AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Aquests són los capítols que·n Berenguer d’Agiló 22deu dir a·n Vilaragut de part del seynor rey.

Primerament, que si porà aver dels hòmens de la ylla de Sicília .V. mília onces que·l rey lur fa demanar per la muler que novelament ha pressa, 23que mantinent que les aja aüdes les trameta al seynor rey a aquestes parts deçà, esmersades en forment o en altres mercaderyes que a él mils vist serà.

Ítem, que reeba comde d’en Cervià e, aquel reebut, recobre d’ell tota la moneda que tenga de la cort, e recobrada que la’n trameta al rey, esmersada en forment o en altres mercaderies segons que a él mils parrà. Emperò, si·l dit en Cervià, sots ell e ab son conseyll, volia usar del offici a él comanat per lo seynor rey, vol e plau al rey que ho puscha fer, e·l dit en Vilaragut que li liure aquella moneda que veja que m[e]ster aja per raó del dit offici, si veurà ne conexerà que entrò ací ho aja menat a prou d[el] re[y] ne aja fet aquel guany que deja.

Ítem, que·l seynor rey escriu a·n Frederic 24que no moga en Vilaragut del offici de la portolania, mas que·l lex usar d’aquel, segons que acustumat ha, e que no sostenga que en aquel sia embargat o agreugat per alcuns oficials de Sicília.

Ítem, que trameta al seynor rey per n’Agiló forment e moneda, e tot ço que pusca.

Ítem, que sobre ço que ell tramès a dir del fet de les ylles, que·l rey mana que nuyl hom no se’n entrameta.

Ítem, sobre·ls capítols que·l dit en Vilaragut tramès al seynor rey, lo damun dit n’Agiló li’n respondrà què.n és estat informat per lo dit seynor rey.

8 .

1292, maig 16. València.

Ordre [de l’infant Pere, procurador general] a l’alcaid i moros de Benaguasil, de detenir els lladres d’un cavall pres a València, de Pere de Rubió, els quals s’han refugiat en aquell lloc (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 86, fol. 118r.

Al alcayt e al alamí e als vells e a l’aljama del sarraÿns de Benaguatzir. A saber vos fem que, dimartz ans de la festa de Cinquagesma, Gonçalbo Çabatan de Borja, si terç d’òmens a cavall, en 25menyspreu e injúria de la molt alta sennyora dona Isabel, reyna d’Aragó e de Sicília, e de nós, qui érem en València, assalteyan e asboletan (?), violència e força feén, tolgren per força a .I. scuder d’en P(ere) de Robió un cavall prop lo pont dels Catalans, de València, lo qual cavall ab si se’n menaren, e ab aquell se receptaren e·s reculliren en lo dit loc de Benaguatzir. Als 26quals robadors perseguir e encalçar nós tramesem tantost en P(ere) de Ribalta, justícia de València per lo senyor rey, e, can lo dit justícia pervengués al dit loc de Beniguatzir e demanàs per nom nostre que·ls ditz robadors e crebantadors de la ciutat, ab la roberia que feita avien, li fossen retutz per vosaltres, vós, injuriosament e mala, en gran menyspreu del senyor rey e de nós, lo dit justícia, qui de vós no·s guardava, descavalcàs aontadament del cavall on cavalcava e aquell a ell tolguès, esvaent lo dit justícia ab armes e tollén-li aquelles que ell portava, e nafràs a ell un scuder, per nom Gonbau de Martorell, no contrastan que·l dit justícia cridàs e dixés a vosaltres que ell era justícia de València e que era allí vengut per manament de nós a requerir los ditz malfeitors e crebantadors, ab la roberia damunt dita, que·ls fossen per vós restituïtz. On con tan greus crims e tan publics, e forces e violències, e publiques agressures e crebantament de la ciutat, e injúries al senyor rey e a la reyna e a nós fetes e al justícia damunt dit, romanir no deyen sens pena, deïm e manam a vós de part del senyor rey e de la nostra que, vistes les presens letres, redatz e restituatz a nós, e trametatz sotz [fa]el guarda, los ditz robadors ab la roberia damunt dita, per tal que nós d’aquells façam e fer pugam ço que fur e raó mana. E vós, dit alcayt, ab los [v]ells e ab l’alamí, per tota la universitat de la aljama de Beni[guatzir], vingatz e comparagatz dins .III. dies en la ciutat de València denant nós, aparellatz de fer per los ditz crims, injúries e excesses [ço que] fur e raó volrran. Data quod supra (Data Valentie, . XVII .º kalendas iunii anno Domini . M .º CC .º XC .º secundo) .

