicto Iaçperto .

Memòria sia al noble en Jaçpert, veçcomte de Castellnou, que, con serà ab lo molt noble rey de Mallorcha, don-li la letra de la creença que·n porta del senyor rey d’Aragó, e salut-lo de part sua, e diga’l lo fet del rey de Granada, segons que·n ha estat enformat, e endreç que·l dit rey de Malorcha trameta al dit rey de Granada carta sua en [l]a forma qui·s segueix, ço és, sobre·l fet dels pastors preses e 320dels bestiars robats a les gents del dit rey d’Aragó per los cav[a]llers e la gent del dit rey de Granada en lo camp de Cartagènia enguany a Na[d]al, lo qual té don Johan, fill del infant don Manuel, qui havia e ha pau ab lo dit rey de Granada.

Forma littere de qua supra dicitur .

Al rey de Granada, et cetera . En Sancho, per la gràcia de Déu, et cetera . Rey, fem-vos saber que vench a nós ara ací a Malorche lo noble en Jaçpert, veçcompte de Castellnou, qui és del comtat nostre de Rosselló, e comptà-nos que venia de Cathalunya, de la cort del molt alt rey d’Aragó, nostre cusí molt car, e que oý aquí comptar d’al[cu]n cont[ra]st qui és entre·l dit rey d’Aragó e vós, per rahó de .I.ª roberia qui fo feta per cavallers e per gent vostra en lo camp de Cartagènia de pastors e de bestiars del dit rey d’Aragon, qui foren preses en gran quantitat, contra segurtat qui, ab letres trameses del dit rey d’Aragon a vós e de vós a ell, era entre amdoses que la .I. a l’altre no faria ne lexaria mal fer a les gens ne als béns de l’altre, e que vós especialment havíets [...] a d[ir] per vostra carta al dit rey d’Aragó que havíets fet manament a les vostres cavalleries que no correguessen ne feessen mal a la terra ne a les gens del dit rey d’Aragó; e que·l dit en Jaçpert entès que·l dit rey d’Aragó prenia açò molt per greu, e encara que·s deya en la cort sua que contrast se’n puria levar entre ell e vós. E nós, [r]ey, per lo gran deute e per les grans covinences que havem ab lo dit rey d’Aragó, e aytanbé per la tr[eva e] per la cuvinença que havem nós e vós, e vulríem-ho esquivar aytant com poguéssem. Hon vos pregam, e·us consellam com a amich, que vós façats los dits pastors absolre e rest[it]uir e deliurar lo dit bestiar o la estimació d’aquell al dit rey d’Aragon, ab tot ço qui pres lus fo, per tal que entre·l dit rey d’Aragó e vós contrast ne àls no se’n puscha moure, cor [a]çò seria a nós molt greu, majorment cor nós, per los dits deutes e cuvinences grans e antigues que havem ab lo rey d’Aragó damunt dit, no li puríem fallir per neguna rahó si àls hi esdevenia.

Aliud memoriale eidem Iaspert[t]o traditum .

Diu lo rey de Granada que·l dan no·l fé[u l]o poder seu, ne·y fo la sua senyera, mas almugàvers de Beça. Mas és la veritat que ho feeren molts cavaler[s] seus e gen[t] de peu, e que él n’ac quinta e delme.

Diu que no avia homenatge entre·l rey d’Aragó e ell. Homenatge no·y cal d’aitals coses, ne és acustumat de f[er entre] reys. E és cert que cartes avien trameses lo rey d’Aragó al rey de Granada, e el [r]ey de Granada [a]l rey d’Aragó, que s[e]gons [ele]s cascú e lurs gens fossen salves [e] segures, [que] mal ne don no·ls fos fet per l’altre ne per lu[r]s gens.

E[n]cara diu que no fo pres en la terra del dit rey d’Aragó. E és veritat que fo pres en lo camp de Cartagènia, que té don Joh[an], fil del infant do[n] Manuel, qui avia e ha pau e treva ab lo rey de Granada. E als locs que·l dit don Johan té van les gens del rey d’Aragó axí com a aquels del rey d’Aragó, jaci·açò que, per la segurtat damunt dita qui era entre·ls reys d’Aragó e de Granada, les gens del dit rey d’Aragó e lurs béns de[v]ien en tot loch esser segurs e salves del dit rey de Granada e de les sues gens, majorment que mal no feessen.

E axí, aquestes raons e les altres de què és informat pot di[r] en Jazpert al rey de Malorcha, per les quals coses pot conèxer tothom quina rahó ha lo rey de Granada.

181 .

1315, maig 14. Barcelona.

