AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Ítem, senyor, manàs a·n Pujades e a·n P(ere) de Súria, per vostra letra, que no presessen null hom, e an-ich moltz que an amagades les penyores, e altres que no·ls troba hom en què penyorar e fem-los tancar la porta, e sofren ço, que nulla composició no·ns en parlen; e vós, senyor, manatz-hi què hi fassam, e creeem que, si no n’avem vostre manament que·ls prenam, tart n’aurem la pena. Resposta del senyor rey: que·ls pobres no·n sien preses, o aquells qui verament aparexen no aver de què pagar ne no pogren aver despeses a venir en la host; aquells, emperò, dels quals és sospita que agen amagats lurs béns o que facen sobre açò frau, sien destretz fortment e destreta en persones e en béns, segons que serà viares a·n Bernat Desfonollar e a·n P(ere) Boÿl.

Al fet d’en P(ere) Senp(ere) e d’en Berthomeu Cendre, sembla al senyor rey que, si en manleuta eren, que·ls jaquesca hom.

Ítem, si plaurà al senyor rey que faça hom composicions ab aquells qui han poch e no porien pagar la pena que·l senyor rey hi ha ordonada, e que·n presés hom .XX. solidos o .XXX. o .XL., e d’aquí al amunt, segons que ho trobàs que poguessen dar segons lurs facultatz, cor d’aquests 169qui són d’aquesta condició hic trobarà hom moltz. Resposta del senyor rey: que açò es fassa a arbitri d’en Bernat Desfonollar e d’en P(ere) Boÿl.

Ítem, que·l senyor rey ha licenciatz e·y ha fets a moltz gràcia qui se’n són tornatz, qui porien ben e gint pagar reemçó, de què hom no ha res. Resposta del senyor rey: que ell n’à feta gràcia a alcuns de certa sciència, e quant a aquells àls no s’i pot fer; a aquells, emperò, sia observada la gràcia qui n’an letra del senyor rey sagellada ab son sagell comú, e no ab lo sagell secret.

Ítem, del fet de les cenes que és qüestió entre·l senyor infant e madona na G(uillem)a de Moncada, que diu madona na G(uillem)a que·l seu procurador deu reebre les cenes del procurador en aquells lochs que ella té, jaci·açò que en la carta que és entre·l senyor rey e ella diga tan solament ab les cenes al senyor rey pertanyens. Resposta del senyor rey: que sien demanades per l’infant.

Ítem, de les cenes de Ribacorça, si les demanarà l’ifant ( sic ), que per ço com en Bernat de Súria, qui cullia les cenes del senyor rey en Ribacorça, diu que hac manament que sobr[e]seesqués, lo senyor ifant ha allongat de demanar les dites cenes en Ribacorça que ja avia ordonat peça ha que·s culissen. Resposta del senyor rey: que les deman 170l’enfant axí com a procurador, com sia declarat e atorgat als hòmens dels lochs de Ribagorça que procurador d’Aragó no·y deu pendre cenes; sia, emperò, vist lo privileg[i] quals lochs són aquells qui·n hi són nomenatz. No entén per açò lo senyor rey esser feit prejudici al infant, si hi era personalment, que no li fos dada cena, axí com al fill de rey, no axí com a procurador, segons que cascun lo·s poria soferre.

87 .

1302, maig 20. Saragossa.

Jaume II a un conseller del rei de Tunis, demanant la seua intercessió davant d’aquest per tal que augmente la part del dret sobre el comerç de catalans que cobra el monarca catalanoaragonés (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 334, fol. 60v.

