AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

Ordre de l’infant Pere als jurats i prohoms d’Aiora de retre el castell de la vila i els altres de la vall a Bernat Desclapers, batle general del regne de València (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 86, fol. 152r.

Als amats justícia, juratz e als bons hòmens d’Ayora. Fem-vos saber que en Roy Sanches de Vergays devia retre a dia cert, lo qual és ja passat, a.n Bernat Desclapers, batle general e·l regne de València, los casteils d’Ayora e·ls altres qui són en la vayl, e, com lo dit en Roy Sánchez se sia absentat e no vula retre los ditz 32casteils segons que deu e promès f[er], per ço a vós deÿm e manam fermament e destreta, de part del senyor rey e de la [...], que en cobrar los dits casteils personalment donetz tant conseil e ajuda al dit en [Bernat] Desclapers, totes vegades que per él ne siats requestz, e per él fassatz en açò e·n totes coses, així com per nós faríets si personalment hi érem. E açò en neguna manera no mudetz . Data Valentie, . V . nonas iulii .

Super predictis fuit scriptum Bernardo de Claperiis predicto quod predictum castrum de Ayora et alia c[ast]ra vallis eiusdem, qualicumque modo poterit, recuperet ac etiam habeat. Data ut supra .

11 .

[1293].

Capítols exigits per Jaume II al noble Ramon d’Urtx per a fer les paus (sense escrivà) . 33

ACA, C , reg. 252, fols. 73r-74r.

Primerament, demana lo senyor rey que·l noble en R(amon) d’Urg, 34axí com a tudor, li fassa homenatge per lo feu de Berga e per los altres feus que·n P(ere) de Berga e·l comte de Payllars tenien o tenir devien per lo senyor rey en Berguedà.

El senyor rey reebrà l’omenatge e atorgarà los dits feus a na Sibília e a na Beatriu, filles e hereus del comte de Payllars çaenrere, axí com aver-los deuen, salv al senyor rey tota sa senyoria e son dret.

Ítem, demana lo senyor rey que·n R(amon) d’Urg li fassa sagrament de feeltat, axí com los altres barons de Catalunya han fet, per la terra que ha en sa senyoria, e per Berga e per Berguedà per raó de la tudoria.

Ítem, demana que·n R(amon) d’Urg atorch e jur ab homenatge los ordenamens de la cort general de Barcelona, axí com los altres ricshòmens de Catalunya, e que·ls teng[a] e·ls faça tenir en la terra que ha dins la senyoria del senyor rey, e en Berga e en Berguedà per raó de la tudoria.

Atorga lo dit R(amon) d’Urg que farà los dits homenatges e sagramens axí com demanats són per lo senyor rey.

E encontinent féu aquels homenatges e sagramens, en presència del noble en G(uillem) d’Angleola e d’en Jacme de Bianya e d’en P(ere) de Sentcliment.

Soplega en R(amon) d’Urg al senyor rey que·l senyor rey li do licència que ell e sos cavallers e fils de cavallers qui són de sa companya, sia que sien de la terra que·n R(amon) d’Urg ha en la senyoria del senyor rey, sia que sien de la terra que ha dins senyoria del senyor en Jacme, avoncle seu, 35pusquen entrar e exir en la senyoria del dit avoncle seu e entrar e exir en la senyoria d’aquest senyor rey salvs e segurs, que no·n sien tenguts per raó dels ordenamens, lo dit en R(amon) d’Urg, emperò, prometén al senyor rey, per la feeltat en què tengut li és, e asseguran-se per homenatge e sagrament dels dits cavallers e fils de cavallers, que negun tractament ne neguna cosa no feessen on don ne mal pogués venir al senyor rey ne a la sua terra.

Ítem, demana gràcia que pusca vestir quals draps se vulla son cors, per ço cor a ell és necessari per sanitat de son cors, segons sa complecció.

Ítem, demana gràcia que si·l senyor en Jacme, avoncle del senyor rey, ab cavalcades o en altra manera, venia mal fer en la terra del senyor rey, ell en persona, ab cavallers e ab companyes de la senyoria dellà, e ab alcuns fils de cavallers seus qui no fossen heretats de la senyoria deçà, pogués seguir lo dit senyor en Jacme e a ell valer, per qualsque locs entrar volgés, exceptat tota la sua terra que ha en aquesta senyoria e Berguedà e .IIII. legües entorn aquelles terres; e encara esser en malafetes menys d’ell, a manament d’ell, axí emperò que·ls cavallers e·ls altres hòmens de la terra sua dins la s[en]yoria del senyor rey defenen lo senyor rey e la sua terra, segons l’Usatge de Barcelona, e enaxí encara que, les gens del senyor rey qui vengessen cuytats, que fossen recullits e defeses e·ls locs seus dins la senyoria del senyor rey, e enaxí que, si hi tornaven ab malafeta, que la malafeta fos retuda. E semblanment fos fet d’aquels qui són de la senyoria del senyor en Jacme, si tornaven en locs d’en R(amon) d’Urg qui són en la senyoria del dit senyor en Jacme, qui fossen loc[s] de son alou d’en R(amon) d’Urtg.

