AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

69 .

1301, juny 14. Lleida.

Jaume II a Ramon Folch, vescomte de Cardona i procurador de Catalunya, prometent pagar les quantitats que li deu (Guillem de Solanes) .

ACA, C , reg. 121, fol. 20r.

En Jacme, et cetera . Al noble e amat en R(amon) Folch, vescomte de Cardona e procurador de Catalunya, salut, et cetera . Vench a nós lo honrat en Pons, pebordre de Solsona, el qual per part vostra parlà ab nós largament sobre·l fet de ço que nós vos devem. E nós, entès açò que ell nos dix de part vostra sobre aquell feyt, axí com aquell qui avem gran volentat e auríem gran plaer que·us poguéssem satisfer de so que·us devem, feem sercar e procurar aytant com poguem si en neguna manera atrobar poríem res de què nós satisfer-vos poguéssem en tot o en partida, et finalment, segons que el dit pebordre sap, no·u poguem trobar. Emperò, fem-vos saber que nós esperam aver, axí de les parts de Proensa com d’altres parts en què avem tramès, alcunes quantitats de moneda, e d’aquelles entenem a satisfer a vós de so que·us devem, en tot o en la major partida, axí que vós conexerets lo bon enteniment e bona voluntat que nós avem ahuda e avem en satisfer a vós d’assò que, segons que dit és, vos devem. Creeu sobre assò al dit pebordre, lo qual del enteniment e de la voluntat nostra sobre aquest fet és plenerament enformat, de so que de part nostra vos dirà. Data Ilerde, . XVIII .º kalendas iulii anno predicto (anno Domini . M .º CCC .º primo) .

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio facto per prepositum Celsonensem .

70 .

[1301], juny 15. Lleida.

Jaume II a Ferrer de Perves, manant-li anar a Lleida a prestar-li homenatge, ensems amb els batles dels dominis del noble Ramon de Bellera, segons els ha requerit la comtessa de Pallars. Així mateix, vol que recapte els diners tatxats als homes d’Àssua, en nom d’aquesta (Guillem de Solanes) .

ACA, C , reg. 121, fol. 21r-v.

Al feel nostre en F(errer) de Perves, et cetera . Dehim-vos e·us manam, sots pena de la nostra gràcia, que d’ací al dia de sent Johan primervinent vingats a nós a Leyda ab lo batle d’Àsoa, e ab en G(uillem) d’En Gui, e ab tots aquels batles e altres de la terra del noble en R(amon) de Bellera, als quals la noble comtessa de Paylars 141avia ja scrit que vinguessen fer homenatge a nós, segons les covinences que són entre nós e ça comtessa e en R(amon) de Bellera damunt dits. Encara, volem e manam a vós que levets aquela quantitat de diners dels hòmens d’Òsoa, 142segons que vós sabets que eren tatxats ab la dita comtessa, e d’aquels diners responet a ella, e tret-ne tots aquells sues penyores e trametet-les a ella; e metet-hi .I. hom en loc vostre qui açò fassa, per ço cor vós avets a venir a nós. E neguna d’aquestes coses no duptets de fer, per ço cor sapiats que bon guardó n’aurets de nós. Encara·us dehim que, entrò que·l noble en R(amon) de Spés 143sia pujat en la terra, que procurets e fassats procurar bé e diligentment la terra, en manera que nós vos hajam que grahir e que de negligència no puxats esser reprès. Data ut supra (Data en Leyda, . XVII . kalendas iulii) .

Idem (Guillelmus de Solanis, mandato regio) .

71 .

1301, juny 16. Lleida.

Jaume II al noble Ramon Folch, vescomte de Cardona i procurador reial a Catalunya. El persuadeix d’anar a les corts a Lleida, ciutat que aquest creu hostil a ell i als seus cavallers (Guillem de Solanes) .

ACA, C , reg. 332, fols. 183v-184r.

En Jacme, et cetera . Al noble e amat en R(amon) Folch, veçcomte de Cardona e procurador de Cathalunya, salut, et cetera . Reebem les letres vostres de resposta, per les quals nos fés saber que avíets reebudes les letres nostres que nós vos avíem trameses sobre feit de la cort que avíem manada en Leyda. E, entès ço que en aquellas era contengut, responem-vos primerament, a açò que·ns enviàs a dir que la ciutat de Leyda era sospitosa a vós a e als amichs e als cavalers vostres, per les rahons contengudes en les dites vostres letres e per altres, axí que sens perill de vostres corses vós ne ells en la dita ciutat entrar no poríets, que vós sabets bé que totz aquells que vénen a nós, per qualque rahó hi venguen, deuen esser segurs vinén a nós, estan e tornan a lurs alberchs, doncs pensar devetz e esser cert que molt pus segurs deuen esser aquells qui per rahó de cort a tenir vénen a nós, on que siam; e axí, per aquesta rahó, no·us cal duptar que no vingats segurament a la dita ciutat de Leyda a la cort que manada us és. Al àls que·ns enviàs a dir, que asignàssem a vós altre loc per la dita cort a tenir, ab consentiment e ab volentat de vós e dels altres richshòmens e cavallers e ciutadans qui foren en la cort passada de Barcelona, ordonam de [t]enir la dita cort en Leyda en aquest an, e açò juram tuyt, e axí veets vós e conexets que nós loc altre a tenir la dita cort mudar no poríem, sens que no venguéssem contra nostre sagrament e ço qui ordenat ne fo. Per què nós vos requerim e·us manam que, no contrastant les dites rahons, vingats a la dita ciutat de Leyda a la celebració de la dita cort, car vós vinén a la dita cort, estan e tornan, tendrem salvs e segurs vós e vostres cavalers e vostres amichs e tots seyls qui ab vós vendran, axí que a vós ne a ells dupte negú no cal aver per neguna manera de venir a la dita cort. Data Ilerde, . XVI .º kalendas iulii anno Domini . M .º CCC .º primo .

