AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

En Jacme, per la gràcia de Deu rey d’Aragó, et cetera . Al noble en Roger de Loria, amat conseller, familiar e feel seu e almirayl dels regnes nostres, salut e dilecció. Ja moltes de vegades, per letres e en capítols, vos avem enviat a dir que·us en venguéssets a nós deçà en estes parts. On, com nós de tot en tot que 50vós que·us en vingat deçà a nós en estes parts, conselam-vos e pregam-vos, e espressament vos deÿm e·us manam que vós mantinent, reebuda la letra present, vos en vingats mantinent a nós a aquestes parts; e, vós vinent a nós, aurem-nos en tal guisa envés vós e vostres coses que vós manifestament conexerets que nós regonexem bé lo 51bon servey que fet nos avets. En altra guisa, vos fem saber que nós no auríem raó de captenir-nos bé de vós ne de res del vostre ne faríem, ans en tot ço que poguéssem vos seríem contrari. Data en Eltx, .XXVIII. dies anats del mes de juyol en l’any de .M.CC.XCVI.

15 .

1296, juliol 30 Elx.

Jaume II al rei Carles [II] de Nàpols, sobre l’actuació del noble Guillem Galceran de Cartellà, que pretén anar a Sicília amb dues naus armades sense la seua llicència (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 252, fol. 149v.

Al molt alt, noble e honrat príncep en Karles, per la gràcia de Déu rey de Jerusalem e de Sicília, car sogre e pare seu, en Jacme, per aquella metexa gràcia rey d’Aragó, et cetera . Fem-vos saber que nós, estant e·l regne nostre de Múrcia, entesem per cert que·l noble en G(uillem) Galceran de Cartaylà, 52ab alcuns altres cavallers, amagadament, se era recollit en la terra del comte d’Ampúries, en un loc que à nom Roses, en .II. lenys armats pochs, ab enteniment d’anar en les parts de Sicília, la qual cosa, com nós o sabem, desplach a nós tant que no poch pus, e encontinent manam per nostres cartes al noble en P(ere) de Monchada, veguer nostre de Barcelona e de Gerona, que contra los béns del dit noble enantàs de requerre son procurador postat d’alcuns castels que té per nós, e encara li manam que·s certificàs dels noms d’aquels qui los dits lenys avien armats e qui navegaven ab aquels, e, certificat, que·ls bandís per tota nostra terra si trobaven que fossen de la nostra senyoria, e·ncara, que diruís e discipàs tots lurs béns, en qualque part los aguessen en nostra terra, en guisa que fos eximpli als altres. Encara, oltra açò, enviam mantinent que nós o sabem, en les parts on éls devien navegar, .II. galees armades, per ço que, si en neguna guisa trobar-los porien, que·ls presessen, e preses que·ls amenassen a nós, per tal que nós enantàssem contra ells en aquela manera que fos exempli als altres. E açò vos fem saber per tal que nul hom no·us en pogués àls donar a entendre, que cert siats que so que n’és estat fet desplau molt a nós, e dar-o em a conèxer per castich que·y farem. Molt nos plauria, conseleríem e tendríem per bé que vós empetràssets 53cartes ab lo papa als prelats de nostra senyoria en què·ls manàs espressament que mesessen en sentència tots aquels hòmens d’armes, de qualque condició fossen, qui passassen en les parts de Sicília, encara tots aquels qui consell, favor ne ajuda hi donassen, e·ncara aquels qui vedassen e enbargassen tot procés que hom volgués fer contra aquels qui a les dites parts anassen e lurs béns. Encara vos fem saber que, jaci·asò que moltes vegades, per nostres letres, ajam manat a·n Roger de Loria que retés lo castell de Guiraiy a vós o a qui vós vulríets, ara altra vegada molt espressament li o manam per altres letres nostres, segons que vós veurets esser contengut en lo translat d’aquelles, el qual nós dins aquestes letres vos enviam. Dada en Eltx, e·l regne de Múrcia, .II. dies a la exida del mes de juyol en l’any de .M.CC.XCVI.

16 .

1296, agost 13. València.

Jaume II a Roger de Lloria, demanant-li que deixe traure de Sicília a un mercader de Barcelona certa quantitat de forment que li havia promesa quan era rei de l’illa (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 104, fol. 31r.

