AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Ara ojats què·us fa hom a saber de part del senyor rey. Mana lo senyor rey, sots pena de cors e d’aver, que null hom, de qualque estament ho condició sia, no gos anar per mercaderia, ni per altra rahó, sens licència del senyor rey, en alcunes terres ho senyories de sarrahins ab los quals lo dit senyor rey no aja pau ho treva. E aquell qui contra aço farà, serà encorregut al senyor rey sens tota mercè en la dita pe[na].

Data Valentie, nonas iunii anno Domini . M .º CCC .º quartodecimo .

Bernardus de Turri, mandato regio facto per vicecancellarium .

Similis littera fuit missa Arnaldo de Turriliis, gerenti vices procuratoris in parte regni Valentie pro inclito infante Iacobo, karissimo primogenito et generali procuratore nostro .

Similes infrascriptis officialibus Cathalonie misse fuerunt:

Vicario Dertuse .

Vicariis Terrachone et Campi .

Vicario et curie Ilerde et Pallariensis .

Vicario Cervarie et Tarrege .

Vicario Villefranche et Montisalbi .

Vicario Barchinone et Vallesii .

Vicario Gerunde et Bisulduni .

Vicari Ausone et Bagiarum,Vici, Bergue et Berguitani, Rivipulli et Rivipullensis .

Petro de Libiano, procuratori in Turricella de Montegrino et in honore de Crudiliis et de Pet[r]atalliata .

176 .

1314, juliol 7. València.

Jaume II al rei de Tunis [Ibn al-Lihyani], en resposta a la seua missatgeria, i intercedint en favor de Llorenç de Berga, domèstic reial al servei del monarca sarraí, acusat d’una mort en aquella ciutat (Guillem Llobet) .

ACA, C , reg. 241, fol. 201v.

Cit. Ch.-E. DUFOURCQ, L’Espagne catalane et le Maghrib , p. 500.

De nós, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, de València, de Sardenya e de Còrcega, e comte de Barchelona, e de la sancta Esgleya de Roma almirayl e capità general. Al molt noble e molt honrat en Zacharia Boyhahia amir amimolí, rey de Tuniç, salut com a rey que amam molt e per qui desiyam molta honor e bona ventura. Rey, avem vist l’amat e feel conseyler nostre en G(uillem) oulomar, lo qual avíem tramès a vós per missatge, e avem entès per ell la gran bona volentat que vós avets a nós, e avem reebudes les coses les quals nos havets per ell trameses, de les quals coses sóm estats molt pagats, e·ncara avem enteses les coses que vós nos demanats, segons que·ns dix lo dit en 305Guillem oulomar. A les quals coses vos trametem recapte per Bolcacim Levati, qui vench ab lo dit en Guillem Oulomar, lo qual encara no havem pogut espeegar, per ço cor no ha pogut encara vendre tot lo gra que li comanàs, e per ço encara, cor l’en volem trametre a vós segons que a nós tany. Encara sapiats, rey, que avem entès que Lorenç de Berga, 306de casa nostra, lo qual és en vostre servey, és encolpat de la mort d’un hom qui avia nom Maçèn, lo qual an mo[r]t en Tuniç noveylament, e avem entès que·l dit Lorenç és estat encolpat del dit fet a gran tort, [e] axí o creem nós certament, e per ço cor lo dit Lorenç no és acustumat de fer aytals coses; e per aquesta rahó pregam-vos, rey, que no vullats creure enformació que·us fos donada contra lo d[i]t Lorenç a tort, e que vullats esser a ell favorable en son dret e que, si ab rahó se pot escusar del dit fet, que li sia reebut son dret. Estés, rey, si per ventura era trobat colpable, ço que nós no creem, com lo dit Lorenç sia servidor vostre e nostre, e per aquesta rahó no pugam faylir al dit Lorenç, pregam-vos karament que per honor nostra vullats perdonar e aver mercè a aquell Lorenç, e encara a son fill e a son genre e a Francesch Sicart, qui ab ell eren com fo la dita brega que·s diu, 307e en açò vos pregam que no hajam fayla. E si a vós 308plau res que façam, fets-nos-ho saber, cor appareylats sóm de fer per vós axí com per amich special. Scrita en València, .VII. dies dins lo mes de juliol en l’any de nostre Senyor .M.CCC.XIIII.º

G(uillelmus) Lupeti, mandato regio facto per G(uillelmum) Oulomar .

177 .

1314, setembre 17. Lleida.

