AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Hec sunt capitula per dictum P(etrum) de Portis referenda ex parte domini regis regi predicto .

Primerament, deu dir al dit rey com lo dit rey d’Aragó e de Sicília lo salude molt, axí con a amic e a frare, e con aquel qui [é]l ha gran cor de fer plaser e honor, si cas o loch hi avenie, e majorment per zo car sab que él és contra los enemics de la creu; e que li fa a saber que él ha gran desig d’esser en la sua ajuda e que él fos en la sua, la qual cosa, Déus volent, cél creu e p[e]nssa en breu ordenar, axí con aquell qui ha gran volentat d’açò a compl[i]r.

Ítem, que per ço con él ha gran cor e gran volentat de tractar e d’ordenar aquest feyt, que cél lo prega que él vuyla e soffira que, quan que a Déus plàcie que él aye tractat e ordenat est feyt, que les gents e la host sua puschen pendre terra en Hermínia, per zo que él e les sues gents se puguen ajustar ab lo seu poder e ensemps anar contra los enemics de la creu, e que sien sàuls e segurs per tota la sua terra, axí 40en los ports e en les riberes con en tots altres lochs de la sua seynoria, anan e estan e tornan.

Ítem, que él e les sues gents puguen aver en la sua terra compra e venda d’armes, de cavals, de viandes e de totes altres coses les quals mester o 41necessàries auran, e que per aquesta rahó les viandes e les altres coses a ell e a les gents sues necessàries no puguen encarir de .X. jornades prop de la sua host.

Ítem, que tot crestià ermini o greg, de qualque natura sie de crestians, que vuyle venir a la host del dit rey d’Aragó e de Sicília, que sia sàull e segur, e que hi puga venir sens tot embarch, ab viandes o meyns de viandes.

Ítem, que la terra que per éls amduy conquesta serà, que sia partida segons lo poder de les gents que cascú hi aurà.

Et de totes aquestes coses damunt dites prega lo dit rey d’Aragó e de Sicília al dit rey dels mongoyls e de tot lo Levant que li’n faça respost, per zo que él, sabuda la sua volentat e enteniment, mils e pus segurament puscha enantar en lo feyt damunt dit segons que·s covendrà.

Similis littera, cum infrascriptis capitulis, fuit missa ex parte domini regis regi Xiprensi . 42

Primerament, li deu dir com lo rey d’Aragó e de Sicília lo saluda molt, axí con a amic e a frare, e axí con aquell del qual li [p]lauria tot son bé e sa honor, axí con de si meteix.

Ítem, que per zo car él és diyós de saber la sua salut e bon estament seu e de sa terra, que·l prega [que l]i faza saber la s[ua] salut e·l seu bon estament e de sa terra, e encara l’estament e la condició dels enemics.

Ítem, que, per ço cor, ab la ajuda de Déu, cél entén tractar e ordenar d’anar d’aqueles parts contra los cenemics de la fe christiana, que desige e vol saber queyn secors e queyna ajuda poria aver d’él en aquest feyt.

Ítem, que·l prega que él do fòndech o currua 43en què les gents sues qui en aqueles parts van, ab totes lurs coses, púschan esser e estar salvament e segura e franchament.

Ítem, que·l prega que él aleuge e minve, e aleuyar e minvar faze, als mercaders de la terra sua qui van en aqueles parts, alguna partida del dret que an a dar per lurs coses e mercaderies, per zo que pus volenteroses vayen en aqueles parts.

Ítem, que·l prega que él vuyla e soffira que, si algú dels mercaders de la sua terra qui van ne usen ne d’aquí avant iran ne usaran 44en aqueles parts no podia vendre les sues coses o mercaderies, que les pusche portar là on se vuyle, sens que no n’age a pagar dret algú, exceptat, emperò, terra d’enemics.

Similis litera et similia capitula istis regis de Xipre fuerunt missa, ex parte domini regis, regi Erminie 45 per dictum P(etrum) de Portis .

13 .

1295, agost 5. Barcelona.