Concessions fetes per Jaume II, a precs de Jaume de Xèrica, en nom dels nobles i cavallers valencians, en la imposició que paguen la ciutat de València i algunes viles al rei per a la formació de l’armada contra els sarraïns (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 242, fol. 177bis r. 321

Atorga 322lo senyor rey, a suppli[ca]ció del noble don Jayme, senyor de Xèricha, e de Lope Pérez de Vinyales, procurador del noble do Artal de Luna, e d’en Berenguer de Tovia, cavaler, supplicans per si e per los ricshòmens e cavalers del regne de València, 323que él aurà tramès per tot lo mes de juny propvinent alcuna persona cu[v]inent a açò a la ciutat de València, qui·s certifich si açò qui serà levat de la ajuda qui ara se leva en la ciutat e en alcuns locs del regne de València, per la armada qui s’i fa contra sarrahins, 324bastarà a compliment de la dita armada per a .IIII. meses; e si troba que bast, que port poder del senyor rey de fer cessar 325mantinent la dita ajuda, o, si res ne falia, que·s leu la dita ajuda d’aquí avant tro que agués compliment la dita armada per lo dit temps, a coneguda de la dita persona. E si, per aventura, los hòmens de la ciutat e de les viles damunt dites no consentien que la dita persona p[o]gués aver la certificació damunt dita, que en aquest cas aquela metexa persona aya plen poder del senyor rey de fer cessar 326aquela ajuda absoltam[e]nt.

Aç[ò] fo fet en Barchinona , dim[erc]res .XIIII. dies de maig en l’any de nostre Senyor de .M.CCC. e .XV.

182 .

1315, juny 17. Barcelona.

Jaume II a l’infant Jaume, procurador general, manant-li procedir amb cautela en un litigi entre dos nobles, en Aragó (Pere Deslledó) .

ACA, C , reg. 242, fol. 166r-v.

Iacobus, et cetera. Inclito infanti Iacobo, karissimo primogenito et generali procuratori nostro, salutem et paternam benedictionem . Sàpia la vostra kara filial dilecció que, nós estans en Barchinona , vinén a nós lo feel notari vostre en P(ere) Desledó, entre les altres paraules per part vostra dix e recomtà a nós largament tot lo procés e enantament per vós manat esser feyt contra lo noble en P(er)o Ferrandis 327en lo pleyt qui era entre ell e en Pero Roís, e encara la composició contra ells d’aquèn seguida e com, feyta la composició, les paraules les quals lo dit noble a vós a Darocha dix, e la resposta per vós a ell feyta. E, hoÿdes e enteses largament per lo dit P(ere) Desledó totes les coses desús dites, aguem gran plaer d’aquelles segons que eren estades enantades per vós, e especialment loam e aprovam la resposta per vós al dit noble feyta, ço és, que de les paraules a vós per ell dites no·us curàvets, e que allò era feyt de què vós no·us 328entrametríets de dar-hi consell ne consentiment, mas que de nós ne sabés nostre enteniment. E, com nós conegam en lo regne cascú com va ne en qual manera, plac-nos molt, per tal com nós sabrem, nostre Senyor volent, si a nós ve provehir als feyts, e per ço de mantinent manam al dit P(ere) Desledó que·us certifficàs per sa letra en qual manera aguem plaer de la vostra resposta, com no poch saber vostre enteniment, e encara que·us feés saber que vós en nulla manera no·us entrameséssets d’aquells feyts, ne el dit noble en Pero Ferrandis no·us pogués defraudar que, per paraules vostres ne per feyt, l’altra part ne negú altre pogués presumir que se feés ab consentiment vostre; la qual cosa lo dit P(ere) Desledó, segons que a nós dix, féu. Ara novelament lo dit noble en P(ero) Ferrandis à·ns tramesa una carta en què toquen les sues paraules quax, ço que à feyt, que ho à feyt ab volentat e consentiment vostre, e que demanàssem lo dit P(ere) Desledó d’aquells feyts; axí que nós mostram la carta al dit P(ere) Desledó, e creem que, axí com ho cuida dar a entendre a nós, ho faça entendre a altres. E jassi·açò que nós conexem ell molt bé, e les sues paraules, avem fe a les paraules del dit P(ere) Desledó de part vostra, segons que desús és dit, a nós recomtades sobre·l dit feyt. Emperò, sol·licitam encara vós, e·spressament volem e manam, que, ab lo dit noble en P(ero) Ferrandis ne ab altre, d’aquells feyts ne semblans no p[u]sca nul hom presumir que vós fassats par[t] neguna, que no convé a nós ne a vós, cor si él ve a nós, ho·n vol saber nostre enteniment, nós hi provehirem de guisa que ells feyts vendran axí com venir deuran. Data Barchinone, . XV .º kalendas iulii anno Domini millesimo . CCC .º quintodecimo .