G(uillelmus) de Solanis, mandato regio .
74 .
[1301], juny 22. Lleida.
Jaume II als prohoms i universitat de la vila de Llorca. Ofereix lliurar-los el blat que els ha promés, bé en gra a Lleida o pagant-los el seu preu a València, segons vulguen (Guillem de Solanes) .
ACA, C , reg. 121, fols. 53v-54r. 148
En Jacme, et cetera . Als feels seus los bons hòmens e la universitat de Lorcha, la gràcia sua e bona volentat. Fem-vos saber que, remembranç-nos de la quantitat del blat la qual promesem a vós dar, volens complir a vós ço que·us promesem sobre açò, avem fet procurar en la ciutat de Leyda una quantitat de blat per dar aquella a vós, a compliment de la quantitat de blat que per part nostra vos fo promesa de dar; e, com nós ajam entès que en regne de Múrcia ha molt mellor mercat de blat que no ha en aquestes parts, comptades les messions que·s n’aurien a fer si d’aquestes parts se avia a portar en aquexes, fem-vos-o saber, per ço que vosaltres proveescats sobre aquest fet. Per què nós vos dehim e·us manam que, provist sobre açò, sia que vulats lo blat damunt dit o el preu d’aquel, enviets vostres missatges a València, al feel nostre en Bernat de Splugues, tresorer de la regina muller nostra, el qual farà liurar a aquels en Leyda lo dit blat, si aquel elegerets pendre, o en València lo preu d’aquell, si açò més volrets, car nós o lexam a arbitre e a volentat vostra; los quals missatges sien en València d’assí al primer dia d’agost, e trobaran aquí lo dit en Bernat de Splugues, qui de la un o del àls, segons que vosaltres elegerets, los espeegarà sens tota tarda, que axí lo·y avem nós [manat]. Data en Leyda, . X .º kalendas iulii .
G(uillelmus) de Solanis, mandato regio .
75 .
1301, juliol 7. Lleida.
Jaume II a Bernat de Sarrià, procurador del regne de Múrcia, sobre una treva instada pel noble Juan Manuel del rei de Granada i altres afers de Castella, i la dificultat per a atendre la demanda de diners i vitualles del mateix Sarrià (sense escrivà) .
ACA, C , reg. 121, fols. 78v-79r.
Dilecto consiliario suo Bernardo de Serriano, procuratori regni Murçie, salutem et dilectionem . Reebem les letres vostres que ara novellament nos enviàs e, entès ço que en aquelles era contengut, responem-vos, primerament, al fet de la treva de què en Johan Manuel e la inffanta sa muller vos avien pregat que deguéssets escriure al rey de Granada que donàs treva al dit don Johan, a .V. ho a .VI. anys, e que nós aytambé que li’n escrivíssem, que no par a nós que d’açò vos devets entrametre ne escriure en neguna manera, ne tenim per bé ne volem que vós vos en entrametats ne·n escrivats. A açò que·ns fets saber sobre feyt de la anada de don Johan en Castella a la cort qui era manada a Vilarpando, e sobre los altres fets e ardits que en les dites letres eren contenguts, vos responem que loam la sol·licitut que haüda havets en fer saber a nós aquells, e sol·licitam-vos que·ns certiffiquets de tot ço que sobre aquells fets ho altres saber porets de cert. Al feyt d’en Ferrando, 149vos responem que en tal condició e estament és lo seu feyt, segons que vós porets saber quant siats ab nós, que no·ns par que en neguna manera poguéssem endreçar que ell anàs a Granada, ne encara en altra part. Al feyt dels hòmens del regne de València que demanats, jassi·açò que·us hi ajam respost moltes vegades, encara·us fem saber que, per les rahons que nós ja vos avem enviades a dir, no par a nós que en neguna guisa dejam fadigar los hòmens del dit regne ne trametre en aquexes parts quant a ara. A açò que·ns enviàs a dir de la assignació que·us feem dels .LX. mília solidos sobre la reençó de les naus qui eren anades en Alexandria, vos responem que, si a vos bé membra, la dita assignació fo feyta a vós pagada la assignació d’en Guerau de Cerveyló, et siats cert que nós no la avem trencada en res, ans és enteniment e volentat nostra que la·us tingam; ver és que nós ara, per gran necessitat que avíem, havem manlevats d’en Guerau Cervelló .XII. mília solidos barchinonenses , los quals li avem assignats en aquella guisa que li avíem ja assignats los altres que li devem. Al feyt dels .X. mília solidos que·ns enviàs a dir que·us trametam e de les viandes, vos responem que nós, aytant con podem, segons que ja·us avem fet saber, fem procurar d’aver alcuns diners e vianda, e dels primers que·n ajam trametrem-vos recapte, aquell que puscam. Sobre feyt de la vianda dels hòmens de Lorca, ja per altres letres nostres vos avem feyt saber ço que·y avem feyt e ordenat, axí que creem que els hòmens avant dits ne seran pagats. La carta del batle que·ns enviàs a dir vos trametem. Data Ilerde, nonas iulii anno . CCC .º primo .
