AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

¶ 16«Influència de la sintaxi llatina en la Cancelleria catalana del segle XV», a Actas del VII Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas , II, Barcelona 1957, pp. 357-367.

¶ 174a ed., València, L’Estel, 1972, pp. 143-145.

¶ 18Manuel SANCHIS GUARNER, Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor , 2a ed. (1a ed., 1980), Barcelona, Salvat Ed., 1992, pp. 162-165.

¶ 19Ramon ARAMON I SERRA, «Problèmes d’histoire de la langue catalane», a La linguistique catalane , París, Klincksieck, 1973, pp. 27-80.

¶ 20Josep M. NADAL i Modest PRATS, Història de la llengua catalana. I . Dels inicis al segle XV , 5a ed., Barcelona, Ed. 62, 1996, pp. 459-461.

¶ 21Antoni FERRANDO FRANCÉS i Miquel NICOLÁS AMORÓS, Història de la llengua catalana , Barcelona, Ed. UOC i Pòrtic, 2005, pp. 110-112.

¶ 22«Entre el mite i la realitat. La llengua de la Cancelleria reconsiderada», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes , LVI (2008) [= Miscel·lània Joaquim Molas ], 1, pp. 220-249.

¶ 23 Ibid. , pp. 233-236.

¶ 24 Epistolari de la València medieval , 2 vols., València-Barcelona, Institut I. de Filologia Valenciana i Pub. de l’Abadia de Montserrat, I (1985; 2a ed., 2003) i II (1998). L’escrivania municipal de València en els segles XIV i XV : burocràcia, política i cultura , València, Consell Valencià de Cultura, 1995. La citació prové d’aquesta darrera obra, p. 57, capítol que l’autor titula significativament «El valor de la forma».

¶ 25«Documents escrits en català durant el regnat de Jaume I», a X Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Jaime I y su época , tom 3-4-5, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1977, pp. 517-526. Cf. Inés FERNÁNDEZ ORDÓÑEZ, «La lengua de los documentos del rey: del latín a las lenguas vernáculas en las cancillerías regias de la Península Ibérica», en P. Martínez Sopena i A. Rodríguez (eds.), La construcción medieval de la memoria regia , València, Universitat de València, 2011, 323-361, esp. pp. 341-343.

¶ 26Josep TRENCHS, Casa, Corte y Cancillería de Pedro el Grande (1276-1285) , Roma 1991, p. 113.

¶ 27 Vid. F. GONZÁLEZ OLLÉ, «Opciones y preferencias lingüísticas del rey Pedro IV de Aragón», Revista de Filología Española , LXXXVII (2007), pp. 293-322.

¶ 28«La constitució d’un corpus de documents de cancelleria reial...», cit., pp. 341-342.

¶ 29J. Ernesto MARTÍNEZ FERRANDO, Jaime II de Aragón. Su vida familiar , 2 vols., Barcelona, CSIC, 1948.

¶ 30 Vid. Rafael TASIS, La vida del rei En Pere III , 2a ed., Barcelona, Aedos, 1961, pp. 233-341.

¶ 31També hi creia fra Francesc Eiximenis, que adverteix els jurats de València que hi ha, a la mateixa ciutat i a altres indrets, de grans e de notables amagatalls del temps de l’expulsió dels musulmans ( Regiment de la cosa pública , ed. del P. Daniel de Molins de Rei, Barcelona, ENC , 1927, p. 27).

¶ 32 Normas de transcripción y edición de textos y documentos , Madrid, Escuela de Estudios Medievales, CSIC, 1944.

¶ 33«Travaux préliminaires de la Commission Internationale de Diplomatique et de la Commission Internationale de Sigillographie pour une normalisation internationale des éditions de documents et un Vocabulaire international de la Diplomatique et de la Sigillographie», Folia Caesaraugustana. 1 , Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1984, amb presentació de Robert-H. Bautier.

¶ 34 Estudis Universitaris Catalans , 12 (1927), pp. 309-312.

¶ 35 Estudis Romànics , I (1947-1948), pp. 236-239 i 246-247.

¶ 36Françoise VIEILLARD, Olivier GUYOTJEANNIN (coords.), Conseils pour l’édition des textes médiévaux. Fascicule I . Conseils généraux , París, École nationale des chartes, 2001.