Iacobus, Dei gratia, et cetera, nobili Rogerio de Loria, regnorum nostrorum amiranto, salutem et dilectionem . Con nós, en temps que la ila de Sicília sots la nostra senyoria era regida, treta de doa ( sic ) millia trentes octuaginta tres salmes de forment e quinque túmens e la terça part de .I. tume per la cort nostra atorgada fos al feel nostre en Dalmau Sunyer, ciutadà e mercader de Barchinona , e de la damunt dita quantitat lo damunt dit Dalmau, ho altre per part sua, les dites salmes ne neguna d’aquelles no trasqués ne trer feés de negú port de Sicília, segons que a nós és ferm per la dita d’en Berenguer de Vilaragut, ladoncs maestre portolà de Sicília, e encara per letres de certificació d’en P(ere) de Montmoló e del 54notari Robert de Ficu, ladoncs tinent loch del dit Berenguer de Vilaragut en lo dit ofici del maestre portolonat ( sic ), e sia assatz cuvinent cosa que·ls manamens nostres trameses a qualsque oficials de Sicília, en temps que la ila era regida sots nostra senyoria, deguessen esser manatz a exequció, e per ço nós, per nostres letres, affectuosament preguem lo car frare nostre don Frederich que ell, per amor de nós, lex trer e do licència al dit Dalmau Sunyer, ho a son missatge, que pusca trer de Sicília les damunt dites doa millia .CCC.LXXXIII salmes de forment e quinque túmens e la terça part de un tume, pregam-vos que, per amor de nós, fassatz e procuretz ab lo dit frare nostre que lex traure de les partz de Sicília per ell al dit Dalmau Sunyer, ho a qui ell volrà en son loch, la dita quantitat de treta. En altra manera, fem-vos saber que, si açò no·s cumplia, que nós ho auríem a pagar, la qual cosa tornaria a nós a greuge. Data Valentie, idus augusti anno predicto (anno Domini . M . CC . XC . sexto) .

17 .

[1296], setembre 20. València.

Jaume II al rei Carles [II] de Nàpols, sobre un atac de la seua armada a mercaders mallorquins (Guillem de Solanes) .

ACA, C , reg. 104, fol. 96r-v.

Al molt alt, noble e honrat príncep en Karles, et cetera , Iacobus, et cetera . Desigans la vostra paternitat esser enformada plenerament de ço que per les gens de la vostra armada novellament és estat feyt a alguns feels e sotsmeses nostres, vos fem saber nós, per recomtament d’alguns dels dits feels e sotsmeses nostres, qui per ço que·ls és estat fet clamans són venguts denant nós, per cert aver entès que les 55gens de la armada vostra 56del an present an preses dues naus de ciutadans nostres de la ciutat de Maiorches e tots los mercaders e els altres navegans en aqueles, e totes les coses e mercaderies lurs, és a saber, una en les mars de Sicília e l’altra en les mars de Cerdenya, e cremada per éls la una de les dites naus e estemats alcuns d’aquels qui navegaven en aqueles, menaren-se’n l’altra a Nàpols, ab tots los mercaders e altres navegans en les dites naus e ab totes les mercaderies e altres coses que en aqueles eren, la qual cosa, si axí és, a vós no deu plaer ne creem que·us plàcia pus o sapiats, ans o 57devets molt esquivar, per ço com és cosa que poria tornar a molt gran dan nostre e gran somoviment de nostres gens e provocació d’aqueles contra les vostres gens, la qual cosa a vós plaer no deu, especialment per ço com nós aytant com avem pogut e podem procuram e tractam de revocar 58aquels de tot secors e ajuda de nostre frare en Frederich, e aquels hi duÿm aytant com podem a tot ço que sabem e pensam que torna o pot tornar a profit e a honor de la vostra senyoria, axí com de pare que nós vos tenim. Per què la vostra paternitat axí carament com podem afectuosament pregam que vós, pensans sobre aquests feyts e esguardans que lícita cosa és als mercaders de la senyoria nostra, segons los tractaments de la pau, que poden navegar a les parts de Sicília sens enbarch e contrast, que no·ls deu esser feyt per les gens e sotsmeses vostres, fassats deliurar los dits mercaders e els mariners navegans en les naus damun dites, e retre a éls la nau e les mercaderies e totes altres coses que·ls sien estades preses e levades per les gens e sotsmeses vostres de la armada vostra damun dita, e manets als dits sotsmeses vostres que d’aquí enant d’aquestes coses e semblans cessen, per ço que entre éls e dits sotsmeses nostres, com que·y crega amor e bona volentat, no·y pusca créxer ne aver alguna matèria de dissenció ne de hoy. Plau-nos, emperò, que si en les naus o altres vexels de les gens nostres iran alcuns hòmens d’armes per posar aquels en Sicília, que pusquen pendre aquels e fer-ne vostra volentat, e aver encara escorcoy de les naus, axí que no facen dan ne mal als mercaders ne als mariners qui en les dites naus navegaran ne a mercaderies ne a coses lurs. Escrita en València, .XX. dies anats del mes de setembre.