AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

ACA, C , reg. 307, fol. 27v.

Nobili et dilecte dompne Gaubors, uxori nobilis Berengarii de Entença, quondam, et cetera . Com nós, per los affers que havem entre mans, ajam gran mester dels maestres qui fan los crocs de les menes en Fallcet e en aquexes parts, per ço pregam-vos, tan curosament com podem, que vós, vista la present letra, sens tota triga e escusació, trametats a nós .X. maestres del dit offici, dels mellors que tramete’ns pugats, ab tot lur arreu e ab tot lur aparellament, en guisa que mantinent los puxam haver a nostre serviy; e nós provehirem als dits maestres en guisa que ells seran pagats nostres. E aquesta cosa serà molt agradable a la nostra volentat, e grahir-vos em molt. E no·y ajam fayla en neguna manera, cor seria triga de nostres affers. Data in obsidione castri de Montefalchone, idus martii anno predicto (anno Domini millesimo . CCC .º primo) .

Bernardus de Aversone, mandato Bernardi Boneti .

85 .

1302 (Enc. 1301), març 15. Setge de Montfalcó.

Jaume II a Roger de Castellcir, aprovant el seu deseiximent de Bernat de Vilademany (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 307, fol. 28r.

Iacobus, et cetera. Dilecto suo Rogerio de Castroçiro, et cetera . Fem-vos saber que reebem vostra letra, en la qual nos feés saber, entre les altres coses, que per rahó de nós vos sots desexit d’en Bernat de Vilademany, per vós e per vostres frares, e que li farets tot dan que puschats, la qual cosa plau molt a nós e·us ho graïm molt, e pregam-vos que li fassats a ell e a ço del seu tot aquel dan que puschats. Al àls que·ns feés a saber del castel de Farners, qui és seu, que l’à comanat a pageses de la terra, loants molt la vostra diligència, tenim per bé que, si podíets aver lo castell, que l’ajats e que·y fassats vostre poder, o almenys lo castell veyl, segons que per vós nos trametets a dir, e ab aquell destrenyets l’altre com mils vejats que fer-se puga. A açò que·ns fets saber que totavia sots apparelat ab .X. o ab .XII. hòmens a cavall de seguir nostra volentat, plau-nos molt, e nós, com sahó sia, appellar-vos em a nostre serviy. Esters, sol·licitam-vos e deÿm-vos que, en los affers damunt dits, fassats en tal manera que conegam per obra la volentat que·ns avets de servir. Data in obsidione castri de Montefalchone, idus martii anno predicto (anno Domini millesimo . CCC .º primo) .

Bernardus de Aversone, mandato B(ernardi) Bo(neti) .

86 .

[1302], abril 7. Lleida.

Jaume II al seu conseller Bernat de Fenollar. Mana que l’infant Jaume vaja a Lleida al rei, des de Barcelona, i li dóna les seues respostes a uns capítols tramesos pel consell del primogènit, sobre les al·legacions d’alguns homes per tal d’excusar-se d’anar a la host reial (Bernat d’Averçó) .

ACA, C , reg. 307, fols. 39r-40v.

Iacobus, et cetera. Dilecto consiliario suo Bernardo de Fonollario , 166 salutem et dilectionem . Havem reebudes vostres letres e capítols que ara·ns tramesés, e havem entès ço que era contengut en aquells, a les quals coses vos responem que·ns maravellam com l’enfant no és exit de Barchinona per venir a nós, que par ver que de les penyores que avets fetes poguéssets haver pagat ço que l’enfant hi deu, o que bastàs que en P(ere) Boÿl 167s’i obligàs que·u pagàs ans que partesca d’aquèn, e que per aytal rahó l’enfant no calgués aturar a Barchinona . Per què·us manam espressament que, vista la letra, endressets e fassats que l’infant hisque de Barchinona e que se’n venga. Esters, creyem ya vós haver 168enantat a vendre de les penyores, e pus reembre no les voleu, segons que vós deÿts, enentats a vendre d’aquelles. Quant al feyt de l’hostage vostre, nós ne pregarem en Boxadós e farem nostre poder que·us alonch. Los capítols que trameses nos havetz, e encara aquells que en Johan d’En Uchs, escrivà de l’infant, nos aportà[s], vos remetem, ab nostres respostes escrites en aquells capítols, segons les quals respostes volem que enantetz e façats enantar en aquell feyt. E no triguetz en neguna manera la venguda del infant. Data Ilerde, . VII .º idus aprilis .

