AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

F(errarius) de Cortilio, mandato domini regis .

21 .

1297, novembre 3. Terol.

Jaume II a Bertran de Canelles, veguer de Barcelona, amb ordre de fer una crida prohibint les usures dels cristians. Els deutors hauran de manifestar els préstecs usuraris en poder d’Arnau Satorra, canonge de Barcelona, i de Ramon de Manresa, conseller reial, comissaris nomenats a l’efecte (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 319, fol. 9r-v. 67

Iacobus, et cetera. Dilecto suo Bertrando de Canellis, vicario Barchinone, vel eius locum tenenti, et cetera. Ut crimen detestabile usurarum, quod Veteris et Novi Testamenti pagina prohibet, deberemus de terris dominii nostri expiare, sanctissimus in Christo pater dominus Bonifacius, summus pontifex, per suas literas nobis scripsit, nos itaque, quod idem summus pontifex nobis iniuncxit nolentes transgredi, sed affectantes illud, signanter propter evidenter nostrarum gentium utilitatem, ad effectum perduci, considerantes insuper quod, propter eorum multitudinem, qui dictum crimen inverecunde exercunt et graves usuras, Dei timore postposito, exigunt, nonnulli ad talem statum sunt deducti quod vix adicient ut resurgant, sic quod etiam per universas partes nostri dominii invaluit dictum crimen, quod, nisi celere 68 subveniretur remedio, terra nostra ad irrevocabilem statum de facili duceretur, quare, proviso consilio, per singulas civitates et dioceses terre nostre, personas providas et discretas que contra huiusmodi sceleratos homines procedant et, quos huius criminis irretitos invenerint, illis a quibus exegerunt usuras integre restitui faciant duximus deputandas. Verum quia frustra esset in huiusmodi procedere nisi processus ipse effectum posset habere, ne igitur restitutio usurarum per excogitatas fraudes valeat impediri, deliberatione prehabita, vobis dicimus et mandamus firmiter et districte, sub pena nostro arbitrio infligenda, quatenus, omni mora sublata, faciatis ex parte nostra fieri in civitate et locis aliis diocesis Barchinone, de quibus dilecti nostri magister A(rnaldus) de Turri, canonicus Barchinonensis, et R(aymundus) de Minorisa, consiliarius noster, vel eorum alterum, vobis dixerint, preconizationem sequentem .

Ara ojats què·us fa saber lo senyor rey: que per letres del sent pare lo senyor papa, e per requesta per ell feta e a cominal profit de la terra del senyor rey, à ordenat d’enantar contra los usurers de la sua terra, per fer cessar lo crim de les usures e fer restituir a aquels qui les an donades. Hon, per ço que açò mils se puxa fer e complir, mane lo senyor rey a tot hom o a tota fembra, de qualque condició sia, que sia a alcun o a alcuns christians usurers en alcun deute usurari obligat, que aquell deute, en tot o en partida, no pac ne pagar faça, amagada o manifestament, mas aquel tenga emparat de part del senyor rey, per tal que se’n puxa fer e seguir so que·l usurer sia tengut de fer; e aquel deutor vinga encontinent a manifestar lo dit deute e la presona o presones a qui·s deu en poder de maestre A(rnau) Çatorra, canonge de Barchinona , e d’en R(amon) de Manresa, conseyler del senyor rey, o a un d’aquels. E aquel qui açò no farà e en alcuna cosa contravendrà, la persona e els béns seran encorreguts en poder del senyor rey a fer la sua volentat.

Predicta autem preconizatione facta, eam et nomen preconis qui eam fecerit, diem et annum quibus facta fuerit faciatis, ad rei memoriam, in libro vestre curie registrari. Data Turolii, . III . nonas novembris anno Domini . M .º CC .º XC .º VII .º

22 .

[1298 (Enc. 1297)], gener 18. Múrcia.

Ordre de Jaume II a Pere Escrivà, batle d’Elx, de trametre civada a Múrcia per a l’exèrcit (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 253, fol. 71r (2a numeració).