G(uillelmus) de Solanis, mandato regio .

72 .

1301, juny 17. Lleida.

Jaume II a Marc d’Estadella, falconer seu, demanant-li la tramesa de tres falcons bons (Pere Martí) .

ACA, C , reg. 121, fol. 16r.

Fideli falchonerio nostro Marcho de Stadella, et cetera . Ja sabets en qual manera nós vos aguem manat que, dels falcons nostres polls que tenitz, triàssets los dos millors ab què caçàssem los crebres. E, com ara vuylam tres falchons, dels pus exuts e dels millors a caçar los crebres, e per aquesta rahó trametam allà en G(uillem) Aragonès, de casa nostra, qui·ls aport a nós, dehim e manam-vos que, dels pus exuts e dels millors falchons nostres, nos en trametatz tres per lo dit G(uillem) Aragonès. E açò no mudetz per neguna res, per ço cor nós ab los dits falchons volem caçar los crebres e deportar ab ells. Data Ilerde, . XV .º kalendas iulii anno predicto (anno Domini . M .º CCC .º primo) .

P(etrus) Martini, mandato regio .

73 .

[1301], juny 19. Lleida.

Jaume II al seu conseller Bernat de Sarrià, procurador del regne de Múrcia, responent a diverses consultes sobre la guerra amb Castella (Guillem de Solanes) .

ACA, C , reg. 121, fols. 22r-23r.

En Jacme, et cetera . Al amat conseller seu en Bernat de Serrià, procurador del regne de Múrcia, et cetera . Reebem les lestre vostres que·ns enviàs per R(amon) Çariera e, entès ço que en aqueles era contengut, responem-vos, primerament, a açò que·ns enviàs a dir sobre el fet d’en Johan Manuel e de la infanta sa muler, que loam e tenim per bo, e·ns plau molt la avinença que feta avets que nul hom de Castella qui fassa o vula fer mal en la terra nostra, que no haja torn en negun loc d’en Johan, e que si nulla mala feta s’i fa, que·s restituesca dins .XXX. dies, segons que vós nos enviàs a dir; e que vós que fassats atretal si la mala feta serà feta per hòmens de nostra terra. A açò que·ns enviàs a dir 144que avíets fet que los hòmens de la terra d’en Johan puguen venir e entrar en nostra terra, e aitambé aquels de nostra terra puguen entrar segurament en la terra de don Johan, ab albarà que portassen nostre o del procurador del regne de València, vos responem que açò no·ns plau, ne tenim per bé ne volem que·s fassa, per ço cor, si vós bé hi pensats, sots aquesta color se poria tractar e procurar en regne de Múrcia per los aversaris nostres molt de dampnatge a nós e a nostra senyoria, e als enemics encara, qui per aquesta raó porien aver sovint certificació dels nostres fets, e axí, avem nós provist per mellor que·ls 145lurs no entren en re del nostre, ne els nostres en re del lur, ementre ( sic ) los fets estien e sien en la condició que vuy són; plau-nos, emperò, que quant per la nostra part la terra sia bé tenguda, servada e guardada. A açò que·ns enviàs a dir dels ardits de les parts de Castella e de talar als enemics, loam la diligència e sol·licitut vostra en fer saber les noveles d’aqueles parts, e tendríem per bé que la dita tala se feés, e si bonament fer-se podia. A açò que·ns enviats a dir que avíem fet dels missatges de França, segons que avíets entès, vos responem que nós, aitant com pugam, nos guardarem, si a Déu plau, que en aquel fet dessebuts no puscam esser. A açò que que·ns fets saber que·us avia tramès lo rey de Granada sobre·l fet de la tala d’Alcuras e dels altres locs de la frontera, vos responem que·u tendríem per bé e·u loaríem si bonament fer-se podia. A açò que·ns enviàs a dir sobre fet de les osts del regne de València, ja·us hi avem respost, e encara·us hi responem que enteniment fo nostre, e és encara, que·ls hòmens que nós avíem tatxats e·ls locs del regne de València per anar en 146ost e·l regne de Múrcia deguessen anar e·l dit regne si mester hi era, enaxí que·ls enemics hi entrassen e per cert hi deguessen entrar; en altra guissa, no enteníem nós, ne entenem encara, que·y degen anar, especialment cor nós los entenem a flixar per ço que en aquest any passat an fet, e 147encara per la ajuda que entenem aver del regne de València. A açò que·ns enviàs a dir que·us trameséssem vianda e diners, vos responem que nós assí vianda quant a ara aver no podem, per raó d’aquela que ja hic avem aüda ops de Pallars, e, com la hic aguéssem, trobam que mellor mercat n’à aquí que no assí; et, axí, fem-vos saber que nós fem procurar aitant com podem que ajam diners d’una part o d’altra, los quals a vós trametrem-vos en aquels que puscam, per comprar vianda aquí e per al àls que mester hi avets. Nós sóm en Leyda per fer la cort que avem manada, la qual feta entenem anar a Aragó per fer aquí cort, la qual avem ja menada al primer dia d’agost, e, aquela feta, entenem-nos-en anar e·l regne de València per fer cort aquí, per endressar so que puscam sobre·l fet de la ajuda que·ls entenem a demanar. Data Ilerde, . XIII . kalendas iulii .