¶ 37J. Riera i Sans, en un estudi recent («La correcta numeració dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona», Afers , 69 [2011], pp. 485-521) fonamenta amb bones raons com a més ajustat a la història l’ús del numeral corresponent després de la creació de la Corona catalano-aragonesa, amb el matrimoni polític de Ramon Berenguer IV de Barcelona i la infanta Peronella d’Aragó. Hi som d’acord, atés que el resultat de la unió fou una construcció política nova i diferent del primitiu regne d’Aragó regit per la dinastia navarresa: bona prova d’això és que el regne de Navarra s’estimà més llavors trencar la unitat amb els aragonesos i continuar en solitari sota el govern de Garcia Ramírez.

¶ 38Ja defensà aquest criteri Mayans: cf. carta al jurista Josep Nebot, del 8-desembre-1742: «...la t deve pronunciarse como tal, aunque se le sigan dos vocales... Los modernos han establecido esta regla... escriviendo justitia y pronunciando justicia ...» (Gregorio MAYANS Y SISCAR, Epistolario, XXIII . Mayans y Nebot/2 (1742-1744). Teórica humanista y práctica en el foro , ed. de Mariano Peset et alii , València, Publicaciones del Ayuntamiento de Oliva, 2008, núm. 50, p. 94).

1 .

1291 (Enc. 1290), gener 11 i 12. Barcelona.

Capítols de la missatgeria tramesa pel rei Alfons el Liberal, per mitjà d’Abrafim aben Amies, al rei de Granada, i proposta d’acord de pau amb aquest, tractat per Acard de Mur com a procurador del monarca d’Aragó (sense escrivà) .

ACA, C , reg. 73, fols. 91v-92r. 1

Aquestes coses deu dir de part del senyor rey d’Aragó, al rey de Granada, 2Abrafim aben Amies.

Primerament, que tracte ab ell que les treves qui són entre·l senyor rey e·l rey de Granada sien alongades e fermades tro a .III. anys.

Ítem, que li diga en qual manera Aben Jacob 3tramès missatge seu ab letres de creença al senyor rey, e en qual manera el dit missatge dix al senyor rey de part d’ell que él volia aver amor, pau e concòrdia ab lo senyor rey més que ab negun altre, e, si el senyor rey assò volia, que li tramesés sos missatges, ab los quals ell pogués fermar la dita pau e concòrdia. E·l senyor rey, atenén la amor la qual ha [a]b lo rey de Granada, no volc a ell missatges seus trametre ne negú cert respost fer sobr·aquelles coses [tro] (?) fos cert de la volentat del dit rey de Granada, e el senyor rey és aparellat de seguir la volentat del rey de Granada sobr·aquestes coses, la qual volentat sua li trameta a dir per lo dit Abrahim, e el dit Abrahim diga-[l]i la resposta la qual lo senyor rey fa 4al dit missatge d’Aben Jacob.

Ítem, diga al rey de Granada que·l senyor rey, segons consell seu, aguera feta pau ab lo rey de Castella si el dit rey de Castella, 5sens frau, volgués aver feta aquella pau, mas sàpia per cert que, jassi·açò que·l rey de Castella ara algunes vegades per sos misatges request lo senyor rey sobre fer pau ab ell, que tots temps se podia conèxer manifestament, per les paraules que·ls dits missatges del rey de Castella dehien al dit senyor rey, que enganosament fahia a ell parlan d’aquella pau, con, en la darrera vegada que li tramès missatges, li tramès a dir que·l dit rey de Castella era aparellat d’aver ab ell treva a .I. any ho a més, dementre, emperò, pogués a ell retre aquella treva dins un mes ho .XV. dies tota ora que·s volgés, per les quals coses manifesta frau apparia. Diga el dit Abrafim al dit rey de Granada que·l senyor rey és aparellat d’aver vera pau ab lo rey de Castella a consell e ordenació del rey de Granada, e que enteniment és del senyor rey que en la dita pau sia el rey de Granada; e creu lo senyor rey que, si el rey de Granada fa pau ab lo rey de Castella, que enteniment sia del rey de Granada que·l senyor rey sia en aquella pau.