En Jacme, per la gràcia de Déu rey d’Aragó, et cetera . Al feel seu P(ere) Scrivà, batle d’Eltx, et cetera . Dehim-vos e manam-vos espressament que tota aquella civada de la nostra cort que és en Eltx, e aquella que deu venir en vexels al cap del Aljub, nos trametats e·ns fassats aportar per los moros de Eltx a Múrcia, 69e a açò, si mester hi serà, los destrenyets fortment. E nós volem e manam que, per ço cor los dits moros aportaran la dita civada a Múrcia, que no sien tenguts de venir en aquesta present host que ara avem manada. E açò no mudets en neguna manera. Data en Múrcia, .XVIII. dies anats del mes de jener.

23 .

[1298], octubre 16. Setge de Siracusa.

Jaume II comunica a la guarnició del castell de la Ferla el nomenament de Ferran Peres de Tarassona com a alcaid i capità del dit castell (Pere Martí) .

ACA, C , reg. 113, fol. 104v.

Universis et singulis ballistariis statutis in stabilimento castri Ferule, et cetera . Fem-vos saber que nós trametem al castel de la Ferla 70l’amat cavaller 71nostre Ferrant Pérez de Taraçona, per guardar e deffendre aquel. Per què·us deïm e·us manam que al dit Ferrant Pérez obeescats axí com alcayt vostre e capità del dit castel, e façats per ell en tot ço que·us manarà que sia a deffeniment e guarda del dit castel; e no·us partescats del dit castell sens volentat del dit Ferrant Pérez, ans siats diligents e sol·lícits a deffendre e guardar lo sobredit castell, axí com fiam de vós, en guisa que·n ajats de nós bon mèrit. Data in obssidione Siracusie, . XVII .º kalendas novembris .

P(etrus) Martini, mandato R(aymund)i de Villanova .

24 .

[1298], octubre 17. Setge de Siracusa.

El rei Jaume II comunica als capitans de quatre castells sicilians la paritat de moneda entre lliures torneses i diners de Barcelona (Jaume Fiveller) .

ACA, C , reg. 113, fol. 105r.

Universis et singulis capitaneis castrorum et locorum de Xortino, de Ferula, de Boxema et de Palaçol, et cetera . Deïm e manam-vos que cascun de vosaltres, en los locs que·us són comanats, manets de part nostra que prenen torneses d’argent a setsèn diner de Barchinona per tornès, que a aquest preu se prenen per la host. Data in obssidione Siracusie, . XVI .º kalendas novembris .

Ia(cobi) Fiviller mandato, ex parte domini regis .

25 .

[1298], octubre 22. Setge de Siracusa.

El rei Jaume II ordena a Bernat de Centelles, capità de Patti, la restitució d’un robatori —un cavall, un ase i una mula— fet a dos familiars del rei per part d’un home de la companyia de Roger de Lloria (Pere Llobet) .

ACA, C , reg. 113, fol. 106v.

En Jacme, per la gràcia de Déu, et cetera . Al noble e amat en Bernat de Sentelles, capità de Pati, salut e dilecció. Per part d’en Simon de Patti e de Oddo de Pati, familiars e feels nostres, à estat posat e mostrat, claman davant nós, que un hom de companya del noble en Roger de Loria, almirayl nostre, per la sua pròpria auctoritat, per forssa e contra justícia, à tolt o fet tolre al dit Simon .I. caval e .I. ase seus, e al dit Oddo .I. mul seu. On, a instància e soplicació a nós feta per part d’éls, nós no volens al dit Simon e Oddo ne a altres qui estien en fe e en deffensió e guiatge de la dita santa Esgleya e de nós esser fet negun tort, ne greuge ne forssa, deÿm e manam a vós fermament e destreta que, vistes les presens, fassats a éls restituir les damun dites coses a éls toltes per forssa e injustament per lo dit home, segons que dessús és contengut, no reebudes negunes malícies e diffugis, e que ho fassats en tal manera que no se’n agen a tornar a nós claman altra vegada. Encara·us deÿm e·us manam que mantenats éls e lurs coses, e que no·ls agreugets ne·ls lexets agreugar ne fer torts e enjúries per neguna cosa, éls feens als clamans compliment de justícia. Dada e·l setge de Saragosa, .XXII. dies anats del mes de octubre.