AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Idem (Bernardus de Aversone, mandato domini regis) .

172 .

1313, agost 24. Lleida.

Jaume II al comte de Pallars, anunciant, en resposta a la seua petició d’ajuda militar, que envia Jaume de Montcortès amb reforços, i també diners (Pere Martí) .

ACA, C , reg. 308, fol. 107r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera . Al noble e amat n’Uch de Mataplana, comte de Payllars, salut e dilecció. Reebem vostra letra que ara·ns tramesés, en la qual nos feyets saber que havíets haüt missatge del noble en G(uillem) d’Angleola 303que ell, ab tota la ost, s’era mudat en la vayll d’Unare, e los hòmens de la dita vayll que li havien feyt homenatge tots, e que havien pres la rocha de Gavàs. Hon nós, enteses les dites coses e les altres que en la dita vostra letra eren contengudes, plach-nos molt de ço que·ns feés saber. E quant a allò que·ns fets saber e suplicàvets que no fossen per nós desemparats los dits hòmens, e que·ns guardàssem de blasme del segle e temor de Déu, vos responem que sab Déus que totavia aguem bo cor e volentat en aquests feyts, e si vós havets bona volentat e affecció en los feyts, nós no·ls havem menys a cor e a volentat, cor sapiats que, abans que la dita vostra letra pervengués a nós, ja havíem tramès en Jacme de Montcortès, que ab les osts de Liminyana e dels altres lochs tantost vagen hon que sia lo dit noble en Guillem d’Angleola, e que facen per ell axí com per nós metex, e lo dit en Jacme vos porà recomtar l’enteniment nostre que havem en lo dit feyt. Aytanbé, sapiats que havem tramès per lo fel tresorer nostre en P(ere) March, que puscham donar consell de diners per fer accurriment a cells qui nós entenam que·l degen haver, perquè los feyts agen bon recapte; e entretant hi trametem ara alcuns diners. Data Ilerde, . IX .º kalendas septembris anno Domini . M .º CCC .º XIII .º

P(etrus) Martini, mandato regio .

173 .

1313, agost 30. Lleida.

Jaume II a Guillem d’Anglesola, manant-li prendre els castells d’Escaló i de Llavorsí, al Pallars (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 308, fols. 107v-108r.

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera . Al noble e amat en G(uillem) d’Angleola, salut et dilecció. Avem reebuda novellament vostra letra e avem entès ço que·ns avets fet saber, e havem gran plaer com axí ben e diligenment vos menats 304en los affers. Quant a allò que·ns feés saber que, reebut nostre manament sobre lo fet de Escaló, que·n parlàs ab los altres qui són aquí en nostre serviy e que·l anàs assetjar, volem e tenim per bé, segons que ja·us fem saber per nostra letra, que vós fassats vostra punya de aver lo dit castell de Escaló e Lebarçuy, per ço cor conexem que serà gran endressament dels affers. Quant a açò que deït[s] que·us fassam saber què volem que fassats, vos responem que tenim per bé que entenats en haver los dits castells de Escaló e de Leberçuy, o la .I. d’aquells, en aquelles bones maneres que porets. Quant a açò que deïts que·ls hòmens de la terra vos atenen volenters, mas que han dupte del comte de Payllars que no·ls deffena, e que nós hi trameséssem qui·ls emparàs, aytanbé que trameséssem qui emparàs los lochs que avets preses, vos responem que entenem que·l comte qui és comte de Pallars se deya emparar de tot, e que nós que li ajudarem bé e gint. Quant al fet dels hòmens de vall d’Aran, vos responem que, axí com sabets, los dits hòmens novellament són venguts a nostra mà, e veem que lur entrar poch profitaria quant al temps d’ara, puys Puig de València et Puiglorenç no·s poguessen haver, segons que vós metex deïts, e l’ivern que ve desús, majorment en aquexa terra, per què no·ns sembla que fassa a fer lur entrar. Dada en Leyda, dijous .II. dies a la exida d’agost en l’any de mil .CCC.XIII.

B(ernardus) de Aversone, mandato regio, et fuit ei lecta per eum .

174 .

1313, octubre 25. Sant Cugat del Vallès.

Crida manada publicar per Jaume II ordenant manifestar els esclaus grecs als batles, per dubtes sobre la legitimitat de llur captiveri, amb prohibició d’alienar-los i d’extraure’ls del país sense llicència (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 254, fol. 176r-v.

