AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Ítem, con lo dit senyor rey d’Aragó aja manat al dit abat que, ensemps ab lo dit frare G(uillem), supliquen al papa que deu manar e fer fer al rey Karles que heret lo duch del regne de Sicília, per ço que el duc de mellor cor ne trebayl e·ls fets que ensegueix, e per ço encara que per aquesta rahó él puga tirar mils a sa volentat los sicilians, sia sollícit e curós lo dit frare G(uillem) de tractar e de procurar açò, ensemps ab lo dit abat, en aquela melor manera que ell puga ne sàpia.

Ítem, sia curós e membrant lo dit frare G(uillem) de scusar lo dit rey d’Aragó ab lo papa e ab lo[s] cardenals, en aquela melor manera que puga, de ço que alcuns per aventura, en odi del dit rey e contra ell, lur avien donat a entendre, axí sobre·l 105fet de la armada com sobre lo fet d’Alexandria, con encara d’altres coses, e que·ls supplic que ells no vullen creure negunes coses contràries qui del dit rey lur sien dites, si doncs no·u veeyen per obra, per [ç]o cor lo dit rey d’Aragó no és d’enteniment de fer ne dir [en] neguna manera algunes coses que ell pusca saber ne conèxer que sien en deserviy de [l]a sancta Esgleya de Roma, ans és en enteniment e en volentat de tolre e vedar aquels en totes maneres que puga.

Ítem, com ara novellament sia estada tramesa al dit rey d’[Ar]agó una letra del papa en la qual lo prega que, les terres 106e les coses del Espitall que avia fetes emparar per ra[ó] de ço qui li romania a pagar del dot, restit[u]esca e re[ta], com sia a ell satisfet del dit doth, segons que açò en lo translat de la dita carta largament és contengut, e açò no sia axí, ne aquell qui la dita carta empetrà no 107haja donat a entendre al papa lo fet segons que és en veritat, sia membrant lo dit f[ra]re G(uillem) que, ensemps ab l’abat, parle d’açò ab lo papa e es[cús] lo dit rey d’Aragó si ell no ensegueix la dita carta, donant-li a entendre la veritat del fet, ço és, com encara no és estat satisfet entegrament al dit rey de la dita doth, segons que a[l] papa pot membrar que·l dit rey d’Aragó li o mostrà en Alanya 108e li o féu dir e mostrar a ser Lanfrancho, qui sabia la veritat del fet, axí com aquell qui avia fetes les pagues e tenia escrit ço qui pagat s’era.

Ítem, con encara a la noble dona Iolant, sor del dit rey d’Aragó e muller del dit duch, 109no sia feta assignació en algun loc de la dot sua, sia membrant lo dit frare G(uillem) que suplic al papa, de part del dit rey d’Aragó, que ell, axí com a aquell qui fo faedor d’aquest matrimoni, deny manar e fer fer al rey Carles que assigne en locs certs a la dita dona Iolant la dita doth sua, axí que aja ço del seu segur, en aquela guisa que·l papa conexerà ne tendrà per bé que fassa a fer. 110

.................................................................. 111

Aquestes coses davayl scrites deu dir l’abat de Foix al papa, entre l[es] altres coses a ell per part del rey d’Aragó comanades en la sua missatgeria.

Primerament, diga lo dit abat al papa, per part del rey d’Aragó, que ell dit rey d’Aragó, sabuda la presó del príncep, 112axí con aquell qui·s dolia molt de ço que avengut era, tramès al papa, segons que creu que ell sap e el rey Karles, lo prior dels preÿcadors del covent de Barcelona, per enteniment que, si a ells plahia ne·u tenien per bé, que anàs en Sicília e sabés ab en Frederich si volgra ladoncs ne consentira que el dit rey d’Aragó s’entrametés de tractar pau entre l’Esglea e el rey Karles e el dit en Frederich. E, con lo dit prior sia tornat de Nàpols, e aya dit al rey d’Aragó que ell rey Karles no volch que anàs per la dita rahó en Sicília, e, ans que·l dit prior fos tornat, lo dit rey d’Aragó agués comanades aquestes matexes paraules al dit abat que les digués al papa, és a saber, que, si a ell plahia ne·u vulia, ell s’entrametria de tractar esta pau, que és apparalat lo dit rey d’Aragó de fer sobre açò tot ço que al dit papa més ne plàcia; emperò, sia avist lo dit abat de dir al papa que, con lo rey d’Aragó dix a ell aquestes 113paraules, él no sabia encara la victòria qui era estada ahuda dels enemics en mar, ne sabé puys de gran temps, ans fo partit lo dit abat de la terra del dit rey d’Aragó, e axí lo dit abat, quan parlarà ab lo papa sobre aquest feyt, parle’n quaix per si mateix, en guisa que no parega que·u aya del rey d’Aragó, per ço que ell, per la dita victòria, no pogués presumir alcuna cosa contrària del dit rey d’Aragó, dién, quaix per si mateix, que, si el papa o vulia e·u manava al dit rey d’Aragó, que ell s’entrametria, tractaria e procuraria de induir en Frederich a tota aquella via de pau e de compossició que ell pogués. Diga, emperò, lo dit abat que d’açò, segons la sua creensa, lo dit rey d’Aragó no s’entrametria en neguna manera sens especial requesta e manament del papa.

