AAVV - Col·lecció documental de la Cancelleria de la Corona d'Aragó

RUBIO VELA, Agustín, Epistolari de la València medieval , 2 vols., València-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i Publicacions de l’Abadia de Montserrat, I, 1985 (2a ed., 2003), i II, 1998.

— L’escrivania municipal de València als segles XIV i XV : burocràcia, política i cultura , València, Consell Valencià de Cultura, Sèrie Minor, 24, 1995.

SAGARRA, Ferran de, Sigillografia catalana: inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya , 5 vols., Barcelona, Suc. d’Enrich i Cia., 1916-1932.

SANCHIS GUARNER, Manuel, Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor , 2a ed. (1a ed.: 1980), Barcelona, Salvat Ed., 1992.

SEVILLANO COLOM, Francisco, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español , XX (1950), pp. 137-241.

— «Cancillerías de Fernando I de Antequera y de Alfonso V el Magnánimo», Anuario de Historia del Derecho Español , XXXV (1965), pp. 169-216.

— «De la Cancillería de la Corona de Aragón», Martínez Ferrando, Archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memoria , Barcelona, ANABAD, 1968, pp. 451-480.

— «De la cancillería de los reyes de Mallorca», Anuario de Historia del Derecho Español , XLII (1972), pp. 217-290.

TRENCHS ÒDENA, Josep, «Pere Despens, vicecanciller de Pedro el Ceremonioso (1339-1340)», Anals de l’Institut d’Estudis Gironins (= Homenatge a Lluís Batlle i Prats ) 25, 1 (1979-1980), pp. 249-258.

— Casa, Corte y Cancillería de Pedro el Grande (1276-1285) , Roma, Bulzoni, 1991.

— Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval , a cura d’Ignasi J. Baiges et alii , Barcelona, IEC, Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica , LXXXVIII, 2011.

TRENCHS ÒDENA, José i Antonio M.ª ARAGÓ CABAÑAS, amb la col. de Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, «Las Cancillerías de la Corona de Aragón y Mallorca desde Jaime I a la muerte de Juan II», Folia Parisiensia , 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico, 1983.

VIEILLARD, Jeanne, «Nouveaux documents sur la culture catalane au Moyen Age», Estudis Universitaris Catalans , XV (1930), pp. 21-40.

VINCKE, Johannes, Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et Ecclesiae relationes illustrantia. Prolegomenis ac notis instructa edidit Iohannes Vincke , Barcelona, Biblioteca Balmes, 1936.

*Realitzat en el marc del Projecte d’Investigació PB98-1484, La lengua de la Cancillería Real de la Corona de Aragón (1291-1516) , aprovat el 30 XII-1999 pel Ministeri d’Educació i Ciència. A la conclusió del patrocini ministerial, el projecte va continuar, el 2003, amb el recolzament de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

¶ 1Esmenta la utilització de per a en sentit de datiu o amb un infinitiu final, que prové del català occidental, estesa des dels anys 1410-1420, en lloc de per , majoritari fins als inicis del segle XV (Joan COROMINES, «Nou converses sobre ‘per’ i ‘per a’», a Lleures i converses d’un filòleg , 3a ed., Barcelona, Club Editor, 1983, pp. 140-141).

¶ 2 Vid. Antoni FERRANDO, «Percepció i institucionalització de la norma lingüística entre els valencians: panorama històric (1238-1976)», a La configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina , Alacant, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2006, pp. 189-251, esp. pp. 192-195.