Missatgeria tramesa per Jaume II a la reina Maria [de Molina] i el rei Ferran IV de Castella, a càrrec de fra Domingo de Jaca i de Simó Desllor, cavaller, excusant-se d’haver trencat l’acord de matrimoni amb la infanta [Isabel], filla d’aquella (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 252, fol. 20r-v. 46

Illustrissime et karissime domine Marie, Dei gratia regine Castelle et Legionis, Iacobus, per eandem rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valentie, ac comes Barchinone, salutem et votivorum successuum incrementa. Cum venerabilem et religiosum virum fratrem Dominicum de Jaccha, ordinis fratrum minorum, et Simonem de Lauro, dilectum militem, consiliarium et familiarem nostrum, ad vestram presentiam, super aliquibus negotiis vos et nos tangentibus, providerimus et ordinaverimus transmittendos, et comiserimus eisdem quedam vobis pro parte nostra in scriptis et oretenus explicanda, rogamus vos attente quatenus, audientes ea que nuntii nostri predicti vobis pro parte nostra duxerint refferenda, eorum relatibus fidem adhibeatis indubitabilem, ac si essent ab ore nostro prolata, et exposita vobis per eos pro parte nostra velitis exaudire ac etiam exequi et complere, si placet. Data Barchinone, nonas augusti anno Domini . M .º CC .º XC .º quinto .

Similis fuit missa inclito principi, consanguineo suo karissimo, domino Ferdinando, Dei gratia regi Castelle, filio suo .

Aquests són los capítols e les paraules que frare Domingo de Jaccha e en Simon Deslor deuen dir a la regina de Castella e al rey don Ferrando, son fill, de part del rey d’Aragó.

Primerament, los deuen saludar de part del dit rey d’Aragó.

Ítem, deuen dir a la regina con ella sap bé que, con la avinença fo feyta entre·l dit rey d’Aragó e el rey de Castella, marit seu, e ella, 47e el matrimoni fo feyt entre·l dit rey d’Aragó e lur fila, que el dit matrimoni fo feyt e atorgat ab enteniment, fe e sperança que el papa hi dispensàs ab acabament, e que·l rey de Castela sobredit procuràs, d’una part, e el rey d’Aragó d’altra, de aver aquesta dispensació del papa. E com lo dit rey de Castela no puga aver aüda, mentre visch, la dita dispensació, ne el dit rey d’Aragó aytanbé no la aja puguda ne la puga aver, per molt que·y aja [t]rebaylat, ans de tot en tot li sia estada denegada, e el papa li aja manat lo contrari, especialment e espressa, que no feés lo dit matrimoni, e la di[t]a regina sàpia que sens la dita dispensació lo dit matrimoni no puga esser matrimoni ne pot, ne fer no·s puga ne deja, e el dit rey no estigués bé sens muler [...] ni ses gens no li·u [c]onsentissen, per moltes de rahons que hi pog[r]en entrevenir, ans moltes vegades l’ajen request que prena muller, ell, no volent estar en aquest dupte, à fet matrimoni ara novelament ab la fila del rey Karles, 48de la qual ha haüt esprés manament del papa. Per què el dit rey d’Aragó prega a la dita regina de Castella e al rey son fill que éls, guardans aquestes rahons e moltes d’altres qui guardar-s’i purien, no ajen ni tingen açò en mal, e que solven les rahenes dades per aquesta rahó e los castels, e el rey d’Aragó farà açò metex, e que cobrerà bé e honradament la dita fila sua; e que les cartes de la una part e de l’altra se reten, tant del matrimoni com de les altres covinences. E, si bé aquest matrimoni no·s fa, totavia és lo rey d’Aragó d’enteniment e de volentat, per los molts e bons deutes que ha ab ells, de voler lur honor e lur bé en tot ço que puga.

E, si per aventura la regina no volia planament venir als fets, puys, con sien passats per aquesta via, requ[i]ren la regina e aquels richshòmens qui tenen los castels de les rahenes que liuren aquels al rey d’Aragó, o a qu[i] él volrà en son loch. 49

14 .

1296, juliol 28. Elx.

Jaume II a l’almirall Roger de Lloria, reiterant-li en termes inapel·lables el manament d’acudir al costat del rei (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 252, fol. 149r.