Fideli suo Bernardo de Spelluncis, baiulo regni Valentie generali, salutem, et cetera. Ad audientiam nostram pervenitur quod quamplures greci et grece tenetur captivati in terris nostris, qui per mercatores et homines armorum sunt adducti, et quia dubitatur verisimiliter an liceat eos tenere ut servos, pro eo quia christiani esse dicuntur et receperunt babtisma, volumus et vobis mandamus quatenus faciatis fieri preconizationem publice in die beati Martini proximo venturi, secundum formam infferius declaratam, ad hoc ut interim nos possimus providere quidquid de iure et ratione de talibus sit agendum. Et volumus quod dicta preconizaçio fiat dicta die, et non ante, ad hoc ut fiat una et eadem die in omnibus locis maritime terre nostre, et predicta non curetis revelare alicui usque ad diem premissam. Mandamus etiam vobis quod tam nomina grecorum et grecarum qui inveniantur quam nomina illorum qui eos pro servis teneant scribi in libro curie faciatis, et facta preconizatione curetis diligenter indagare si aliqui contempserint servare preconizationem predictam, de quibus nos certifficare curetis, ut possimus eos punire iustitia mediante. Data in monasterio Sancti Cucuphatis Vallensis, sub sigillo nostro secreto, . VIII .º kalendas novembris anno Domini . M .º CCC .º XIII .º

Ara ojats, per manament del senyor rey: que tothom, de qualque condició o estament sia, que greg o grega age o tinga per servs o per catius, aquels deja manifestar al batle dintre .VIII. dies, e aquels no·n vena ni en niguna manera alién ne a altres parts trameta sens licència del senyor rey. E qui contra açò farà perda tot lo dret que à o entén aver en los dits gregs o gregas, e·ncara serà punit a albitri del senyor rey. Encara, que nul hom, per mar o per terra, no gos treer alcuns gregs o gregas de les terres e sennoria del rey, sots pena del cos e del aver.

Similes:

Item, baiulo Barchinone similis facta fuit .

Item, similis fuit facta baiulo Dertuse .

Item, baiulo C[a]stilionis de Burriana facta fuit similis .

Item, baiulo Burriane similis facta fuit .

Item, vicario Villefranche, quod predictam preconizationem fieri faciat in Villafrancha et in aliis locis maritime vicarie predicte .

Item, baiulo Gerunde similis fuit facta .

Pro curia .

175 .

1314, juny 5. València.

Crida manada publicar per Jaume II prohibint mercadejar amb sarraïns enemics sense llicència reial. L’ordre es dirigeix a Bernat d’Esplugues, batle general del regne de València, a Arnau Torrelles, portantveus de procurador del mateix regne [dellà Xixona], i als veguers de Catalunya (Bernat Satorre) .

ACA, C , reg. 241, fol. 181r-v.

Iacobus, et cetera. Fideli nostro Bernardo de Spelluncis, baiulo regni Valentie generali, salutem, et cetera. Experientiam facti didiscimus quod gentibus nostre ditioni subiectis navigantibus seu pergentibus ad loca et terras que sunt[t in] iurisdictionibus et dominiis sarracenorum nobiscum pacem vel treugam non habentibus, et potissime mercantibus seu comercium facientibus in locis et terris iamdictis, tam in personis quam bonis eorum fuerunt hucusque inibi dampna quamplurima irrogata, ipsorum personas carceri mancipando, necnon eorum bona in dictis locis et terris existentia sibi frequentius aplicando, ex quibus nedum, attentis huiusmodi incomodis que propterea predictis nostris gentibus eminere, verum pensatis comodis que ipsis fidei catholice inimicis ex hiis postea fuerunt subsequta, cogimur non inmerito salubre super hiis remedium adhibere. Quapropter, et quia cura pervigili affectamus, prout sollicitudini sedis regalis incumbit, de nostrorum subditorum statu salubri et pacifico providere, sic super premissis duximus ordinandum quod amodo aliquis subditus noster, cuiuscumque conditionis aut status existat, sub pena corporis et bonorum, non presumat accedere causa mercandi vel alias ad partes iurisdictionis et dominii prefatorum sarracenorum, cum quibus pacem vel treugam non constiterit nos habere, quod, si fecerint, penam prefatam per nos super hiis, ut predicitur, impositam, absque alio remedio contrafacientibus per vos infligi volumus et iubemus. Verum ne prefati subditi nostri valeant preten[d]ere ignorantiam de premissis, vobis dicimus et mandamus quatenus per loca insignia officii vobis comissi, ubi assueta sunt talia proclamari, faciatis preconitzari publice que sequntur .