¶ 3El fur citat, de data 13 de setembre de 1419, fou aprovat a les corts de València d’aquell any, prèvia demanda presentada el 1417 per les corts del regne al monarca. Cf. Furs e ordinations fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València , València, Lambert Palmart impressor, 1482 [ed. facs., Universitat de València 1977, p. 479], Corts de 1419, fur V: Nós, Alfonso, per la gràcia de Déu rey d’Aragó... ordenam e provehim perpetualment e manam... que de les provisions, letres, actes e cartes... tocants fets del dit regne o dels habitadors de aquell sien fets registres e libres sparços en los quals les dites coses sien scrites e registrades, los quals... sien intitulats registres de regne de València... e que... los dits registres... sien mesos e conservats perpetualment en lo dit archiu del nostre Reyal de València.. . En realitat, a l’època de Pere el Cerimoniós ja hi havia un arxiu de la corona al palau valencià del Real ( vid. Felipe MATEU Y LLOPIS, «Alfonso V de Aragón y el Archivo General de Valencia», a Homenaje a Alfonso el Magnánimo , València, Centro de Cultura Valenciana, 1946, pp. 23-59, esp. pp. 36-46; Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA, Reyes y archivos en la Corona de Aragón: siete siglos de reglamentación y praxis archivística (siglos XII - XIX ), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2008, pp. 78-81 i docs. 269-273).

¶ 4Els propòsits i característiques del projecte han estat explicades en Antoni FERRANDO, «La constitució d’un corpus de documents de cancelleria reial per a la Corona d’Aragó, eina imprescindible per a l’estudi de la ‘norma’ cancelleresca», apud Juan A. BARRIO (ed.), Los cimientos del Estado en la Edad Media , Universitat d’Alacant i Ajuntament de la Nucia, Alcoi 2004, pp. 325-343.

¶ 5 Vid. , especialment, Martí de RIQUER, Història de la Literatura Catalana , II, Barcelona, Ariel, 1964, que citem per la 2a ed., Barcelona, Ariel, 1980, II, pp. 335-356, i també, del mateix, «Evolución estilística de la prosa catalana medieval», Miscellanea Barcinonensia , XLIX (1978), pp. 7-19.

¶ 6RIQUER, Hist. de la Lit. Catalana , II, p.336.

¶ 7El mateix rei es preocupava per la bona formació llatina dels curials. És conegut que Pere el Cerimoniós, el 1357, havia fet comprar al protonotari Mateu Adrià el diccionari Catholicon , ad opus erudicionis scriptorum nostrorum et aliorum de nostra scribania ad hoc ut in ipso libro per eosdem vocabulorum copia habeatur , pel preu de 40 lliures (Antoni RUBIÓ Y LLUCH, Documents per l’Historia de la Cultura Catalana Mig-eval , 2 vols., Barcelona, IEC, 1908-1921, I, doc. CDXXXII; n’hi ha ed. facs., Barcelona, IEC, 2000).

¶ 8 Op. cit ., p. 350.

¶ 9Cf. Ángel CANELLAS i José TRENCHS, Cancillería y cultura. La cultura de los notarios y escribanos de la Corona de Aragón (1344-1479) , a Folia Stuttgartensia , Saragossa, 1988, p. 16.

¶ 10RIQUER, op. cit. , p. 336.

¶ 11RIQUER, «Evolución estilística de la prosa catalana medieval», cit., pp. 14-15.

¶ 12«Notes entorn a la influència dels Ars Dictandi sobre la prosa catalana de la Cancelleria a la fi del segle XIV: el ms. Y-129-7 de la Biblioteca Colombina», a Homenatge a Antoni Rubió i Lluch , III, Barcelona 1936, pp. 632-653.

¶ 13Josep IZQUIERDO, «El concepte «prosa de la cancelleria»: importància i contingut a través de la historiografia lingüística», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes , XX (1990) [= Miscel·lània Joan Bastardas ], 3, pp. 57-76. La citació, a la p. 65. Seguim l’exposició d’aquest autor en la nostra breu presentació del tema.

¶ 14Pompeu FABRA, «La coordinació i la subordinació en els documents de la Cancelleria catalana durant el segle XIVè», Memòries. Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans , I, 1 (1926), pp. 3-30.

¶ 15 Vid. Joan COROMINES, «Les ‘Vides de sants’ rosselloneses del manuscrit 44 de París», a Lleures i converses d’un filòleg , cit., p. 277.