Jaume II a l’arraix de Crevillent, agraint-li les notícies que li ha comunicat del regne de Granada (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 241, fol. 238r.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera . Al amat en Mahomat aben Fudell, arrays de Crivillén, 309 et cetera . Avem reebuda la letra que·ns avets ara tramesa, e entenem ço que·ns fets saber en aquela de les noves de les parts de Granada, e vos fem saber que·ns plac molt de ço que·ns fés saber e loam la vostra diligència, e volem que les noves d’aqueles partides que porets saber, de les quals vos serà semblant, nos signifiquet[s] tota hora. Per esters, fem-vos saber que nós encara no avem haüda la letra de resposta del rey de Granada, ne aquel mor[o] qui la’ns deu aportar, segons que feés saber, no és vengut a nós, mas, com venga, nós, vista la dita respo[st]a e oït ço que.l dit moro volrrà dir, farem e provehirem en aquel fet segons que mils nos serà semblant. Dada en Leyda, .XVII. dies anats del mes de setembre 310en l’any de .M.CCC. e .XIIII.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio .

178 .

1314, novembre 16. Tamarit [de Llitera].

Jaume II a Arnau Torrelles [procurador del regne de València dellà Xixona], sobre els danys que fan en la frontera els genets granadins i els homes del noble Juan Manuel i de la ciutat de Múrcia (Arnau Messeguer) . 311

ACA, C , Vària de C , 341 K, fol. 1r.

Iacobus, et cetera . Al amat nostre A(rnau) Torrelles, salut e dilecció. Reebem vostra carta, en la qual nos fets saber, entre les altres coses, el dapnatge que·ls genets avien fet en la nostra terra e en qual manera avíets tramès a requere los caps dels genets e a Pero Lopes d’Ayala e a·n Sancho Xeménez da Nenclares, e vim altresí la resposta qu·él vos féu sobre esta rahó. on volem e·us manam que, si Pero Lopes d’Ayala 312ho ells caps dels genets no·us fan melor resposta que Sancho Xeménez, que trametats al rey de Granada vostra letra, ab algun sarahín o crestià, e que·l requirats de part nostra que·ns fassa restituir el dampnatge que sos genets nos an fet; encara, que·us maravellets com nós no siam en guerra ab ell, com an feyt dapnatge ses gens en la nostra terra. Quant al dapnatge que deïts que fan en la nostra terra los de don Johan e los de Múrcia, vos deÿm e·us manam que, [si] 313dampnatge o greuge fan en la nostra terra, que·us n’entregets fort bé, que axí com nós no entenem que vós ni los nostres qui en aquexa partida són fassats tort ni dapnatge a re del lur, almenys no volem altresí que la reeben negun dels nostres. Al feyt dels Rossels ja·us enviam manar en qual manera enantàssets, e crem ( sic ) que·u ajats fet. Data en Tamarit, sots lo nostre segell secret, .XVI. dies anats 314del mes de noembre anno Domini . M . CCC . XIIII .º

Dominus rex mandavit michi, et ipse vidit et legit .

179 .

1314, novembre 16. Tamarit [de Llitera].

Jaume II a Galceran Sacort i Bernat Despont, consellers de l’infant Alfons, indicant-los els respectes amb què ha de procedir envers els drets de la comtessa vídua d’Urgell i front a les reclamacions del comte de Foix (Arnau Messeguer) . 315

ACA, Vària de C , 341 K, fols. 1v-2r.

Iacobus, et cetera . Als amats nostres en Galsaran Sacort e en B(ernat) Despont, conselés del honrat infant don Alfonso, comte d’Urgell, et cetera , salut e dilecció. Per so com la comtessa d’Urgel 316té per son espoly Àger, volem que informets lo comte en qual manera s’aga, so és, que si volrà anar al dit loch per prendre los homenatges dels hòmens, per rahó de la proprietat, que no·l aga que fer de posar en lo castel, m[a]s que pos en algun bon alberch del dit loch, e aprés vaga-la a veure ab .III. o ab .IIII. cavalés, e fassa romanir tota la altra companya, per ço que ella no·n pogués pendra alguna altra sospita; e profire’s ab ella que él és en volentat de amar e de honrar-la, e guardar-li bé e complidament tot son dret e defendre-la de qui tort ni forsa li volgués 317fer, cor nostra voluntat és que la dita comtessa sia honrada e defessa per ell. Altresí, vos volem informar que si tant era, so que nós no creem, que·l comte de Fox 318tramesés acuyndar lo comte d’Urgel qu·él se par d’aquell feyt, en tal rahó, quanta nuyl hom s’és acostumat de metre en Cathalunya en semblant cas, fermau de dret e feu totes altres coses acostumades de fer, car quant més honrat és el comte d’Urgel tant se deu posar en magor rahó, per tal que aja tots tems Déu a sa part e nós. E de asò requerits consels de richshòmens e de cavalés antichs e de savis, si obs hi era, per so que s’i fassa tot compliment de part del comte. Data in Tamarit , .XVI. dias anats de mes de noembre anno predicto (anno Domini . M .º CCC .º XIIII .º) .