B(ernardus) de Aversone, mandato regio .

Capítols que en Johan d’En Uchs aportà de part del senyor infant e de son consell.

Primerament, que con en Bernat Sespujades, ab en P(ere) de Súria, porter del senyor rey, segons la forma del manament a ells feyt per lo senyor rey ab carta sua, comensassen de destrènyer e de penyorar aquells qui eren romases e no anaren en aquesta host, e aquells qui se’n eren tornatz sens licència del senyor rey en qual manera, alcuns e moltz proposaren e digueren que no eren tengutz, ans eren escusatz de la dita host per les rahons davall escrites, ço és a saber, los uns per privilegi que dien que han de franquea. Resposta del senyor rey: que negú no se’n pot escusar per privilegi que·n aja, cor per rahó dels ordonamens de la cort de Leyda precisament eren tengutz de venir en la host, no contrastan privilegis.

Los altres, qui dien que an .LXX. anys, e que són escusatz per .I. privilegi qui fo atorgat per los predecessors del senyor rey a la universidat de Barchinona , en lo qual se conté que negun hom de edat de .LXX. anys no sia tengut d’anar ne de trametre en host ne en cavalcada, et d’aquesta condic[ió] han moltz, axí de rics com de mijans. Resposta del senyor rey: que aytal privilegi no·ls escusa, si d’altra guisa ells són hòmens cuvinentz a combatre, o si doncs no són malaltz o impotentz, cor là on per aventura lur pressona no fos necessària ne profitosa en la host per fet d’armes, seria-ho a fet de conseyl; aquells, encara, qui són vells e han bé aparellat del lur, jassia que sien tals que no fossen bons a armes ne a venir en host, degren-hi trametre. Esters, açò jaquex lo senyor rey al arbitri d’en Bernat Desfonollar e d’en P(ere) Boÿl, ab consell del qual se fassa.

Los altres són pubills, e és al·legat de part lur que, jaci·asò que agen .XIIII. anys, que entrò sien vengutz a edat de .XX. anys que no són tengutz d’ost, segons usatge de B[a]rchinona . Resposta del senyor rey: que de .XV. anys a amunt o lexa a arbitri d’en Bernat Desfonollar, ab conseyl d’en P(ere) Boÿl, que ells, guardada la qualitat e la condició de les persones, hi fassen ço que·ls sia semblant, que, de .XV. anys a avall, no par que degen esser destretz de venir en la host.

Los altres an fills, e són-ne alcuns qui no an muller, e els altres qui an muller, mas estan ensemps e an trameses lurs fills en la host, e els pares són romases. Resposta del senyor rey: que aytals no són escusatz d’aquesta hos[t], ne aquells encara qui no an mullers e viuen ab lurs pares, si en altra guisa han aministració de lurs coses, de les quals pusquen provehir a si sens despesa del pare.

E per aquestes rahons posades dien aquells qui són d’aquestes condicions que són escusatz e no són tenguts d’ost. Encara proposen e al·leguen que en la cort de Leyda fo salvat e retengut que no fos fet prejudici a lurs privilegis ne a lurs franquees. Resposta del senyor rey: que ell no entén que, quant a açò sia, los sia fet prejudici, e aquella protestació val en altres cases, mas no en aquest, cor ço que·s ordonà en la cort de Leyda, si no venguessen en la host, romanguera sens exequció, ço que fer no·s dech ne·s deu entendre.

Ítem, los frares menors e els preÿcadors han previlegi que lurs procuradors no són tengutz d’anar en host, e lurs procuradors són dels bons e dels cuminals de la vila. Resposta del senyor rey: que negun privilegi ne neguna gràcia no·ls escusa en aquest cas.