AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

P(etrus) de Letone .

183 .

1315, octubre 27. València.

L’infant Jaume, lloctinent general, a Francesc de Mataró, lloctinent del procurador del regne de València dellà Xixona, ordenant l’alliberament d’uns moros presos al cap Cerver i conduïts a Oriola (Pere Deslledó) .

ACA, C , reg. 354, fol. 15r.

[De ... inffant], et cetera . Al amat seu en Francesch de Mataró, lochtinent d’en A(rnau) Torrelles, tinent loch nostre en parti[da] del regne de València oltra Seixonam , salut e dilecció. Fem-vos saber que nós havem tr[ob]at que 329d’aquels sarrahins qui foren preses al cap del Cerver n’i ha alguns de pau, per què havem provehit que ells e totes les lurs coses sien absoltes. E com n’Arnau Torrelles, o vós, haguéssets de les coses dels dits sarrahins qui són de pau .X. dobles per messions que feés en amenar-los del cap del Cerver tro a oriola, e nós vulam que les dites .X. dobles lus sien restituïdes, per ço a vó[s] deïm e manam que les dites .X. dobles lus retats, cor, si messions foren feites per lo dit Arnau, o per vós, del salari del dit A(rnau) Torrelles o de ço que vós prenets o devets fer, que per ço sots en lo offici. E açò no mudets en neguna manera, majorment que nós havem fet pagar [a]ls dits sarrahins ço que·n Esteve Roca près per les messions que fetes ha en amenar-los de oriola tro a València. Data Valentie, . VI .º kalendas novembris anno predicto (anno Domini . M .º CCC .º XV .º)

P(etrus) de Letone .

184 .

1315, novembre 25. Tarragona.

L’infant Jaume al seu germà, l’infant Alfons, preocupat per una ferida que s’ha fet tenint taula rodona (Pere Deslledó) .

ACA, C , reg. 354, fol. 21v.

Inclito et karissimo fratri suo infanti Alfonso, illustrissimi domini regis Aragonum filio, Dei gratia comiti Urgellensi ac vicecomiti Aggerensi, infans Iacobus, et cetera, fraterne dilectionis constantiam cum salute . Per relació del noble en P(ere) de Queralt, vuy que és dissapte a migdia, nós estans en Tarragona, entesem que vós, faent taula redona a Balaguer, vos avia esdevengut accident que·us avíets fet mal en la cuxa, de la qual cosa, si alguna cosa hi ha aüda, aguem e avem despagament e molt gran desplae[r] en nostre cor. E, per ço cor sóm angoxosos de saber que és, pregam-vos carament que vós de mantinent, per lo portador d’estas letras, nos façats saber què [ha esta]t ne què no, ne com vos va. E per tal que si neguna cosa era que maestre [...]seguer, capellà nostre, hi pogués dar consell, avem provehit de trametre’l-vos. Data Tarrachone, . VII .º kalendas decembris anno predicto (anno Domini . M .º CCC .º XV .º) .

P(etrus) de Letone .

185 .

1316 (Enc. 1315), febrer 3. Tarragona.

Jaume II a Abu Bekr, rei de Bugia, reclamant la devolució d’un lleny de Tarragona que hi va naufragar, amb la seua mercaderia (Guillem Agustí) .

ACA, C , reg. 158, fol. 252r.