En Jacme, per la gràcia de Deu rey d’Aragó, de València e de Múrcia, de Serdenya e de Còrsega, e comte de Barcelona. Al savi e discret Jacheria, fill de Azmet, conseller del noble rey de Tunnís, salut e amor. Reebem les letres vostres, que·ns tremesés per en R(amon) de Vilanova, amat conseller e familiar nostre, per les quals entesem la bona volentat e la bona affeció que avets e·ls nostres fets, e grahim-vos-ho molt e regonexem que·us en sóm tenguts a fer plaer e amor. Esters, vos fem saber que nós trametem nostra carta al noble rey de Tunís en què·l pregam que, a la assignació la qual ell ha a nós feta sobre la meytat del dret que·ls catalans paguen, vula anadir l’altra meytat del dit dret, axí que tot lo dit dret sia a nós assignat entregament, per ço que la paga sia a nós feta pus tost; e encara, que faça vedar que negun català ne negun sarraý 171qui vendrà de la nostra terra a Tunís per mercadoria no gos ne faça escriure les sues coses e mercaderias per neguna altra persona sinó per català, per ço que frau neguna no s’i puscha fer e que·l dret sia donat pus plenerament; e atressí, que aja en sa comanda e en sa guarda la nostra gent qui està en la sua senyoria. On nós, confians de la vostra dilecció, pregam-vos que vós, per amor de nós, endressets que·l dit rey de Tunís duga a acabament los nostres precs, per amor e per honor de nós, e a la perffí pregam-vos que ajats recomanats los feels nostres en G(uillem) Fava, cònsol nostre, e en Jacme Rostany, 172qui aquí és per nós, e grahyr-vos-ho em molt. E nós sóm aperallats ( sic ) de oir benignament los vostres precs en ço de què·ns pregàssets. Dada en Saragoça, .XX. dies anats del mes de maig en l’any de mil .CCC.II.

88 .

1302, octubre 2. Figueres.

Jaume II a Dalmau de Socarrat i Ramon Reg, anunciant-los la tramesa d’un missatger confidencial sobre la construcció de castells a Bas (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 307, fol. 63r.

En Jacme, et cetera . Als feels seus en Dalmau de Socarrat e an R(amon) Reg, salut e gràcia. Com nós ajam comanades al feel nostre en R(amon) P(ere) algunes coses que·us diga de part nostra, sobre ço que avem entès que algunes fortalees se deuen fer e bastir en Bas, e que·s purien a nós liurar e aver a la part nostra, a honor e a profit de nós, per ço deÿm-vos e manam-vos que creegats sobre açò al dit R(amon), e que façats e complescats ço que él vos en dirà. E aquestes coses façats molt secretament, e les tenits 173secretes. Data a Figueres, lo segon dia del mes de vuytubri, a la entrada, anno Domini . M º . CCC º. secundo .

Bernardus de Aversone, mandato B(ernardi) Bo(neti) .

89 .

1302, octubre 9. Figueres.

Jaume II a Bernat de Sarrià, conseller reial i procurador del regne de Múrcia, sobre la missatgeria que cal enviar al regne de Granada (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 334, fol. 85r-v. 174

Dilecto consiliario suo Bernardo de Serriano, procuratori regni Murcie, et cetera . L’altre dia, per letres nostres, vos feem saber que havíem ordenat de trametre al rey de Granada lo feel nostre en Bernat de Segalars, e que d’açò trametíem letra al rey de Granada, e el dit Bernat de Segalars aytambé li’n trametia letra sua, en què li demanava que li tramesés letra de guiatge. Les quals letres nostres e del dit Bernat de Segalars vos tramesem, per especial correu nostre, que vós les enviàssets al dit rey de Granada, per haver-ne resposta la qual lo dit Bernat trobàs com seria ab vós en aquexes parts, e creem que·u ajats fet segons que nós vos havem manat. Ara, emperò, vos fem saber que, com lo dit Bernat de Segalars fos arreat d’entrar en camí per anar, fo embargat en son cors e en altres guises, que anar no poch, e axí nós, volent provehir especialment sobre·l fet nostre e del rey de Granada, havem ordenat de trametre a ell per missatge lo feel nostre en Jacme Boschet, 175qui dins pocs dies deu partir de la nostra cort per anar là. E açò fem nós saber al rey de Granada per letra nostra, e aytambé li’n escriu lo dit Jacme per letra sua, en la qual li demana que li trameta carta de guiatge, les quals dues letres nós vos trametem per aquest correu nostre. Per què·us deÿm e·us manam espressament que vós, vista esta carta, trametats per covinent persona les dites letres al dit rey de Granada, e endressats en guisa que aquell qui les durà que·n aport resposta ivaçosament, la qual resposta e la carta de guiatge del dit Jacme, la qual creem que mantinent li trametrà lo dit rey, vós vos retingats, enaxí que·l dit Jacme que les trob en vostre poder com se’n vaja a enllà, o almenys endressats que les trob en poder del tinent loc vostre en la procuració de Múrcia. E aquestes coses fets ab aquella diligència que nós fiam de vós, enaxí que breument se fassen, que fem-vos saber, segons que ja és dit, lo dit Jacme Boschet és ja en espeegament que se’n va. E açò no allonguets per nuylla rahó, ans hi dats mantinent recapte. Data Figueriis, . VII .º idus octobris anno predicto (anno Domini . M .º CCC .º secundo) .