9 .

1292, maig 18. Barcelona.

Capítols de l’ambaixada tramesa per Jaume II al rei de Tunis per Guillem Oulomar, per a cobrar el romanent del tribut i demanar un préstec (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 252, fol. 33r-v. Cit. Charles-E. DUFOURCQ, L’Espagne catalane et le Maghrib aux XIII eet XIV esiècles. De la bataille de Las Navas de Tolosa (1212) à l’avènement du sultan mérinide Abou-l-Hassan (1331) , París, Université de Bordeaux et Casa de Velázquez, 1966, p. 300.

Legatio Guillelmi Ollomarii , 27 pro domino rege missi ad regem Tunicii .

Noverint universi quod nos, Iacobus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valentie, ac comes Barchinone, constituimus et ordinamus vos, fidelem nostrum Guillelmum Ollomarii, civem Barchinone, procuratorem nostrum ad conferendum vos apud illustrem regem Tunicii et requirendum, petendum et recipiendum ab eodem rege, nomine nostro, ex causa mutui, eam peccunie quantitatem que vobis expediens videatur et cum eo abilius poteritis convenire, et ad faciendum rege predicto cartam seu albaranum de quantitate peccunie quam ab eo nomine nostro, ratione dicti mutui, recipere vos contingat. Da[ntes et] concedentes vobis licentiam et plenum posse requirendi, petendi et recipiendi nomine nostro mutuum ipsum a rege predicto, et omnia et singula in premissis et circa premissa faciendi, tractandi, procurandi et ordinandi que iuxta ipsius negotii qualitatem vobis visa fuerint necessaria et etiam oportuna. Nos, enim, gratum et ratum habebimus et habere promitimus quicquid per vos cum dicto rege Tunicii super tractato dicti mutui actum [et] 28 procuratum fuerit sive gestum. In cuius rei testimonium presens procuratorium sigillo nostro apenditio iussimus comuniri. Data Barchinone, . XV . kalendas iunii, et cetera (anno Domini . M . CC . XCII .) .

................................................................... 29

Aquests són los capítols que en G(uillem) Oulomar deu dir al rey de Tuniç de part del rey d’Aragó e de Sicília.

Primerament, diga saluts al dit rey de Tuniç de part del dit rey d’Aragó e de Sicília.

Ítem, que diga al dit rey con lo misatge seu vench al rey d’Aragó, e el rey d’Aragó que oý ben e graciosament ço que·l dit misatge de part sua li dix, e sobre açò que li respon per letres sues, segons que veurà que en aqueles és contengut.

Ítem, que diga al dit rey com él lo tramet a él per reebre ço que romàs de tribut que li devia donar, e que·l prega que ell que·l dega espeegar, enaxí que per aquela rahó no·l càlega molt estar en Tuniç; e maravelava-se molt lo dit rey com aquela quantitat era romassa a pagar, tro que oý que no era romàs per lo dit rey de Tuniç, mas per lo dit misatge, e plac molt al rey can sabé com axí era estat.

Ítem, diga al dit rey com plau al dit rey d’Aragó e de Sicília de aver ab él aquela pau e aquela amistat que ahuda ha entrò ací, e que sobre açò e sobre altres coses él li entén enviar en breu altres misatges seus, enformats plenerament sobre aquest feit e sobre altres de la entenció sua.

Ítem, que parle ab lo dit rey de Tuniç sobre feit del préstec de què el rey d’Aragó requer lo dit rey de Tuniç.

Ítem, que parle del feit d’en Simon de Vic. 30

Ítem, d’aquel d’en Jacme de les Brusques. 31

10 .

[1292], juliol 3. València.