De nós, en Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera . Al noble e honrat Abi Bacri, rey de Bugia, fill del alamir Abi Zacaria, salut, et cetera . Rey, fem-vos saber que havem entès per en Guillem Bachó, ciutadà e natural nostre de la ciutat de Tarragona, que con ell, l’altra dia, navegant ab .I. leny seu carregat de diverses mercaderies, fos en les parts de Bugia, e per força de temporal corregués e arribàs en la plaja de la isla de Balafia, que és de la vostra juredicció, sobrevengren a ells molts dels sarrahins de vostra terra e vostres sotsmeses, los quals, no esguardants la treva que és entre nós e vós, e contra la forma d’aquella treva, preseren lo dit G(uillem) Bachó e les altres persones qui eren en lo dit leny, e encara aquell leny occuparen ab totes les mercaderies damunt dites, e aquells tengren preses e retenguts per alcuns dies, e enaprés absolveren-los les persones, mas lo dit 330leny ne les dites mercaderies, o partida d’aquelles, no han pugut cobrar, ans aquell leny e mercaderies retengren e retenen, contra la forma de la dita treva. On, rey, com aytals coses no dejen esser sofertes per vós, magorment durant la dita treva, ans les dejats castigar e guardar, pregam-vos e·us requerim que vós totes les dites mercaderies, ensemps ab lo dit leny e la sua exàrcia e apparellament, ho la valor e extimació d’aquelles sufficient, la qual lo dit G(uillem) afferma que munta a .CC. libras de barchinonenses e més, façats encontinent e manets retre, absolre e deliurar sens tot allongament e embarch al dit G(uillem) Bachó ho a qui ell volrà, en tal manera que per vós o per vostres gens sia feta entegre satisfacció als dits nostres sotsmeses dels dampnatges damunt dits, a ells donats dins la treva dessús dita. E açò, rey, plaurà, molt a nós. Dada en Tarragona, .III. dies anats del mes de febrer en l’any de nostre Senyor de .M.CCC.XV.º

G(uillelmus) Augustini, mandato regio facto per vicecancellarium .

186 .

1316 (Enc. 1315), març 10. Tarragona.

Ordinacions observades a Barcelona sobre el règim i l’armament dels homes de l’armada, trameses per Jaume II als prohoms de Tortosa i de Tarragona (Bernat Safont) .

ACA, C , reg. 322, fols. 18v-19r. 331

Iacobus, et cetera. Fidelibus suis probis hominibus civitatis Dertusie, salutem, et cetera. Ad utilitatem armate que nunc fit in Cathalonia, ratione confratrie per nos ordinate, cura sollicita intendentes, vobis formam qua acordantur in civitate Barchinone homines galearum que ratione dicte confratrie armantur inibi, quam utilem reputamus et congruam, insertam mittimus in presenti. Volentes et vobis mandantes ut sub ipsa forma homines galee quam nunc in dicta civitate Dertuse armari facitis acordetis et acordari penitus faciatis, providendo insuper et faciendo taliter quod dicta galea per totum mensem instantem aprilis ad recedendum parata existat. Forma autem dicte acordationis talis est:

Primerament, que null hom de la armada, de qualque condició sia, no deja fer liga o raça, ne metre en sagrament contra null hom de la dita armada, ne encara moure baraylla; e, qui contra açò farà, que estarà a mercè del senyor capitani o de son loch o locstinents.

Ítem, que tots notxers e prohers e ballesters e remers, e totes altres persones, de qualque condició sien, qui·s acordaran ne vagen en la dita armada, sien tenguts de jurar de seguir lo viatge bé e leyalment, e de star al manament del senyor capitani o de son loch o lochstinents e del còmit. E si per aventura, servits .IIII. meses primers, lo senyor capitani o son loch o lochstinents los aurà mester oltra los .IIII. meses, que·ls puscha aver e li sien tenguts de servir a aquella rahon metexa, aytant com a ell plàcia, e, com sien tornats del viatge, que sien pagats. E totz notxers, prohers e ballesters degen vogar .I. terçol tota ora que·l còmit ho man.

Ítem, tots notxers e prohers degen aver spatleres e capell d’armar, cuyraces, gorgera, capell de ferre, guans de ferre, e .I. escut e .I.ª lança, e .II. darts, e spaa e coltell.

Ítem, tot ballester deja haver espatleres, cuyraces e gorgera, e capell de ferre e capell d’armar, e .II. balestes de .II. peus e .I.ª d’estrep, e .CC. tretes de .II. peus e .C. d’estrep, e .I. croch ab .II. esmans, e spaha e coltell, e .II. dotzenes de vires, e .I.ª liura de fil qui sia bo a fer cordes de balestes, e .I. dart, e sien tenguts de despendre lus tretes ans que aquelles del matzem.

Ítem, tot alier e spatler, e el terç banch de popa, degen aver espatleres e capell d’armar, cuyraces e guargera e capell de ferre, e spaha e coltell gran, e una lança e .II. darts.