Ítem, digue lo dit abat e mostre al papa, en aquella mellor manera que ell conega que fassa a fer, ensems ab frare [G(uillem)] de la Cort, ab qui lo senyor rey n’aja parlat, el gran tort e manifest que ell noble don Alfonso, rey de Castela, pren dels regnes de Castela, e com, per rahó de la guerra que és entre los regnes de Castela e d’Aragó, los sarrahins en les parts d’Espaya prenen gran força e gran vigoria e dampn[i]fiquen molt fortment los crestians, e encara com, per rahó de la dita guerra, molt gran secors de gent e de viandes qui d’aquestes parts iria en les parts d’Oltramar se’n toyll e se’n embarga, e suplic-li humilment e devota, per part dels dits rey d’Aragó e de Castella, que ell, qui és pare de veritat e de justícia, deny sobre açò [de ta]l remey provehir que el dit rey de Castella puga aver son dret, el qual ha perdut lonch de temps, car, si a ell plau ne·y [v]ol girar la cara, leu cosa li és de cumplir-ho. E si per aventura no·n paria al papa que ell dit rey de Castela entegrament pogués aver tot son dret, plà[cia]-li almenys, per esquivar lo dan de la Crestiandat, que per manera de composició que·u adobàs, majorment con [Ca]stella sia tan gran regió que pot a tot bastar.

Ítem, diga lo dit abbat al dit papa, ensems ab lo dit frare G(uillem) de la Cort, en aquella melor manera que ell puga, que, con ja el dit rey d’Aragó li aya supplicat que ell denyàs manar e fer fer al rey Carles que eretàs lo duch del regne de Sicília, que encara li supplica que ell que·u fassa fer, per ço que el duch de melor cor ne trebayl e·ls fets que ensegueix, e per ço encara que per aquesta rahó él puga tirar mils a sa volentat los sicilians. E d’aquesta mateixa rahó parle ab lo rey Karles, si loc e cas hi ve que·s veya ab ell.

Ítem, fa a saber lo senyor rey al dit abat que ara novelament és estada tramesa al dit rey d’Aragó una letra del papa, en la qual lo prega que, les terres 114e les coses del Espital que havia fetes emparar per rahó de so que li romania a pagar del doth, restituesca e reta, con sia a ell estat satisfet, segons que açò en la dita carta largament és contengut, lo translat de la qual lo senyor rey tramet 115al dit abat, e açò no sia axí, ne aquell qui la dita carta impetrà no aya donat a entendre al papa l[o] fet segons que és en veritat e el dit abat pot saber. Sia membrant lo dit abat que sobre açò parle ab lo papa, ensems ab lo damunt dit frare G(uillem), e escús lo dit rey d’Aragó si ell no ensegueix la dita carta, e donant-li a entendre la veritat del fet, ço és, com encara no és estat satisfet entegrament al dit rey d’Aragó de la dita dot, segons que [a]l papa pot menbrar que ja el dit rey d’Aragó li·u mostrà en Alanya e li·u féu dir e mostrar a cer Lamfrancho, qui sabia la veritat del fet, axí com aquell qui avia fetes les pagues e tenia escrit so qui pagat s’era.

E totes aquestes coses damunt dites diga lo dit abat, guardat loc[h] e temps covinent a açò, al papa en aquella mellor manera que ell veya e conega que fassa a dir, guardada la condició e la qualitat dels fets, per ço car lo dit abat, sentent l’enteniment del senyor rey sobre les coses damunt dites, e esguar[da]da la manera e la condició del papa, ho pot mils dir que per aventura assí no és escrit.