Ítem, que·n R(amon) d’Urg pusca defendre la terra del dit senyor en Jacme, ab ell e senes ell, contra el senyor rey e·ls seus, mas no ab los cavallers ne ab les gens deçà.

Ítem, que negun don no ischa ne vengu ( sic ) al senyor rey ne a la sua terra ne a les sues gens dels locs del dit R(amon) d’Urg qui són deçà en la senyoria del senyor rey, per raó d’aquesta guerra qui ara és entre·l senyor rey e sos enamics, ne·l senyor rey ne sos cavallers ne ses gens no fassen mal a la terra ne als béns d’en R(amon) d’Urg qui són deçà per raó de la dita valença 36ne del dit defeniment que·l dit R(amon) d’Urg faça al dit senyor en Jacme ne a sa terra.

Jassi·açò que les coses demanades per en R(amon) d’Urg atorgar no·s deguessen, emperò lo senyor rey, confian d’ell, de gràcia especial, salv tot 37son dret e sa senyoria, e salv e protestat que a ara ni per a avant prejudici no pogués fer a él ne als seus ab lo dit en R(amon) d’Urg ni ab los seus ni ab negun altre, de qualque condició ni estament sia, e especialment ab lo noble en Jacme, son avoncle, ne ab los seus, e atorga, a la persona del dit R(amon) d’Urg tan solament, les dites coses, axí com damunt són escrites e demanades les ha, de gràcia.

12 .

1293, novembre 10. Barcelona.

Ambaixada de Jaume II a Kaikhatu, rei dels mongols, i als monarques de Xipre i d’Armènia, a càrrec de Pere Sesportes, ciutadà de Barcelona, amb la proposta d’un acord d’aliança per a la recuperació de Terra Santa (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 252, fols. 75r-76r. Ed. Martín FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, «Disertación histórica sobre la parte que tuvieron los españoles en las guerras de Ultramar o de las Cruzadas, y cómo influyeron estas expediciones desde el siglo XI hasta el siglo XV en la extensión del comercio marítimo y en los progresos del arte de navegar, leída en la Real Academia de la Historia por su individuo de número don ————, ministro jubilado del Supremo Consejo de Almirantazgo», Memorias de la Real Academia de la Historia V (Madrid, Imp. de Sancha, 1817), 37-204, doc. XVII, pp. 175-178. 38

Legatio P(etro) Cesportes, civi Barchinone, comissa .

Illustri et magnifico Quecatu, Dei gratia regi dels mongoyls et partium totius Levantis, Iacobus, per eandem rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valentie, ac comes Barchinone, salutem et prosperos ad vota successus. Principale dilectionis initium, quod extremorum absentia votivis continuata successibus interdixit, puritas scribentis corroborat et diligentis sinceritas ex amoris integritate confirmat. Cupientes, igitur, de felice 39 continentia status vestri, in cuius prosperitate noster gloriatur auditus, vestrorumque felicitate successuum informari, Petrum de Portis, familiarem et fidelem nostrum, ad vestram excellentiam providimus transmitendum, propter quod vestram amicitiam deprecamur quatenus nobis per eum continentie vestre statum, ac etiam statum et conditionem Terre Sancte et ipsius detentorum, velitis et placeat nostre magnitudini reserare, cum nobis cordi sit quod, consumato tractatu pacis que inter nos et hostes nostros per quosdam mundi principes tractatur ad presens, circa ipsius Terre Sancte recuperationem et perfidorum terram ipsam detinentium vires totaliter enervandas vobiscum in simul sumopere laborare. Preterea, cum super predictis dicto P(etr)o tradiderimus quedam capitula, vobis pro parte nostra presentanda per eum, ac eidem super ipsis comiserimus quedam vobis oretenus explicanda, rogamus vos ut sibi, de hiis que super predictis vobis ex parte nostra retulerit, placeat fidem indubitabilem adhibere. Et quia vos gaudere credimus cum de prospero statu nostro vobis felicia nuntiantur, excellentie vestre providimus presentibus intimandum nos, per gratiam Regis regum, salubr[i]ter vivere et feliciter dominari, cunc[ti]s nobis succedentibus prospere iuxta votum. Si qua de partibus istis vobis placent, a nobis fiducialiter amicitia vestra requirere non ommittat. Data Barchinone, . IIII .º idus novembris anno Domini . M .º CC .º XC .º tertio .