76 .
1302 (Enc. 1301), gener 20. València.
Respostes de Jaume II a les cartes de deseiximent trameses pel comte de Foix, Gastó de Bearn i el vescomte de Cardona, per causa de les baronies cedides al monarca per la noble Guillema de Montcada (Bernat d’Averçó) .
ACA, C , reg. 307, fols. 9r-11r.
Iacobus, et cetera. Nobili Rogerio Bernardi, comiti Fuxensi . Reebem vostres letres, divenres qui fo . XIIII . kalendas februarii en l’any dejús escrit, en les quals nos tramesés deseximens per raó del heretament que la nobla dona Guillema de Muncada 150ha feyt a nós de la honor de Muncada e de Castellviy, dién que la dita honor avíem nós reebuda en gran prejudici de la noble 151na Margarida, comtessa de Foix, muller vostra, e d’en Gastonet, fil vostre. A les quals coses vos responem que nós als nobles comte d’Urgell e an Ramon Folch, qui per vós e per lo dit en Gastonet, fil vostre, nos parlaren e·ns requeriren d’aquesta rahó, avem offert que si vós feeyets a nós del veçcomtat de Castellbò ço que·ns devets fer per aquell e ço que fan a nós los altres richshòmens de Cathalunya, com aclò denegàssets fer, a deseret e a gran prejudici nostre e de tota Catalunya, que nos érem aparellats, si clams avíets de nós, vós ne la dita noble dona Margarida e el dit en Gastonet, fil vostre, per la dita rahó o per altra, breument 152d’estar-vos-en a dret, segons Usatges de Barchinona e constitucions de les corts e usances de Catalunya, o encara, si allò no feeyets, d’estar-vos a dret si clams avíets de nós, axí com deguéssem. On, com vós ne·l dit Gastonet, fill vostre, açò no hayats volgut reebre, segons que appar per los deseximens que·ns avets trameses, sots-vos desexit de nós a tort e sens justa raó. E nós encara offerim a vós e a la dita noble dona Margarida e al dit Gastonet, fil vostre, totes les damunt dites coses per aquestes presents; emperò, pus vos sots desexit de nós, desexim-nos de vós, que de mal que façam a vós ne a les vostres coses, ne a vostres valedors ne al lur, no·n siam tenguts. Data Valentie, . XIII .º kalendas februarii anno Domini millesimo . CCC .º primo .
Iacobus, et cetera. Nobili Gastoneto de Bearn, filio nobilis comitis Fuxensis . Reebem vostres letres, divendres qui fo . XIIII . kalendas februarii en l’any dejús escrit, en les quals nos tramesés deseximens per raó del heretament que la noble dona Guillema de Munchada ha feyt a nós per la honor de Munchada e de Castellviy, dién que açò avíem nós reebut no degudament e en prejudici e en deseretament vostre. A les quals coses vos responem que nós als nobles comte d’Urgell e an Ramon Folch, qui per vós e per lo noble comte de Foix, pare vostre, nos parlaren e·ns requeriren d’aquesta raó, avem offert que si lo dit comte, 153pare vostre, e vós feeyets a nós del veçcomtat de Castellbò ço que·ns devets fer per aquell e ço que fan a nós los altres richshòmens de Catalunya, com aclò denegàssets fer, a deseret e a gran prejudici nostre e de tota Cathalunya, que nós érem aparellats, si clams avíets de nós, vós o el dit comte, per la dita rahó o per altra, breument d’estar-vosen a dret, segons Usatges de Barchinona e constitucions de les corts e usances de Catalunya, o encara, si allò no feeyets, d’estar-vos a dret si clams avíets de nós, axí com deguéssem. On, com vós ne el dit comte, pare vostre, açò no hayats volgut reebre, segons que appar per los deseximens que·ns avets trameses, sots-vos desexit de nós a tort e sens justa rahó. E nós encara offerim a vós e al dit comte, pare vostre, totes les damunt dites coses 154per aquestes presents; emperò, pus vos sots desexit de nós, desexim-nos de vós, que de mal que façam a vós ne a les vostres coses, ne a vostres valedors ne al lur, no·n siam tenguts. Data Valentie, . XIII .º kalendas februarii .
Читать дальше