Al quart capítol respon lo senyor rey que él no pot ne dou, com sia official de la Església de Roma, revocar negun qui sia en lo serviy de la dita Església, jacia que sien contra en Frederich e en Frederich sia son frare.
Al .V. capítol respon lo senyor rey que él no·n vol, a la sahó d’ara, res d’en Frederich, sinó que él tornàs a la gràcia de la Església de Roma, e açò li plauria molt e tendria en gran do.
Al .VI. capítol respon lo senyor rey que, estant don Frederich en l’estament en què és, él no li pot trametre ne dou cavalers per conseill ne per altra manera, mas si en Frederich vulia tornar e tornarà a la gràcia e a la amor de la Església de Roma, eill li trametria volenters e cavalers e altres hòmens per conselar e per servir al dit en Frederich.
Al .VII. capítol respon lo senyor rey que·n R(amon) Oulomar li ha dit, entre les alt[res] coses, que en Frederich ha salvada la vida al príncep, e que·s capté bé del príncep, per amor del senyor rey, la qual cosa ha lo senyor rey per gran gràcia, e açò graeix molt a·n Frederich, e en açò fa en Frederich ço que dou e·y avé molt bé; e que per açò se podrà seguir molt de bé, e per lo contrari se pudria esdevenir molt de mal, segons que pus largament li ha tramès a dir per frare Bernat de Boxadós, prior dels frares preÿcadós de Barchinona , per lo qual li tramès a dir que, si ell vulia, lo rey s’entrametria de tractar pau e concòrdia entre la Església de Roma e ell.
51 .
1300, juny 13. Lleida.
Jaume II promet el perdó a un cavaller, si torna al seu servei i presta ajuda a la corona en la guerra contra el comte de Foix; li envia un missatge per Bonhom de Sorp. En els mateixos termes escriu als homes de la vall d’Àneu (Pere March) .
ACA, C , reg. 252, fol. 226v.
En Jacme, et cetera . Al feel e amat se[u] en P(ere) A(rnau) de P. V[...]quet (?), salut, et cetera . Significam-vos que, si vós volets tornar e esser a la nostra part e mante[ni]r e ajudar a nós, axí com a feel vassall, contra·l noble comte de Foix 95e contra to[t] altre qui ab nós fos en guerra o volgués fer o donar don a la nostra terra, com al dit comte ne a nuyl altre no vaylats ne ajudets contra nós ne la nostra terra, nós encontinent vos perdonarem, e·us lexarem tot mal e tot dan, e totes offenses e altres greuges que a nós o a nostros valedors ajats fets o donats, per rahon de la guerra qui és estada entre nós e el dit comte de Foix e sos valedors ne per neguna altra rahó, e tota altra demanda o qüestió que poguéssem moure contra vós o alguns de vós per la dita rahó 96tro en aquest present dia; encara, que·us observarem e·us farem tenir e observar fermament totes libertats, franquees e privilegis que ajats per qualque que rahó. E com sobre les damunt dites coses ajam comanat algunes coses a·n Bonhom de Sorp, que·us diga de paraula per part nostra, requerim e pregam-vos que al dit Bonhom de Sorp 97creats fermament de tot ço que per part nostra vos dirà de paraula, e encara tenits per ferm que nós vos atendrem e·us complirem, e·us farem tenir e complir, tot ço que per lo dit en Bonhom per part de nós vo[s] serà dit ne promès. Scrita en Leyda, .XIII. dies anats del mes de j[u]ny en l’an de nostre Senyor .M.CCC.
P(etrus) Marci, mandato regio .
Similis fuit missa als hòmens estans en la vall d’Àneu , verbis competentibus mutatis. Data ut supra. Idem .
52 .
1300, juny 13. Lleida.
Jaume II prega a Arnau de Sant Marçal, tinent de la vall d’Aran pel rei de Mallorca, que permeta el retorn de certs homes seus (Pere March) .
ACA, C , reg. 252, fol. 227r.
En Jacme, et cetera . Al feel e amat seu n’Arnau de Sentmarçal, tenent la vall d’Aran per lo noble rey de Maylorques, salut e gràcia. Havem entès que vós, per ço com en Bonhom de Sorp e R(amon) de Canal e alcuns altres qui estaven en la dita vall eren a nostre serviy e mantenien e volien la nostra senyoria, sens que no tractaven ne feyen negunes coses qui fossen contràries ne dampnoses al dit rey de Maylorques ne a vós, avets gitats aquels de la dita vayl e·ls havets fets cridar publicament axí com a fayts e bandejats, e sens neguna altra justa rahó. Per què nós vos pregam que vós, per honor e per amor de nós, lexets estar e tornar en la dita vall los dits Bonhome de Sorp, R(amon) de Canal e tots altres que per la dita rahó n’ajats gitats ne bandejats, e que d’aquí avant no enentets per la dita rahó contra ells, pus ells no tracten ne facen, segons que desús és dit, negunes coses qui sien contràries ne dampnoses al dit rey de Maylorques ne a vós, e que aquels vulats mantenir e defendre en lur dret, ne·ls 98lexets per algú o alguns agreujar. E assò·us grahirem molt. Scrita en Leyda, ut supra (.XIII. dies anats del mes de juny en l’an de nostre Seinyor .M.CCC.).
Idem (Petrus Marci, mandato regio) .
53 .
1300, agost 14. Saragossa.
Capítols de dues missatgeries trameses per Jaume II al papa Bonifaci [VIII], a càrrec de fra Guillem de la Cort, franciscà, i de l’abat de Foix conjuntament, sobre la guerra amb Castella, la lluita entre Carles [II] de Nàpols i Frederic [II] de Sicília i altres assumptes. Ofereix mediar prop del seu germà Frederic (sense escrivà) . 99
ACA, C , reg. 252, fols. 233r-234r i 235r-236r.
Cit. A. GIMÉNEZ SOLER, La Corona de Aragón y Granada. Historia de las relaciones entre ambos reinos , Barcelona 1908, p. 56 (reprodueix un fragment, mal datat el setembre).
Legatio comissa fratri G(uillelm)o de Curia .
Sanctissimo in Christo patri ac domino domino Bonifacio, divina providentia sacrosancte Romane ac universalis Ecclesie summo pontifici, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, et cetera, pedum oscula beatorum. Sanctitatis vestre litteras per fratrem G(uillelmum) de Curia, de ordine fratrum minorum, nuper nobis missas recepimus reverenter, et audivimus devote que continebantur in eis et ea curavimus effectui [ma]ncipare, ut per predictum fratrem G(uillelmum), qui presens fuit et vidit, vestra plene poterit sanctitas informari, cui super premissis, et aliis sibi per nos in scriptis comissis, signanter sanctitas vestra fidem indubitabilem adhibere supplicamus, itaque ut clementia vestra nos, regna et terras nostras in sui gratia suscipiat propitius comendata. Conservet vos Dominus Ecclesie sue sancte per tempora longiora. Data Cesarauguste, . XIX . kalendas septembris anno predicto (anno Domini . M .º CCC .º) .
Aquests són los capítols que frare G(uillem) de la Cort deu dir al papa de part del rey d’Aragó.
Primerament, lo co[m]an en la sua gràcia.
Ítem, li diga ab quanta reverència e devoció lo dit rey d’Aragó ha enseguida la sua volentat en fer armar en la sua terra les galees que ell demanava al serviy de la sancta Esgleya e seu, e encara en trametre aquelles e els cavallers que per aquesta matexa rahó havia requests.
Ítem, con lo dit rey d’Aragó aja tra[m]ès ara novellament en cort de Roma l’abat de Foix, e entre les altres coses aja manat a ell especialment que, ensemps ab lo dit frare G(uillem) de la Cort, mostren al papa el gran tort e el manifest que·l noble don Afonso, rey de Castella, 100pre[n], e encara com, per rahó de la guerra que és entre los regnes de Castella e d’Aragó, los sarrahins en les parts de Spanya prenen gran força e gran vigoria e dampnifiquen molt forment los christians, e encara com, per rahó de la dita guerra, molt gran secós de gens e de viandes qui d’aquestes parts [i]ria en les parts d’Oltramar se’n toyl e se’n embarga; e suppliquen-li humilment e devota per part dels dits rey d’Aragó e de Castella que ell, qui és pare de veritat e de justícia, deny sobre açò de tal 101remey provehir que·l dit rey de [C]astella puga haver son dret, el qual ha perdut loncs de temps, car par, si a ell plau ne·y vol girar la cara, leu cosa li és de complir. E si per aventura no paria al papa que·l dit rey de Castella entegrament pogués haver tot son dret, plàcia-li almenys, per esquivar lo dan 102de la Crestiandat, que per manera de composició que·s adobàs, majorment que Castella té tant que a tot pot bastar. Sia sol·lícit e curós lo dit frare G(uillem) de tractar e de procurar açò, ensemps ab lo dit abat, en aquela melor 103manera que él puga ne sàpia.
Читать дальше